×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb enfavat |
Freqüència total: 19 |
CTILC1 |
| atinada i graciosa, com es despenja amb una lletania de consideracions | enfavades | i ridícoles. Tan aviat fa un gest de flexible llibertat, com s'encongeix | | perdia tot esperit d'iniciativa per seguir les seves recerques, i quedava | enfavat | , encantat, estrany a la conversa i als fets exteriors que s'acumulaven | | se'ns drecen les orelles i arrenquem a córrer. De seguida quedem clavats, | enfavats | ; en una cort petiteta es belluguen dos garrinets. Ens freguem els ulls i | | i anaven tirant els peixos dins d'uns cossis. Els nois es van quedar | enfavats | mirant els peixos que, ferits per la llum, brillaven com diamants penjats | | s'entretenia fent ninots, i la nena, amb el mànec a la mà, s'estava | enfavada | com una tonta. —Així escriviu? —va dir amb un to malmirrós, com si fos el | | la, tot exclamant: —¿Que hi tornèm, ermitana? Vos se m'hi heu quedat tan | enfabada | goytant la vostra caseta, que me dolgui pla bé d'esbuyarvos la quietut. | | de les caricies y afalachs quin abús converteix á les criatures en | enfavades | , porugues y rares com pót observarse, per regla general, en les families | | és sacorrat per l'esplendorosa mentida del sol i els fa estar | enfavats | a la sorreria de les tres taronges que no trobaven el taronger | | altres "miopes" que regularment van armats de grans ulleras, y tots | enfabats | miran aquí y allá admiran la llestesa dels hábils en l' art de | | metjes y cirujians, que de una "gástrica" quant lo pobre home queda tot | enfabat | no podént figurarse que vulga dir que la sua indisposició tinga relació | | bany de naturalista. Pero es cert que res contribuí mes á que tinga tant | enfabats | als pares que senten parlar luego al noy de dotse anys de "venas | | y un gra de all, que tenia mil gustos. La bona de la Senyora estaba tota | enfabada | al admirar lo gran devallant del seu pare. Per últim despres de | | fa?..." La marmanyera, ab un bossí de nansa entre mans, hi quedá | enfabada | . —"Oh!... Si que n' hi cabrian!... —afegí al cap d' una estoneta | | portal de Montjuích. Per xó una senyora vella, que | enfabada | se 'l mirava, desprès d' un rato, exclamava: —¿Ahont | | goludament em grapejava). Quasi totes gallegues, donzelles | enfavades | —o temperamentals!—, seduïdes per l'amo, el fill de | | és creu i delícia alhora... Però, m'escoltes o què? Si segueixes tan | enfavada | , no hi entendràs ni un borrall. Per a entendre l'òpera, cal una | | en mig dels dos el feren guaitar. L'estrafet, de primer sel contemplà | enfavat | , després s'arrupí tot, i els seus ulls de porc, enrondats de quatre | | el poeta que cada vespre captiva amb la paraula un auditori de noies | enfavades | , no necessiten tenir-lo per marit. Poden anar-lo a escoltar i després | | perquè amb la parella del davant era clar que no s'hi podia comptar, | enfavats | com estaven amb el paisatge, no tenien idea del perill que corrien, i |
|
