Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

estat això, en realitat, l'hirsut i mal vestit "existencialisme" que	encunyà	i difongué el París de Sartre? Tal vegada sí. Però no del tot. Més tard,
meu caríssim Gabriel Alomar, que format en els clàssics llatins amava d'	encunyar	frases, anys després em deia: "Aquell enterrament us va marcar per
generals, poc marcades, seguides d'ordinari d'una oració relativa que	encunya	el sentit però també el banalitza ("...un encaix d'accions i
però mireu si no era gran que jo prengués la moneda borda, per mi mateix	encunyada	com a bona! Un inconegut servicial, fent veure que desa en un paquet els
llança i, a vegades, els dofins i la referida llegenda. Sembla que foren	encunyades	per disposició dels romans en els temps compresos entre la conquesta
que les paraules també evolucionen en llur significat i no foren sempre	encunyades	amb la valor que avui tenen en la circulació. Rocabertí parla en la
en les parts del Rosselló, Cerdanya, Vallespir i Conflent, ni n'	encunyarien	de nova sense evident necessitat de la terra i consell de l'arquebisbe de
a Espanya. Bé és veritat que això no fou obstacle perquè, més tard, se n'	encunyés	una altra a Madrid, amb la qual es pretenia fer constar que el primer no
part dels impostos, el dret sobre les naus, el dret sobre la moneda que s'	encunya	en una ciutat determinada, un mas, un castell, un molí, un alberg;
concessions d'aquesta última classe; a França, les Cambres de Comerç	encunyaren	monedes de níquel representant fraccions de franc i monedes de llautó
i econòmic, perfeccionant alhora la tècnica de la fabricació. Així, han	encunyat	moneda perfecta amb poc cost, han unificat els tipus monetaris, han fet
assolit aquesta factoria gran importància, com ho prova el fet d'haver	encunyat	moneda vers el segle IV abans de J. C.. Ampúries exercí gran
de 7 g. i 25 mm. de diàmetre, però que no ha estat mai	encunyada	. 83. L'any © diversos països constituïren la Unió
vértich ab que passen sos articles com una riuada de pesses d'or mal	encunyades	a voltes o mitx encunyades, pero que fatigan la vista ab la lluhissor de
presentació insistent dels mots correctes, perquè les imatges gràfiques s'	encunyin	d'una manera indeleble. Ha contribuït també a la difusió d'aquesta teoria
amb una creu. Diu que era una moneda de les que per aquell temps feren	encunyar	Constantí o Valentinià: una moneda significant la romanitat de la Gàl·lia
el duia a la moneda i a la pregària pública. El dret que el sultà tenia d'	encunyar	, naturalment, ja no passa de l'Imperi Otomà, però el seu nom és esmentat
una mena de culte i els honoraven. També assenyala Plutarc que Teseu	encunyà	una moneda que portava l'empremta d'un bou. Es deia a Grècia que
litúrgics ja era contestada la mediació de l'exegesi científica i s'	encunyava	un significatiu vocabulari per a definir els exegetes com a
f) Una "tolerància repressiva". Aquesta expressió l'	encunyà	Marcuse quan digué que la "societat de consum" és una societat tolerant
de Castella; i també per donar als catalans, amb la llibertat d'	encunyar	llur pròpia moneda, la impressió subjectiva de sobirania. La moneda és un
classes, i que ha estat precisament dins els estrats superiors que s'ha	encunyat	i proclamat l'estereotip del bilingüisme. Podem dir, doncs, que el procés
el procés d'admissió a les classes superiors actuaria com una "màquina d'	encunyar	". L'ascens, i l'accés, a aquests estrats transforma activament els
a un joc amb el valor de la moneda. Inicialment, el joc es va reduir a	encunyar	una gran quantitat de monedes de coure del tipus vellón,
