×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enfeinat |
Freqüència total: 367 |
CTILC1 |
descobria els valors d'honor, coratge, generositat que la petita i | enfeinada | ciutat on havia nascut no li havia permès d'exercir ni d'admirar. | seva germana Maria Lluïsa. Efectivament, aquell xicot havia estat massa | enfeinat | , primer en crear-se un tipus de farsa mística i després un tipus de farsa | creuria que anem a collir herba per als conills. A més, sempre estava | enfeinada | amb la casa i a fer memòria de les despeses gargotejades al dietari de | —fa mentre seu vora les dues cosines; —m'agrada veure les persones | enfeinades | en una tasca tan graciosa! —Laura somriu. —I veig que ha endreçat aquesta | s'esforça a intervenir amb veu ben tranquil·la: —És que cada dia està més | enfeinat | amb el despatx!... Diu això perquè ningú no li conegui la inquietud i | xicot que es fes fonedís sense motiu! —Com que diuen que està tan | enfeinat | ! —respon Laura no gens convençuda. —No ho creguis; o és que alguna | la cuyna, ó per suspirs de fadiga que 's permetían los més impacients ó | enfeynats | . Á la fí pogué entrar la Madrona. Eran tres quarts de dotze. Un sacerdot | del Poble Nou. Els meus oncles tenien una botigueta de queviures. Molt | enfeinats | aquell dia, ajornaren per a l'endemà la meva primera visita a la ciutat. | ímpetu potser. —No és que em sàpiga greu parlar d'ell. Per què? És un home | enfeinat | , treballador. Penso que igual podria dir: "La fàbrica sóc jo" com "La | estimat Àlex: Tot just acabo d'arribar de Lleida on he estat una setmana | enfeinat | amb els exàmens de COU. Tanmateix ja he pogut veure el darrer volum | cosa no fou dita, quí sap si per espai de dos minuts: massa era cadascú | enfeinat | amb sos propis pensaments. Després Thompson digué en veu baixa, | —Què hi ha, estimat? —Us heu desdejunat? —Sí, fa una hora. — | Enfeinada | ? —No... fora del cosir. Per què? —No teniu ningú que us faci companyia? | en Blai posava en ell tota la seva ànima, potser més desitjós del viure | enfeinat | que del mateix guany que aquest li reportava. I això no era d'estranyar, | la que us dóna una puput tota sola espicossant en un camp de mongeteres o | enfeinada | en una llenca de rostoll. Però, sigui a la banda que sigui, la puput | tres mesos que sortia del poble molt de tard en tard, car estava prou | enfeinat | aprenent els usos i costums dels homes. De primer hagué d'acostumar-se a | una paraula Màgica que obligui al Silenciós. Marxà, doncs, deixant Mowgli | enfeinat | en dar furiosos cops a terra amb el seu ganivet d'escorxador. Mowgli no | cançons amb altres llops. En la primavera el Poble de la Jungla està molt | enfeinat | , i Mowgli els sentia grunyir, cridar o xiular segons la seva mena. Llurs | un sol dels de la seva gent li féu cap pregunta, perquè tots estaven prou | enfeinats | amb les seves coses. —Sí —es digué Mowgli per si mateix, si bé el cor li | els de la Jungla, amb el pèl del coll tot eriçat; però aleshores estaven | enfeinats | caçant, barallant-se i cantant. De l'un a l'altre anà corrent el Germà | o l'altro que llaura allí dalt, al pas feixuc dels bous; és la dona | enfeinada | dins la casa; són tots aquets objectes senzills que usa; i la mateixa | de la sina. Mentrestant, els vailets seguien adalerats en els seus jocs, | enfeinats | en arrencar de l'abraçada de l'areny i de la pedra les nombroses | i els dolços, però els meus ulls segueixen la tímida promesa, sempre | enfeinada | . El pes dels seus cabells li dóna un aire tràgic. Els seus moviments són | se n'anava, deixant, com una estela, la impressió d'un home impetuós i | enfeinat | . Arnau va encendre una altra porra, tot dient-se que aviat hauria | "El nostre crític en parlarà a son degut temps." Però com que està tan | enfeinat | , tota la setmana, documentant-se!... El diumenge parlaria si en fos | era de desitjar. Mes ja n'hi havia prou. ¿Per què demanar més a un home | enfeinat | ? I vinga un correu i un altre correu, i ella escrivint sempre i no rebent | les rialles volaven sense fiblet; cadascú, per altra part, estava prou | enfeinat | en l'endegament propi per a torbar-se gaire a tafanejar el dels altres. | En Bau es divertia extraordinàriament escoltant el pirata, en veure'l tan | enfeinat | cercant paraules per tal de dir el que ell ja sabia que anava a dir, i es | en les hores tristes de malaltia. Ei! Això si la mare estava massa | enfeinada | . Però justament no és de la Marieta que tinc intenció de parlar. Les | què, el cantó de la cultura pura. De cop i volta, veieu una colla d'homes | enfeinats | que es mouen sense motiu. Si pareu atenció, noteu que surt de la pedrera | mitjana permanent, estàtica i universal! Feren el seu fet amb aquell aire | enfeinat | que tenen els capellans. Després se n'anaren a les nou tocades, cadascú | rodolar els cabdells; o se li enfilava a l'espatlla, o damunt el braç | enfeinat | , o se li asseia al bell mig de la tasca: és a dir, sempre allà on podia | —digué, tot empenyent el seu marit. Ell obrí els ulls, els fregà, i mirà l' | enfeinada | figureta. —Si és nostre Bertel! —digué. Jo estenc les llambregades a | cucs no s'entredevorin amorosament... En Santiago segueix tremendament | enfeinat | : planeja, discuteix, treu comptes; suposes que els de l'altra banda, | banda, treuen comptes, discuteixen, planegen, segueixen tremendament | enfeinats | ; i escumegen... Entres, surts... El port, a quatre passes. Tu, no badis, | és el seu expert en coses de llibres i de llibreries. És un desvagat | enfeinadíssim | . Literalment no es pot girar de feina. La meva intenció és plantejar el | que li sigui franc, ja feia temps que no hi havia anat, atrafegat sempre, | enfeinat | , rendit. I gairebé no em recordava de cap on queien els pollancs de les | indicacions. —Perdona'm —digué— que jo no t'hi acompanyi. Estic massa | enfeinat | per a permetre'm aquest plaer—. I entre la seva barba grisa i esponjosa, | homes, cap més no es preocupà de la desgana de la rumia. Estaven massa | enfeinats | agafant amb la punta dels dits, destrament, delicadament, un grapadet de | però no vull emprendre un viatge tan calorós i anar a destorbar un home | enfeinat | per dir semblants bestieses. Havent exposat això, els meus ulls | té l'aire d'ésser capgirat d'una manera definitiva. L'oficial està molt | enfeinat | i de moment no té temps de fer cas del que li preguntem; quan descobreix | de qualsevol fet dels que s'esdevenen al Passeig dels Tells. Tobias, no | enfeinat | , fumador de pipes. Sempre badava per la finestra. Dilluns. Veié al | El meu fill —que tenia un càrrec oficial important— estava sempre molt | enfeinat | . Escrivia, donava conferències, prenia part en reunions, etc.. | insuficiència, excés, etc.. Cp. amargar i amargotejar; | enfeinat | i enfeinassat; adormit i adormissat, | fam, afamat; mesura, amesurat; carena, acarenat; cim, encimat; feina, | enfeinat | . ut, fem. uda. Ex.: banya, banyut; cerra, cerrut; | els mesos d'abril a octubre del 1842 Balmes estigué a París | enfeinat | en la traducció francesa del /Protestantismo\, que aparegué | el carro aturat, els cavalls, fets un gran embolic a terra i el carreter | enfeinat | desfent guarniments. Aloma s'atura. Un dels cavalls és gros, feixuc; | seus treballs de cuina, i Gerd amb les seves cues, ja estaven tots prou | enfeinats | , l'afer Schültz els feia fer el que s'anomenava "hores extraordinàries" | del tot la quieta eficiència de Joan. Franklin estava aquells dies molt | enfeinat | en qüestions d'educació militar. La imminent ofensiva feixista al front | En efecte, aquell dia, a les vuit del vespre, l'home encara estava | enfeinat | amb la neteja. Una de les visites obligades a diari era la del xinès de | del bon dia, ha vingut a deixondir la nena quan es trobava bellament | enfeinada | a "tallar" un vestidet per a la seva nina, Cristeta ha saltat del llit, |
|