Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és religiós, i volem dir el silenci del camp, de la nit, d'una multitud	enfervorida	per una emoció artística o patriòtica. Aquest és un silenci sensual. Tots
pròpia de les boscúries inhabitades àdhuc pels ocells. Innocenci s'	enfervoria	com si es trobés enfront d'un sagrari, en la pau sobirana d'un temple
com la realitat ens fa veure quimèrics certs anhels!—, idealitzaven i	enfervorien	l'amor d'espòs. També el pare experimentava una revifalla cordial. Li
in-, que mantenen la /n\, com en confrare, confiança,	enfervorir	, enfitar, infeliç, infecció, etc.; emperò s'escriuen amb /m\
basarda, embasardir; malura, emmalurir-se; fredor, enfredorir; fervor,	enfervorir	-se; bot, embotir; call, encallir; pedra, empedreir-se; vidre, envidreir
assemblees, i alt i escardalenc com era, abillat amb cota llarga, s'	enfervoria	tant en parlar de les qüestions candents, com si es trobés en una
diners a bastança, puix que el seu esguard abasta una més noble ambició,	enfervorit	per l'ideal humà, divinitzat per la paraula assenyada de l'avi Sebastià,
rabiós que patia de fúria fratricida. De tota manera, els captius,	enfervorits	per la solidaritat que crea el sofriment, no se sap com, trencaren la
les males idees. I davant les xardoroses paraules dels dos minyons que	enfervorits	per l'ideal volien guanyar la guerra, la gent eludia la resposta. No
i els camps de futbol que han atret a Les Corts gentades immenses,	enfervorides	per l'esport de moda, perquè això és història ja massa moderna per al
i que quan es cansa mira el blau del cel endut per una fe que l'anima i l'	enfervoreix	, perquè sap que el treball no és cap castic i que qui no treballa no
problema de vida, de sàtira de costums, de poesia constructiva, de gràcia	enfervorida	. Ens apropem més a la definició de "l'art com expressió de la grandor
fomentar piadoses relacions amb les altres donzelles devotes qui més les	enfervoreixin	en la pietat. Al contrari, les donzelles acomodades no tenen cap
com mai haviem sentit. No cal ponderar la solemnidat de l'acte religiós,	enfervorit	per una concurrència nombrosa i en l'Ajuntament al cap. Després es serví
se adaptà a les circunstàncies i a l'afinidat de la festa, logrant	enfervorir	el poble que, amb una assistència nombrosa assistí a tots els actes,
reunir el major nombre possible de patriotes, fent que els més exaltats	enfervoreixin	als tebis i als equivocats i deixant de banda només els francament
una que sia temerosa de Deu, y ab conversacions instructivas y cristianas	enfervoriséu	vos las dos en son sant servey. Llavors podrás dir que en aquesta part ets
no ha sabut veure què era i què volia el Catalanisme i per això no pogué	enfervorir	-se per l'ideal de llibertat col·lectiva que representa. No és, doncs,
treballadors submisos, però que posseïen unes altres paraules i la ment	enfervorida	i l'ànim trasbalsat per un vi misteriós i torbador que els disposava a
Però els justos s'alegren davant Déu i exulten, i s'	enfervoreixen	de joia. Canteu a Déu, entoneu salms al seu nom,
m'ha quedat com a únic tret indòcil d'aquell aspecte. Com que no m'	enfervoria	amb cap entusiasme i no prenia partit per ningú, alguns van començar a
que renuncia a l'èmfasi però bull plena de tensió i com més es reté, més	enfervoreix	qui l'escolta. Esdevenia metàl·lica sota l'empenta d'un entusiasme sense
molts cops l'alba el trobava despert, llegint el vell Wordsworth, que l'	enfervoria	, o el jove Swinburne, que li feia venir esgarrifances no sabia si de
ciutadà i nous parcs públics. Progressivament, a mesura que l'auditori s'	enfervoreix	, Marc Antoni passa al registre d'un altre tipus de discurs: el
no pot negar-ho, l'ajut d'algunes gerres de cervesa, que potser l'	enfervoriren	d'ànim i li estimularen la llengua i la determinació, però ni més ni
que diu— per tal d'apaivagar els que estan «al mig», mentre alhora es van	enfervorint	les bases. Això és part de l'estratègia conservadora. Davant d'aquesta
pintures i cambrils, del tot deshabitats, on només s'	enfervoreix	el vent que hi singla. A Josep Travesa A Olzinelles, el dia 14 de febrer
els quedava una dolorosa lleugeresa. Quan el Tomàs va arribar,	enfervorit	per les noves, va trobar els llums apagats; abans d'encendre'ls, va
fer cas dels nostres consells—, amb més zel que no pas prudència. Es va	enfervorir	tant que no només va arribar a dir que la nostra religió era superior a
nostre bé, pel fet mateix que descobrim com n'és de digne de ser estimat.	Enfervoreix	els nostres cors per tal que s'abrandin en la lloança; omple del seu