×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb endreçat |
Freqüència total: 560 |
CTILC1 |
rebrecs, en dur-lo tantes hores", acabava, disgustada, la bondadosa però | endreçadíssima | reina, que esdevenia, per pur enuig i sense adonar-se'n, estúpidament | Vers el capvespre Mila del Santo sortí al portal. Era neta, | endreçada | i diligent. A la tarda, acabats els quefers de la casa, la noia, mentre | de llarga, tradició a la seva família. Rosa Vaireda, la seva dona, era | endreçada | i silenciosa i lenta, de naturalesa obedient, molt aviat massa grassa, i | No pogué posar-se la roba que havia deixat ben plegada, dins la caixa, l' | endreçada | dida, perquè res no li esqueia. I com que ni el pare ni Cinta havien | la provisionalitat, la incertesa es feia lloc altre cop en aquell univers | endreçat | i pròsper. Carolina, amb la mateixa expressió resolta i furiosa amb què | tardes d'estiu conqueria el llibertí poeta per al seu amor casolà i | endreçat | . I Jeroni es deixava seduir i no sols confessava i combregava, i beneïa | damunt l'aigua de l'Atlàntic em commou més que la follia dels passatgers | endreçats | amb els quals compartim la taula i la conversa. Aquests jueus i aquests | fóra tenir una casa amb cortinetes blanques i una mica de jardí. Una casa | endreçada | , amb una estora per a posar-hi els peus abans d'entrar, i un menjador | Sempre puc guardar coses al teu armari Com que sóc | endreçat | i tinc prou ordre, en la teva compassió a estones deso | escapularis i així es podrà presentar al cel, si ja no s'hi ha presentat, | endreçada | i contenta. I la veïna que havia parlat més poc es va asseure, es va ben | allí on es manté la mica de correcció del pis, procurant que tot estigui | endreçat | i que les senyores que fan visita puguin pendre una taça de te amb la | Ell anava a missa tots els diumenges, no s'embriagava mai; estalviador, | endreçat | , no promovia cap conflicte, s'avenia a tot, i fins en el llenguatge no | cabellera que comensava á platejarse, y tot son conjunt respirava un geni | endressat | y recullit. L'altra era baixeta, rodanxona, peró de mosculatura flonja. | tenen, cóm los enganyan! Jo sí que li tindría un quartet ben bufó, ben | endressadet | ... Si no se 'l arriba á estimar! Ben bé ella, qu' es una pobra com jo | i de posat discret, us veig encara, us veig, llesta, viva i | endressada | , perqué m'heu donat pinyes, quan eri petitet. Mon pare vos | construí algunes cel·les, va tenir cura de les larves i ho deixà tot | endreçat | . Què pot ésser més extraordinari que aquests fets ben comprovats? Si no | la filosofia de l'home, que treballa i que juga, acaba per èsser un himne | endressat | a la filosofia platònica portada a la quinta essència, perquè l'Ors com | preparo el cop i em commoc; em deixen passar; veig l'antro un xic | endreçat | ; em penso que m'he errat de casa i em surt a rebre una dòna que resulta | me'n sento el bon gust a la boca. Ningú no ha conegut dona més neta i | endreçada | , i hauria estat feina perduda cercar en els mobles un granet de pols o | i riallera la boca, ple d'acudits i de lletra menuda. I tot ho tenia | endreçat | i net, a punt de servir els parroquians, uns parroquians que no | s'hi, i a cada cel·la posa la mel que li convé, i tingues la casa neta i | endreçada | . Massa feina, massa feina, per a una bestiola com jo, tan petita. N'hi ha | de comprar l'un i lo que havia de vendre l'altre. I n'hi han que són tan | endressats | , que quan demanen un gènero, per no haver de desendressar, s'estimen més | però, com que no és fet per jardiners, té una frescor d'inesperat i un | endreçat | de pagesia, que l cor hi reposa, mirant-ho. De les montanyes n'han fet | hi vingui cap corrent d'aire. Aquets hortets, o aquestes feixes, són tan | endreçats | , tan cuidats i arracerats am tant d'amor, que, en lloc de semblar cuidats | ", i un poblet aixís, de pessebre, que té horts pera tots, i un fossar | endressat | , no s pot pas planyer de la