Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i les lliçons eren continus, monòtons i molestíssims, com si se t'	enfilés	cos amunt una inesgotable filera de processionàries. Plutó "En les meves
i tothora verds. Allunyant-se cada vegada més del seu antic bressol, s'	enfilava	per les roques i andarejava per les torrenteres. Heures i llorers li
amb una tenaç vocació d'heura o de carbassera, una planta que creix i s'	enfila	molt i amb rapidesa i que acostuma d'arrossegar gratuïtament una vaga
Els infants jugaven al seu entorn; hi passaven per sota corrents i s'	enfilaven	fins a dalt de l'alt caixó; també a vegades, arriant-se a través de la
no l'hagis conegut. La nena va córrer en aquell instant cap a sa mare; s'	enfilà	als seus genolls i li encreuà els seus bracets entorn del coll. Ella la
assentint—. El vaig seguir un bon tros —continuà—, i quan vaig veure que	enfilava	el carrer d'ells, llavors el vaig conèixer. Em vaig quedar de pedra: com
de la que qui sap si en sentí sempre la nostàlgia. Li deien avi, s'	enfilaven	als seus genolls, li treien la pipa de la boca, el besaven. A vegades,
quants dies. Quin color de flama la fageda del Matagalls! Una flama que s'	enfila	pels espadats color de viola. Vent, vent tot el dia. Arbres i ocells
i els faigs nus fan com una boira vinosa en el paisatge. Els pollancres s'	enfilen	barrancs amunt com fantasmes grisos, amb vagues plomalls d'un verd
mà repenjada en un extrem i tots tres s'obren pas entre la gentada, s'hi	enfilen	. —Des d'aquí ho podreu veure tot. Més lluny, però en veu prou alta, l'
rostre entra de nou en contacte amb el bassal, desperta més onades que s'	enfilen	per les muntanyes de paper, però aleshores replega els genolls al seu
enganyat! Ell es recolza contra la muntanya de papers, a poc a poc s'hi	enfila	per sortir del líquid que li arriba a mitja cara, estira un dels fulls
dones es va girant, pressiona cap a la porta de la cambra, n'hi ha que s'	enfilen	o proven d'enfilar-se per damunt de les altres. Tothom pregunta: —Què
pressiona cap a la porta de la cambra, n'hi ha que s'enfilen o proven d'	enfilar	-se per damunt de les altres. Tothom pregunta: —Què passa, què passa? Però
la galeria on hi ha un gran safareig. —Aquí —diu la dona— Ràpid! S'hi	enfila	i s'ajup a l'entrant que queda sota la llosa, des d'on veu les mans que
tots a girar-se cap a fora, on poden veure un individu corpulent que s'	enfila	amb una lleugeresa de simi. Inicien un moviment sobtat i ràpid, però tot
es desvia cap a sota l'escala mentre una dotzena de subordinats	enfilen	els graons de tres en tres. —Em permeto de cridar-vos l'atenció sobre un
—diu l'home—. M'hauràs d'ajudar. Deixa la llanterna a terra, s'	enfila	en un sortint de bagul i, amb un petit cop de palmell, fa saltar la
tots dos baixen el taüt, el traslladen en un racó lliure i l'home torna a	enfilar	-se per examinar el que hi havia sota. A ell li ragen unes grans gotes de
difunts que reposen en les caixes baixes, per a examinar les quals no cal	enfilar	-se. N'hi deu haver que ja fa dies que esperen el descans definitiu,
—afegeix ell amb intenció—. Recentíssims, si pot ser. —Us haureu d'	enfilar	al capdamunt, doncs. N'hi ha de primeres hores d'aquesta tarda. Ell mira
destrueixen la carn, els teixits... Els ossos sempre els preservem tots. —	Enfileu	-vos-hi, enfileu-vos-hi —diu el de la barbeta amb una mena d'
els teixits... Els ossos sempre els preservem tots. —Enfileu-vos-hi,	enfileu	-vos-hi —diu el de la barbeta amb una mena d'alegria maligna. El seu
company, que sembla comprendre les seves vacil·lacions, proposa: —Ja m'hi	enfilaré	jo. —Potser valdrà més —accepta ell—. Hi esteu més acostumat. El deixa
Puc treballar amb ells, però no l'he oblidada. Es gira i comença a	enfilar	-se amb precaució, però l'equilibri dels ossos és inestable i tot de
