×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encunyar |
Freqüència total: 439 |
CTILC1 |
estat això, en realitat, l'hirsut i mal vestit "existencialisme" que | encunyà | i difongué el París de Sartre? Tal vegada sí. Però no del tot. Més tard, | meu caríssim Gabriel Alomar, que format en els clàssics llatins amava d' | encunyar | frases, anys després em deia: "Aquell enterrament us va marcar per | generals, poc marcades, seguides d'ordinari d'una oració relativa que | encunya | el sentit però també el banalitza ("...un encaix d'accions i | però mireu si no era gran que jo prengués la moneda borda, per mi mateix | encunyada | com a bona! Un inconegut servicial, fent veure que desa en un paquet els | llança i, a vegades, els dofins i la referida llegenda. Sembla que foren | encunyades | per disposició dels romans en els temps compresos entre la conquesta | que les paraules també evolucionen en llur significat i no foren sempre | encunyades | amb la valor que avui tenen en la circulació. Rocabertí parla en la | en les parts del Rosselló, Cerdanya, Vallespir i Conflent, ni n' | encunyarien | de nova sense evident necessitat de la terra i consell de l'arquebisbe de | a Espanya. Bé és veritat que això no fou obstacle perquè, més tard, se n' | encunyés | una altra a Madrid, amb la qual es pretenia fer constar que el primer no | part dels impostos, el dret sobre les naus, el dret sobre la moneda que s' | encunya | en una ciutat determinada, un mas, un castell, un molí, un alberg; | concessions d'aquesta última classe; a França, les Cambres de Comerç | encunyaren | monedes de níquel representant fraccions de franc i monedes de llautó | i econòmic, perfeccionant alhora la tècnica de la fabricació. Així, han | encunyat | moneda perfecta amb poc cost, han unificat els tipus monetaris, han fet | assolit aquesta factoria gran importància, com ho prova el fet d'haver | encunyat | moneda vers el segle IV abans de J. C.. Ampúries exercí gran | de 7 g. i 25 mm. de diàmetre, però que no ha estat mai | encunyada | . 83. L'any © diversos països constituïren la Unió | vértich ab que passen sos articles com una riuada de pesses d'or mal | encunyades | a voltes o mitx encunyades, pero que fatigan la vista ab la lluhissor de | presentació insistent dels mots correctes, perquè les imatges gràfiques s' | encunyin | d'una manera indeleble. Ha contribuït també a la difusió d'aquesta teoria | amb una creu. Diu que era una moneda de les que per aquell temps feren | encunyar | Constantí o Valentinià: una moneda significant la romanitat de la Gàl·lia | el duia a la moneda i a la pregària pública. El dret que el sultà tenia d' | encunyar | , naturalment, ja no passa de l'Imperi Otomà, però el seu nom és esmentat | una mena de culte i els honoraven. També assenyala Plutarc que Teseu | encunyà | una moneda que portava l'empremta d'un bou. Es deia a Grècia que | litúrgics ja era contestada la mediació de l'exegesi científica i s' | encunyava | un significatiu vocabulari per a definir els exegetes com a | f) Una "tolerància repressiva". Aquesta expressió l' | encunyà | Marcuse quan digué que la "societat de consum" és una societat tolerant | de Castella; i també per donar als catalans, amb la llibertat d' | encunyar | llur pròpia moneda, la impressió subjectiva de sobirania. La moneda és un | classes, i que ha estat precisament dins els estrats superiors que s'ha | encunyat | i proclamat l'estereotip del bilingüisme. Podem dir, doncs, que el procés | el procés d'admissió a les classes superiors actuaria com una "màquina d' | encunyar | ". L'ascens, i l'accés, a aquests estrats transforma activament els | a un joc amb el valor de la moneda. Inicialment, el joc es va reduir a | encunyar | una gran quantitat de monedes de coure del tipus vellón, | pensar a obtenir