×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enfellonir |
Freqüència total: 51 |
CTILC1 |
en una altra persona quan el cor no m'ho diu? Papagai No us | enfelloniu | , gentil dama. Considereu amb un seny reposat que no us podeu defensar | sap d'on havien de venir el remei i la deslliurança." I tot el poble s' | enfelloní | contra els sacerdots tan fortament, que ventura tingueren d'arrencar a | feya rodar el cap ab desesperació, no'l dexava estar un moment quiet, l' | enfellonía | . Son fuet anava d'assí d'allà punxant l'ayre com una espasa, quan ab ell | arruada per una forsa cega. III Y un'hora més tart, la partida, | enfellonida | per la gana, espeuada pel dolent calsat, sublevada d'indignació contra'l | al baf de la podridura que's sentía venir, els udols d'aquelles feres | enfellonides | per la victoria, foren més grans, resultaven més sinistres al morir | acotes? El pecat jeu, que et glateix, mes tu el dominaràs. Caín, però, s' | enfelloní | contra son germà Abel. I vetaquí que, en essent ells al camp, se rebaté | que fóra mort i no hauria estat útil a vosaltres ni a mi mateix. No us | enfelloniu | perquè digui la veritat: cap home no està segur de la seva vida si | comuniqui als altres la seva saviesa; però si pensen que algú fa això, s' | enfelloneixen | , sigui per enveja, com tu dius, sigui potser per alguna altra cosa. | eren disputades a punyades i esgarrapades pels companys del Príncep, | enfellonits | per l'alcohol i la lascívia. Casat i tot, aquell degenerat continuà les | seu. Aquesta afirmació impertèrrita de la resurrecció de Jesús havia d' | enfellonir | per força aquells jutges d'iniquitat. La resurrecció d'aquell home tan | afectuosament, va dir-li: "Ai, Tomàs, que ets boig!" Però ell s' | enfelloní | i alçant la veu, advertí que no l'anomenessin mai més Tomàs. Seguiren uns | Si vol planye's, les seves queixes tornen brams; si, pel contrari, s' | enfelloneix | , aleshores dóna un raig de cosses. Quines penombres!... Per ell ja no | de l'Enveja és tossut i, de tant en tant, encara conseguia que la Mar s' | enfellonís | , però les seves escomeses ja no eren ni l'ombra d'aquelles tan terribles | un minimum de llibertat no concedeix a les seves paraules: ell sap que no | enfellonint | -se no treu els mals, ans els agreuja. Tal com l'ocell que, batent les ales | prou feines si ho diu. Què vols més lleig, que el prestar fe en secret, | enfellonir | -se en públic? Ni tampoc convé veure-ho tot, escoltar-ho tot. Allò que | tindrà envers ells l'afecte que el metge té als frenètics. Si no t' | enfelloneixes | per les gelades i les calors, que porta el rodar del temps, no deus | a la seva malvolença, li va dir: —Oh, príncep excel·lent! Que no s' | enfelloneixi | la vostra benignitat contra en Guillem de Castellvell, car heu de | més irat estava el comte contra en Castellvell, més encara l'excitava i l' | enfellonia | en Guillem de Montcada. En Guillem de Castellvell, en veure's d'aquesta | nerviós, o potser havia pres massa cafè. Les idees se li encrespaven i l' | enfellonien | un cop més contra els polítics de París. No podent "passar a l'acció" | sol que se'n vagi a jóc. Però si el rellotge és gandul, tot al contrari: s' | enfelloneix | al matí i s'alegra al capvespre. Encara hi ha una altra creença curiosa | la regalés amb una flauta dolça, ella semblava que s' | enfellonís | . I si a la caça de mosquits i abelles algun bitxac | com li va aparèixer bogant per damunt la mar alta: i ell se va | enfellonir | en el seu esperit més encara, i fent anâ el cap, parlà al seu | i per què Poseidó que sotraga la terra s'és contra tu | enfellonit | amb una ira tan colpidora, que va sembrant davant teu les | donar-me'n, tenint tanta cosa a l'abasta." Així feia ell, i Antínous s' | enfelloní | ben de cor, i amb un mirar de reull li digué paraules alades: | Telèmac entenimentat responia: —"Ma mare, no t'ho blasmo que t'hagis | enfellonida | . Tota vegada, en mon cor ja entenc i conec cada cosa, | per tu quan fugissis vestíbul enfora." Així feia ell, i Eurímac s' | enfelloní | ben de cor, i amb un mirar de reull, li digué paraules alades: | sense juí a tothora; no fos que alguna serventa s' | enfellonís | , o tu mateixa, i digués que jo nedo en llàgrimes, com qui té | la joventut, i al brancal de la vellura arribéssim. Doncs no t' | enfelloneixis | amb mi per això, ni t'indignis, si tot d'una de veure't jo no | l'indefens degolla amb urc i del fort s'aplana al peu. L' | enfelloneix | l'esperit, per tal com no es deixa tòrcer. És una còmica bèstia | que podia, li pegava si no li donava beguda, i per la més petita cosa s' | enfellonia | i li tirava pel cap el que tenia a mà. I, fora d'ell, només podia parlar | millor, no tingué dubte que foren per a batre vostra altesa. Llavors s' | enfelloní | de què, veient-lo vell, malalt i impotent, el conduissen amb falsedats, i | sos flancs, i es recordà del nom que li havia dat En Pell Nua, i tot s' | enfelloní | . Visqué un any pels aiguamolls, esperant que Tha complís sa promesa. I | dits d' aquesta 's claváren unglejants en l' esquerra. La contrarietat | enfellonía | més y més aquella naturalesa tan suau y bona en temps normal. Una dona | fou la causant dels primers desastres. Los efectes d' aquets, exaltantlo, | enfellonint | lo, li deformavan encare més la realitat; y aixís s' explica qu' arribés | visites, acabí per congeniar, en quant era possible, ab aquell caràcter | enfellonit | pels anys y les xacres y separat del món per rahons de salut y | qu'he passat. Altrament, crèume, ab aquella mossa no hi pensis més, ni t' | enfellonexis | per axò, que si't manca dòna per parar casa, te'n tinch tres ò quatre | el veié; car se'l veia pel mar, a bord del seu raig; i es va | enfellonir | més encara i, brandant el cap, es digué, parlant al seu ànim: | 'n, tenint-ne a la mà que te'n sobra. Tal digué; i Antínous es va | enfellonir | més encara i, mirant-lo amb mal ull, li digué paraules alades: | estret, quan fugissis vestíbul enfora! Tal digué, i Eurímac es va | enfellonir | més encara i, mirant amb mal ull, li digué paraules alades: —Ah | ja tot és imprecar-me perquè de la casa me'n torni, | enfellonit | pel cabal que aquesta gent se li menja. Doncs a veure, | muller passejar-se per Ítaca lliures. Tal digué, i Atenea s'hi va | enfellonir | més encara; i féu retret a Ulisses amb furioses paraules: —Ja, | del jovent i el llindar de la vellura atenyéssim. Doncs no t' | enfelloneixis | amb mi per això, ni t'indignis si de primer, quan t'he vist, no | més bella encara, sent causa de que la dona d' aygua que allí habitava se | enfellonis | mes y mes cada dia. Un d' aquestos tornavan nostres dos enamorats de | ja els nou anys, l'àvia el pescà, un matí, masturbant-se. Aquella dona s' | enfelloní | . O era boja perduda. Perquè després d'una pallissa que hauria fet mal a | de la mamella amb comissions ocultes. Això no l'empiulava gaire. El que l' | enfellonia | era que el deixessin de banda perquè des d'un principi s'havia oposat a | sofert, que no lo sperit altiu. 9 No sies cuytat en ton sperit a | enfellonir | -te: car la ira reposa en lo sí del hom foll. 10 No digues may: " | Castiga el teu fill, puix hi ha esperança, però no s' | enfellonirà | fins a fer-lo morir la teva ànima. Qui follament s'aïra, pagarà | de gènera en gènera per sempre. I a les aigües de Meribà l' | enfelloniren | , i maltractà Moisès per causa d'ells; car a l'esperit | amb les ídoles llurs l'engelosiren. Déu hagué esment d'això i s' | enfelloní | i va avorrir Israel molt asprament i l'estatge de | Que m'ha sotjada el sol. Els fills de la meva mare s' | enfellonien | contra mi; M'han posada vigiladora de vinyes: Ma |
|