no podem parlar aquí? —No és permès de quedar-s'hi. Si no veuen que ens	enfilem	, ens faran marxar —afegeix, assenyalant cap a darrera on, en girar-se,
Hi pugen també i llur superior travessa cap a la banda de la cabina, on s'	enfila	. Aleshores, amb els fars apagats, el vehicle arrenca gairebé
de l'edifici, passada la finestreta per on una estona abans l'ha fet	enfilar	la professora. Un silenci de mort plana sobre l'edifici i els seus
enllà i pel camí on, en arribar al sot, hi davallen amb un peu i tornen a	enfilar	-se amb l'altre per no perdre la formació —sota l'ull del guardià de la
de la trampa, dos soldats vigilen el carrer amb la baioneta calada.	Enfilen	un passadís llarg i totalment a les fosques on ensopeguen els uns amb els
es torna a asseure a la seva cadira de palla, sense respatller, i	enfila	l'agulla amb un fil blau. Els altres van acudint, ja només en falta un al
un moment, i aleshores, sempre a tota velocitat, deixa el seu refugi,	enfila	les escales de quatre en quatre i, panteixant, desemboca al replà de
barbeta abans de fer un pas cap a la cabina—. Anem; pugeu. —I mentre s'	enfila	al seient, darrera la guia—: No hi ha cap raó perquè la injustícia ens
sanen. —Això és situar la discussió en un altre terreny! —protesta ell,	enfilant	-se al seu costat. —Només n'hi ha un —el rectifica el jutge—. Si
un bastó de punta gruixuda, de goma. La noia salta al seu davant i s'	enfila	pels tres graons de marbre viat que al capdamunt es dilaten en un
trasllada a l'altre extrem d'habitació, on li cal treure's les sabates i	enfilar	-se en una butaca per a abastar el prestatge més alt, on els volums
la dona, estudiant de nou la situació—. Aleshores un de nosaltres es pot	enfilar	per damunt i saltar a l'altre costat. Queda una mica d'espai... —Sí... És
li adreça—: Vós sou més jove i sembleu més àgil. Què us sembla, si us hi	enfileu	? Ens aneu passant els papers i els amuntegarem en aquesta banda. És clar
contra els papers que oscil·len una mica, perillosament. Aleshores es va	enfilant	amb precaució sota l'esguard alçat dels altres dos, arriba a dos dits del
s'inclina a deixar els papers a terra—. Vós, que sou més alt, us podríeu	enfilar	a la tauleta mentre jo, des de l'escala, vaig examinant els papers de
copets ràpids i irats, es treu el cigar de la boca i exclama: —No penso	enfilar	-me enlloc ni fer res més. —Ah! —s'admira la dona—. Semblàveu disposat
trasbalsat —explica ell—, perquè he dit que no pensava fer res més ni	enfilar	-me enlloc. —És molt sensible —reflexiona l'encarregat—. No ho havíeu
i els trucs es repeteixen amb una urgència renovada. Aleshores l'home s'	enfila	al munt de papers que ja puja prop d'un metre, bada dos dits la porta,
gairebé el va empenyent al seu davant amb els sacsons del ventre, s'	enfilen	un darrera l'altre a la pilera, des d'on l'encarregat atreu ben fort la
de casa, darrerament. —Ho trobaré —persisteix ell, i alça un peu per	enfilar	-se a la muntanya que el menarà a la porta. L'encarregat l'atura. —No us
a aixecar l'esguard, balanceja una mica la cama i la faldilla se li va	enfilant	lentament. —Eh? —fa. —Sembleu preocupada... —Ah! He perdut un heretge —
—i a l'home—: Entreu, entreu... L'individu obeeix, saluda amb el cap i	enfila	directament cap a la cadira que queda davant mateix de la noia. Espera
la dona. Prossegueixen arran dels murs, cap als carrers estrets que ara s'	enfilen	francament, tallats i desiguals, amb cases més sortides que avancen cap a
Avancen una mica més, cap on la fondalada s'estreny, però l'home s'	enfila	per la riba en lloc de seguir-la, s'ajupen tots dos darrera unes
del pendent, voregen un sot i cerquen la protecció dels arbustos que s'	enfilen	pel vessant irregular, però aleshores el cap es torna a aturar. —Has

Pàgina 1 (de 83)

50 següents