encara més benefici, sense disposar de coure nou per a | encunyar | -les. Així, a partir del 1604 va començar a aplicar-se el que en | III setze milions i mig de "ducats" sota la promesa que no tornaria a | encunyar | moneda d'aquest tipus, però la promesa fou efímera i, com que les | de Denominaciones de Origen (INDO), s'estimà més al seu dia | encunyar | el de D. O. Alicante; la seua única explicació sembla raure, no en | encara que l'administració mitjançant el Ministeri d'Agricultura haja | encunyat | el vagarós terme de Valles Centrales per a aquesta | és un període fosc, mal conegut, però fecundíssim, i durant el qual s' | encunyen | alguns dels trets —i dels mites— de la nostra moderna nacionalitat; el | esterlins tenien, doncs, trets ben particulars. El mateix Eduard I | encunyà | en 1279 el gros esterlí amb un tipus que era una fusió de | d'Aragó de tres diners de llei, l'ajustà a la moneda barcelonina, que s' | encunyava | llavors, i àdhuc li donà un tipus d'anvers, ço és, el cap, o bult, | medieval /groot\ o de l'alemany /grote\ i creu que fou | encunyada | aquella moneda per primera vegada sots Eduard III, quan no va ésser | Tenim doncs que amb els precedents d'Enric III, sots Eduard I fou | encunyat | el groat. Aquest valgué 12 diners (/pennies\) i | quasi iguals a la llei, pes i valor dels diners d'argent que aleshores s' | encunyaven | a Barcelona. A les acaballes del segle XIII el mot "gros" o | de creu. Ferran III (1217-1252) segons creuen els especialistes | encunyà | a Castella una moneda i a Lleó un altra, amb diferents tipus; allò que és | no solament en els seisenes sinó també en els novenes que | encunyà | després i que portaven al revers un castell; el cap del rei era gran i | No obstant trobem que durant el regnat de Joan I (1383-1433) fou | encunyada | una moneda de billó al revers de la qual hi és el tipus dels croats | La moneda esterlina del segle XIV Eduard II (1307-1327) | encunyà | esterlins, mitjos esterlins i quarts esterlins, amb una llegenda semblant | bateren /pence\, penics. Al segle XIV susdit | encunyaven | groats; David II (1329-1371), Robert II | i Calais; el segon a Londres, Calais, Roan i Saint Lo, és a dir, que | encunyaren | en tota llur senyoria de França i de l'illa. Els mitjos groats | a Bernat de Monpalau i Berenguer dez Cortey que poguessin continuar | encunyant | durant tres anys més "/crucesignatos, blanchas coronatas et alias | aquelles monedes del rei Ferran, de mitja cara, barrejades amb les que s' | encunyaven | aleshores, de Carles I, les quals seguien, a primeries, el mateix art | El terme "Andicraft" i els moviments anomenats "Arts and Craft" foren | encunyats | aleshores per a diferenciar els productes obrats a mà dels mecanitzats. | el domini directe de la Ciutat, capital del seu bisbat, el privilegi de | encunyar | moneda restá inherent al poder reyal, que havía assumida la plena | la renunciació que el Bisbe, com a cap de la Catedral, feya del dret d' | encunyar | moneda, mitjantçant l'entrega dels aparells d'encunyar. Desde aleshores | feya del dret d'encunyar moneda, mitjantçant l'entrega dels aparells d' | encunyar | . Desde aleshores endevant, si l'Iglesia encunyá, fou solsament lo que | dels aparells d'encunyar. Desde aleshores endevant, si l'Iglesia | encunyá | , fou solsament lo que se'n deya pellerofes o ploms, que tenien un | reyal y retrayent l'antiga costum y possessió que abans havía tingut d' | encunyar | moneda, suplicava se l'autorisés per a tornar a batre metall. A tal | Monarca, concedís que els ploms o senyals que s'havíen | encunyat | per atendre les ordinaries distribucions dels eclesiastichs de l'iglesia | el Rey Ferran II tornava a concedir autorisació, perque la Ciutat | encunyés | fins a trescentes lliures, en un document a nom del Infant Enrich. A |
|