×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb encuriosir |
Freqüència total: 120 |
CTILC1 |
que no se li morís, com t'he dit abans, tota la descendència. D'altres | encuriosits | per llinatges asseguren que Escil·la va ser engendrada per Forkys o per | un anunci d'un servei de vaixells entre aquella platja i Le Havre l' | encuriosí | i embarcà, una mica a la dula, a descobrir aquell port del qual el seu | i ensenyant el braç nu, afegí: —Mireu, com m'ha posat. Amb això tots varen | encuriosir | -se, i, preguntes i repreguntes, obligaren el xaval a contar les | que reien i garlaven sorollosament. De tant en tant, el novell viatger, s' | encuriosia | per allò que mig albirava a través del rengle de finestrelles, de | amb una capa superficial de branquillons entremesclats en sentit meridià. | Encuriosien | com l'obra meravellosa de l'instint animal: un niu d'oriols, una bresca | durà fins que la lluna pujà pel cel, amb cara indiferent, però en rigor | encuriosida | per tot el que de nit es fa pel món. Aquesta lluna clara feia tres nits | enfellonit, amb un rampell de foll. El seu capteniment insòlit va | encuriosir | tothom, i mentre restava dalt del sòcol, corbat, ajupit, talment oprimit | aquesta no li treia els ulls de sobre. La mirava amb una certa atenció, | encuriosida | per l'aspecte alterat que li observava —ulls irritats, galtes enceses, | dels primers i limitant-se per tant a alguns passatges; per contra, menys | encuriosits | per les novetats literàries, altres publicistes, malgrat de tenir a les | Però quan ja hagué posat en clar la majoria dels secrets que tant l' | encuriosien | , seguí preguntant-se el "com", el "per què" i el "de quina manera | car, encarir; rar, enrarir; darrer, endarrerir; gelós, engelosir; curiós, | encuriosir | ; gros, engrossir; ros, enrossir; petit, empetitir; malalt, emmalaltir; | i al damunt de la topografia, de les construccions i coses que poguessin | encuriosir | -nos, pertanyents al focus de Gombrèn. Allí Arnau viu en la memòria de | tallà les converses i els comentaris sobre aquella qüestió que, com més | encuriosia | la gent, més neguitosa posava l'àvia Antònia. Ah! Si hagués sabut que la | Campesino. Mai no havíem sentit encara canonades, i de primer ens | encuriosien | . En tiraven de dues menes: unes que esclataven en l'aire, sota un núvol | Apa, adéu-siau. —Adéu-siau. —Adéu-siau. Dubto, un instant, si seguir-lo, | encuriosit | pel poble invisible que respira per aquest camí. Però sona un altre | alegres, enfeinats constantment, adelerats per una cosa o altra, | encuriosits | per totes les admirables novetats de l'època, capaços de valorar els | dia, tot menjant galetes assegut sota la taula del menjador, havia estat | encuriosit | per les paraules d'una senyora que visitava la mamà: una casa del seu | anat tan muntanya amunt. Ja havien passat de la Font del Gat i Sebastià, | encuriosit | per tanta bellesa de plantes, de flors i d'ocells, no cessa de parlar de | mesades i qui sap si llargues anyades d'angúnia i sofriment... Els joves, | encuriosits | per la novetat, àdhuc semblaven contents. La guerra? Ja veurem què és | ni una trista tassa de cafè ni un modestíssim gerro de flors. Montoliu, | encuriosit | per la meva infantil persona, afectada per coses més aviat impròpies dels | un objecte de desig —voluntat que ell mateix ha pres compte a educar i | encuriosir | amb l'exemple de la seva obra que és una atenció persistent, una voluntat | estàtiques i contemplatives,— penetra Brandés totes les literatures i s' | encurioseix | i s'apassiona per les gestes de tots els grans homes. Així naixia | amb fina percepció mesurativa, ens informava dels darrers corrents i ens | encuriosia | per fer, entre els prosadors, més íntima coneixença amb Thomas Mann. | sorres la brillantor dels bocins metàl·lics atrauria l'atenció de l'home, | encuriosit | per la seva raresa. De moment els utilitzaria com a ornament. Capacitat, | per tant. N'hi ha que troben la màxima felicitat en la lectura. Els | encurioseix | tot: els