Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Home d'idees i d'ideals, però no de teories apriorístiques, no s'	enfarfegava	de paraules i era amatent a la lliçó dels fets. Sentant que la ideologia
als caçadors novells, diu que a l'Àfrica occidental poden estar-se d'	enfarfegar	llur bagatge amb tendes de campanya, que són massa calentes, i que hom
una percepció nítida. L'absència de motius sentimentals que tant sovint	enfarfeguen	el pensament dóna a les facultats de la meva ànima una agilitat i una
per la desviació cap al decorativisme, que ha empès molts ceramistes a	enfarfegar	llurs peces amb excés d'adorns, tot i desnaturalitzant-les. La mateixa
vènia de la Soledat, li tiraven amoretes i el xollaven. ¿Per què hauria d'	enfarfegar	ara la narració amb la pudibunda invenció d'escarafalls, de conflictes o
Però passem una nit dolenta. Hem menjat massa gras. El garrinet lletó	enfarfega	els budells. És un continu anar i venir en el refugi. A fora hi ha sempre
O potser està malalt. El parc, a les tardes, s'omple de criatures que l'	enfarfeguen	amb rosegons de pa; ell se'ls menja per compliment. Però ja se'n cansarà,
plec; bategar, batec; esbufegar, esbufec; ofegar, ofec; rosegar, rosec;	enfarfegar	, enfarfec; estossegar, estossec; esbargir-se, esbarjo; esglaiar, esglai;
Frena, cenyeix, sotja l'adjectiu. Fuig del buit i del replè parabòlic que	enfarfega	les darreres fases del romanticisme. Per l'època, Gaia ho hauria d'ésser
No digui que no, que no sap el que es deixa perdre. Això alimenta i no	enfarfega	... Jo anava a rentar la roba a casa d'uns senyors que tenien quatre
nostre poble. Quanta raó que té el meu avi en dir que el materialisme ho	enfarfega	tot! Àdhuc aquells que abans del 19 de juliol es proclamaven
correcte inspirat en el grec, amb una atinada profusió decorativa que no	enfarfegava	, ans al contrari, dins la seva riquesa, tenia una elegància serena.
de pota d'ànec atapeïda de puntes, que li arribava sota el turmell. L'	enfarfegaven	de tres enagos, i damunt li posaven una bata tubular, que el feia
el menjar al campament no és com el menjar a la ciutat. Aquest sovint	enfarfega	l'estómac i és d'una preparació i una cocció lentes; el menjar al
al campament haurà d'ésser d'una màxima simplicitat: que alimenti, que no	enfarfegui	i que es pugui preparar de pressa. Altrament, si fèiem massa filigranes
per a l'adquisició dels diferents ingredients. Aliments que, sense	enfarfegar	, donin energia i calor i ajudin a regular la maquinària del cos, seran
evitar, però, amb igual interès les coses supèrflues que no fan més que	enfarfegar	i afegir pes al nostre bagatge. Hom se sent temptat sovint d'endur-se
dels fragments pot ser una audició molt completa. Recordeu que val més no	enfarfegar	els alumnes amb massa elements i que és preferible repetir una audició
tenen fama guanyada d'ésser bons mestres de catecisme. No convé a ningú	enfarfegar	-se de massa llibres. Triem-ne un de bo, estudiem-lo força, i ens
abstracta, les artistes concretes i tantes altres qüestions, arriben a	enfarfegar	. Com que el tema del temps està aviat liquidat, va bé trobar un assumpte
un grau tan alt, que tens la impressió que a la llarga t'han d'arribar a	enfarfegar	. Hom s'imagina l'efecte que hauria de fer-li una ciutat on els vianants,
va confiar l'educació artística del seu fill a qui, no tement	enfarfegar	-lo, li donava, tot alhora, lliçons de piano, de violí i d'harmonia. Massa
de bat a bat les finestres! Per Déu us ho demane! —ara ja els mots se li	enfarfegaven	per la boca—. Allibereu-me d'aquesta terrible fetor que m'ofega! M'ofega!
eixuta arrugada, xuplant amb fúria del caliquenyo, que immediatament s'	enfarfegava	discutint acalorat amb el cobrador, quan pujàvem el coll de la Bassa, i
voldríeu assaborir la vianda que tallonen els rics, vós, Manel, que us	enfarfegueu	d'ollada? Manel De veritat, menjo ollada perquè me n'acontento.