vida. An el fossar no hi hem estat, perquè no | i més paisatge que l que poguessin dir aquells llibres; però uns horts | endressats | com aquets, plens d'arbres, que fins feien fruit i no "destrenaven al | rato n'arriben dos, que venen de treballar el camp, i van tan nets i tan | endreçats | , que o bé llauren... am guarda-pols o la terra de Mallorca és tan neta, | i avall... No passava ningú: ningú podia contar l'escapada a la mare | endreçada | , curosa, que complia i ensenyava a complir les obligacions... La veu era | com una veu de criatura; sos posats, de minyona honesta; i anava neta i | endreçada | com una noia de vila... Entraren al mas per conversar una mica amb els | normal dintre la Diputació de Barcelona; i les seves /Memòries\ | endreçades | al Cos provincial, un cop reunides formaran un llibre tot català, on per | de Colbert, es preocupà dels interessos materials i dictà disposicions | endreçades | al desvetllament del comerç i de la indústria; és natural que Catalunya | s'entaula'l públich humil ab carreters y cotxers, el de primera, més | endressat | , blanquet y recullit, y no paro fins a l'exida, penjada demunt l'avench, | sosté tota la casa. Sempre m'atreu aquesta dòna! M'atreu pel seu posat d' | endressada | y llesta, per son somrís de bondat càndida, per la puresa de son perfil | de Raurich, en un piset tan modest y fosch com el mateix carrer, però | endressadet | y senyor y perfectament armonisat ab tot lo qu'havía dat de sí | a la cúpula i blanquinós als polsos. Vestia modestament, però anava net i | endreçat | . En Víctor el saludà. Li digué que s'assegués i què volia. El tal | prima, lleugera, viva i graciosa com una merla, cuidada, pentinada, | endreçadeta | . Tenia l'aspecte d'aquelles persones nervioses que es lleven molt de | i el desig de tràgica disbauxa: era la vídua primeta, lleugera, | endreçada | i polida, que el tenia tot feble i tot tremoladís com una gelatina. | Fa una pila de dies que ja té encarregats els melindros. En Melrosada va | endreçadet | i polit, però ai! la tia Paulina ha reparat una cosa que li clava una | Paulina estava visiblement emocionada. Encara que tot ho tenien molt | endreçat | , no deixaven de descobrir-se algunes coses íntimes. En Melrosada seguia | d'aquesta manera! Mentrestant havia pogut arribar a una cambreta tota | endreçada | , amb una taula ran de la finestra i, damunt ella com havia esperat, un | envaeixen el vostre espai propi, quan, en una paraula, tot és compost i | endreçat | , el campament és agradable. Fins sense anar molt a caçar, és aleshores | volia significar que l'aviram d'en Met, o alguna cosa més que servava | endreçada | , els feia peça. En la colla hi havia el famós Peuderrata, que no | del pintor. Abans, en el païsatge a l'antiga, anant l'observació | endreçada | a lo estàtic, a lo permanent, podía perllongar-se més, ja que una | vida tan burgesa com a casa. I ella havia d'ésser una bona noia, fidel, | endreçada | (força sovint més que l'esposa), avesada a cosir i a fer-se la cuina. | més aviat alt, amb un aire militar, el bigoti a la imperial, tot plegat | endreçat | amb una certa coqueteria masculina, però notòriament brut. Portava un | homes de can Feliu tan currutacos, i la canalleta que anava pujant, tan | endreçats | i grassonets. Sigui dit de pas que la Pona mai va deixar el seu lloc de | clavellines a dins d'uns pots de llauna i un aire d'intimitat pobre i | endreçada | . Altres eren plens de trastos vells. En aquelles altures hi havia gats i | color de sopa de peix aigualida, i un bigoti molt cansat però molt net i | endreçat | . El barret fort d'ales sense aspiracions, que el senyor Cirera porta amb | dia, així mateix, perquè Palma, fet i fet, és la ciutat més polida, més | endreçada | i més agradable del món. Hi ha un benestar tot cordial en aquests | més xirois i agradables; on la gent tingui més punt d'anar neta i | endreçada | ; on la mainada faci més goig i on les cases dels pobres gaudeixin de més |
|