×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb endevinar |
Freqüència total: 5086 |
CTILC1 |
Themis va comprendre de seguida que li convenia de pactar amb Zeus. | Endevinem | que, més o menys de sotamà, l'ajudava. Acabats els espantosos aldarulls | "El foc que vas robar te les hauria d'haver cremades", li contestaven, | endevinant | -ho, els guardes de l'execució de la duríssima sentència. "I tot per | l'escuma desvetlla als navegants el terror de la nostra presència. Ens hi | endevinen | , i preguen, i ben sovint la mar engoleix les fustes, tothora amb profit | ha que et practiqui la gorgotomia. El teu cap tallat és susceptible, ho | endevino | , d'esdevenir humà, amb els trets d'una dona bonica i afligida. Escapçada | transigia Pulcre. "En el dibuix no noto que ho encarrilessin així ni hi | endevino | cap provatura ni vestigi d'assaig", va observar la senyora Magdalena | aurora." "Sí, la seva mort no va ser feliç", va afirmar, procurant d' | endevinar | l'abast de l'antiquada expressió, Pulcre Trompel·li. "No n'hi ha cap que | íntim mirall, la serenor del passat. Però no s'hi aturarà gaire, perquè | endevina | el llarg i complex futur que l'espera. Sí, la vida pròpia és certament un | gratitud em permetin, el seu present, que, encara que silenciós i drapat, | endevino | esplèndid. La meva, una notable desgràcia, gratuïta, absurda, i milers de | processó de Setmana Santa, de les poques que queden. Per l'urc que li | endevinem | als ulls, no ho farà per devoció. Temem que l'hauran de llogar. Hefaistos | amors no han començat, i de segur que encara és solter, perquè l' | endevinem | molt tranquil. L'absorbeix el seu ofici, que dominarà. Estranya meravella | . En canvi, t'estàs tot el dia al davant d'un blanc mur. Ah, ja ho | endevino | , és perquè demà et casaràs", prosseguia l'experimentada dona. "No et | per excel·lència, l'única santa indiscutible de l'antiguitat. Però jo | endevino | qui sóc de debò, trista conca, fadrina de cara allargassada i dura. | l'inesperat personatge no varen agradar a la senyora Magdalena Blasi. " | Endevino | que el nou barbut s'esllavissa i peca de groller", va comentar. "És | Per a nosaltres, ni un tast d'engruna, res: només compten els néts. Sí, ho | endevinen | , perspicaços, la foto del meu. Tendre, eixerit, bonic, mon petit | A més, temo Teseu, el detesto però el temo. Sent créixer l'herba, ho | endevina | tot, se n'adona de tot, i acaba d'amenaçar-me amb una imprecació, prou que | Al cap de poc va tornar cridant, tota excitada: —Sileta... Sileta... | Endevina | qui ha vingut! Sileta fixà en ella els seus ulls innocents, potser amb | fixà en ella els seus ulls innocents, potser amb una sospita. —No ho | endevines | ? Ha vingut Tino Costa! —Tino Costa! Es quedà un moment perplexa i sortí | lo al seu torn, i va dir-se: "És ell!" A l'instant ho | endevinà | , i una sensació d'estranya tendresa, barrejada a un profund malestar, la | Tino Costa avançà lentament i anà passant sense deixar de mirar-la, | endevinant | -li la torbació i sentint-se torbat a la vegada. S'anà allunyant així i | tenia el seu orgull; no ens digué ni que sí ni que no, però nosaltres | endevinàrem | que la proposta li plaïa. Ens dirigírem a casa de Mila, on ens rebé amb | a la cadira, li clavà una mirada d'odi, com si la volgués fulminar; se li | endevinà | un esforç per a aixecar-se. La mirada li llampeguejà: "Aneu-vos-en tots | perills que l'envoltaven, de l'obscuritat de la vida, de tot allò que | endevinava | ja, sense, però, arribar-ho a comprendre. Maria Àgueda, en vista d'allò | els pares del minyó i veure's obligat a parlar-hi. Tal vegada Màrius ho | endevinaria | i el comprendria. Fou ara, després d'aquesta tornada, quan Tino Costa | tant com podia, fins el dia de la seva fugida amb la forastera. Mila | endevinà | en aquella infantesa un món tancat de sofriments molt íntims i | Allò era el pitjor que a Candi podia succeir-li. Tino Costa ho | endevinava | amb instint segur. Era un