Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com un jove nu, vigorós, amb barba, proveït d'una llarga espasa. Per què	encreuo	sovint les cames una sobre l'altra? Potser per relaxar-me de tant en tant
rancor; no en tenien tampoc motiu. Així Tiago un dia que encertaren a	encreuar	-se tots dos pel carrer es dirigí a Quim espontàniament. Li allargà la
va córrer en aquell instant cap a sa mare; s'enfilà als seus genolls i li	encreuà	els seus bracets entorn del coll. Ella la va estrènyer contra el seu pit
edificis. 9 octubre. Torno a Viladrau. Pel camí ens	encreuem	amb dos trens de refugiats que venien de França. Era fosc. La gent,
Les altíssimes franges de llum s'inclinaven com messes titàniques, s'	encreuaven	, s'atansaven entre les constel·lacions com impel·lides per una passió
acabament d'un aplec". Uns (dels qui s'aturaren a "la Barita") es van	encreuar	a la carretera amb el cotxe del ministre i, tement que no fos de la
pregoneses de la qual s'escapen tot de bafarades de menjar greixós i on s'	encreuen	amb tres o quatre homes llardosos i arremangats que transporten uns
doloroses. Ell es limita a moure el cap, els ulls fits en les mans que s'	encreuen	i desencreuen, en la fermesa de les cames ara immòbils. —Vós en teniu
—insinua ell, però la noia branda el cap. —Sempre sol tardar estona.	Encreua	una cama sobre l'altra i, com de primer, la balanceja una mica perquè la
apoia el colze en la fusta, inclina el cap en el palmell de la mà i	encreua	els peus, que belluga nerviosament. En Víctor revé amb un abrigall,
M. Capdevila, que feia molts mesos que no m'havia escrit; es deu haver	encreuat	amb una de meva en la qual li enviava la crítica de la Paulina a
naturals: no poden ésser canviades, igual com aquestes espècies no poden	encreuar	-se. Els agrupaments totèmics paguen un preu simètric i invers. Es
coexistir i compenetrar-se, com poden —almenys en dret— coexistir i	encreuar	-se espècies naturals, unes en estat salvatge, les altres tal com han
contemporània. Ens ha tocat esperar fins a mitjan segle present perquè s'	encreuessin	uns camins separats durant molt de temps: el que accedeix al món físic
emprendada de la lleugeresa, de la gracia, del cor d' en Lluís. No s'	encreuhá	entre 'ls dos una sola paraula d' amor, conversaren de mil cosas
anyoradís qu' ella, més necessitat d' aquell carteig, y per son front s'	encreuhavan	arrugas de contraposats afectes en las que 's podía tornar á llegir
sostenía encara en l' esperit d' en Lluís. Los anants y vinents que s'	encreuhavan	per l' acera, sols al atansarse prenían cos; al allunyarse esvahían com
á ell la mirada freda que s' endú 'l lacayo. En la curta conversa que s'	encreuhá	entre aquellas donas, sentí sonar lo nom de la Toneta. Una idea terrible
de les botigues, veïnes del barri, modistetes, aprenentes amb les quals m'	encreuava	cada dia, em feien una il·lusió molt gran. Jo m'enamorava una mica de
i moltes hores de mala cara del meu company. Quan per la carretera ens	encreuàvem	amb algun cheminot amb la pala i el pic al coll, Josep em tocava
de realitat i fantasia... Excedida per la intensitat del paisatge, Mònica	encreuà	les mans damunt el pit amb l'intent d'emportar-se no sabria dir què
inquiets, mofetes, tot flama. Almenys m'ho van semblar. Tan bon punt s'	encreuaren	les nostres mirades —semblava com si s'assegurés que era jo el qui ell
de coure plena de vi. Ho va posar tot damunt la taula, es quedà dreta,	encreuà	les mans i abaixà els ulls. Jo sentia repugnància de tastar aquell plat,
dolça cançó i es va girar. Les nostres mirades, com dos llampecs, es van	encreuar	; vaig sentir que se'm doblegaven els genolls, com si darrera les canyes
—Aguantaré... —respongué amb veu ofegada. Deixà la gàbia a terra i va	encreuar	els braços. De la cambra mortuòria sortiren, amb el cap descobert,
