Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de "poc lletrat". És això, doncs. I per aquí connectem amb el vast i	endiastrat	problema de l'analfabetisme, que no consisteix únicament a un "no
i una recuperació econòmica que fins ara ha tingut molt poc a veure amb l'	endiastrat	turisme. Molt més significatiu el primer fet que el segon, almenys des
emmetzinar la meva vida sense to ni so. I ara! Vaig sopar amb una gana	endiastrada	, vaig enraonar despreocupadament de l'aurora boreal i de la guerra, vaig
semblava isolar-lo de la resta dels homes, li desvetllaven no sé quines	endiastrades	cogitacions metafísiques. ¿Per què havia nascut a la Plaça del Mercadal
Ací els encaboriaments de l'hereu Aspriu no eren pas de bon tros, tan	endiastrats	com els que li inspiraven el rostoll magríssim i els gavellons d'una
un mes, amb encarnissament i amb l'ajut d'un professor especialista, uns	endiastrats	teoremes trigonomètrics que eren el seu turment. Obtingué la vènia del
dilatoris feren créixer, encara més, el munt, ja respectable, d'aquest	endiastrat	paper que, mirat d'un indret era d'estrassa i mirant de l'altre, d'or.
espurna i havia arribat a domar la Lleona, que era un matxo jove	endiastrat	com un dimoni i més murri que cap lladre, que havia ficat la por al cos
de retaule. I, com els mateixos artistes gòtics, hi apareix alhora	endiastrat	i pacient, lliurat a les dificultats d'una manera acerba, creant
Aqueix insignificant clot a la galta, que reproduïu amb tan	endiastrada	destresa, prové només de la manca d'un queixal. El dia que em faci
matemàtiques? El visitant el mirava amb sorpresa i pensava si aquell	endiastrat	traductor no era ell mateix un personatge de Molière que jugués amb
Eixiren caps a les finestres. Joan Antoni tocà peu a terra lleugerament,	endiastrat	. Era ja tot un altre, després d'aquell abatiment. A Valls, no havia pogut
la seva oratòria, un vertader esperit de "leguleyo", sense la malícia	endiastrada	del picaplets, sinó més bé càndid, sense escalfor del cor ni
malalta i me'n vull anar... —Porteu-la ací... —Ací! Amb aquests dimonis	endiastrats	! Més segura la tindria a l'infern. Tothom li augmentava les dificultats
després, les lladres! boniques com són i elles ho saben, se'n van a casa	endiastrades	, segures d'haver fet obra del diable. L'endemà, sembla que et preguntin
el paradís! li direm a grans crits, abraçant-lo. Vilaret farsejava com	endiastrat	. Saumell s'encongia, tenia por que el seu company no fes massa comèdia i
travessada de llum. Eren miriades d'insectes que les orenetes caçaven	endiastrades	i tot caçant-los tenien un cant punyent i vibrant, però no trist com el
Artús, l'inventor de la Taula Rodona que, amb enginy per enganyar els més	endiastrats	cavallers, vaig ésser reclòs en aquest monument de ferro i aram, cec com
de què que no cau amb l'estirada que li clavà la Júlia Pons, l'	endiastrada	esposa de l'arquitecte de l'Hospital, que lluïa l'escot sots el dominó
i a abatre'm. Tanmateix, després d'haver fet la seva observació	endiastrada	, no digué cap paraula fins que els vasos d'aigua i rom foren a taula: i
amb Joe i festejar amb Biddy: però de cop i volta alguna recordança	endiastrada	dels dies de casa de la senyoreta Havisham em venia al damunt, com una
és, ja ho sabeu, un vell fred i xaruc. La Primavera és una moceta	endiastrada	. Arriba amb un bri d'herba a la boca, com un cabridet, i ho fa tot a
venda d'/El Fanalet\. Pau Garcia es donava als dimonis. "Aquell	endiastrat	salvatge mai no s'havia pres formalment el càrrec de redactor en cap. Les
llet i n'hi havia que posseïen mirall. Tothom tenia plat d'alumini i un	endiastrat	aparell, mena de cullera i forquilla plegables, que de moment feia gran
el peu dret, a estil de l'hòrrida boca d'un peix que escopia polseguera	endiastrada	a cada passa. Travessà la ciutat com un espectre. La Barceloneta lluïa
que et deixaré ben calent. Passa, per entre el públic, una corrent	endiastrada	. Som al mes de gener. Allò no és aguantador. Un dels glosadors,
i es besava amb el Jorge Negrete... I la mare s'ho creia. I els vailets	endiastrats	es pixaven de riure. Aquella mare esdevenia espectacle, com el Tio
certs exercicis del enginy, ab lo impensat de ses bones sortides y ab sos	endiastrats	jochs de paraules buscava un recreatiu esplay compensador del desgast y
diu llavors dolçament el senyor Quim: —Ah! com la vida	endiastrada	es venja perquè en els llavis folls no l'he besat!