minyó sense cap experiència del món; era com un | En la insistència amb què el fet ressuscitava en les seves paraules | endevinà | ella el disgust que li havia causat; i el disgust, el tenia, en veritat, | , Sileta no feia cas de Quim Bisa, i sabia més, encara, o, si més no, | endevinava | : que Sileta estava enamorada del seu fill. Tino Costa es dirigí a la seva | meva vida, i no sé quina secreta font de tendreses i de comprensions vaig | endevinar | en la seva mirada que em trastornà l'esperit. Em sembla que si hagués | les vores del riu. Tia Càndia li comunicà el seu fracàs: —Maria Àgueda ha | endevinat | la idea que em guiava; amb l'excusa que portava pressa m'ha deixat de | com un càstig? En la simplicitat del seu cor Maria Àgueda és incapaç d' | endevinar | els veritables sentiments del seu fill; incapaç de comprendre que si no | seus sentiments, li ho privava també la consciència del drama ocult que | endevinava | en la vida d'ella i el convenciment de la pròpia incapacitat per a | en l'absència perllongada del fill, que era impossible ocultar-li, ho | endevinava | tot amb aquesta lucidesa dels malalts, els sentits afinats dels quals | tota; el cor li palpità agitadament a dintre el pit. Ell la mirà; li | endevinà | la torbació, i també ell en aquell moment es sentí torbat i s'entristí | La veu de la mare assumí un to conciliatori. Aquesta nit la mare —Mila ho | endevinava | — es sentia sola. La seva veu sonava com la d'aquell qui vol rendir-se, | no veié ja res fora d'aquella ombra estimada —més que no pas veure-la, l' | endevinava | — en què es concentrava tota l'alegria i tot el sentit de la seva vida. I | centèssima volta recordava el seu rostre, les seves paraules; tractava d' | endevinar | què podia amagar-se sota d'aquell canvi tan incomprensible, i els seus | no li diria ja res. El que tenia el seu germà no era ja indignació, ho | endevinava | : era el disgust d'haver pegat a Mila. Manuel del Santo es digué: "Ja se | advertí tota la desolació que es reflectia en el rostre de la noia; | endevinà | tot d'una el que havia succeït, i el seu cor s'emplenà de compassió per | res: en l'amarguesa que es pintava en el seu rostre ja vaig | endevinar | que ella en sabia alguna cosa. Jo quasi no m'atrevia a mirar-la. No | tu: coses que només jo veia, que només sé jo. Tal vegada si les haguessis | endevinades | no hauries fet el que vas fer. No obstant, Tino Costa, les coses a què es | general. Arcisa plorà (plorà sens dubte més per l'alegria d'ell, que | endevinava | , que per l'alegria d'haver-la trobada); plorà també Anselma, i ella sí que | l'exacta expressió de la seva ansietat i de l'alegria silenciosa que li | endevinava | cada cop que el veia tornar. Com podria, en efecte, posar tot allò en un | contra la paret, quasi aixafada, Sileta va sentir el soroll allí, i | endevinà | tot d'una que ell havia introduït la mà (tal vegada escolta com un gemec | de Sileta. La veié estesa, descoberta, entre els llençols en desordre, i | endevinà | tot d'una el que havia passat. El gresol se li escapà de les mans; ella | de petit. —Tinet... Destrià el cos d'ell gairebé amagat sota les pedres; | endevinà | , més que no veié, el seu cap; va inclinar-se sobre les pedres amb molta | família ni les seves martingales per eixamplar-se el patrimoni. Balzac ho | endevina | . El malalt que, amb la mirada extàtica, s'enlluerna davant el munt de | models de cadires ben significatius. La conclusió que s'imposa, ja l' | endevinarà | el lector. L'home occidental, tan ric en inventiva per a certes coses | però, de vegades, molt obscur, molt difícil. Sota la seva crítica | endevineu | l'home de penya, que s'adreça, diríeu, a la coterie amb mots i | la neu fina de l'arç. Quina flaire és amb mi, quin cant? No ho | endevines | ? La veu prima dels grills, l'alè de les glicines. | gener. Dia de Reis. De bon matí els nens ja frisen, ja intenten | endevinar | el secret del cove cobert amb un drap blanc. Hi havia galetes de París, |
|