DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
enfellonir V 51 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb enfellonir Freqüència total:  51 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en una altra persona quan el cor no m'ho diu? Papagai No us enfelloniu, gentil dama. Considereu amb un seny reposat que no us podeu defensar
sap d'on havien de venir el remei i la deslliurança." I tot el poble s'enfelloní contra els sacerdots tan fortament, que ventura tingueren d'arrencar a
feya rodar el cap ab desesperació, no'l dexava estar un moment quiet, l'enfellonía. Son fuet anava d'assí d'allà punxant l'ayre com una espasa, quan ab ell
arruada per una forsa cega. III Y un'hora més tart, la partida, enfellonida per la gana, espeuada pel dolent calsat, sublevada d'indignació contra'l
al baf de la podridura que's sentía venir, els udols d'aquelles feres enfellonides per la victoria, foren més grans, resultaven més sinistres al morir
acotes? El pecat jeu, que et glateix, mes tu el dominaràs. Caín, però, s'enfelloní contra son germà Abel. I vetaquí que, en essent ells al camp, se rebaté
que fóra mort i no hauria estat útil a vosaltres ni a mi mateix. No us enfelloniu perquè digui la veritat: cap home no està segur de la seva vida si
comuniqui als altres la seva saviesa; però si pensen que algú fa això, s'enfelloneixen, sigui per enveja, com tu dius, sigui potser per alguna altra cosa.
eren disputades a punyades i esgarrapades pels companys del Príncep, enfellonits per l'alcohol i la lascívia. Casat i tot, aquell degenerat continuà les
seu. Aquesta afirmació impertèrrita de la resurrecció de Jesús havia d'enfellonir per força aquells jutges d'iniquitat. La resurrecció d'aquell home tan
afectuosament, va dir-li: "Ai, Tomàs, que ets boig!" Però ell s'enfelloní i alçant la veu, advertí que no l'anomenessin mai més Tomàs. Seguiren uns
Si vol planye's, les seves queixes tornen brams; si, pel contrari, s'enfelloneix, aleshores dóna un raig de cosses. Quines penombres!... Per ell ja no
de l'Enveja és tossut i, de tant en tant, encara conseguia que la Mar s'enfellonís, però les seves escomeses ja no eren ni l'ombra d'aquelles tan terribles
un minimum de llibertat no concedeix a les seves paraules: ell sap que no enfellonint-se no treu els mals, ans els agreuja. Tal com l'ocell que, batent les ales
prou feines si ho diu. Què vols més lleig, que el prestar fe en secret, enfellonir-se en públic? Ni tampoc convé veure-ho tot, escoltar-ho tot. Allò que
tindrà envers ells l'afecte que el metge té als frenètics. Si no t'enfelloneixes per les gelades i les calors, que porta el rodar del temps, no deus
a la seva malvolença, li va dir: —Oh, príncep excel·lent! Que no s'enfelloneixi la vostra benignitat contra en Guillem de Castellvell, car heu de
més irat estava el comte contra en Castellvell, més encara l'excitava i l'enfellonia en Guillem de Montcada. En Guillem de Castellvell, en veure's d'aquesta
nerviós, o potser havia pres massa cafè. Les idees se li encrespaven i l'enfellonien un cop més contra els polítics de París. No podent "passar a l'acció"
sol que se'n vagi a jóc. Però si el rellotge és gandul, tot al contrari: s'enfelloneix al matí i s'alegra al capvespre. Encara hi ha una altra creença curiosa
la regalés amb una flauta dolça, ella semblava que s'enfellonís. I si a la caça de mosquits i abelles algun bitxac
com li va aparèixer bogant per damunt la mar alta: i ell se va enfellonir en el seu esperit més encara, i fent anâ el cap, parlà al seu
i per què Poseidó que sotraga la terra s'és contra tu enfellonit amb una ira tan colpidora, que va sembrant davant teu les
donar-me'n, tenint tanta cosa a l'abasta." Així feia ell, i Antínous s'enfelloní ben de cor, i amb un mirar de reull li digué paraules alades:
