Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que no un fre, sí una energia compensadora. Unes fortes reserves ètiques	enervaran	tota la malignitat actual o potencial de la "tècnica". Al capdavall, la
els catalans s'aferraren al representant de la dinastia que havia	enervat	el país. I això fou degut a dues conviccions: la primera, de caire
dir blat que no sigui segat, garbellat i al sac; és fugir de cabòries que	enerven	i d'entelèquies que flamegen. Per això el seny no dóna una lògica d'acord
cremada, de vernís de les motllures recents, se li fa irrespirable. L'	enerva	el remoreig de les converses que fressegen per tots els recons, amb
Es separen molt amigues. Laura deixa que se'n vagi, sense gaire pena; l'	enerva	aquella ànima de tan poc abast, de qui havia cregut poder refiar-se. És
I no mentia del tot. El metge, endevinant que les excitacions que m'	enervaven	provenien de les meves exaltades aspiracions, m'indicà la conveniència
escandalosa. Per fi, veient que jo començava a desconfiar d'ells i a	enervar	-me de tant d'esperar, i després d'haver-los acusats d'ajornar la data de
mig d'esma i una mica poca-soltes, per tal de matar l'enuig que ens	enervava	tots dos, de manera que, parléssim del que fos, quan l'un deia blanc,
despullada, realment ho era. No n'ha fet cap cas. La pressa d'ella m'	enervava	. Volia enllestir i no ho sabia dissimular. Jo la veia antipàtica, odiosa,
vostra manera de ser i de convertir-la a la vostra semblança. Tant com us	enervava	la meva obstinació em feia somriure la vostra impaciència. Més tard no
social del País Valencià del segle XIII. La política dirigida a	enervar	les aspiracions dels nobles aragonesos fou hàbil. Potser Jaume I no va
mediterrani és capaç d'abstenir-se de parlar de política i d'economia) l'	enervaven	fins a fer-li acabar la corda. Per això, la seva intervenció en els afers
¿Què era —jo vaig deturar-me a pensar-hi— què era això que talment m'	enervava	en contemplar la Casa Usher? Era un misteri de tot en tot insoluble; ni
tenebra mefítica m'havia sorprès i m'havia anat penetrant, ensopint-me,	enervant	-me... L'orgull i la imprudència m'havien perdut. Ningú no m'auxiliaria,
refeien llur niu en els cimals dels pollancres. L'ambient tebi del migdia	enervava	el lletrat i el jove Aspriu. Es posaren a collir espàrrecs margeners,
els sentits ens enganyen. Aquesta presència constant de la mobilitat,	enerva	molt perquè es fa sentir no sols davant dels altres sinó davant d'un
fumava sense interrupció. Tenia el rellotge sobre la taula i el tic-tac m'	enervava	. No he pogut dormir mai del cantó del cor: aquell vespre, la simple
està sempre mig enterrat, té terra als peus i al cap. Les muntanyes	enerven	, obsessionen i només són tolerables des d'un aeroplà. Fa un efecte
la densitat de les recolzades de silenci, l'espesseïment tendre de l'aire	enerva	la nostra perennal joventut cridanera. Imagineu-vos els capitans
de la mar, la coloraina mirobolant i les joies de llauna, el vici que	enerva	una estona i emplena la vida d'ombres amables. El Sund és l'escala de les
cap seducció. Una terra luxuriosa, exhuberant i plena de pompa, ens	enerva	i empalaga. En canvi ens impressiona profundament l'estètica simplicitat
Les crítiques que se li han fet sobre la seva manca de sentit pràctic l'	enerven	. Se'n defensa recordant la poca consciència que hi ha en el món —en
important i de molta anomenada. Els somiatruites em fatiguen, tant com m'	enerven	els àrids i arrasats comerciants collfreds. La dosificació d'aquests dos
té un encant, per petita encara en té més. Les grans ciutats fatiguen,	enerven	, són incòmodes, sofisticades i aparatoses, tendeixen a donar una idea
la naturalesa directa, inclement, em fatiga i la geologia massa abrupta m'	enerva	. La solitud de Sant Sebastià em faria l'efecte d'una malaltia. En el camí
generosa i amable. Això que només hi hagi homes al vostre voltant	enerva	. El resultat és que tot es desvia, inevitablement, cap a la cançó obscena
que augmenta l'interès de tot el que diu. Els homes fluents i xerraires m'	enerven	. Plena primavera. Nits delicioses, estrellades, d'una suavitat exquisida.
Els llibres, la ploma, les quartilles, les taules, els pupitres, m'	enerven	i surto al carrer. A la ventura: Passeig de Colom, el Parc, els quarters
de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, em decaigué una mica. Els rapsodes m'	enerven	tant com els iconoclastes. Formo part d'un món més enraonat i plausible.
de les institucions de tots dos drets. El cafè ens excitava, ens	enervava	, ens mantenia una taquicàrdia que, segons deien, era favorable a la
La brisa perfumada de marisc va reviscolar-lo, li despertà la voluntat	enervada	pel dolor, i sentí amb sorpresa la remor dels motors dels quillats que es
-se un trotar de cavalls... —Això s'ha d'acabar! —va dir En Millet,	enervat	per tantes hores d'expectació anguniosa. I sense que ningú el pogués
el de la inflació, a proporcions exuberants, el burocratisme, element que	enerva	tot el que toca. L'Edat Mitjana va produir la classe social nova dels
succeeix poques vegades, la neu es fon de seguida; l'estiu no arriba a	enervar	els cossos ni obliga a estendre veles als carrers, com en moltes
Campania presidida per Càpua, la ciutat de les delicies ahont teníen de	enervar	se'ls soldats de Hanníbal. Ab el comerç Etrusch, més que ab les armes,
a convertir-se en malson, no podia negar que li fiblava els nervis i li	enervava	la voluntat, masa temps abrivada fins al roig blanc. Ara, finalment,
—magnífic, val a dir-ho— un no sé què d'ingenu i d'enderiat que l'	enervava	, i que a estones, quan s'arrauxava en els seus tics de doctrinari una
de consuetud, plàcides i retornadores, sinó sacsejades per l'insomni i	enervades	pel desvetllament desuet. Car les hores se li passaven amb la còrpora
al coi. Però no he pas pogut dormir més. El xivarri del vent i de la mar m'	enervava	l'enteniment. —Davant d'aquesta classe de vents —sento que diu Hermós,
que feia? No eren, uns i altres, perfectament estranys? Tot plegat m'	enervava	, i, malgrat que em convenia el lloc, vaig fer dir a donya Emília que a fi
desproveïdes de sensibilitat, irreductibles a l'art, era natural que s'	enervessin	una mica. Era tan natural...! Ja es pot xiular si l'ase no vol beure...
violenta contra la matèria en nom de l'esperit. La matèria el fatiga, l'	enerva	. La seva obra, vista en general, és una protesta violenta contra el pes
senyora que anà de part. El part es presentava malament, i la senyora,	enervada	pel dolor, es trobava en un estat d'agitació vivíssima. Rull prengué
assentada sobre la terra: la seva presència no crispa res, no	enerva	res. Al contrari: la terra sembla gaudir-se presentant, sobre el palmell
de net. Tots aquests jocs, complicacions, reserves i malícies fatiguen i	enerven	els pagesos. El contacte amb els altres els dóna una sensació de poca
i força, i en aquesta hi ha més intel·ligència: els seus braços s'	enerven	, però el front se li anima; el cor es corromp, però l'enteniment
minada a la fi pel corrent del temps i l'acció dissolvent de les idees,	enervada	pel descans i el luxe, afeblida per la política dels reis, caigué a la
central, és gairebé impossible la gestió directa municipal; aquesta s'	enerva	com un fred i allargassat expedient burocràtic. No obstant, segons la
rellotge, gairebé imperceptible de dia, omplia la cambra d'una palpitació	enervant	i la feia pensar en un rellotge de país de gegants. Uns passos damunt
de la meva germana, suposo, que el detestava—. Era un color que m'	enervava	, fos tot un vestit, fos només un detall —i classificava tots aquells que

Pàgina 1 (de 4)

50 següents