Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fa baixar del cel sobre l'agonia dels sants, a la llegenda d'or per	endolcir	-los el martiri. És com aquestes mans, nascudes de no se sap quin somni de
al seu damunt, amb un altre esguard, menys turmentat, indecís encara però	endolcit	per una lluor comprensiva. —Tu ho acceptes? —li pregunta. —Sí. —Sense amor
—Tu també hi tens culpa. Si tu m'estimessis com t'estimo jo... —Havia	endolcit	la veu. —T'estimo, ja ho saps! —exclamà ella, entre sanglots, quasi sense
mig aclucant els ulls, naturalment, a un li sembla que veu una Martinica	endolcida	pel somriure i les tènues crinolines d'unes criolles de cera, càlides i
sang ara s'oblida i jo sé. L'inacabable somni del món	endolceix	una a una ses onades entorn del malencònic jardí.
somriures i magnífics havans que es creia en el cas de regalar per	endolcir	les seves negatives: —En política, amic meu, parlar és fer —aquesta
de veu)] té un fort sentiment. Fes-li bona cara... Tots plegats hem d'	endolcir	-li la vida. Déu Nostre Senyor ha volgut unir-la a Víctor de bell nou... M'
Catalunya! Catalunya! bé tardes prou d'arribar. Per	endolcî	'm l'enyorança giro els ulls cap a la mar, si la
que una claror d'or vell tot ho amara i les llums s'	endolceixen	a l'esguard i fins la mar té una blavô esblaimada. Al
per força, fent una ganyota; a Rosa, un cop finida la rialla, se li	endolcí	la veu: —Em necessites, Frederic? ¿Ara te n'adones?... Després de... Quan
i fuigs per no tornar. L'estació resta en la fosca. Sols	endolceix	mon esperit, el cant del riu que poc a poc sorgeix
vessant torrents de llum qu' una feble transparent boyrina semblava	endolsir	. Alegrada per aquella claror, la malalta sentía desitjos d' abandonar lo
a l'altre extrem de la casa. Jo m'estava allí sol, els ulls enlaire, tot	endolcit	per aquell amarament de lluna a la paret de l'església, i aquella claror
ulls, i, de sobte, una calentor humida semblava penetrar-me els ossos i	endolcir	-me l'ànima. Avui penso que aquell plor silenciós i llarg em salvà. Se
tanmateix, els presseguers i les pruneres florint enmig de les barraques	endolcien	amb llurs colors blancs i vermells la misèria d'aquell paisatge aclofat.
colors blancs i vermells la misèria d'aquell paisatge aclofat. Res no	endolcia	la pena del meu cor. Tot m'era familiar allí. D'aquell recó banal
Alguns d'aquests volumets encara els conservo avui. Van omplir-me i	endolcir	-me moltes hores, sota els arbres, vora la carretera, mentre el "Llarg de
que sóc d'una altra classe social, que tinc la pell més fina, i em vol	endolcir	les asprors de la mena de vida que he acceptat. Menja goludament, amb una
un lloc on dormir, res d'allò que havíem dit, sents Josep?, vaig fer	endolcint	el meu to de veu, sobretot al final de la meva frase. Res de dones ni de
tard... —i amb veu vacil·lant afegeix: —o quan tu vulguis—. El temor li	endolceix	la veu, li simplifica el gest... En què pensava, ara? En els senyals que
nit! Ella, com un eco submís, li va respondre: —Bona nit... —però per	endolcir	la resposta afegí el seu nom...— Cosme! Tot es tornava de sobte difícil.
