DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
encunyar V 439 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb encunyar Freqüència total:  439 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

estat això, en realitat, l'hirsut i mal vestit "existencialisme" que encunyà i difongué el París de Sartre? Tal vegada sí. Però no del tot. Més tard,
meu caríssim Gabriel Alomar, que format en els clàssics llatins amava d'encunyar frases, anys després em deia: "Aquell enterrament us va marcar per
generals, poc marcades, seguides d'ordinari d'una oració relativa que encunya el sentit però també el banalitza ("...un encaix d'accions i
però mireu si no era gran que jo prengués la moneda borda, per mi mateix encunyada com a bona! Un inconegut servicial, fent veure que desa en un paquet els
llança i, a vegades, els dofins i la referida llegenda. Sembla que foren encunyades per disposició dels romans en els temps compresos entre la conquesta
que les paraules també evolucionen en llur significat i no foren sempre encunyades amb la valor que avui tenen en la circulació. Rocabertí parla en la
en les parts del Rosselló, Cerdanya, Vallespir i Conflent, ni n'encunyarien de nova sense evident necessitat de la terra i consell de l'arquebisbe de
a Espanya. Bé és veritat que això no fou obstacle perquè, més tard, se n'encunyés una altra a Madrid, amb la qual es pretenia fer constar que el primer no
part dels impostos, el dret sobre les naus, el dret sobre la moneda que s'encunya en una ciutat determinada, un mas, un castell, un molí, un alberg;
concessions d'aquesta última classe; a França, les Cambres de Comerç encunyaren monedes de níquel representant fraccions de franc i monedes de llautó
i econòmic, perfeccionant alhora la tècnica de la fabricació. Així, han encunyat moneda perfecta amb poc cost, han unificat els tipus monetaris, han fet
assolit aquesta factoria gran importància, com ho prova el fet d'haver encunyat moneda vers el segle IV abans de J. C.. Ampúries exercí gran
de 7 g. i 25 mm. de diàmetre, però que no ha estat mai encunyada. 83. L'any © diversos països constituïren la Unió
vértich ab que passen sos articles com una riuada de pesses d'or mal encunyades a voltes o mitx encunyades, pero que fatigan la vista ab la lluhissor de
presentació insistent dels mots correctes, perquè les imatges gràfiques s'encunyin d'una manera indeleble. Ha contribuït també a la difusió d'aquesta teoria
amb una creu. Diu que era una moneda de les que per aquell temps feren encunyar Constantí o Valentinià: una moneda significant la romanitat de la Gàl·lia
el duia a la moneda i a la pregària pública. El dret que el sultà tenia d'encunyar, naturalment, ja no passa de l'Imperi Otomà, però el seu nom és esmentat
una mena de culte i els honoraven. També assenyala Plutarc que Teseu encunyà una moneda que portava l'empremta d'un bou. Es deia a Grècia que
litúrgics ja era contestada la mediació de l'exegesi científica i s'encunyava un significatiu vocabulari per a definir els exegetes com a
f) Una "tolerància repressiva". Aquesta expressió l'encunyà Marcuse quan digué que la "societat de consum" és una societat tolerant
de Castella; i també per donar als catalans, amb la llibertat d'encunyar llur pròpia moneda, la impressió subjectiva de sobirania. La moneda és un
classes, i que ha estat precisament dins els estrats superiors que s'ha encunyat i proclamat l'estereotip del bilingüisme. Podem dir, doncs, que el procés
el procés d'admissió a les classes superiors actuaria com una "màquina d'encunyar". L'ascens, i l'accés, a aquests estrats transforma activament els
a un joc amb el valor de la moneda. Inicialment, el joc es va reduir a encunyar una gran quantitat de monedes de coure del tipus vellón,
pensar a obtenir encara més benefici, sense disposar de coure nou per a encunyar-les. Així, a partir del 1604 va començar a aplicar-se el que en
III setze milions i mig de "ducats" sota la promesa que no tornaria a encunyar moneda d'aquest tipus, però la promesa fou efímera i, com que les
de Denominaciones de Origen (INDO), s'estimà més al seu dia encunyar el de D. O. Alicante; la seua única explicació sembla raure, no en
encara que l'administració mitjançant el Ministeri d'Agricultura haja encunyat el vagarós terme de Valles Centrales per a aquesta
és un període fosc, mal conegut, però fecundíssim, i durant el qual s'encunyen alguns dels trets —i dels mites— de la nostra moderna nacionalitat; el
esterlins tenien, doncs, trets ben particulars. El mateix Eduard I encunyà en 1279 el gros esterlí amb un tipus que era una fusió de
d'Aragó de tres diners de llei, l'ajustà a la moneda barcelonina, que s'encunyava llavors, i àdhuc li donà un tipus d'anvers, ço és, el cap, o bult,
medieval /groot\ o de l'alemany /grote\ i creu que fou encunyada aquella moneda per primera vegada sots Eduard III, quan no va ésser
Tenim doncs que amb els precedents d'Enric III, sots Eduard I fou encunyat el groat. Aquest valgué 12 diners (/pennies\) i
quasi iguals a la llei, pes i valor dels diners d'argent que aleshores s'encunyaven a Barcelona. A les acaballes del segle XIII el mot "gros" o
de creu. Ferran III (1217-1252) segons creuen els especialistes encunyà a Castella una moneda i a Lleó un altra, amb diferents tipus; allò que és
no solament en els seisenes sinó també en els novenes que encunyà després i que portaven al revers un castell; el cap del rei era gran i
No obstant trobem que durant el regnat de Joan I (1383-1433) fou encunyada una moneda de billó al revers de la qual hi és el tipus dels croats
La moneda esterlina del segle XIV Eduard II (1307-1327) encunyà esterlins, mitjos esterlins i quarts esterlins, amb una llegenda semblant
bateren /pence\, penics. Al segle XIV susdit encunyaven groats; David II (1329-1371), Robert II
i Calais; el segon a Londres, Calais, Roan i Saint Lo, és a dir, que encunyaren en tota llur senyoria de França i de l'illa. Els mitjos groats
a Bernat de Monpalau i Berenguer dez Cortey que poguessin continuar encunyant durant tres anys més "/crucesignatos, blanchas coronatas et alias
aquelles monedes del rei Ferran, de mitja cara, barrejades amb les que s'encunyaven aleshores, de Carles I, les quals seguien, a primeries, el mateix art
El terme "Andicraft" i els moviments anomenats "Arts and Craft" foren encunyats aleshores per a diferenciar els productes obrats a mà dels mecanitzats.
el domini directe de la Ciutat, capital del seu bisbat, el privilegi de encunyar moneda restá inherent al poder reyal, que havía assumida la plena
la renunciació que el Bisbe, com a cap de la Catedral, feya del dret d'encunyar moneda, mitjantçant l'entrega dels aparells d'encunyar. Desde aleshores
feya del dret d'encunyar moneda, mitjantçant l'entrega dels aparells d'encunyar. Desde aleshores endevant, si l'Iglesia encunyá, fou solsament lo que
dels aparells d'encunyar. Desde aleshores endevant, si l'Iglesia encunyá, fou solsament lo que se'n deya pellerofes o ploms, que tenien un
reyal y retrayent l'antiga costum y possessió que abans havía tingut d'encunyar moneda, suplicava se l'autorisés per a tornar a batre metall. A tal
Monarca, concedís que els ploms o senyals que s'havíen encunyat per atendre les ordinaries distribucions dels eclesiastichs de l'iglesia
el Rey Ferran II tornava a concedir autorisació, perque la Ciutat encunyés fins a trescentes lliures, en un document a nom del Infant Enrich. A

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »