DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
endur V 5315 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb endur Freqüència total:  5315 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ara Persèfone, me'n vaig enamorar i en un moment l'arrabassava i me l'enduia aquí. Però em va sobrar temps per contemplar flors, sembrats, herbes,
d'emprovar-me cada vegada el casc." Persèfone "Quan de noia se't varen endur de sobte al regne de les ombres, la meva desesperació va atènyer a límits
se'n va cansar aviat i va parlamentar amb el seu amic Hades, perquè s'endugués l'embull del giny i del reu al Tàrtar, on el disc giratori continua
banda de la senzillesa d'aquests foscos llindars. A la fi, la mort se l'enduia. Fileres de pollancres, al llarg d'un petit riu, just movien amb una
toques", va aprovar la meva àvia. I, per una vegada totes dues d'acord, s'enduien, maternals, el noi, mentre Pulcre s'ennuegava de despit, en haver-se
i, com Candi es mostrés frisós per acompanyar-lo, Tino Costa se l'endugué. Manuel de Randa formava també part de la colla. Era un dels homes més
de vista la noia ni la deixés sortir per a res. Amb gust se l'hauria enduta amb ell si no hagués estat pels riscos de la guerra i el perill que es
tan ardent als ulls, que ell digué a Maria Àgueda: —Què et sembla si me l'endugués? Passaria uns quants dies amb nosaltres, i després tornaria jo a
el descobrí. —Excuses, nostrama: tot són excuses. Va a dintre i s'enduu mig pa, un formatge, un tros de llonganissa... Tot excuses, nostrama.
—i, amb tu, ho diu tot el poble... I, deixant el pensament sense acabar, endut per la nova idea del poble, prosseguí: —Del poble no se me'n dóna res.
pegà alguns cops, sí; li pegà (no podria oblidar-ho mai més) i se l'endugué a casa. No li pegà fort, però, amb tot, com li dolia després! A penes
—Què diuen, Marta? —Sabeu què diuen? Que a la Mila el seu pare se l'endurà amb ell als "Tossals". M'ho acaben de dir de part certa. Les dones
a la mà; li lliurà els diners deixats per ell sobre la taula; no volgué endur-se els que sobraven i li digué que deixava l'habitació. No féu cap altra
és l'únic amb qui no es permet trampes ni regateigs. Si ho vols, pots endur-te'l al teu pis; sé que t'agrada treballar sol. És una labor delicada i
difícil, però en aquest cas sant Francesc és un sant agraït. —Molt bé; m'enduré el sant Francesc; em va bé: vejam si m'inspira un poc de la seva
vacil·lar, fixa la ment en la seva idea. Té ja a punt tot el que s'ha d'endur: el seu xal de les nits d'hivern a Santa Maria; els seus mocadors; un
Manuel del Santo li parlà de l'estat de Mila i de la necessitat d'endur-se-la de seguida d'allí. Amb el pretext de l'emoció que li podia causar el
: la naixença, mala vida, mala mort: la hi tenia pronosticada. —A ell se l'enduran aquesta nit; el posaran en un taüt i l'enterraran al civil; no hi haurà
la mort, feia tot just dos dies, la mort tràgica de la guerra, s'havia endut divuit persones d'aquella ciutat plena de vida, de cartells virolats, de
i uns milicians han escorcollat la veïna masia de Vilarmau i s'han endut uns minyons amagats, els diners de la gent, mantes, tres trossos de
company seu al front. "Només em recordo que vaig plegar-li el cap i vaig endur-me'l embolicat amb la manta". 22 gener. Al matí vaig al
bombolles, s'atansaven en conjunció sideral, vives estrelles de plata. Endut per aquelles subtileses primaverals, he escrit un poemet a la manera
desertors. Com que ni els pares ni els germans no ho van voler dir, s'endugueren el pare (de 60 anys) i tres nois: un de 16, un de
Segons Bofill i Ferro. Riba canta les coses externes, però no és endut per elles, sinó que les busca. 5 desembre. Al
moltes forces cap a Balaguer. A la reunió convocada per Negrín tothom s'endugué la impressió que s'acosten dies aspres. A la tarda, conversa a casa, vora
(2) Ja fa potser una hora que treu tinta quan l'escarceller decideix endur-se'l. A la cel·la només hi ha un altre home i una dona, amb els quals
li ha rajat forçosament a sobre en aixecar la post—. On és? —Se l'han enduta. —Ells? La dona assenteix mudament. —Per què? No viu en un altre pis?