llibres d'espiritualitat, els de cultura general o | confessar-ho, el truc de les petjades esborrades estava ideat per fer-te | encuriosir | i fer que tornessis aquella nit, ahir a la nit, a la Cala. Era tot | una sina exuberant que va engrescar més d'un i la seva procedència va | encuriosir | les dones, les quals se sentiren decebudes en saber que era una al·lota | passa avui, s'aliava amb l'expectació d'un públic força generalitzat i | encuriosit | pels artefactes nous i per llur acabat, amb una sol·licitud quasi | la qüestió, sinó que s'estenia a les capes populars, mig intrigades i mig | encuriosides | per aquest esdeveniment perifèric. Era fàcil sentir comentaris de signe | del país el coneixia. Degut al seu estat de destrucció no els havien | encuriosit | les lloses que romanien dretes. Preguntats els pagesos si sabien fosses | estar de dir algunes singularitats maellanes que vam captar i que ens van | encuriosir | . A Maella —almenys en algun sector vilatà— persisteix molt viu un culte | una en la qual ha donat més de si mateix per satisfer un públic realment | encuriosit | i desitjós —per tot el que darrerament s'ha parlat i escrit de Raimon | el mestre insuperable. Al voltant d'aquests dos pilars, apareixia l'home | encuriosit | per qualsevol manifestació humana i de la naturalesa: l'arqueologia, | tard, André Breton a París, en els quals les persones que hi acudiren, | encuriosides | per la propaganda feta, eren objecte d'una pluja de xavalla o es | digitals. —Si encara s'ha d'inventar, això! —exclama, i aleshores s' | encurioseix | —: Quina habitació era? —La darrera, a l'esquerra, però ja he vist que l' | —O potser no me'l va dir mai —precisa. Tanta coincidència, però, l' | encurioseix | prou perquè, de cop i volta, li sembli que potser podria fer un parèntesi | els comptes no li sortiran, car el mort està duplicat, però l'afirmació l' | encurioseix | i, deixant la revista oberta sobre el moble, anem cap a la porta, que ell | Nicolau, tan apassionadament l'atreien. —Què et vas ensenyar per allà? —s' | encuriosí | Mauri. —Allà vaig aprendre molta cosa... I ara m'aprofiten ací per a | tarda, vàrem passar devora la mar. Tot el que a la platja es veia, m' | encuriosia | ! Si serà Gerinel... Orxiló. Fugiu, dona. És una altra mar, | anant vers el seu fill.)] Gerinel! Gerinel! Eres tu! Eres tu! [( | Encuriosits | pels crits, alguns homes i dones s'acosten a la barraca.)] | M'ho penso! Es pot dir que ara ja estem entesos. Allò que tant ha fet | encuriosir | el Bona-sort! Es cert o no? Contesta! Isma· T'he dit que no em | que les contemplava ab uns ulls tan axerits y enriallats, qu'arribà a | encuriosir | les. A preguntarli anavan lo per què se les mirava d'aquella manera, quan | á seure, al mateix temps que lo bover se n' anava ab lo recado. Jo m' | encuriosí | mes que may al veure l' efecte qu' ocasionava la arribada de semblant | Jo tinch un natural si fa no fa curiòs, ¿dech manifestar que m' havia | encuriosit | lo meu amich, parlantme del home calvo y de la noya rossa? Crech que fora | fer semblant de res, lo que tots esperaven. La canalla i alguns jovenots, | encuriosits | per l'esfereiment general, s'eren aposentats al cap-d'amunt de la coma, | sembla 'l de una noya feta y casadora ja, la neta d' aquell, sens dupte y | encuriosint | me per coneixels vaig enlayrar la mirada. Los testos s' hi veyan sols... | bo de la primavera, retirantse envers á la sala... 'Ls demés vehins que, | encuriosits | per la Calandria, s' habían arriscat fins á la finestra, precaventse d' | tipus de relació que mantenia amb la senyora del jutge, i, allò que més l' | encuriosia | , segons ella, com havíem congeniat. Conscient que no s'ho creuria li vaig | i periodista José Font Castro, un dels més prestigiosos de Veneçuela. | Encuriosit | pels canvis observats en la conducta femenina José Font busca un punt de | la Nació Amiga, el qual ho contempla visiblement sorprès i complagut... [ | Encuriosida | pels plors d'Antonietta, la cotorra, que saltironeja dins la gàbia, |
|