×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb endurar |
Freqüència total: 46 |
CTILC1 |
l'autoritat. I l'excel·lent i sofert Minos, fill de Zeus, que va haver d' | endurar | les disbauxes de Pasífae amb el toro, regal de Posidó: el brau, tal | veient que no venia, va posar-se a dinar no pas desplagut de no haver d' | endurar | l'entendriment grotesc que també en públic mostrava la noia envers ell. | el que els havia ensenyat sempre: "Que es guanyarien el cel a còpia d' | endurar | afronts, ultratges i suplicis, que els era prohibit d'oposar resistència | trasmudar, trasmudança; mancar, mancança; retirar-se, retirança; | endurar | , endurança; conèixer, coneixença; néixer o nàixer, naixença; | i estalviar als que vindran l'ingrat treball de pioner que han hagut d' | endurar | els primers. Potser seguint el precedent de Gropius es podria vincular el | és la mort; si la recompensa ha d'ésser pols, Tindria cor per | endurar | la vida d'un cuc o d'una mosca? No desitja illes de | esmerçada amb una fèrria voluntat a explicar-se les seves intimitats i | endurar | -les amb una constant esperança. Per això, després que "La Revista" li | del rei moribund, de nepotisme, de fetillera, no trigaria a | endurar | presó —sembla que menys aspra del que algú ha propalat— i dos personatges | dental devant de /t\ o /d\: © (entrar), © ( | endurar | ). Alveolars. La /s\ pronunciada a Lleida és plenament | la presència del clorur sòdich; los sopòrts que'ns sostenen s'han d' | endurar | ab la calç gran fixadora de la matèria orgánica, lo glòbul ròig s'ha | ordre, de l'or, quin gran disgust, a dalt o a baix, has d' | endurar | ? Segur del pa de l'endemà, si t'entafores dins | de tants de fills que havia perdut i de les contrarietats que hagué d' | endurar | , no pogué llevar-se del damunt l'amargor i el pessimisme. Manuel, tot | en les lluites electorals. En el mateix mes d'octubre, Folguera hagué d' | endurar | la mort del qui fou catalanista exemplar i amic seu de sempre, el | S'explica, així, que no hi hagi res de més resistent, de més capaç d' | endurar | , que la feblesa. Tot és bla, car no tenen cos, o en tenen mínimament, les | amb mitjans que els repugnaven i que el poble condemnava de bestreta, o | endurar | un estat d'empegueïment que acabaria per consumir-los. La fresca de la | i l'ànim trasbalsat per un vi misteriós i torbador que els disposava a | endurar | vicissituds i tortures presents, sacrificis molt durs tal vegada, a canvi | i, tanmateix, d'un fons de gran fermesa de caràcter, a pesar de no haver | endurat | mai durant la seua formació insuperables ni tan sols mitjanes penalitats. | d'aquell túnel moral en què es va veure sumit. La seua joventut li ho féu | endurar | ; però el dolor d'aquella mort tan esborronadora d'Anna Rubert, qui va | torrent la murtra, i creix el blat, i viu la gent d' | endurar | sol i pluja, i la nissaga prospera, camps endins, i no s'apaga | VI Si algú em deia que la teva espasa no | enduraria | tres guerres, —ni tan sols tres batalles seguides!— | països d'aigua i fulla bucòlica. Resisteix l'olivera, | enduren | l'ametller i l'ona que s'exalta, i torna la gavina | Eliasib Escrit està: "Reverenciaràs l'infant i la dona. | Enduraràs | privacions pel vell i pel malalt." Mardoqueu I digui tot el | vinoses, ho sofriré, amb un cor, dins el pit, que els desastres | endura | ; car n'he passats ja molts, n'he conegut de fatigues | Fill com era de Zeus el Crònida, mals sense terme he | endurat | , que em tenia un mortal de mena roïna sota el seu jou i | ve que els déus benaurats aparellen tristeses, ell també les | endura | , per força, amb cor incansable. Car l'esperit dels homes | escometent el seu ànim. I va romandre-li el cor a l'amarra, | endurant | sense treva. Ara, ell, es bolcava de l'un costat i de l'altre. | com qui seu... Aquest encara fou un oprobi nou, que hom hagué d' | endurar | , a causa d'aquell prelat impacient que ara havia trobat escalf | de l'Estuari prengués aquella color fatigant, eren injúries que ell sabia | endurar | ... No faria com els habituats a llegir la gaseta, que, sobretot a causa | caure citacions dels ancians, ja que sabien que si s'esqueia havien d' | endurar | el turment supletori que implicava de declarar la intenció... Per això, | L'un rera l'altre li contaven les seves malícies i el cantant les | endurava | perfectament. 9 També el sobrecàrrec, ara, dret i acalat, damunt la seva | d'aterrar els pròfugs que s'hi atansaven... Restava, però, encara d' | endurar | rudes proves... Per exemple, la ramificació del tràfec de falsos | curta o a la llarga, l'únic possible. Aquesta convicció m'havia ajudat a | endurar | el dolor dels primers temps i havia alliberat el meu enyor i la meva | la seva vida. Sembla, tanmateix, més ben preparada que no pas ella per a | endurar | l'humor versàtil i curiós —tastaolletes, gosaria dir, manllevant un mot | Hi ha una ataix de dones que han d'empillocar els marits per | endurar | la presència llur. (Ara ja ha agafat seguretat.) Ja ho pot albirar | Calia suportar aquella càrrega, proveir les meves necessitats, | endurar | els meus sofriments, complir amb les meves obligacions. Vaig posar-me en | sofert, però implorava que no m'infligís més dolor, perquè no el podria | endurar | . I tots els sentiments del meu cor, de cap a cap, es van condensar en les | Ell mateix, teromatós, va clavar-li una destral: no | endurava | veure's doble. —Eres tu, la que passaves ajupida sota | de debò. Si sofrissin, plegarien, no ho podrien | endurar | . És un patiment espuri. La gent viu com si el que viu | guardar-nos no ens ha dut a cap profit, car sabem com | endurar | -lo, el botorn de què patim, del capvespre fins a | amarats de delectança. És aquest el gust que els fa | endurar | el fred, la vellesa... i la mort no és res més que un | Quan hom pugui deslliurar-les, quan comencin a | endurar | la condició humana, faran tot un capgirell. | enjòlit i persecucions, melons i cireres, idò te mossegues els colzes i | endures | ! —Això no és literatura, Tonina, i havíem quedat. —Si en comptes de posar | catacumbes, per fer-nos feliços i orgullosos del que la història oculta i | endura | . Per passar-se hores i hores en llibreries de vell a la recerca de joies | teva. Púrria Bieles, perns i politges de la vida roïna | enduren | més que no l'amor o la quimera. L'oneig escumós, les algues i, | el concepte de la mort en l'univers càtar, i més especialment l' | endura | . Aquest terme, que els teòlegs catòlics no van dubtar d'assimilar a un | que abans de començar a galopar. Aquells animals que, malgrat haver | endurat | fatics, consenten a afrontar-ne de nous donen prou testimoni, amb aquesta |
|