×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb endinsar |
Freqüència total: 2123 |
CTILC1 |
que pertany només als déus. La mesura restablerta a un preu avinent, m' | endinso | en l'ombra amb esperit pacífic, sóc ja silenci clos d'aquest reialme | Trompel·li. Thànatos "Si em segueixes pels camins de l'abstracció i t' | endinses | o t'abismes en la idea, el teu discurs m'haurà d'empetitir a la força i | carrers més endintre, vivia ell. Dos carrers més enllà, en un que s' | endinsava | en pronunciat pendent, al fons, allí on començava el pla formant una mena | per una certa inquietud, inquietud que creixia en ella, segons s' | endinsava | per aquell camí, però mai no havia sabut on anava la seva inquietud ni | aquella terrible sensació que havia anat creixent en ell a mesura que s' | endinsava | per la vida. Tal vegada en el fons de les seves fugides no hi havia altra | a la part d'estribord. Hissaven ja les veles ràpidament. La barca s'anava | endinsant | , havia ja gairebé girat del tot, quan Tino Costa reculà un xic per | la veu de la mare, ja alterada, que la cridava allí a la vora. Mila s' | endinsà | lentament. Tino Costa, per la seva banda, mentre s'allunyava pels | i regaven la terra amb llur sang. Jaume del Rendi agafà la podadora i s' | endinsà | per la vinya a treballar per no veure Randa, per fugir d'aquell desig | la crueltat, es posaren a riure i la insultaren. No contents amb això, s' | endinsaren | , encara, pel lloc i, saltant d'ací d'allà i clapotejant, remogueren tot | el silenci suavíssim que regnava a l'habitació el seu pensament s'anava | endinsant | en les més tendres evocacions, en els records lluminosos que dormien | el soroll del vent en els arbres alts. Tino Costa va girar a la dreta i s' | endinsà | per un carrer lateral. Es trobava ara en ple barri del port; aquí | . —És que... —Bah!... L'empentejà devers l'escala. Ella afegí, mentre s' | endinsava | pel portal: —A ell tant li fa, saps? Però a vegades li sembla que té l' | penedida d'haver parlat. I ell torna a mirar-la. Cada cop que pretén | endinsar | -se així per l'esperit de la seva filla topa amb l'obstacle irreductible: | internant-se pels bardissars. Així, sense adonar-se'n, s'havia anat | endinsant | pel flanc oposat de la muntanya, precisament allò que Anselma li advertí. | I es repetí, encara, una altra vegada: "Déu em protegirà". Mila s' | endinsà | una mica per l'espessor; cercà un lloc més abrigat vora un penyal, enmig | seva companya aleshores s'avançà tot pregant-li que esperés una mica; s' | endinsà | per un fosc passadís i tornà poc després, fent-li senyal que la seguís. | li travessa els ossos, i s'arrauleix dintre de les seves robes; després s' | endinsa | encara més en la balma, s'ajup en un recó. "Mila deurà ser casada... sí, | Com podrem passar? Tinc por, mare! No hi vagis! Tinc por!" Però ella s' | endinsava | per les aigües i repetia únicament: "Vina! Vina!", sense escoltar-lo, | els ulls a la seva mare, que li semblava que anava a morir. Ella s' | endinsava | en les negres aigües; les ones bramulaven, xocaven entre elles, es | aquí amb ell, parlar un moment. Així va escorrent la cortina; així va | endinsant | -se en aquella tenebra que un poc abans l'omplia de terror. Tremola. | surt: ara camina a poc a poc, temorós i insegur, com un malfactor. S' | endinsa | per l'obscur passadís, i ho fa de puntetes per no despertar la mare; | ningú. Encengueren una teia a la llar, i precedits per la llum anaren | endinsant | -se cap al fons. L'habitació de Sileta era oberta: el gresol, apagat a | vora el molí de Lledó i es llançà pel barranc sense deixar de córrer; s' | endinsà | pels oliverars camps a través: desviant-se de les senderes, saltant | pel mateix lloc per on ell havia passat. Maria Àgueda ja no plorava. S' | endinsà | pel bardissar; veié el munt de pedres i s'hi acostà panteixant, amb | veus; després, uns passos, i tres figures irromperen a la sendera | endinsant | -se pel bardissar: eren l'ancià Baldà, Càndia del Noro, i una altra dona | i de per tots els grups s'aixecà un murmuri de veus condolgudes. S' | endinsaren | cap a la casa, i el murmuri de les veus cresqué. Els qui aconseguiren | mentre l'amiga avançava commoguda cap a l'escala, la mare, al contrari, s' | endinsà | cap al fons de la casa; cercà l'habitació més amagada, i en un recó | per ella. Avançà devers el recambró. Les dones es retiraren i ella s'hi | endinsà | tota sola; només continuava agafada al braç del seu padrí, que feia | guerra ha entrat decididament en la seva última fase: no penso que s' | endinsi | gaire en el 1939. Boira i ruixims tot el dia. En Lari ens porta | entre les cuixes obertes de la dona i treballa en silenci, en secret, | endinsant | les mans indiscretes en la vagina invisible mentre un dels ajudants no | dreta del faldó. Amb tot i això, el regracia i, darrera el seu company, s' | endinsa | cap a la cornisa estreta que domina les fosses on treballen els homes. | miren d'enllestir. Millor, podrem procedir amb més llibertat. S' | endinsa | en la trinxera, on comença per separar la parella innocentment lúbrica | graons que hi ha al final de les fosses, puja cap al replà de grava i s' | endinsa | en el vestíbul fosc i solitari, on es treu l'impermeable. Sent que | trepitja peus, fa rodolar el copalta d'un senyor que el mira enfurit, | endinsa | distretament els dits en un escot profund que li surt al pas, una empenta | Haver-ho dit, home! Entreu, entreu... Sense donar-li temps de replicar, s' | endinsa | de nou en la casa i ell el segueix pel passadís, on la pintura és tota | els vestits als ganxos clavats a les parets del vestíbul i aleshores s' | endinsen | sota l'aigua que ja raja. —Un a cada dutxa —ordena el caporal—. Ferms! | I aleshores, inesperadament, veu l'entrada il·luminada pel ciri. S'hi | endinsa | , ràpid i furtiu, mirant a banda i banda, corre cap a sota les escales, | banda de llit i, amb la veu fosca, exclama: —Tu! —Sí —confessa, | endinsant | -se pel llit. —No em toqueu, no em toqueu! —crida la dona, histèrica | —fa, però tot seguit s'inclina cap a la dona, li acaba d'obrir la xambra i | endinsa | la mà entre els pits amples i granats que tremolen al seu contacte. Sense | torre de finestres tancades i de reixa generosament oberta que convida a | endinsar | -se pel jardí frondós on creixen pins, eucaliptus i palmeres, donardes, | tres corredors curts amb una porta a cada banda, totes tancades. S' | endinsa | pel del mig i prova de fer girar el primer pom, però la porta no cedeix. | l'escletxa, la desplaça i hi aplica l'orella mentre les veus cridaneres s' | endinsen | tumultuosament cap al despatx. "La situació econòmicament favorable" i | que ara el noi pot sentir la breu pressió de l'entrada per on comença a | endinsar | -se. La dona, que ho veu, crida: —És a mi! —Sí — | cap a l'entrada del carreró, on han de travessar l'avinguda abans d' | endinsar | -se en l'ombra del dèdal penjat que s'allarga prop d'un quilòmetre sota la | una gola cavernosa per on l'home el precedeix. D'altres s'hi deuen haver | endinsat | també, perquè a llur davant se sent la remor d'uns passos que ensopeguen | per què Calipso no es podia consolar, l'empenyé endavant, l'obligà a | endinsar | -se en el laberint d'aquella llengua dúctil i madurada, amb mots d'un nou | sota els àlbers del riu, i un moment després, amb l'aixada al coll, s' | endinsà | per l'horta del costat. El fet li estranyà i el preocupà en gran manera, | Un diumenge al matí portà Marina en el carro perquè els veiés. Varen | endinsar | -se amb precaució per la intricada xarxa del melonar, amb cura de no | A punta de sol baixaven els plantadors; venien en amples colles, s' | endinsaven | per les aigües llises i començava la plantada. El fang era tou sota els | Segons qui fos, podia també demanar-li que partissin l'aigua. Jaume s' | endinsà | per les hortes amb aquest pensament. Sentia una vaga inquietud, perquè |
|