×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb endrapar |
Freqüència total: 123 |
CTILC1 |
somni de la raó, per don Francisco de Goya y Lucientes. En ell, Cronos | endrapa | a trossos el fill que devora. Goya, que complica així el misteri de les | manobre. Me l'escolto com qui sent ploure. Carquinyolis vaig | endrapant | a La Mallorquina comprats (d'aquells que tu vas | tinch pó de girarme del revés. Y fa tant temps que á las foscas estich d' | endrapá | y tant foll, qu' á n' aqui 'l canó del coll tinch un parany per las | les rosques de Pasqua i per la crema de formatge. T'ho juro, si hagués | endrapat | només pa i olives, diria: "Bah! Me'n vaig a dormir, per què vull la | i menjat en tots els hostals. Ja no trobava sabor en res. Com més | endrapaven | els sentits més s'aflacava el cor, arborat de set d'aigua fresca, pura i | ensumava una aventura furtiva i una esplèndida estrena. La meva amiga | endrapava | de gust i trascolava el vi amb un aire exactament napolità, amb perill, | de fems, i es fica, barra a barra, a pasturar dins el bancal de cols, | endrapant | -se-les que era un gust: aquesta vull, aquella també... Jo ignorava que | que pot passar. Jo ni llegeixo el diari, ni escolto la ràdio; simplement | endrapo | , em clavo el parell de xibeques, m'ajec, i no com aquells infeliços | —Vejam si et rentaré la cara! —li respon aquest amb mal urc. —Sempre t'ho | endrapes | tu! —fa el carabrut, cuitant a amagar-se. Ací, el grandàs anava a empaitar | —I el que jo hagi fet és passat i ben pagat! —va encetar el seu desdejuni. | Endrapava | amb una voracitat no gens agradable, i tots els seus moviments eren | que es fes de nit. Hi havia molta cosa bona a menjar i els pirates | endraparen | com a llops famolencs. Després tingueren set i tastaren el vi de les | ) la nit abans en un olivar. —És un mussol de collita pròpia, ¿saps? Però | endrapa | quantitats increïbles de mosques. No sé si el podré mantenir. | cigrons —"si sabessis les quantitats fabuloses de cigrons que arribeu a | endrapar | , els poca-penes d'aquesta brigada!" Vol demanar a la Divisió que | en la mà d'una senyora o d'emetre un rot de satisfacció després d'haver | endrapat | una amanida carregada de ceba; segons les circumstàncies socials i els | la capvuitada de la matança, i la carn del sacrificat començava a ésser | endrapada | pels assistents. La reunió podia prendre un caire grotesc, i així ho | Els fons de les taules cal que siguen de bones colors, i la fusta, | endrapat | i enguixat del retaule que siga fet segons s'acostuma. Convenen que el | festes era el culinari. S'hi menjava enormement: homes i dones hi | endrapaven | com lladres. Si la festa era a l'estiu, hom matava un xai o dos; si era | En la pausa fan tertúlia, amb posat de bona gent. | Endrapaven | llonganisses, treuen cartes, també daus. Al ventrell | s'alçà la lluna del llit del mar. Molt ben llescats, | endrapa | grossos badalls. Llucarem la mala ganya de la Santa | a poc, i es feia durar la ració. En Roc, que duia sempre gana, aviat havia | endrapat | la teca. Va alçar-se i caminà una mica carrer enllà. No hi havia a penes | L'Audal deixà de pensar ben aviat en l'estrany individu i s'assegué a | endrapar | el saborós tall de cansalada viada. La curiositat, però, se li encengué | entre tots dos, sobretot pel que feia a comentar el sucós plat que | endrapaven | : aquella cansaladeta que feia agafar ganes al nas de tenir dents per a | a l'atzar i no al destí, com creia. Ens ofereix un modest refrigeri que | endrapem | de pressa i corrents, puix que la pluja cessa sobtadament, molt abans que | no coneix del bé ni el mal, tal dona. De feines, només sap la d' | endrapar | . I si mala hivernada un déu envia, tremolosa de fred | , acusant-lo, que com un gorc al mig del cos s'estava, inactiu i mandrós, | endrapant | sempre, i mai prenent sa part en la fadiga, mentre que els altres | ha parat fins que ens ha trobat! I el noi, ¿que no veus com ha crescut? | Endrapa | com un lladre. Ve algú més, amb vosaltres? Home [(mirant al | teu aquest vell pudent? [(Ensuma per tot el volt.)] ¿Què rediastre deuen | endrapar | aquesta gent perquè faci tanta pudor tot això? ¿Femta? Becket. | , no t'amoïnis. [(Va a la cortina:)] Ei, Becket! Ja han | endrapat | prou aquests tifes! Apa, veniu a escoltar una mica de música ara. És bo | II.)] No us podeu pas queixar del tracte. Alca·. No és pas tot u | endrapar | o fer espardenyes! Mentrestant els nostres fills que vagin descalços, oi? | fins al seu traspàs, des de la infància a una senectut extrema, a | endrapar | cada dia, amb cert desmenjament aristocràtic, un parell de pollastres | Jo no volia que ens poséssim a taula així, a corre-cuita i apa, vinga, a | endrapar | ! M'hauria agradat que hi hagués hagut una mena de preludi, sabeu?, alguna | dificultats. Praxàgora. Serà castigat pel mateix menjar de quan | endrapa | : sempre que algú els el prengui no s'insolentarà tan fàcilment una altra | que són unes mortes de gana. El Cor. Salteu enlaire! Iaí, iaí! | Endraparem | , euoi, euai!, com per una victòria, euoi, euoi, euai, euai! | de mal agüero que al comensar las foscas fan la principal surtida per | endrapar | . Pero si convé, lo pretendent se enllestirá antes, ó dinará en altre | pel del fondo, aprovant ab la dona que sense rumbis no s' | endrapa | , 's gira totduna cara á n' ell; 'l fuetejá ab sa verinosa llengua y, | l'època en què menjà millor, quan va agafar un atac de fetge per haver | endrapat | , en un sol dia, mig quilo de pâte de foie—. La Natàlia comprovà | d'Anglaterra ha tornat. En Màrius, amb la cara plena de la son de dormir, | endrapà | corre-cuita un mos de pa i engolí el cafè amb llet, que no veus que crema | galetes. La bruna va dir, no gràcies, però la que plorava les acceptà i n' | endrapà | una bona estona sense parar. Aleshores feren entrar una altra dona, també | I que s'hi jugava moltes coses. Però el fàstic. El fàstic li havia | endrapat | la llengua i el vel del paladar. Hauria vomitat, si no s'aixeca. —He dit | en les Bermudes, de no ésser que en qüestió de pocs dies el rebedor va | endrapar | -se la tia Margarida i un cobrador de la mútua que era una bellíssima | als millors restaurants de Barcelona, sempre reunit amb col·legues, jo | endrapava | entrepans a la carretoina o als snacks, a l'aguait que sortís a la | patac va fer caure una antosta. Va dir que tenia molta fam i començà a | endrapar | tot el recapte que li portaven. En un tres i no res, es va cruspir tres | xampany dins un tassó de plàstic. Necessitava algú per posar-se a | endrapar | canapès. Un home de metre setanta i cent nou quilos no es pot deixar | deambulant sense saber què fer. El sopar, encara pitjor. Allà asseguts, | endrapant | durant més d'una hora, sense cap maleïda persona amb qui parlar que no | de caçar i de llonzes de l'olla, i havies de veure els pobres còmics | endrapant | com uns lladres. Vostès, en canvi, arriben a un lloc on hi ha calés, i tan | i a vegades repeteix. Virgínia: És que al seu home, d' | endrapar | , endrapa que dóna gust, eh? Rosa: Si encara faig el | repeteix. Virgínia: És que al seu home, d'endrapar, | endrapa | que dóna gust, eh? Rosa: Si encara faig el ragú, | Es va malbaratant la gent i el bestiar com si no valguessin res. Tothom | endrapa | el que li ve de gust, un bon tall de formatge damunt una llesca de pa | quan inventa la Beauce: «Així alegrement van fer camí, sempre | endrapant | de valent, fins passat Orleans. En aquell indret hi havia un bosc molt | la seva cara fineta, el Ramon em treu la llengua i el meu veí Francisco | endrapa | totalment al marge de la discussió. Jo avanço la copa i una cridòria |
|