dona que no fos ella, ara, al seu lloc, li agafaria les mans i procuraria	endolcir	-li aquella hora tan amarga. Ella ni a parlar no s'atrevia. Es limitava a
el gest simpàtic de la meva gent i la intenció que els va moure a	endolcir	la meva vellesa i a posar un colofó als meus interminables dies de
amb què fumava i bevia." Però havia canviat. Com si l'ànima se li hagués	endolcit	al mateix temps que els ulls. Les idees que es feia de menuda sobre la
prodigava tot de consells. Per incitar-me a la tendresa, el dia ardent s'	endolcia	com una mirada que s'entela; el cel s'havia fet suau com el perdó per
seva cara, a poc a poc, es va aclarir, s'apaivagà, la seva boca es va	endolcir	. Jo el contemplava d'amagat mentre ell sortia lentament de la seva beina
Bufava un vent de tardor, núvols esfilagarsats passaven lentament i	endolcien	la terra cobrint-la d'ombra. D'altres pujaven cel amunt, amenaçadors. El
agenollar-se davant d'ella, prendre-la en braços i, amb bones paraules,	endolcir	-la. Jo me'l mirava i vaig veure passar, en l'expressió movedissa de la
jo passava davant les esglésies amb menyspreu i còlera. Amb el temps vaig	endolcir	-me. Adesiara, fins i tot anava a les festes assenyalades: Nadal, les
resolt el problema que et turmentava, vell heretge? —li vaig preguntar,	endolcint	la veu. —Quin problema, patró? —Si la dona és o no és un ésser humà
Lloat sia Déu. Aquí no trobo ningú amb qui parlar. Tinc tres teories que	endolceixen	la meva vida. M'agradaria explicar-te-les. No va esperar la meva
de la vella cantant. Zorbàs aixecà el cap, la va mirar. Els ulls se li	endolciren	. No podia sentir que una dona li cridés en to punyent sense quedar
llepà els llavis. —El patró de la mina? —digué, i la seva veu s'havia	endolcit	. Avançà encara un altre pas, callada, encongida, a punt de saltar. —El
a tu, un home tan fort i valent, emprendre-te-les amb ell! Manolakas s'	endolcí	: —Bé —va dir—; així ho faré, per complaure't. Va fer un pas
i no vé cap paraula del més enllá del món, per	endolçir	, piadosa, el plany de tantes febres. I vos, oh mar antiga, blanca serra
nodrida de llet fina, d'un vernís groc tan delicat que ens il·luminava i	endolcia	la mà. Aquestes tres qualitats de pomes sembla que hagin desaparegut, i
de la sesta, quan el ramat murriava, s'allargava a l'ombra d'un pi que li	endolcia	l'alè. Tot conspirava per fer dels setze anys de l'Aurora una joia de
Mahler no farà "sonar" millor la seva física, ni l'amor d'una dona "	endolcirà	" la lingüística matemàtica. Aquests serien enunciats elementals de
en algun silenci. És veritat que el costum m'ha portat a veure el temps	endolcit	per les mirades amigues de tants companys que no volen perdre
Els seus ulls bondadosos, el seu constant somriure raconer del llavi, que	endolcia	les arrugues meditatives i voluntarioses de l'entrecella, la seva silueta
I n'és tan dolça l'harmonia, que no hi ha bàlsam de més gran virtut per a	endolcir	la pena del cor, que la tristesa nua, quan es fa massa punyent l'absència
sota la parra, on els penjolls de moscatell acaben de daurar-se i d'	endolcir	-se. Els anys i les fatigues li han corbat una mica les espatlles i és
el sorprèn en mancament i es queixa d'ell amb raó; la seva altivesa no s'	endolceix	sinó quan reprèn els seus avantatges i assenyala a l'altre el seu tort.
peixera havia estat convertida en un paradís. La femenil tendresa havia	endolcit	aquell captiveri amb petxines i corns, palets de riu, sorra i rocam
la canalla. Paulina tenia vint-i-vuit anys. Una tranquil·litat incolora l'	endolcí	a poc a poc, i li fugiren en part totes les cabòries; perquè les petites
una mica del seu to doctoral i de la seva conversa exaltada: s'havia	endolcit	no poc, i era tota una altra dona. Confesso que en Melrosada em va
Era l'hora suau, quan tot s'adona que el sol va a la posta i les remors s'	endolceixen	, s'encanten. De la inclinada catifa de prats s'aixecava un alè
butxaques, dins les quals feien bona companyia un grapat de confits per a	endolcir	les rebequeries dels infants i un grapat de molletes de pa que li servien
visita d'unes cosines i el tracte de la mateixa gent, li havien	endolcit	el seu dolor com el frec d'una mà que manté sempre una tebior igual. Més
de les vidrieres, a l'hivern, i al bell defora quan la temperatura s'	endolcia	. Cap a la vesprada, tot esperant la vetlla d'estudiant o en fent el quart

Pàgina 1 (de 12)

50 següents