×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enfervorir |
Freqüència total: 30 |
CTILC1 |
és religiós, i volem dir el silenci del camp, de la nit, d'una multitud | enfervorida | per una emoció artística o patriòtica. Aquest és un silenci sensual. Tots | pròpia de les boscúries inhabitades àdhuc pels ocells. Innocenci s' | enfervoria | com si es trobés enfront d'un sagrari, en la pau sobirana d'un temple | com la realitat ens fa veure quimèrics certs anhels!—, idealitzaven i | enfervorien | l'amor d'espòs. També el pare experimentava una revifalla cordial. Li | in-, que mantenen la /n\, com en confrare, confiança, | enfervorir | , enfitar, infeliç, infecció, etc.; emperò s'escriuen amb /m\ | basarda, embasardir; malura, emmalurir-se; fredor, enfredorir; fervor, | enfervorir | -se; bot, embotir; call, encallir; pedra, empedreir-se; vidre, envidreir | assemblees, i alt i escardalenc com era, abillat amb cota llarga, s' | enfervoria | tant en parlar de les qüestions candents, com si es trobés en una | diners a bastança, puix que el seu esguard abasta una més noble ambició, | enfervorit | per l'ideal humà, divinitzat per la paraula assenyada de l'avi Sebastià, | rabiós que patia de fúria fratricida. De tota manera, els captius, | enfervorits | per la solidaritat que crea el sofriment, no se sap com, trencaren la | les males idees. I davant les xardoroses paraules dels dos minyons que | enfervorits | per l'ideal volien guanyar la guerra, la gent eludia la resposta. No | i els camps de futbol que han atret a Les Corts gentades immenses, | enfervorides | per l'esport de moda, perquè això és història ja massa moderna per al | i que quan es cansa mira el blau del cel endut per una fe que l'anima i l' | enfervoreix | , perquè sap que el treball no és cap castic i que qui no treballa no | problema de vida, de sàtira de costums, de poesia constructiva, de gràcia | enfervorida | . Ens apropem més a la definició de "l'art com expressió de la grandor | fomentar piadoses relacions amb les altres donzelles devotes qui més les | enfervoreixin | en la pietat. Al contrari, les donzelles acomodades no tenen cap | com mai haviem sentit. No cal ponderar la solemnidat de l'acte religiós, | enfervorit | per una concurrència nombrosa i en l'Ajuntament al cap. Després es serví | se adaptà a les circunstàncies i a l'afinidat de la festa, logrant | enfervorir | el poble que, amb una assistència nombrosa assistí a tots els actes, | reunir el major nombre possible de patriotes, fent que els més exaltats | enfervoreixin | als tebis i als equivocats i deixant de banda només els francament | una que sia temerosa de Deu, y ab conversacions instructivas y cristianas | enfervoriséu | vos las dos en son sant servey. Llavors podrás dir que en aquesta part ets | no ha sabut veure què era i què volia el Catalanisme i per això no pogué | enfervorir | -se per l'ideal de llibertat col·lectiva que representa. No és, doncs, | treballadors submisos, però que posseïen unes altres paraules i la ment | enfervorida | i l'ànim trasbalsat per un vi misteriós i torbador que els disposava a | Però els justos s'alegren davant Déu i exulten, i s' | enfervoreixen | de joia. Canteu a Déu, entoneu salms al seu nom, | m'ha quedat com a únic tret indòcil d'aquell aspecte. Com que no m' | enfervoria | amb cap entusiasme i no prenia partit per ningú, alguns van començar a | que renuncia a l'èmfasi però bull plena de tensió i com més es reté, més | enfervoreix | qui l'escolta. Esdevenia metàl·lica sota l'empenta d'un entusiasme sense | molts cops l'alba el trobava despert, llegint el vell Wordsworth, que l' | enfervoria | , o el jove Swinburne, que li feia venir esgarrifances no sabia si de | ciutadà i nous parcs públics. Progressivament, a mesura que l'auditori s' | enfervoreix | , Marc Antoni passa al registre d'un altre tipus de discurs: el | no pot negar-ho, l'ajut d'algunes gerres de cervesa, que potser l' | enfervoriren | d'ànim i li estimularen la llengua i la determinació, però ni més ni | que diu— per tal d'apaivagar els que estan «al mig», mentre alhora es van | enfervorint | les bases. Això és part de l'estratègia conservadora. Davant d'aquesta | pintures i cambrils, del tot deshabitats, on només s' | enfervoreix | el vent que hi singla. A Josep Travesa A Olzinelles, el dia 14 de febrer | els quedava una dolorosa lleugeresa. Quan el Tomàs va arribar, | enfervorit | per les noves, va trobar els llums apagats; abans d'encendre'ls, va | fer cas dels nostres consells—, amb més zel que no pas prudència. Es va | enfervorir | tant que no només va arribar a dir que la nostra religió era superior a | nostre bé, pel fet mateix que descobrim com n'és de digne de ser estimat. | Enfervoreix | els nostres cors per tal que s'abrandin en la lloança; omple del seu |
|