×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb endiastrat |
Freqüència total: 56 |
CTILC1 |
de "poc lletrat". És això, doncs. I per aquí connectem amb el vast i | endiastrat | problema de l'analfabetisme, que no consisteix únicament a un "no | i una recuperació econòmica que fins ara ha tingut molt poc a veure amb l' | endiastrat | turisme. Molt més significatiu el primer fet que el segon, almenys des | emmetzinar la meva vida sense to ni so. I ara! Vaig sopar amb una gana | endiastrada | , vaig enraonar despreocupadament de l'aurora boreal i de la guerra, vaig | semblava isolar-lo de la resta dels homes, li desvetllaven no sé quines | endiastrades | cogitacions metafísiques. ¿Per què havia nascut a la Plaça del Mercadal | Ací els encaboriaments de l'hereu Aspriu no eren pas de bon tros, tan | endiastrats | com els que li inspiraven el rostoll magríssim i els gavellons d'una | un mes, amb encarnissament i amb l'ajut d'un professor especialista, uns | endiastrats | teoremes trigonomètrics que eren el seu turment. Obtingué la vènia del | dilatoris feren créixer, encara més, el munt, ja respectable, d'aquest | endiastrat | paper que, mirat d'un indret era d'estrassa i mirant de l'altre, d'or. | espurna i havia arribat a domar la Lleona, que era un matxo jove | endiastrat | com un dimoni i més murri que cap lladre, que havia ficat la por al cos | de retaule. I, com els mateixos artistes gòtics, hi apareix alhora | endiastrat | i pacient, lliurat a les dificultats d'una manera acerba, creant | Aqueix insignificant clot a la galta, que reproduïu amb tan | endiastrada | destresa, prové només de la manca d'un queixal. El dia que em faci | matemàtiques? El visitant el mirava amb sorpresa i pensava si aquell | endiastrat | traductor no era ell mateix un personatge de Molière que jugués amb | Eixiren caps a les finestres. Joan Antoni tocà peu a terra lleugerament, | endiastrat | . Era ja tot un altre, després d'aquell abatiment. A Valls, no havia pogut | la seva oratòria, un vertader esperit de "leguleyo", sense la malícia | endiastrada | del picaplets, sinó més bé càndid, sense escalfor del cor ni | malalta i me'n vull anar... —Porteu-la ací... —Ací! Amb aquests dimonis | endiastrats | ! Més segura la tindria a l'infern. Tothom li augmentava les dificultats | després, les lladres! boniques com són i elles ho saben, se'n van a casa | endiastrades | , segures d'haver fet obra del diable. L'endemà, sembla que et preguntin | el paradís! li direm a grans crits, abraçant-lo. Vilaret farsejava com | endiastrat | . Saumell s'encongia, tenia por que el seu company no fes massa comèdia i | travessada de llum. Eren miriades d'insectes que les orenetes caçaven | endiastrades | i tot caçant-los tenien un cant punyent i vibrant, però no trist com el | Artús, l'inventor de la Taula Rodona que, amb enginy per enganyar els més | endiastrats | cavallers, vaig ésser reclòs en aquest monument de ferro i aram, cec com | de què que no cau amb l'estirada que li clavà la Júlia Pons, l' | endiastrada | esposa de l'arquitecte de l'Hospital, que lluïa l'escot sots el dominó | i a abatre'm. Tanmateix, després d'haver fet la seva observació | endiastrada | , no digué cap paraula fins que els vasos d'aigua i rom foren a taula: i | amb Joe i festejar amb Biddy: però de cop i volta alguna recordança | endiastrada | dels dies de casa de la senyoreta Havisham em venia al damunt, com una | és, ja ho sabeu, un vell fred i xaruc. La Primavera és una moceta | endiastrada | . Arriba amb un bri d'herba a la boca, com un cabridet, i ho fa tot a | venda d'/El Fanalet\. Pau Garcia es donava als dimonis. "Aquell | endiastrat | salvatge mai no s'havia pres formalment el càrrec de redactor en cap. Les | llet i n'hi havia que posseïen mirall. Tothom tenia plat d'alumini i un | endiastrat | aparell, mena de cullera i forquilla plegables, que de moment feia gran | el peu dret, a estil de l'hòrrida boca d'un peix que escopia polseguera | endiastrada | a