DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
endrapar V 123 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb endrapar Freqüència total:  123 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

somni de la raó, per don Francisco de Goya y Lucientes. En ell, Cronos endrapa a trossos el fill que devora. Goya, que complica així el misteri de les
manobre. Me l'escolto com qui sent ploure. Carquinyolis vaig endrapant a La Mallorquina comprats (d'aquells que tu vas
tinch pó de girarme del revés. Y fa tant temps que á las foscas estich d' endrapá y tant foll, qu' á n' aqui 'l canó del coll tinch un parany per las
les rosques de Pasqua i per la crema de formatge. T'ho juro, si hagués endrapat només pa i olives, diria: "Bah! Me'n vaig a dormir, per què vull la
i menjat en tots els hostals. Ja no trobava sabor en res. Com més endrapaven els sentits més s'aflacava el cor, arborat de set d'aigua fresca, pura i
ensumava una aventura furtiva i una esplèndida estrena. La meva amiga endrapava de gust i trascolava el vi amb un aire exactament napolità, amb perill,
de fems, i es fica, barra a barra, a pasturar dins el bancal de cols, endrapant-se-les que era un gust: aquesta vull, aquella també... Jo ignorava que
que pot passar. Jo ni llegeixo el diari, ni escolto la ràdio; simplement endrapo, em clavo el parell de xibeques, m'ajec, i no com aquells infeliços
—Vejam si et rentaré la cara! —li respon aquest amb mal urc. —Sempre t'ho endrapes tu! —fa el carabrut, cuitant a amagar-se. Ací, el grandàs anava a empaitar
—I el que jo hagi fet és passat i ben pagat! —va encetar el seu desdejuni. Endrapava amb una voracitat no gens agradable, i tots els seus moviments eren
que es fes de nit. Hi havia molta cosa bona a menjar i els pirates endraparen com a llops famolencs. Després tingueren set i tastaren el vi de les
) la nit abans en un olivar. —És un mussol de collita pròpia, ¿saps? Però endrapa quantitats increïbles de mosques. No sé si el podré mantenir.
cigrons —"si sabessis les quantitats fabuloses de cigrons que arribeu a endrapar, els poca-penes d'aquesta brigada!" Vol demanar a la Divisió que
en la mà d'una senyora o d'emetre un rot de satisfacció després d'haver endrapat una amanida carregada de ceba; segons les circumstàncies socials i els
la capvuitada de la matança, i la carn del sacrificat començava a ésser endrapada pels assistents. La reunió podia prendre un caire grotesc, i així ho
Els fons de les taules cal que siguen de bones colors, i la fusta, endrapat i enguixat del retaule que siga fet segons s'acostuma. Convenen que el
festes era el culinari. S'hi menjava enormement: homes i dones hi endrapaven com lladres. Si la festa era a l'estiu, hom matava un xai o dos; si era
En la pausa fan tertúlia, amb posat de bona gent. Endrapaven llonganisses, treuen cartes, també daus. Al ventrell
s'alçà la lluna del llit del mar. Molt ben llescats, endrapa grossos badalls. Llucarem la mala ganya de la Santa
a poc, i es feia durar la ració. En Roc, que duia sempre gana, aviat havia endrapat la teca. Va alçar-se i caminà una mica carrer enllà. No hi havia a penes
L'Audal deixà de pensar ben aviat en l'estrany individu i s'assegué a endrapar el saborós tall de cansalada viada. La curiositat, però, se li encengué
entre tots dos, sobretot pel que feia a comentar el sucós plat que endrapaven: aquella cansaladeta que feia agafar ganes al nas de tenir dents per a
a l'atzar i no al destí, com creia. Ens ofereix un modest refrigeri que endrapem de pressa i corrents, puix que la pluja cessa sobtadament, molt abans que
no coneix del bé ni el mal, tal dona. De feines, només sap la d'endrapar. I si mala hivernada un déu envia, tremolosa de fred
, acusant-lo, que com un gorc al mig del cos s'estava, inactiu i mandrós, endrapant sempre, i mai prenent sa part en la fadiga, mentre que els altres
ha parat fins que ens ha trobat! I el noi, ¿que no veus com ha crescut? Endrapa com un lladre. Ve algú més, amb vosaltres? Home [(mirant al
teu aquest vell pudent? [(Ensuma per tot el volt.)] ¿Què rediastre deuen endrapar aquesta gent perquè faci tanta pudor tot això? ¿Femta? Becket.