anâ a pescar dins del fum de la barraca un roquill de vidre espès ben	enfarfegat	de canya; m'agrada el xisclet somort d'una corda de guitarra, i el neguit
enllà y volgués escaparse del Destí. Ab una contracció violenta, furiosa,	enfarfegà	la roba sobre son pit, destapantse las camas fins als genolls; li mancava
Covards!... Mireu lo ques ou: té! I escupia a terra am despreci, renegant,	enfarfegant	-se de rabia. Els altres el deixaven que cridés; l'home, bracejant
a la cambra, i vinga tractar-la de tot, cridant, am la llengua trabada,	enfarfegant	-se. Com més ella callava, més l'altre s'encenia, jurant que li havia de
En contra, tots los demés llansaren la vista al camí. D. Ramon, prou	enfarfegat	ja per son ventre de bola, s' havia girat de través trayent tot un colze
tot aquell aparato de pretencións y estrafets recursos ab els que s'	enferfegavan	pera conservar son il·lusori imperi entre 'ls vehins, remorós sach de
alhora.)] Dona 2. Sí, científicament demostraven que els colors	enfarfegaven	el fetge, dificultaven la digestió, us feien venir coragre, feien caure
san Martí. ¿No heu vist que quan se posa una riera estreta, si	enferfeguéu	de pedras y herbam lo pas tapat, tota escumosa y blanca l'
que se li vol dir, ó sino jo quedaria malament, perqué no sé lo que m' hi	enferfego	; y ab una creu al front una á la boca y altre al pit quedo descansat y
puc venir, abans ja havia quedat amb..., una altra persona. El vestit l'	enfarfegava	, les ballestes se li clavaven sota el pit, el renard li feia nosa.
diu que s'ha cançat de poesia, creient-se ja haver-la fruït, perquè	enfarfega	'l paladar i és mala llegum pera'l ventre. I murmuren del Cantor,
l'oferiment. Fa uns instants només desitjava treure's aquesta roba que l'	enfarfega	i l'oprimeix, especialment els calçons que li són massa estrets, però
i esperit. (Dreceres avall tot és una fàbrica i l'olor del suro	enfarfega	l'aire.) Com el matí s'escola la suor, residu de l'esforç insà
de l'aigua... Impossible de dir què entrebanca i	enfarfega	. 121 Ja clareja, i pas lleuger enfundat dins la granota,
pràctic d'una mare o d'un mestre, m'ha servit de molt. Els «llurs» m'	enfarfeguen	i els «quelcoms» m'embafen. Les lectures també em serviren de molt durant
l'acumulació cultural i la definició social que comporta. I això sense	enfarfegar	-los amb dates ni amb noms. Entendre la història és adonar-se del progrés
les mateixes firetes tenen més encís si estan l'una al costat de l'altra,	enfarfegant	un espai: així havia vist jo les firetes a la meva Lleida nadiua, a les
ens podem permetre de moure'ns sense fer cas del passat heretat, que ens	enfarfega	i ens entrebanca a cada pas, i que sembla estar destinat a esclafar-nos
ni d'abans-d'ahir, ni d'ara que tu parles al teu servent; perquè sóc	enfarfegat	de boca i travat de llengua. Jahveh li va respondre: ¿Qui ha donat boca a
, fer-se substituir per ells. No pot pas guardar-ho tot, la memòria: ens	enfarfegaria	amb una massa ingent de coneixements, experiències, idees i sensacions, i
a tots els nivells, sense que calgui ni mitificar o deïficar la natura ni	enfarfegar	les nostres resolucions amb consideracions ètiques o patètiques. Com
la taula, la cena i dos retrats de noces, que omplien l'espai fins a	enfarfegar	-lo. Ella va deixar un porró amb vi rosat i un platet d'ametlles
sales d'audiències exhibint el dolor i l'angoixa mig tort i encorbat i	enfarfegant	-se patèticament fins i tot amb les paraules llatines més simples de
a un físic així, rialler i desimbolt, cal una aroma intensa però que no	enfarfegui	», recomano mentalment imitant el posat expert que, després d'olorar-se el
d'intel·lectualisme? —No sé si diria podrit. Potser l'expressió fóra	enfarfegat	. Lluís Bonada Les notes de Víctor Ripoll

Pàgina 1 (de 2)

50 següents