cada passa. Travessà la ciutat com un espectre. La Barceloneta lluïa | que et deixaré ben calent. Passa, per entre el públic, una corrent | endiastrada | . Som al mes de gener. Allò no és aguantador. Un dels glosadors, | i es besava amb el Jorge Negrete... I la mare s'ho creia. I els vailets | endiastrats | es pixaven de riure. Aquella mare esdevenia espectacle, com el Tio | certs exercicis del enginy, ab lo impensat de ses bones sortides y ab sos | endiastrats | jochs de paraules buscava un recreatiu esplay compensador del desgast y | diu llavors dolçament el senyor Quim: —Ah! com la vida | endiastrada | es venja perquè en els llavis folls no l'he besat! | no seran del tot vigilades. Veureu: jo m'he empescat un pla d'allò més | endiastrat | ... Tots dos l'escoltaven atents. —Vós us deixeu caure com mig mort a | havien menat el seu progenitor a unes quantes idees fixes al voltant de l' | endiastrada | metempsícosi; sofria i tot, amb intermitències, al·lucinants moments de | s'hauria quedat bocabadat davant un espectacle com aquest, ¡ell i la seua | endiastrada | /Ley del Candado\! (Així ho comentava amb sincer entusiasme el | semblant embull, perque o en el fons d'aquet misteri s'hi amagava una | endiastrada | malifeta d'una dòna lleugera i enjogascada, o bé realment era cert lo | els braços i les mans, que estergeixen infantilment les coses parlades, l' | endiastrat | papallonejar del seu vano, ara plegat als llavis, adés tapant els ulls o | d'una mona. Palestrió. Ai de mi! Serà la meva perdició aquest | endiastrat | animal! I Filocomàsia ¿encara és aquí? [(assenyala la casa de | Ai de mi, desgraciat! S'han ben rigut de mi, ja ho veig. L' | endiastrat | Palestrió! Ha estat ell que m'ha fet caure en aquest mal pas. [(Després | xerraire! —bueno: mellor per mi. —Oy... Però en aqueixas un vailet | endiastrat | allargava un bastó pera fer caure a la Cunilla, y aquesta y la Llucia, al | nuvolada negra. Poch que s'havia errat. Tantas los ne feren veure aquells | endiastrats | , que'l pobre home plorava de rabia y sos bastons voleyavan furiosament | un vidre y 'm menjaré totas las taronjas que trovi! y tú ¡Mira! —y la | endiastrada | criatura, al dir la última paráula, feu onejar las duas manetas sobre 'l | tant saludable quefer, puix allí aná á trobarlo y á tirárseli á sobre l' | endiastrada | Conquilla y á acomètrel ab aquesta solicitut, feta ab to poch reverent: | las finestras; la creu de S. Jordi, esculpida en un de sos costats; las | endiastradotas | gárgolas, revestidas per la molsa; lo buyt nintxo del cantó, boca-badant | l' empedrat, adonantme de mon trajo de rigorosa etiqueta, sentí una | endiastradota | sensació, un diabólich roséch dins mí, confosa y contrastant barreja, | cas, donchs, que certa tarde li va passar per la barretina al bulliciós y | endiastrat | viudo Gasparot de ca 'n Parra, (que s' havía malmés casi tot lo del seu | correcuyta. Esvalotadas de moment, las bolvas de pols corrían com follets | endiastrats | voleyant d'un cantó a l'altre, fins que tornavan a caure adormidas aixís | feya menos del ofici, sonant y ressonant l' acordeon en cercament de una | endiastrada | mazurka, 'm desentavaná de mas caborias. La Mariagna, mare de la Tuyas, | y negra, que era com lo centre natural de la comarca castigada. Gent | endiastrada | y de sanch bullenta, los habitants d' aquell recó de mon, se donaven més | y tanta pena no hi hauría un remey, fos lo que fos? Desde aquell punt, la | endiastrada | gent de la forca va començar á pensar que la tremenda calamitat, que 'ls | de que hauría seguit fins á morir, sense pensar en res, aquella vida | endiastrada | d'avorriment. Però no era axís. La vall s'omplía d'aquella aroma | no era pas d'aquest mon; hauría volgut ser á casa, fugir d'aquell xicotot | endiestrat | que la pertorbava... Sí; ho dexaría corre tot; prous cabories y prous | punt d'alçar Déu, li bóta allà al bell peu la llebre | endiastrada | . S'esventa l goç lladrant, la llebre fuig botant, i |
|