×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enfarfegar |
Freqüència total: 57 |
CTILC1 |
Home d'idees i d'ideals, però no de teories apriorístiques, no s' | enfarfegava | de paraules i era amatent a la lliçó dels fets. Sentant que la ideologia | als caçadors novells, diu que a l'Àfrica occidental poden estar-se d' | enfarfegar | llur bagatge amb tendes de campanya, que són massa calentes, i que hom | una percepció nítida. L'absència de motius sentimentals que tant sovint | enfarfeguen | el pensament dóna a les facultats de la meva ànima una agilitat i una | per la desviació cap al decorativisme, que ha empès molts ceramistes a | enfarfegar | llurs peces amb excés d'adorns, tot i desnaturalitzant-les. La mateixa | vènia de la Soledat, li tiraven amoretes i el xollaven. ¿Per què hauria d' | enfarfegar | ara la narració amb la pudibunda invenció d'escarafalls, de conflictes o | Però passem una nit dolenta. Hem menjat massa gras. El garrinet lletó | enfarfega | els budells. És un continu anar i venir en el refugi. A fora hi ha sempre | O potser està malalt. El parc, a les tardes, s'omple de criatures que l' | enfarfeguen | amb rosegons de pa; ell se'ls menja per compliment. Però ja se'n cansarà, | plec; bategar, batec; esbufegar, esbufec; ofegar, ofec; rosegar, rosec; | enfarfegar | , enfarfec; estossegar, estossec; esbargir-se, esbarjo; esglaiar, esglai; | Frena, cenyeix, sotja l'adjectiu. Fuig del buit i del replè parabòlic que | enfarfega | les darreres fases del romanticisme. Per l'època, Gaia ho hauria d'ésser | No digui que no, que no sap el que es deixa perdre. Això alimenta i no | enfarfega | ... Jo anava a rentar la roba a casa d'uns senyors que tenien quatre | nostre poble. Quanta raó que té el meu avi en dir que el materialisme ho | enfarfega | tot! Àdhuc aquells que abans del 19 de juliol es proclamaven | correcte inspirat en el grec, amb una atinada profusió decorativa que no | enfarfegava | , ans al contrari, dins la seva riquesa, tenia una elegància serena. | de pota d'ànec atapeïda de puntes, que li arribava sota el turmell. L' | enfarfegaven | de tres enagos, i damunt li posaven una bata tubular, que el feia | el menjar al campament no és com el menjar a la ciutat. Aquest sovint | enfarfega | l'estómac i és d'una preparació i una cocció lentes; el menjar al | al campament haurà d'ésser d'una màxima simplicitat: que alimenti, que no | enfarfegui | i que es pugui preparar de pressa. Altrament, si fèiem massa filigranes | per a l'adquisició dels diferents ingredients. Aliments que, sense | enfarfegar | , donin energia i calor i ajudin a regular la maquinària del cos, seran | evitar, però, amb igual interès les coses supèrflues que no fan més que | enfarfegar | i afegir pes al nostre bagatge. Hom se sent temptat sovint d'endur-se | dels fragments pot ser una audició molt completa. Recordeu que val més no | enfarfegar | els alumnes amb massa elements i que és preferible repetir una audició | tenen fama guanyada d'ésser bons mestres de catecisme. No convé a ningú | enfarfegar | -se de massa llibres. Triem-ne un de bo, estudiem-lo força, i ens | abstracta, les artistes concretes i tantes altres qüestions, arriben a | enfarfegar | . Com que el tema del temps està aviat liquidat, va bé trobar un assumpte | un grau tan alt, que tens la impressió que a la llarga t'han d'arribar a | enfarfegar | . Hom s'imagina l'efecte que hauria de fer-li una ciutat on els vianants, | va confiar l'educació artística del seu fill a qui, no tement | enfarfegar | -lo, li donava, tot alhora, lliçons de piano, de violí i d'harmonia. Massa | de bat a bat les finestres! Per Déu us ho demane! —ara ja els mots se li | enfarfegaven | per la boca—. Allibereu-me d'aquesta terrible fetor que m'ofega! M'ofega! | eixuta arrugada, xuplant amb fúria del caliquenyo, que immediatament s' | enfarfegava | discutint acalorat amb el cobrador, quan pujàvem el coll de la Bassa, i | voldríeu assaborir la vianda que tallonen els rics, vós, Manel, que