×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb encreuar |
Freqüència total: 453 |
CTILC1 |
| com un jove nu, vigorós, amb barba, proveït d'una llarga espasa. Per què | encreuo | sovint les cames una sobre l'altra? Potser per relaxar-me de tant en tant | | rancor; no en tenien tampoc motiu. Així Tiago un dia que encertaren a | encreuar | -se tots dos pel carrer es dirigí a Quim espontàniament. Li allargà la | | va córrer en aquell instant cap a sa mare; s'enfilà als seus genolls i li | encreuà | els seus bracets entorn del coll. Ella la va estrènyer contra el seu pit | | edificis. 9 octubre. Torno a Viladrau. Pel camí ens | encreuem | amb dos trens de refugiats que venien de França. Era fosc. La gent, | | Les altíssimes franges de llum s'inclinaven com messes titàniques, s' | encreuaven | , s'atansaven entre les constel·lacions com impel·lides per una passió | | acabament d'un aplec". Uns (dels qui s'aturaren a "la Barita") es van | encreuar | a la carretera amb el cotxe del ministre i, tement que no fos de la | | pregoneses de la qual s'escapen tot de bafarades de menjar greixós i on s' | encreuen | amb tres o quatre homes llardosos i arremangats que transporten uns | | doloroses. Ell es limita a moure el cap, els ulls fits en les mans que s' | encreuen | i desencreuen, en la fermesa de les cames ara immòbils. —Vós en teniu | | —insinua ell, però la noia branda el cap. —Sempre sol tardar estona. | Encreua | una cama sobre l'altra i, com de primer, la balanceja una mica perquè la | | apoia el colze en la fusta, inclina el cap en el palmell de la mà i | encreua | els peus, que belluga nerviosament. En Víctor revé amb un abrigall, | | M. Capdevila, que feia molts mesos que no m'havia escrit; es deu haver | encreuat | amb una de meva en la qual li enviava la crítica de la Paulina a | | naturals: no poden ésser canviades, igual com aquestes espècies no poden | encreuar | -se. Els agrupaments totèmics paguen un preu simètric i invers. Es | | coexistir i compenetrar-se, com poden —almenys en dret— coexistir i | encreuar | -se espècies naturals, unes en estat salvatge, les altres tal com han | | contemporània. Ens ha tocat esperar fins a mitjan segle present perquè s' | encreuessin | uns camins separats durant molt de temps: el que accedeix al món físic | | emprendada de la lleugeresa, de la gracia, del cor d' en Lluís. No s' | encreuhá | entre 'ls dos una sola paraula d' amor, conversaren de mil cosas | | anyoradís qu' ella, més necessitat d' aquell carteig, y per son front s' | encreuhavan | arrugas de contraposats afectes en las que 's podía tornar á llegir | | sostenía encara en l' esperit d' en Lluís. Los anants y vinents que s' | encreuhavan | per l' acera, sols al atansarse prenían cos; al allunyarse esvahían com | | á ell la mirada freda que s' endú 'l lacayo. En la curta conversa que s' | encreuhá | entre aquellas donas, sentí sonar lo nom de la Toneta. Una idea terrible | | de les botigues, veïnes del barri, modistetes, aprenentes amb les quals m' | encreuava | cada dia, em feien una il·lusió molt gran. Jo m'enamorava una mica de | | i moltes hores de mala cara del meu company. Quan per la carretera ens | encreuàvem | amb algun cheminot amb la pala i el pic al coll, Josep em tocava | | de realitat i fantasia... Excedida per la intensitat del paisatge, Mònica | encreuà | les mans damunt el pit amb l'intent d'emportar-se no sabria dir què | | inquiets, mofetes, tot flama. Almenys m'ho van semblar. Tan bon punt s' | encreuaren | les nostres mirades —semblava com si s'assegurés que era jo el qui ell | | de coure plena de vi. Ho va posar tot damunt la taula, es quedà dreta, | encreuà | les mans i abaixà els ulls. Jo sentia repugnància de tastar aquell plat, | | dolça cançó i es va girar. Les nostres mirades, com dos llampecs, es van | encreuar | ; vaig sentir que se'm doblegaven els genolls, com si darrera les canyes | | —Aguantaré... —respongué amb veu ofegada. Deixà la gàbia a terra i va | encreuar | els braços. De la cambra