Telèmac entenimentat responia: —"Ma mare, no t'ho blasmo que t'hagis enfellonida. Tota vegada, en mon cor ja entenc i conec cada cosa,
per tu quan fugissis vestíbul enfora." Així feia ell, i Eurímac s'enfelloní ben de cor, i amb un mirar de reull, li digué paraules alades:
sense juí a tothora; no fos que alguna serventa s'enfellonís, o tu mateixa, i digués que jo nedo en llàgrimes, com qui té
la joventut, i al brancal de la vellura arribéssim. Doncs no t'enfelloneixis amb mi per això, ni t'indignis, si tot d'una de veure't jo no
l'indefens degolla amb urc i del fort s'aplana al peu. L'enfelloneix l'esperit, per tal com no es deixa tòrcer. És una còmica bèstia
que podia, li pegava si no li donava beguda, i per la més petita cosa s'enfellonia i li tirava pel cap el que tenia a mà. I, fora d'ell, només podia parlar
millor, no tingué dubte que foren per a batre vostra altesa. Llavors s'enfelloní de què, veient-lo vell, malalt i impotent, el conduissen amb falsedats, i
sos flancs, i es recordà del nom que li havia dat En Pell Nua, i tot s'enfelloní. Visqué un any pels aiguamolls, esperant que Tha complís sa promesa. I
dits d' aquesta 's claváren unglejants en l' esquerra. La contrarietat enfellonía més y més aquella naturalesa tan suau y bona en temps normal. Una dona
fou la causant dels primers desastres. Los efectes d' aquets, exaltantlo, enfellonintlo, li deformavan encare més la realitat; y aixís s' explica qu' arribés
visites, acabí per congeniar, en quant era possible, ab aquell caràcter enfellonit pels anys y les xacres y separat del món per rahons de salut y
qu'he passat. Altrament, crèume, ab aquella mossa no hi pensis més, ni t'enfellonexis per axò, que si't manca dòna per parar casa, te'n tinch tres ò quatre
el veié; car se'l veia pel mar, a bord del seu raig; i es va enfellonir més encara i, brandant el cap, es digué, parlant al seu ànim:
'n, tenint-ne a la mà que te'n sobra. Tal digué; i Antínous es va enfellonir més encara i, mirant-lo amb mal ull, li digué paraules alades:
estret, quan fugissis vestíbul enfora! Tal digué, i Eurímac es va enfellonir més encara i, mirant amb mal ull, li digué paraules alades: —Ah
ja tot és imprecar-me perquè de la casa me'n torni, enfellonit pel cabal que aquesta gent se li menja. Doncs a veure,
muller passejar-se per Ítaca lliures. Tal digué, i Atenea s'hi va enfellonir més encara; i féu retret a Ulisses amb furioses paraules: —Ja,
del jovent i el llindar de la vellura atenyéssim. Doncs no t'enfelloneixis amb mi per això, ni t'indignis si de primer, quan t'he vist, no
més bella encara, sent causa de que la dona d' aygua que allí habitava se enfellonis mes y mes cada dia. Un d' aquestos tornavan nostres dos enamorats de
ja els nou anys, l'àvia el pescà, un matí, masturbant-se. Aquella dona s'enfelloní. O era boja perduda. Perquè després d'una pallissa que hauria fet mal a
de la mamella amb comissions ocultes. Això no l'empiulava gaire. El que l'enfellonia era que el deixessin de banda perquè des d'un principi s'havia oposat a
sofert, que no lo sperit altiu. 9 No sies cuytat en ton sperit a enfellonir-te: car la ira reposa en lo sí del hom foll. 10 No digues may: "
Castiga el teu fill, puix hi ha esperança, però no s'enfellonirà fins a fer-lo morir la teva ànima. Qui follament s'aïra, pagarà
de gènera en gènera per sempre. I a les aigües de Meribà l'enfelloniren, i maltractà Moisès per causa d'ells; car a l'esperit
amb les ídoles llurs l'engelosiren. Déu hagué esment d'això i s'enfelloní i va avorrir Israel molt asprament i l'estatge de
Que m'ha sotjada el sol. Els fills de la meva mare s'enfellonien contra mi; M'han posada vigiladora de vinyes: Ma

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »