Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Themis va comprendre de seguida que li convenia de pactar amb Zeus.	Endevinem	que, més o menys de sotamà, l'ajudava. Acabats els espantosos aldarulls
"El foc que vas robar te les hauria d'haver cremades", li contestaven,	endevinant	-ho, els guardes de l'execució de la duríssima sentència. "I tot per
l'escuma desvetlla als navegants el terror de la nostra presència. Ens hi	endevinen	, i preguen, i ben sovint la mar engoleix les fustes, tothora amb profit
ha que et practiqui la gorgotomia. El teu cap tallat és susceptible, ho	endevino	, d'esdevenir humà, amb els trets d'una dona bonica i afligida. Escapçada
transigia Pulcre. "En el dibuix no noto que ho encarrilessin així ni hi	endevino	cap provatura ni vestigi d'assaig", va observar la senyora Magdalena
aurora." "Sí, la seva mort no va ser feliç", va afirmar, procurant d'	endevinar	l'abast de l'antiquada expressió, Pulcre Trompel·li. "No n'hi ha cap que
íntim mirall, la serenor del passat. Però no s'hi aturarà gaire, perquè	endevina	el llarg i complex futur que l'espera. Sí, la vida pròpia és certament un
gratitud em permetin, el seu present, que, encara que silenciós i drapat,	endevino	esplèndid. La meva, una notable desgràcia, gratuïta, absurda, i milers de
processó de Setmana Santa, de les poques que queden. Per l'urc que li	endevinem	als ulls, no ho farà per devoció. Temem que l'hauran de llogar. Hefaistos
amors no han començat, i de segur que encara és solter, perquè l'	endevinem	molt tranquil. L'absorbeix el seu ofici, que dominarà. Estranya meravella
. En canvi, t'estàs tot el dia al davant d'un blanc mur. Ah, ja ho	endevino	, és perquè demà et casaràs", prosseguia l'experimentada dona. "No et
per excel·lència, l'única santa indiscutible de l'antiguitat. Però jo	endevino	qui sóc de debò, trista conca, fadrina de cara allargassada i dura.
l'inesperat personatge no varen agradar a la senyora Magdalena Blasi. "	Endevino	que el nou barbut s'esllavissa i peca de groller", va comentar. "És
Per a nosaltres, ni un tast d'engruna, res: només compten els néts. Sí, ho	endevinen	, perspicaços, la foto del meu. Tendre, eixerit, bonic, mon petit
A més, temo Teseu, el detesto però el temo. Sent créixer l'herba, ho	endevina	tot, se n'adona de tot, i acaba d'amenaçar-me amb una imprecació, prou que
Al cap de poc va tornar cridant, tota excitada: —Sileta... Sileta...	Endevina	qui ha vingut! Sileta fixà en ella els seus ulls innocents, potser amb
fixà en ella els seus ulls innocents, potser amb una sospita. —No ho	endevines	? Ha vingut Tino Costa! —Tino Costa! Es quedà un moment perplexa i sortí
lo al seu torn, i va dir-se: "És ell!" A l'instant ho	endevinà	, i una sensació d'estranya tendresa, barrejada a un profund malestar, la
Tino Costa avançà lentament i anà passant sense deixar de mirar-la,	endevinant	-li la torbació i sentint-se torbat a la vegada. S'anà allunyant així i
tenia el seu orgull; no ens digué ni que sí ni que no, però nosaltres	endevinàrem	que la proposta li plaïa. Ens dirigírem a casa de Mila, on ens rebé amb
a la cadira, li clavà una mirada d'odi, com si la volgués fulminar; se li	endevinà	un esforç per a aixecar-se. La mirada li llampeguejà: "Aneu-vos-en tots
perills que l'envoltaven, de l'obscuritat de la vida, de tot allò que	endevinava	ja, sense, però, arribar-ho a comprendre. Maria Àgueda, en vista d'allò
els pares del minyó i veure's obligat a parlar-hi. Tal vegada Màrius ho	endevinaria	i el comprendria. Fou ara, després d'aquesta tornada, quan Tino Costa
tant com podia, fins el dia de la seva fugida amb la forastera. Mila	endevinà	en aquella infantesa un món tancat de sofriments molt íntims i
Allò era el pitjor que a Candi podia succeir-li. Tino Costa ho	endevinava	amb instint segur. Era un minyó sense cap experiència del món; era com un
En la insistència amb què el fet ressuscitava en les seves paraules	endevinà	ella el disgust que li havia causat; i el disgust, el tenia, en veritat,
, Sileta no feia cas de Quim Bisa, i sabia més, encara, o, si més no,	endevinava	: que Sileta estava enamorada del seu fill. Tino Costa es dirigí a la seva
meva vida, i no sé quina secreta font de tendreses i de comprensions vaig	endevinar	en la seva mirada que em trastornà l'esperit. Em sembla que si hagués
les vores del riu. Tia Càndia li comunicà el seu fracàs: —Maria Àgueda ha	endevinat	la idea que em guiava; amb l'excusa que portava pressa m'ha deixat de
com un càstig? En la simplicitat del seu cor Maria Àgueda és incapaç d'	endevinar	els veritables sentiments del seu fill; incapaç de comprendre que si no
seus sentiments, li ho privava també la consciència del drama ocult que	endevinava	en la vida d'ella i el convenciment de la pròpia incapacitat per a
en l'absència perllongada del fill, que era impossible ocultar-li, ho	endevinava	tot amb aquesta lucidesa dels malalts, els sentits afinats dels quals
tota; el cor li palpità agitadament a dintre el pit. Ell la mirà; li	endevinà	la torbació, i també ell en aquell moment es sentí torbat i s'entristí
La veu de la mare assumí un to conciliatori. Aquesta nit la mare —Mila ho	endevinava	— es sentia sola. La seva veu sonava com la d'aquell qui vol rendir-se,
no veié ja res fora d'aquella ombra estimada —més que no pas veure-la, l'	endevinava	— en què es concentrava tota l'alegria i tot el sentit de la seva vida. I
centèssima volta recordava el seu rostre, les seves paraules; tractava d'	endevinar	què podia amagar-se sota d'aquell canvi tan incomprensible, i els seus
no li diria ja res. El que tenia el seu germà no era ja indignació, ho	endevinava	: era el disgust d'haver pegat a Mila. Manuel del Santo es digué: "Ja se
advertí tota la desolació que es reflectia en el rostre de la noia;	endevinà	tot d'una el que havia succeït, i el seu cor s'emplenà de compassió per
res: en l'amarguesa que es pintava en el seu rostre ja vaig	endevinar	que ella en sabia alguna cosa. Jo quasi no m'atrevia a mirar-la. No
tu: coses que només jo veia, que només sé jo. Tal vegada si les haguessis	endevinades	no hauries fet el que vas fer. No obstant, Tino Costa, les coses a què es
general. Arcisa plorà (plorà sens dubte més per l'alegria d'ell, que	endevinava	, que per l'alegria d'haver-la trobada); plorà també Anselma, i ella sí que
l'exacta expressió de la seva ansietat i de l'alegria silenciosa que li	endevinava	cada cop que el veia tornar. Com podria, en efecte, posar tot allò en un
contra la paret, quasi aixafada, Sileta va sentir el soroll allí, i	endevinà	tot d'una que ell havia introduït la mà (tal vegada escolta com un gemec
de Sileta. La veié estesa, descoberta, entre els llençols en desordre, i	endevinà	tot d'una el que havia passat. El gresol se li escapà de les mans; ella
de petit. —Tinet... Destrià el cos d'ell gairebé amagat sota les pedres;	endevinà	, més que no veié, el seu cap; va inclinar-se sobre les pedres amb molta
família ni les seves martingales per eixamplar-se el patrimoni. Balzac ho	endevina	. El malalt que, amb la mirada extàtica, s'enlluerna davant el munt de
models de cadires ben significatius. La conclusió que s'imposa, ja l'	endevinarà	el lector. L'home occidental, tan ric en inventiva per a certes coses
però, de vegades, molt obscur, molt difícil. Sota la seva crítica	endevineu	l'home de penya, que s'adreça, diríeu, a la coterie amb mots i
la neu fina de l'arç. Quina flaire és amb mi, quin cant? No ho	endevines	? La veu prima dels grills, l'alè de les glicines.
gener. Dia de Reis. De bon matí els nens ja frisen, ja intenten	endevinar	el secret del cove cobert amb un drap blanc. Hi havia galetes de París,

Pàgina 1 (de 102)

50 següents