us | enfarfegueu | d'ollada? Manel De veritat, menjo ollada perquè me n'acontento. | anâ a pescar dins del fum de la barraca un roquill de vidre espès ben | enfarfegat | de canya; m'agrada el xisclet somort d'una corda de guitarra, i el neguit | enllà y volgués escaparse del Destí. Ab una contracció violenta, furiosa, | enfarfegà | la roba sobre son pit, destapantse las camas fins als genolls; li mancava | Covards!... Mireu lo ques ou: té! I escupia a terra am despreci, renegant, | enfarfegant | -se de rabia. Els altres el deixaven que cridés; l'home, bracejant | a la cambra, i vinga tractar-la de tot, cridant, am la llengua trabada, | enfarfegant | -se. Com més ella callava, més l'altre s'encenia, jurant que li havia de | En contra, tots los demés llansaren la vista al camí. D. Ramon, prou | enfarfegat | ja per son ventre de bola, s' havia girat de través trayent tot un colze | tot aquell aparato de pretencións y estrafets recursos ab els que s' | enferfegavan | pera conservar son il·lusori imperi entre 'ls vehins, remorós sach de | alhora.)] Dona 2. Sí, científicament demostraven que els colors | enfarfegaven | el fetge, dificultaven la digestió, us feien venir coragre, feien caure | san Martí. ¿No heu vist que quan se posa una riera estreta, si | enferfeguéu | de pedras y herbam lo pas tapat, tota escumosa y blanca l' | que se li vol dir, ó sino jo quedaria malament, perqué no sé lo que m' hi | enferfego | ; y ab una creu al front una á la boca y altre al pit quedo descansat y | puc venir, abans ja havia quedat amb..., una altra persona. El vestit l' | enfarfegava | , les ballestes se li clavaven sota el pit, el renard li feia nosa. | diu que s'ha cançat de poesia, creient-se ja haver-la fruït, perquè | enfarfega | 'l paladar i és mala llegum pera'l ventre. I murmuren del Cantor, | l'oferiment. Fa uns instants només desitjava treure's aquesta roba que l' | enfarfega | i l'oprimeix, especialment els calçons que li són massa estrets, però | i esperit. (Dreceres avall tot és una fàbrica i l'olor del suro | enfarfega | l'aire.) Com el matí s'escola la suor, residu de l'esforç insà | de l'aigua... Impossible de dir què entrebanca i | enfarfega | . 121 Ja clareja, i pas lleuger enfundat dins la granota, | pràctic d'una mare o d'un mestre, m'ha servit de molt. Els «llurs» m' | enfarfeguen | i els «quelcoms» m'embafen. Les lectures també em serviren de molt durant | l'acumulació cultural i la definició social que comporta. I això sense | enfarfegar | -los amb dates ni amb noms. Entendre la història és adonar-se del progrés | les mateixes firetes tenen més encís si estan l'una al costat de l'altra, | enfarfegant | un espai: així havia vist jo les firetes a la meva Lleida nadiua, a les | ens podem permetre de moure'ns sense fer cas del passat heretat, que ens | enfarfega | i ens entrebanca a cada pas, i que sembla estar destinat a esclafar-nos | ni d'abans-d'ahir, ni d'ara que tu parles al teu servent; perquè sóc | enfarfegat | de boca i travat de llengua. Jahveh li va respondre: ¿Qui ha donat boca a | , fer-se substituir per ells. No pot pas guardar-ho tot, la memòria: ens | enfarfegaria | amb una massa ingent de coneixements, experiències, idees i sensacions, i | a tots els nivells, sense que calgui ni mitificar o deïficar la natura ni | enfarfegar | les nostres resolucions amb consideracions ètiques o patètiques. Com | la taula, la cena i dos retrats de noces, que omplien l'espai fins a | enfarfegar | -lo. Ella va deixar un porró amb vi rosat i un platet d'ametlles | sales d'audiències exhibint el dolor i l'angoixa mig tort i encorbat i | enfarfegant | -se patèticament fins i tot amb les paraules llatines més simples de | a un físic així, rialler i desimbolt, cal una aroma intensa però que no | enfarfegui | », recomano mentalment imitant el posat expert que, després d'olorar-se el | d'intel·lectualisme? —No sé si diria podrit. Potser l'expressió fóra | enfarfegat | . Lluís Bonada Les notes de Víctor Ripoll |
|