enronquia. Però la nena, amb les galtes enceses, aixecà els braços, se'ls	encreuà	darrera el cap i, balancejant lentament el cos tot suós, continuà la
o la infertilitat de les espècies i la fertilitat de les varietats quan s'	encreuen	; en quart, la imperfecció del registre teològic. En el capítol següent
(i amb la de la fecunditat perfecte de les varietats quan hom les	encreua	, tema que serà discutit més endavant), les races domèstiques d'una
uniformes, i tot sembla prou senzill; però quan aquests mestissos s'	encreuen	entre ells durant diverses generacions, amb prou feines dues de les cries
a vegades, perfectament desenvolupades. A més a més, quan hom	encreua	dos ocells que pertanyin a dues races diferents i cap dels quals no
adquireixen, fàcilment i de sobte, aquelles marques. Per exemple, vaig	encreuar	alguns coloms de cua ampla totalment blancs amb alguns coloms barb
negres, i van sortir-ne ocells clapats de marró i ocells negres. Vaig	encreuar	altra vegada les cries entre elles i, aleshores, un nét del colom de cua
en segon lloc, totes i cadascuna de les races —fins les més pures— s'han	encreuat	amb el colom roquer cada dotze o com a màxim vint generacions. I dic cada
si els separen un major nombre de generacions. En una raça que hagi estat	encreuada	una sola vegada amb una raça diferent, la tendència a retirar a qualsevol
es preocupava del color dels animals domèstics. Els salvatges d'avui dia	encreuen	a vegades llurs gossos amb cànids salvatges per millorar la raça, i ho
amb alguna lleugera desviació d'estructura, o s'ocupa més del corrent d'	encreuar	els animals més bons i així els millora. Després, els exemplars millorats
transitòriament mitjançant esqueixos, empelts, etc., la importància d'	encreuar	tant les espècies distintes com les varietats, és immensa; perquè en
anys per un observador tan conscienciós com Gärtner, només poden ésser	encreuades	amb molta dificultat. A penes podríem desitjar millor evidència que les
indrets, es poden formar a poc a poc dues varietats. Aquestes varietats s'	encreuarien	i barrejarien allí on es trobessin; però haurem de tornar ben aviat sobre
altra flor. Les flors de dos exemplars concrets de la mateixa espècie s'	encreuarien	així; i tenim bones raons per a creure (com direm més endavant amb major
segregarien més nèctar, serien visitades més sovint pels insectes, i s'	encreuarien	també més sovint; i així, a la llarga, obtindrien avantatge. Aquelles
de manera que aquestes plantes tenen de fet sexes separats, i han d'ésser	encreuades	habitualment. Que estranys que són aquests fets! Que estrany que el
de l'encreuament d'individus distints de la mateixa espècie. Quan són	encreuades	espècies distintes el cas és exactament invers, perquè el pol·len
natural modifica o millora una espècie en les diverses contrades, serà	encreuant	-les amb d'altres individus de la mateixa espècie en els confins de cada
Crec que aquest és el cas. En els organismes hermafrodites que només s'	encreuen	ocasionalment, i així mateix en animals que s'uneixen per a cada
intervals, serà gran. Si existeixen ací éssers orgànics que no s'han	encreuat	mai, pot restar-hi retinguda una uniformitat de caràcter mentre llurs
quantitat, potser centenars, de generacions. Però quan una raça ha estat	encreuada	una sola vegada amb alguna altra raça, la descendència manifesta
sang forana reté una tendència a la reversió. En una raça que no ha estat	encreuada	, però en la qual ambdós pares havien perdut algun caràcter que
perquè el color blau i les marques apareixen molt sovint quan hom	encreua	races distintes de colors diferents. D'ací que, si bé en la naturalesa
però sense cap altre canvi de forma o de caràcter. Quan hom	encreua	les races més antigues i més pures de colors diversos, veiem que en els

Pàgina 1 (de 10)

50 següents