Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

descobria els valors d'honor, coratge, generositat que la petita i	enfeinada	ciutat on havia nascut no li havia permès d'exercir ni d'admirar.
seva germana Maria Lluïsa. Efectivament, aquell xicot havia estat massa	enfeinat	, primer en crear-se un tipus de farsa mística i després un tipus de farsa
creuria que anem a collir herba per als conills. A més, sempre estava	enfeinada	amb la casa i a fer memòria de les despeses gargotejades al dietari de
—fa mentre seu vora les dues cosines; —m'agrada veure les persones	enfeinades	en una tasca tan graciosa! —Laura somriu. —I veig que ha endreçat aquesta
s'esforça a intervenir amb veu ben tranquil·la: —És que cada dia està més	enfeinat	amb el despatx!... Diu això perquè ningú no li conegui la inquietud i
xicot que es fes fonedís sense motiu! —Com que diuen que està tan	enfeinat	! —respon Laura no gens convençuda. —No ho creguis; o és que alguna
la cuyna, ó per suspirs de fadiga que 's permetían los més impacients ó	enfeynats	. Á la fí pogué entrar la Madrona. Eran tres quarts de dotze. Un sacerdot
del Poble Nou. Els meus oncles tenien una botigueta de queviures. Molt	enfeinats	aquell dia, ajornaren per a l'endemà la meva primera visita a la ciutat.
ímpetu potser. —No és que em sàpiga greu parlar d'ell. Per què? És un home	enfeinat	, treballador. Penso que igual podria dir: "La fàbrica sóc jo" com "La
estimat Àlex: Tot just acabo d'arribar de Lleida on he estat una setmana	enfeinat	amb els exàmens de COU. Tanmateix ja he pogut veure el darrer volum
cosa no fou dita, quí sap si per espai de dos minuts: massa era cadascú	enfeinat	amb sos propis pensaments. Després Thompson digué en veu baixa,
—Què hi ha, estimat? —Us heu desdejunat? —Sí, fa una hora. —	Enfeinada	? —No... fora del cosir. Per què? —No teniu ningú que us faci companyia?
en Blai posava en ell tota la seva ànima, potser més desitjós del viure	enfeinat	que del mateix guany que aquest li reportava. I això no era d'estranyar,
la que us dóna una puput tota sola espicossant en un camp de mongeteres o	enfeinada	en una llenca de rostoll. Però, sigui a la banda que sigui, la puput
tres mesos que sortia del poble molt de tard en tard, car estava prou	enfeinat	aprenent els usos i costums dels homes. De primer hagué d'acostumar-se a
una paraula Màgica que obligui al Silenciós. Marxà, doncs, deixant Mowgli	enfeinat	en dar furiosos cops a terra amb el seu ganivet d'escorxador. Mowgli no
cançons amb altres llops. En la primavera el Poble de la Jungla està molt	enfeinat	, i Mowgli els sentia grunyir, cridar o xiular segons la seva mena. Llurs
un sol dels de la seva gent li féu cap pregunta, perquè tots estaven prou	enfeinats	amb les seves coses. —Sí —es digué Mowgli per si mateix, si bé el cor li
els de la Jungla, amb el pèl del coll tot eriçat; però aleshores estaven	enfeinats	caçant, barallant-se i cantant. De l'un a l'altre anà corrent el Germà
o l'altro que llaura allí dalt, al pas feixuc dels bous; és la dona	enfeinada	dins la casa; són tots aquets objectes senzills que usa; i la mateixa
de la sina. Mentrestant, els vailets seguien adalerats en els seus jocs,	enfeinats	en arrencar de l'abraçada de l'areny i de la pedra les nombroses
i els dolços, però els meus ulls segueixen la tímida promesa, sempre	enfeinada	. El pes dels seus cabells li dóna un aire tràgic. Els seus moviments són
se n'anava, deixant, com una estela, la impressió d'un home impetuós i	enfeinat	. Arnau va encendre una altra porra, tot dient-se que aviat hauria
"El nostre crític en parlarà a son degut temps." Però com que està tan	enfeinat	, tota la setmana, documentant-se!... El diumenge parlaria si en fos
era de desitjar. Mes ja n'hi havia prou. ¿Per què demanar més a un home	enfeinat	? I vinga un correu i un altre correu, i ella escrivint sempre i no rebent
les rialles volaven sense fiblet; cadascú, per altra part, estava prou	enfeinat	en l'endegament propi per a torbar-se gaire a tafanejar el dels altres.
En Bau es divertia extraordinàriament escoltant el pirata, en veure'l tan	enfeinat	cercant paraules per tal de dir el que ell ja sabia que anava a dir, i es
en les hores tristes de malaltia. Ei! Això si la mare estava massa	enfeinada	. Però justament no és de la Marieta que tinc intenció de parlar. Les
què, el cantó de la cultura pura. De cop i volta, veieu una colla d'homes	enfeinats	que es mouen sense motiu. Si pareu atenció, noteu que surt de la pedrera
mitjana permanent, estàtica i universal! Feren el seu fet amb aquell aire	enfeinat	que tenen els capellans. Després se n'anaren a les nou tocades, cadascú
rodolar els cabdells; o se li enfilava a l'espatlla, o damunt el braç	enfeinat	, o se li asseia al bell mig de la tasca: és a dir, sempre allà on podia
—digué, tot empenyent el seu marit. Ell obrí els ulls, els fregà, i mirà l'	enfeinada	figureta. —Si és nostre Bertel! —digué. Jo estenc les llambregades a
cucs no s'entredevorin amorosament... En Santiago segueix tremendament	enfeinat	: planeja, discuteix, treu comptes; suposes que els de l'altra banda,
banda, treuen comptes, discuteixen, planegen, segueixen tremendament	enfeinats	; i escumegen... Entres, surts... El port, a quatre passes. Tu, no badis,
és el seu expert en coses de llibres i de llibreries. És un desvagat	enfeinadíssim	. Literalment no es pot girar de feina. La meva intenció és plantejar el
que li sigui franc, ja feia temps que no hi havia anat, atrafegat sempre,	enfeinat	, rendit. I gairebé no em recordava de cap on queien els pollancs de les
indicacions. —Perdona'm —digué— que jo no t'hi acompanyi. Estic massa	enfeinat	per a permetre'm aquest plaer—. I entre la seva barba grisa i esponjosa,
homes, cap més no es preocupà de la desgana de la rumia. Estaven massa	enfeinats	agafant amb la punta dels dits, destrament, delicadament, un grapadet de
però no vull emprendre un viatge tan calorós i anar a destorbar un home	enfeinat	per dir semblants bestieses. Havent exposat això, els meus ulls
té l'aire d'ésser capgirat d'una manera definitiva. L'oficial està molt	enfeinat	i de moment no té temps de fer cas del que li preguntem; quan descobreix
de qualsevol fet dels que s'esdevenen al Passeig dels Tells. Tobias, no	enfeinat	, fumador de pipes. Sempre badava per la finestra. Dilluns. Veié al
El meu fill —que tenia un càrrec oficial important— estava sempre molt	enfeinat	. Escrivia, donava conferències, prenia part en reunions, etc..
insuficiència, excés, etc.. Cp. amargar i amargotejar;	enfeinat	i enfeinassat; adormit i adormissat,
fam, afamat; mesura, amesurat; carena, acarenat; cim, encimat; feina,	enfeinat	. ut, fem. uda. Ex.: banya, banyut; cerra, cerrut;
els mesos d'abril a octubre del 1842 Balmes estigué a París	enfeinat	en la traducció francesa del /Protestantismo\, que aparegué
el carro aturat, els cavalls, fets un gran embolic a terra i el carreter	enfeinat	desfent guarniments. Aloma s'atura. Un dels cavalls és gros, feixuc;
seus treballs de cuina, i Gerd amb les seves cues, ja estaven tots prou	enfeinats	, l'afer Schültz els feia fer el que s'anomenava "hores extraordinàries"
del tot la quieta eficiència de Joan. Franklin estava aquells dies molt	enfeinat	en qüestions d'educació militar. La imminent ofensiva feixista al front
En efecte, aquell dia, a les vuit del vespre, l'home encara estava	enfeinat	amb la neteja. Una de les visites obligades a diari era la del xinès de
del bon dia, ha vingut a deixondir la nena quan es trobava bellament	enfeinada	a "tallar" un vestidet per a la seva nina, Cristeta ha saltat del llit,

Pàgina 1 (de 8)

50 següents