Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'autoritat. I l'excel·lent i sofert Minos, fill de Zeus, que va haver d'	endurar	les disbauxes de Pasífae amb el toro, regal de Posidó: el brau, tal
veient que no venia, va posar-se a dinar no pas desplagut de no haver d'	endurar	l'entendriment grotesc que també en públic mostrava la noia envers ell.
el que els havia ensenyat sempre: "Que es guanyarien el cel a còpia d'	endurar	afronts, ultratges i suplicis, que els era prohibit d'oposar resistència
trasmudar, trasmudança; mancar, mancança; retirar-se, retirança;	endurar	, endurança; conèixer, coneixença; néixer o nàixer, naixença;
i estalviar als que vindran l'ingrat treball de pioner que han hagut d'	endurar	els primers. Potser seguint el precedent de Gropius es podria vincular el
és la mort; si la recompensa ha d'ésser pols, Tindria cor per	endurar	la vida d'un cuc o d'una mosca? No desitja illes de
esmerçada amb una fèrria voluntat a explicar-se les seves intimitats i	endurar	-les amb una constant esperança. Per això, després que "La Revista" li
del rei moribund, de nepotisme, de fetillera, no trigaria a	endurar	presó —sembla que menys aspra del que algú ha propalat— i dos personatges
dental devant de /t\ o /d\: © (entrar), © (	endurar	). Alveolars. La /s\ pronunciada a Lleida és plenament
la presència del clorur sòdich; los sopòrts que'ns sostenen s'han d'	endurar	ab la calç gran fixadora de la matèria orgánica, lo glòbul ròig s'ha
ordre, de l'or, quin gran disgust, a dalt o a baix, has d'	endurar	? Segur del pa de l'endemà, si t'entafores dins
de tants de fills que havia perdut i de les contrarietats que hagué d'	endurar	, no pogué llevar-se del damunt l'amargor i el pessimisme. Manuel, tot
en les lluites electorals. En el mateix mes d'octubre, Folguera hagué d'	endurar	la mort del qui fou catalanista exemplar i amic seu de sempre, el
S'explica, així, que no hi hagi res de més resistent, de més capaç d'	endurar	, que la feblesa. Tot és bla, car no tenen cos, o en tenen mínimament, les
amb mitjans que els repugnaven i que el poble condemnava de bestreta, o	endurar	un estat d'empegueïment que acabaria per consumir-los. La fresca de la
i l'ànim trasbalsat per un vi misteriós i torbador que els disposava a	endurar	vicissituds i tortures presents, sacrificis molt durs tal vegada, a canvi
i, tanmateix, d'un fons de gran fermesa de caràcter, a pesar de no haver	endurat	mai durant la seua formació insuperables ni tan sols mitjanes penalitats.
d'aquell túnel moral en què es va veure sumit. La seua joventut li ho féu	endurar	; però el dolor d'aquella mort tan esborronadora d'Anna Rubert, qui va
torrent la murtra, i creix el blat, i viu la gent d'	endurar	sol i pluja, i la nissaga prospera, camps endins, i no s'apaga
VI Si algú em deia que la teva espasa no	enduraria	tres guerres, —ni tan sols tres batalles seguides!—
països d'aigua i fulla bucòlica. Resisteix l'olivera,	enduren	l'ametller i l'ona que s'exalta, i torna la gavina
Eliasib Escrit està: "Reverenciaràs l'infant i la dona.	Enduraràs	privacions pel vell i pel malalt." Mardoqueu I digui tot el
vinoses, ho sofriré, amb un cor, dins el pit, que els desastres	endura	; car n'he passats ja molts, n'he conegut de fatigues
Fill com era de Zeus el Crònida, mals sense terme he	endurat	, que em tenia un mortal de mena roïna sota el seu jou i
ve que els déus benaurats aparellen tristeses, ell també les	endura	, per força, amb cor incansable. Car l'esperit dels homes
escometent el seu ànim. I va romandre-li el cor a l'amarra,	endurant	sense treva. Ara, ell, es bolcava de l'un costat i de l'altre.
com qui seu... Aquest encara fou un oprobi nou, que hom hagué d'	endurar	, a causa d'aquell prelat impacient que ara havia trobat escalf
de l'Estuari prengués aquella color fatigant, eren injúries que ell sabia	endurar	... No faria com els habituats a llegir la gaseta, que, sobretot a causa
caure citacions dels ancians, ja que sabien que si s'esqueia havien d'	endurar	el turment supletori que implicava de declarar la intenció... Per això,
L'un rera l'altre li contaven les seves malícies i el cantant les	endurava	perfectament. 9 També el sobrecàrrec, ara, dret i acalat, damunt la seva
d'aterrar els pròfugs que s'hi atansaven... Restava, però, encara d'	endurar	rudes proves... Per exemple, la ramificació del tràfec de falsos
curta o a la llarga, l'únic possible. Aquesta convicció m'havia ajudat a	endurar	el dolor dels primers temps i havia alliberat el meu enyor i la meva
la seva vida. Sembla, tanmateix, més ben preparada que no pas ella per a	endurar	l'humor versàtil i curiós —tastaolletes, gosaria dir, manllevant un mot
Hi ha una ataix de dones que han d'empillocar els marits per	endurar	la presència llur. (Ara ja ha agafat seguretat.) Ja ho pot albirar
Calia suportar aquella càrrega, proveir les meves necessitats,	endurar	els meus sofriments, complir amb les meves obligacions. Vaig posar-me en
sofert, però implorava que no m'infligís més dolor, perquè no el podria	endurar	. I tots els sentiments del meu cor, de cap a cap, es van condensar en les
Ell mateix, teromatós, va clavar-li una destral: no	endurava	veure's doble. —Eres tu, la que passaves ajupida sota
de debò. Si sofrissin, plegarien, no ho podrien	endurar	. És un patiment espuri. La gent viu com si el que viu
guardar-nos no ens ha dut a cap profit, car sabem com	endurar	-lo, el botorn de què patim, del capvespre fins a
amarats de delectança. És aquest el gust que els fa	endurar	el fred, la vellesa... i la mort no és res més que un
Quan hom pugui deslliurar-les, quan comencin a	endurar	la condició humana, faran tot un capgirell.
enjòlit i persecucions, melons i cireres, idò te mossegues els colzes i	endures	! —Això no és literatura, Tonina, i havíem quedat. —Si en comptes de posar
catacumbes, per fer-nos feliços i orgullosos del que la història oculta i	endura	. Per passar-se hores i hores en llibreries de vell a la recerca de joies
teva. Púrria Bieles, perns i politges de la vida roïna	enduren	més que no l'amor o la quimera. L'oneig escumós, les algues i,
el concepte de la mort en l'univers càtar, i més especialment l'	endura	. Aquest terme, que els teòlegs catòlics no van dubtar d'assimilar a un
que abans de començar a galopar. Aquells animals que, malgrat haver	endurat	fatics, consenten a afrontar-ne de nous donen prou testimoni, amb aquesta