, no t'amoïnis. [(Va a la cortina:)] Ei, Becket! Ja han endrapat prou aquests tifes! Apa, veniu a escoltar una mica de música ara. És bo
II.)] No us podeu pas queixar del tracte. Alca·. No és pas tot u endrapar o fer espardenyes! Mentrestant els nostres fills que vagin descalços, oi?
fins al seu traspàs, des de la infància a una senectut extrema, a endrapar cada dia, amb cert desmenjament aristocràtic, un parell de pollastres
Jo no volia que ens poséssim a taula així, a corre-cuita i apa, vinga, a endrapar! M'hauria agradat que hi hagués hagut una mena de preludi, sabeu?, alguna
dificultats. Praxàgora. Serà castigat pel mateix menjar de quan endrapa: sempre que algú els el prengui no s'insolentarà tan fàcilment una altra
que són unes mortes de gana. El Cor. Salteu enlaire! Iaí, iaí! Endraparem, euoi, euai!, com per una victòria, euoi, euoi, euai, euai!
de mal agüero que al comensar las foscas fan la principal surtida per endrapar. Pero si convé, lo pretendent se enllestirá antes, ó dinará en altre
pel del fondo, aprovant ab la dona que sense rumbis no s' endrapa, 's gira totduna cara á n' ell; 'l fuetejá ab sa verinosa llengua y,
l'època en què menjà millor, quan va agafar un atac de fetge per haver endrapat, en un sol dia, mig quilo de pâte de foie—. La Natàlia comprovà
d'Anglaterra ha tornat. En Màrius, amb la cara plena de la son de dormir, endrapà corre-cuita un mos de pa i engolí el cafè amb llet, que no veus que crema
galetes. La bruna va dir, no gràcies, però la que plorava les acceptà i n'endrapà una bona estona sense parar. Aleshores feren entrar una altra dona, també
I que s'hi jugava moltes coses. Però el fàstic. El fàstic li havia endrapat la llengua i el vel del paladar. Hauria vomitat, si no s'aixeca. —He dit
en les Bermudes, de no ésser que en qüestió de pocs dies el rebedor va endrapar-se la tia Margarida i un cobrador de la mútua que era una bellíssima
als millors restaurants de Barcelona, sempre reunit amb col·legues, jo endrapava entrepans a la carretoina o als snacks, a l'aguait que sortís a la
patac va fer caure una antosta. Va dir que tenia molta fam i començà a endrapar tot el recapte que li portaven. En un tres i no res, es va cruspir tres
xampany dins un tassó de plàstic. Necessitava algú per posar-se a endrapar canapès. Un home de metre setanta i cent nou quilos no es pot deixar
deambulant sense saber què fer. El sopar, encara pitjor. Allà asseguts, endrapant durant més d'una hora, sense cap maleïda persona amb qui parlar que no
de caçar i de llonzes de l'olla, i havies de veure els pobres còmics endrapant com uns lladres. Vostès, en canvi, arriben a un lloc on hi ha calés, i tan
i a vegades repeteix. Virgínia: És que al seu home, d'endrapar, endrapa que dóna gust, eh? Rosa: Si encara faig el
repeteix. Virgínia: És que al seu home, d'endrapar, endrapa que dóna gust, eh? Rosa: Si encara faig el ragú,
Es va malbaratant la gent i el bestiar com si no valguessin res. Tothom endrapa el que li ve de gust, un bon tall de formatge damunt una llesca de pa
quan inventa la Beauce: «Així alegrement van fer camí, sempre endrapant de valent, fins passat Orleans. En aquell indret hi havia un bosc molt
la seva cara fineta, el Ramon em treu la llengua i el meu veí Francisco endrapa totalment al marge de la discussió. Jo avanço la copa i una cridòria

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »