Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en una altra persona quan el cor no m'ho diu? Papagai No us	enfelloniu	, gentil dama. Considereu amb un seny reposat que no us podeu defensar
sap d'on havien de venir el remei i la deslliurança." I tot el poble s'	enfelloní	contra els sacerdots tan fortament, que ventura tingueren d'arrencar a
feya rodar el cap ab desesperació, no'l dexava estar un moment quiet, l'	enfellonía	. Son fuet anava d'assí d'allà punxant l'ayre com una espasa, quan ab ell
arruada per una forsa cega. III Y un'hora més tart, la partida,	enfellonida	per la gana, espeuada pel dolent calsat, sublevada d'indignació contra'l
al baf de la podridura que's sentía venir, els udols d'aquelles feres	enfellonides	per la victoria, foren més grans, resultaven més sinistres al morir
acotes? El pecat jeu, que et glateix, mes tu el dominaràs. Caín, però, s'	enfelloní	contra son germà Abel. I vetaquí que, en essent ells al camp, se rebaté
que fóra mort i no hauria estat útil a vosaltres ni a mi mateix. No us	enfelloniu	perquè digui la veritat: cap home no està segur de la seva vida si
comuniqui als altres la seva saviesa; però si pensen que algú fa això, s'	enfelloneixen	, sigui per enveja, com tu dius, sigui potser per alguna altra cosa.
eren disputades a punyades i esgarrapades pels companys del Príncep,	enfellonits	per l'alcohol i la lascívia. Casat i tot, aquell degenerat continuà les
seu. Aquesta afirmació impertèrrita de la resurrecció de Jesús havia d'	enfellonir	per força aquells jutges d'iniquitat. La resurrecció d'aquell home tan
afectuosament, va dir-li: "Ai, Tomàs, que ets boig!" Però ell s'	enfelloní	i alçant la veu, advertí que no l'anomenessin mai més Tomàs. Seguiren uns
Si vol planye's, les seves queixes tornen brams; si, pel contrari, s'	enfelloneix	, aleshores dóna un raig de cosses. Quines penombres!... Per ell ja no
de l'Enveja és tossut i, de tant en tant, encara conseguia que la Mar s'	enfellonís	, però les seves escomeses ja no eren ni l'ombra d'aquelles tan terribles
un minimum de llibertat no concedeix a les seves paraules: ell sap que no	enfellonint	-se no treu els mals, ans els agreuja. Tal com l'ocell que, batent les ales
prou feines si ho diu. Què vols més lleig, que el prestar fe en secret,	enfellonir	-se en públic? Ni tampoc convé veure-ho tot, escoltar-ho tot. Allò que
tindrà envers ells l'afecte que el metge té als frenètics. Si no t'	enfelloneixes	per les gelades i les calors, que porta el rodar del temps, no deus
a la seva malvolença, li va dir: —Oh, príncep excel·lent! Que no s'	enfelloneixi	la vostra benignitat contra en Guillem de Castellvell, car heu de
més irat estava el comte contra en Castellvell, més encara l'excitava i l'	enfellonia	en Guillem de Montcada. En Guillem de Castellvell, en veure's d'aquesta
nerviós, o potser havia pres massa cafè. Les idees se li encrespaven i l'	enfellonien	un cop més contra els polítics de París. No podent "passar a l'acció"
sol que se'n vagi a jóc. Però si el rellotge és gandul, tot al contrari: s'	enfelloneix	al matí i s'alegra al capvespre. Encara hi ha una altra creença curiosa
la regalés amb una flauta dolça, ella semblava que s'	enfellonís	. I si a la caça de mosquits i abelles algun bitxac
com li va aparèixer bogant per damunt la mar alta: i ell se va	enfellonir	en el seu esperit més encara, i fent anâ el cap, parlà al seu
i per què Poseidó que sotraga la terra s'és contra tu	enfellonit	amb una ira tan colpidora, que va sembrant davant teu les
donar-me'n, tenint tanta cosa a l'abasta." Així feia ell, i Antínous s'	enfelloní	ben de cor, i amb un mirar de reull li digué paraules alades:
Telèmac entenimentat responia: —"Ma mare, no t'ho blasmo que t'hagis	enfellonida	. Tota vegada, en mon cor ja entenc i conec cada cosa,
per tu quan fugissis vestíbul enfora." Així feia ell, i Eurímac s'	enfelloní	ben de cor, i amb un mirar de reull, li digué paraules alades:
sense juí a tothora; no fos que alguna serventa s'	enfellonís	, o tu mateixa, i digués que jo nedo en llàgrimes, com qui té
la joventut, i al brancal de la vellura arribéssim. Doncs no t'	enfelloneixis	amb mi per això, ni t'indignis, si tot d'una de veure't jo no
l'indefens degolla amb urc i del fort s'aplana al peu. L'	enfelloneix	l'esperit, per tal com no es deixa tòrcer. És una còmica bèstia
que podia, li pegava si no li donava beguda, i per la més petita cosa s'	enfellonia	i li tirava pel cap el que tenia a mà. I, fora d'ell, només podia parlar
millor, no tingué dubte que foren per a batre vostra altesa. Llavors s'	enfelloní	de què, veient-lo vell, malalt i impotent, el conduissen amb falsedats, i
sos flancs, i es recordà del nom que li havia dat En Pell Nua, i tot s'	enfelloní	. Visqué un any pels aiguamolls, esperant que Tha complís sa promesa. I
dits d' aquesta 's claváren unglejants en l' esquerra. La contrarietat	enfellonía	més y més aquella naturalesa tan suau y bona en temps normal. Una dona
fou la causant dels primers desastres. Los efectes d' aquets, exaltantlo,	enfellonint	lo, li deformavan encare més la realitat; y aixís s' explica qu' arribés
visites, acabí per congeniar, en quant era possible, ab aquell caràcter	enfellonit	pels anys y les xacres y separat del món per rahons de salut y
qu'he passat. Altrament, crèume, ab aquella mossa no hi pensis més, ni t'	enfellonexis	per axò, que si't manca dòna per parar casa, te'n tinch tres ò quatre
el veié; car se'l veia pel mar, a bord del seu raig; i es va	enfellonir	més encara i, brandant el cap, es digué, parlant al seu ànim:
'n, tenint-ne a la mà que te'n sobra. Tal digué; i Antínous es va	enfellonir	més encara i, mirant-lo amb mal ull, li digué paraules alades:
estret, quan fugissis vestíbul enfora! Tal digué, i Eurímac es va	enfellonir	més encara i, mirant amb mal ull, li digué paraules alades: —Ah
ja tot és imprecar-me perquè de la casa me'n torni,	enfellonit	pel cabal que aquesta gent se li menja. Doncs a veure,
muller passejar-se per Ítaca lliures. Tal digué, i Atenea s'hi va	enfellonir	més encara; i féu retret a Ulisses amb furioses paraules: —Ja,
del jovent i el llindar de la vellura atenyéssim. Doncs no t'	enfelloneixis	amb mi per això, ni t'indignis si de primer, quan t'he vist, no
més bella encara, sent causa de que la dona d' aygua que allí habitava se	enfellonis	mes y mes cada dia. Un d' aquestos tornavan nostres dos enamorats de
ja els nou anys, l'àvia el pescà, un matí, masturbant-se. Aquella dona s'	enfelloní	. O era boja perduda. Perquè després d'una pallissa que hauria fet mal a
de la mamella amb comissions ocultes. Això no l'empiulava gaire. El que l'	enfellonia	era que el deixessin de banda perquè des d'un principi s'havia oposat a
sofert, que no lo sperit altiu. 9 No sies cuytat en ton sperit a	enfellonir	-te: car la ira reposa en lo sí del hom foll. 10 No digues may: "
Castiga el teu fill, puix hi ha esperança, però no s'	enfellonirà	fins a fer-lo morir la teva ànima. Qui follament s'aïra, pagarà
de gènera en gènera per sempre. I a les aigües de Meribà l'	enfelloniren	, i maltractà Moisès per causa d'ells; car a l'esperit
amb les ídoles llurs l'engelosiren. Déu hagué esment d'això i s'	enfelloní	i va avorrir Israel molt asprament i l'estatge de
Que m'ha sotjada el sol. Els fills de la meva mare s'	enfellonien	contra mi; M'han posada vigiladora de vinyes: Ma

Pàgina 1 (de 2)

50 següents