mortuòria sortiren, amb el cap descobert, | | enronquia. Però la nena, amb les galtes enceses, aixecà els braços, se'ls | encreuà | darrera el cap i, balancejant lentament el cos tot suós, continuà la | | o la infertilitat de les espècies i la fertilitat de les varietats quan s' | encreuen | ; en quart, la imperfecció del registre teològic. En el capítol següent | | (i amb la de la fecunditat perfecte de les varietats quan hom les | encreua | , tema que serà discutit més endavant), les races domèstiques d'una | | uniformes, i tot sembla prou senzill; però quan aquests mestissos s' | encreuen | entre ells durant diverses generacions, amb prou feines dues de les cries | | a vegades, perfectament desenvolupades. A més a més, quan hom | encreua | dos ocells que pertanyin a dues races diferents i cap dels quals no | | adquireixen, fàcilment i de sobte, aquelles marques. Per exemple, vaig | encreuar | alguns coloms de cua ampla totalment blancs amb alguns coloms barb | | negres, i van sortir-ne ocells clapats de marró i ocells negres. Vaig | encreuar | altra vegada les cries entre elles i, aleshores, un nét del colom de cua | | en segon lloc, totes i cadascuna de les races —fins les més pures— s'han | encreuat | amb el colom roquer cada dotze o com a màxim vint generacions. I dic cada | | si els separen un major nombre de generacions. En una raça que hagi estat | encreuada | una sola vegada amb una raça diferent, la tendència a retirar a qualsevol | | es preocupava del color dels animals domèstics. Els salvatges d'avui dia | encreuen | a vegades llurs gossos amb cànids salvatges per millorar la raça, i ho | | amb alguna lleugera desviació d'estructura, o s'ocupa més del corrent d' | encreuar | els animals més bons i així els millora. Després, els exemplars millorats | | transitòriament mitjançant esqueixos, empelts, etc., la importància d' | encreuar | tant les espècies distintes com les varietats, és immensa; perquè en | | anys per un observador tan conscienciós com Gärtner, només poden ésser | encreuades | amb molta dificultat. A penes podríem desitjar millor evidència que les | | indrets, es poden formar a poc a poc dues varietats. Aquestes varietats s' | encreuarien | i barrejarien allí on es trobessin; però haurem de tornar ben aviat sobre | | altra flor. Les flors de dos exemplars concrets de la mateixa espècie s' | encreuarien | així; i tenim bones raons per a creure (com direm més endavant amb major | | segregarien més nèctar, serien visitades més sovint pels insectes, i s' | encreuarien | també més sovint; i així, a la llarga, obtindrien avantatge. Aquelles | | de manera que aquestes plantes tenen de fet sexes separats, i han d'ésser | encreuades | habitualment. Que estranys que són aquests fets! Que estrany que el | | de l'encreuament d'individus distints de la mateixa espècie. Quan són | encreuades | espècies distintes el cas és exactament invers, perquè el pol·len | | natural modifica o millora una espècie en les diverses contrades, serà | encreuant | -les amb d'altres individus de la mateixa espècie en els confins de cada | | Crec que aquest és el cas. En els organismes hermafrodites que només s' | encreuen | ocasionalment, i així mateix en animals que s'uneixen per a cada | | intervals, serà gran. Si existeixen ací éssers orgànics que no s'han | encreuat | mai, pot restar-hi retinguda una uniformitat de caràcter mentre llurs | | quantitat, potser centenars, de generacions. Però quan una raça ha estat | encreuada | una sola vegada amb alguna altra raça, la descendència manifesta | | sang forana reté una tendència a la reversió. En una raça que no ha estat | encreuada | , però en la qual ambdós pares havien perdut algun caràcter que | | perquè el color blau i les marques apareixen molt sovint quan hom | encreua | races distintes de colors diferents. D'ací que, si bé en la naturalesa | | però sense cap altre canvi de forma o de caràcter. Quan hom | encreua | les races més antigues i més pures de colors diversos, veiem que en els |
|