pensar a obtenir encara més benefici, sense disposar de coure nou per a	encunyar	-les. Així, a partir del 1604 va començar a aplicar-se el que en
III setze milions i mig de "ducats" sota la promesa que no tornaria a	encunyar	moneda d'aquest tipus, però la promesa fou efímera i, com que les
de Denominaciones de Origen (INDO), s'estimà més al seu dia	encunyar	el de D. O. Alicante; la seua única explicació sembla raure, no en
encara que l'administració mitjançant el Ministeri d'Agricultura haja	encunyat	el vagarós terme de Valles Centrales per a aquesta
és un període fosc, mal conegut, però fecundíssim, i durant el qual s'	encunyen	alguns dels trets —i dels mites— de la nostra moderna nacionalitat; el
esterlins tenien, doncs, trets ben particulars. El mateix Eduard I	encunyà	en 1279 el gros esterlí amb un tipus que era una fusió de
d'Aragó de tres diners de llei, l'ajustà a la moneda barcelonina, que s'	encunyava	llavors, i àdhuc li donà un tipus d'anvers, ço és, el cap, o bult,
medieval /groot\ o de l'alemany /grote\ i creu que fou	encunyada	aquella moneda per primera vegada sots Eduard III, quan no va ésser
Tenim doncs que amb els precedents d'Enric III, sots Eduard I fou	encunyat	el groat. Aquest valgué 12 diners (/pennies\) i
quasi iguals a la llei, pes i valor dels diners d'argent que aleshores s'	encunyaven	a Barcelona. A les acaballes del segle XIII el mot "gros" o
de creu. Ferran III (1217-1252) segons creuen els especialistes	encunyà	a Castella una moneda i a Lleó un altra, amb diferents tipus; allò que és
no solament en els seisenes sinó també en els novenes que	encunyà	després i que portaven al revers un castell; el cap del rei era gran i
No obstant trobem que durant el regnat de Joan I (1383-1433) fou	encunyada	una moneda de billó al revers de la qual hi és el tipus dels croats
La moneda esterlina del segle XIV Eduard II (1307-1327)	encunyà	esterlins, mitjos esterlins i quarts esterlins, amb una llegenda semblant
bateren /pence\, penics. Al segle XIV susdit	encunyaven	groats; David II (1329-1371), Robert II
i Calais; el segon a Londres, Calais, Roan i Saint Lo, és a dir, que	encunyaren	en tota llur senyoria de França i de l'illa. Els mitjos groats
a Bernat de Monpalau i Berenguer dez Cortey que poguessin continuar	encunyant	durant tres anys més "/crucesignatos, blanchas coronatas et alias
aquelles monedes del rei Ferran, de mitja cara, barrejades amb les que s'	encunyaven	aleshores, de Carles I, les quals seguien, a primeries, el mateix art
El terme "Andicraft" i els moviments anomenats "Arts and Craft" foren	encunyats	aleshores per a diferenciar els productes obrats a mà dels mecanitzats.
el domini directe de la Ciutat, capital del seu bisbat, el privilegi de	encunyar	moneda restá inherent al poder reyal, que havía assumida la plena
la renunciació que el Bisbe, com a cap de la Catedral, feya del dret d'	encunyar	moneda, mitjantçant l'entrega dels aparells d'encunyar. Desde aleshores
feya del dret d'encunyar moneda, mitjantçant l'entrega dels aparells d'	encunyar	. Desde aleshores endevant, si l'Iglesia encunyá, fou solsament lo que
dels aparells d'encunyar. Desde aleshores endevant, si l'Iglesia	encunyá	, fou solsament lo que se'n deya pellerofes o ploms, que tenien un
reyal y retrayent l'antiga costum y possessió que abans havía tingut d'	encunyar	moneda, suplicava se l'autorisés per a tornar a batre metall. A tal
Monarca, concedís que els ploms o senyals que s'havíen	encunyat	per atendre les ordinaries distribucions dels eclesiastichs de l'iglesia
el Rey Ferran II tornava a concedir autorisació, perque la Ciutat	encunyés	fins a trescentes lliures, en un document a nom del Infant Enrich. A

Pàgina 1 (de 9)

50 següents