no seran del tot vigilades. Veureu: jo m'he empescat un pla d'allò més	endiastrat	... Tots dos l'escoltaven atents. —Vós us deixeu caure com mig mort a
havien menat el seu progenitor a unes quantes idees fixes al voltant de l'	endiastrada	metempsícosi; sofria i tot, amb intermitències, al·lucinants moments de
s'hauria quedat bocabadat davant un espectacle com aquest, ¡ell i la seua	endiastrada	/Ley del Candado\! (Així ho comentava amb sincer entusiasme el
semblant embull, perque o en el fons d'aquet misteri s'hi amagava una	endiastrada	malifeta d'una dòna lleugera i enjogascada, o bé realment era cert lo
els braços i les mans, que estergeixen infantilment les coses parlades, l'	endiastrat	papallonejar del seu vano, ara plegat als llavis, adés tapant els ulls o
d'una mona. Palestrió. Ai de mi! Serà la meva perdició aquest	endiastrat	animal! I Filocomàsia ¿encara és aquí? [(assenyala la casa de
Ai de mi, desgraciat! S'han ben rigut de mi, ja ho veig. L'	endiastrat	Palestrió! Ha estat ell que m'ha fet caure en aquest mal pas. [(Després
xerraire! —bueno: mellor per mi. —Oy... Però en aqueixas un vailet	endiastrat	allargava un bastó pera fer caure a la Cunilla, y aquesta y la Llucia, al
nuvolada negra. Poch que s'havia errat. Tantas los ne feren veure aquells	endiastrats	, que'l pobre home plorava de rabia y sos bastons voleyavan furiosament
un vidre y 'm menjaré totas las taronjas que trovi! y tú ¡Mira! —y la	endiastrada	criatura, al dir la última paráula, feu onejar las duas manetas sobre 'l
tant saludable quefer, puix allí aná á trobarlo y á tirárseli á sobre l'	endiastrada	Conquilla y á acomètrel ab aquesta solicitut, feta ab to poch reverent:
las finestras; la creu de S. Jordi, esculpida en un de sos costats; las	endiastradotas	gárgolas, revestidas per la molsa; lo buyt nintxo del cantó, boca-badant
l' empedrat, adonantme de mon trajo de rigorosa etiqueta, sentí una	endiastradota	sensació, un diabólich roséch dins mí, confosa y contrastant barreja,
cas, donchs, que certa tarde li va passar per la barretina al bulliciós y	endiastrat	viudo Gasparot de ca 'n Parra, (que s' havía malmés casi tot lo del seu
correcuyta. Esvalotadas de moment, las bolvas de pols corrían com follets	endiastrats	voleyant d'un cantó a l'altre, fins que tornavan a caure adormidas aixís
feya menos del ofici, sonant y ressonant l' acordeon en cercament de una	endiastrada	mazurka, 'm desentavaná de mas caborias. La Mariagna, mare de la Tuyas,
y negra, que era com lo centre natural de la comarca castigada. Gent	endiastrada	y de sanch bullenta, los habitants d' aquell recó de mon, se donaven més
y tanta pena no hi hauría un remey, fos lo que fos? Desde aquell punt, la	endiastrada	gent de la forca va començar á pensar que la tremenda calamitat, que 'ls
de que hauría seguit fins á morir, sense pensar en res, aquella vida	endiastrada	d'avorriment. Però no era axís. La vall s'omplía d'aquella aroma
no era pas d'aquest mon; hauría volgut ser á casa, fugir d'aquell xicotot	endiestrat	que la pertorbava... Sí; ho dexaría corre tot; prous cabories y prous
punt d'alçar Déu, li bóta allà al bell peu la llebre	endiastrada	. S'esventa l goç lladrant, la llebre fuig botant, i

Pàgina 1 (de 2)

50 següents