? No viu en un altre pis? —Sí. Però això no els preocupa. Sempre miren d'endur-se les més joves. —Però si no han trobat ningú, no podien... —No és
l'ordenança—. No em necessiteu. —Un repàs sempre és convenient. Apa! Se l'enduen gairebé a la força i ell es queda assegut on era, ara amb la porta
i l'home del cigar torna a riure abans de manar als uniformats que s'enduguin el culpable. L'ordenança s'allunya entre ells, capcot. —No havíeu vingut
on hi ha el rètol de llauna ha sofert greus desperfectes. Algú se n'ha endut la porta i les finestres i ha saquejat l'habitació que feia de despatx,
amb la mateixa hostilitat condescendent, inalterable—. Si tothom se l'enduu, aviat no en quedarà. Ell passeja l'esguard vessant amunt. —Veig molta
uniforme i monòtona. —És un pou de casa. —Ni de casa. Ens l'hem d'endur. S'ha fet una crida per a reclutar voluntaris i tenim ordres d'incorporar
de circular els vehicles de tracció animal i mecànica que porten i s'enduen contínuament les més heteròclites mercaderies que uns refusen i d'altres
serial i que és impossible de fer-ne desaparèixer cap? —Ens l'haurem d'endur —fa l'altre. —Puc presentar-me demà amb la documentació... —insinua ell. —
per pròpia iniciativa abaixa el to, el redueix a un murmuri que sembla endur-se les explosions en benefici de la música. També el volum de fora minva,
—Es desvia cap al llit—. Les heu agafades vós, les bragues? —Se les ha endut ella, a la butxaca. Sense replicar, camina cap a la butaca on seia de
destruïts els tenim nosaltres. Vam assaltar una camioneta quan se'ls enduien a cremar-los, però per desgràcia ja era la segona... Calla, perquè ara el
: "M'han deixat sol". —I on són, els altres? "Se'ls van endur", escriu el noi. —Tots? —fa ell. La mà corre pel paper: "
Tu també eres aquí, mentre em dutxava... —fa memòria. —Sí. Saps que es van endur tots els del replà? —M'ho ha dit —fa ell, indicant el noi—. Com
Després ella diu: —Saps que ha tornat, aquella noieta que et vas endur? —No. No havia d'haver tornat. On era estava segura. —Té un certificat —
oberta, crea un corrent d'aire que els embulla els cabells i se'ls enduu els llençols que proven de subjectar amb totes dues mans mentre parlen,
asseguda al pati, sota l'alzina empolsada, dubtés sobre qui acabaria per endur-se'n. Si la dona de dinou anys, la criatura morada i arrugada o el vell
als onze anys presoner d'aquell clima. Uns dies assenyalats la dida se l'enduia a Barcelona. Enganxaven la tartana que en Tai portava a bon trot. No
al segon llibre de Torrella que s'aprenia naturalment de memòria. Se l'enduia de vegades a la torre i de cara a la llum bonica de la posta recitava:
tardor que va morir l'avi, a la mateixa tardor que el pare decidia endur-se'l a casa, Jeroni estava enamorat. L'objecte del seu amor era la criada
allí va néixer el poeta. Josefa Valls havia guanyat la partida, i se'n va endur el noi, sense altra oposició, molt feble i gemegosa, que la del mateix
vegada que es refugiaria de nou a la seva estimada, bona solitud, se n'enduria massa consciència de fracàs per a ser-hi feliç del tot, per a ser feliç
cartes, car en la redacció de les seves memòries Jeroni es devia deixar endur per una influència volteriana. És curiós el fet, que no em puc estar de
melodrama romàntic, el Comissari de Policia sortí del seu amagatall i s'endugué presoners el noi Aulet, Jaume Massana, Pere Bohigues i Salvador Masramon.

  Pàgina 1 (de 107) 50 següents »