Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

, cal dir-ho; ell és d'Eivissa, de Sant Mateu. Va estudiar per capellà, va	emfitar	-se de llatí, va penjar els hàbits a la porta d'una taverna i aleshores va
mantenen la n, com en confrare, confiança, enfervorir,	enfitar	, infeliç, infecció, etc.; emperò s'escriuen amb m les
trobava. A cada punt li feia dragar una cosa o altra... que l'arribava a	enfitar	, cregui... i ell, com si tal cosa; en lloc de ferir-se, cada dia
—En Cruells és el noi més bo que he conegut. —Precisament. Tanta bondat	enfita	. A mi les píndoles m'agraden al natural, sense sucre. ¿Per què no podria
la menja. Qui té fam, ensomía rollos. Qui totes les nits sopa, alguna s'	enfita	. El que fuig, a casa torna. El que partix y s' anganya, San Pere li trau
un malestar. La consolació et repel·leix perquè el seu tast més lleu t'	enfita	. Tota llum porta dolor a l'enteniment per la seva insuficiència. La teva
Massa èxits, sense la sal i vinagre de les contrarietats, acaben per	enfitar	. A vegades vos anuncien: —Madò N· sap una cançó llarga. —¿Una
molt tristes. Els havia posat en marxa la imaginació i tots plegats m'	enfitaven	de preguntes. una en duia una altra, i se'n feien entre ells, i la casa s'
és desconcertadora i contradictòria. Augmenta els enigmes: adés un nen	enfitat	de llaminadures pels seus pares roba caramels, adés un altre que ha
la daré, digué lo Senyor, ab abundancia fins que't surti pel nas y te n'	enfites	; y víctimes de ses concupiscencies en lo desert moriren, y sos sepulcres,
al cap y l' últim, no hi ha pena que no acabi, ni tampoch plaher que no	enfiti	. Si aixís com veyem els ulls que ploran, vegessim tambè el cor del qui
vegadas al dia á satisfacció, pera aixins poder reparar los que s' hagin	enfitat	, y posarlos tot seguit á dieta. Y l' aigua, cóm se 'ls donará? Lo més
acceptar, Aficionarse, aficionarse, Ahitarse,	enfitar	se, Alertarse, alertarse, Atender, aténdrer,
No em parlis de morir ni ànima lliure, ni el més enllà m'	enfita	els pensaments; l'ànima meva me la vull per viure,
vénen de prop i de qui sap a on, perquè l'olla que mengen els	enfita	i volen tastar gust de l'altre món. Tantes ales,
No ho vull dir. Genís Guideta, ja n'hi ha prou. Ja m'afarto i m'	enfito	. Guideta Doncs, aguanta't, fadrí! I, si tens un enfit, pren una
Mariagneta Encara dura; és l'entaulat que no s'acaba mai; s'	enfitaran	amb tanta confitura i amb tant vi dolç. Sussagna No ho creguis,
ara de alló millor per netejar las tripas dels bóbos que fa rato ques	enfitan	de las embusterías de aquest carnús d' home que al últim ve á tractar al
nostres terres! ¡Vol la nostra sanch! mes jo li juro que la meva l'ha d'	enfitar	abans de bèurela. ¿Què hi dius, Albert? ¿y tu, Pep? ¿vos
boniquet... he anat a la capital a comprar menjar del seu país. Així no s'	enfitarà	! —gràcies. —el vi li agrada? —provaré. —per què no se'n ve
Aquet ximple si li hagués dit que lo que li passaba cada día, es que s'	enfitaba	y que agafaba una biga superior, no hauría vingut may més; y ara, te!
Trigaven a obrir la porta alta, de llenyam vermell, fosc i	enfitat	pel verrim vell, gomós, de les boirades del port, que
uniformats, massa moqueta a l'ascensor. Fins i tot la música ambiental	enfitava	. L'empresa del senyor Antal ocupava dues plantes, que es comunicaven per
tanta incumbènsia. Hia qui aprofita... pero yo soc molt débil y tot m'	anfita	. Gaspar. Vosté de pòc s' acoquina. Yo en la só Isabel ya el
poseu-lo al fons, que torno per millor a aquella terra que, de tants,	enfita	. Tothom hi és barater, llevat Bontur; i allí el
—va riure el llop, que sempre tenia un budell buit. —A fe que no te n'	enfitaràs	cap gaire! —va dir l'ovella—. No en tindràs ni per l'introit, de la
3. Qui té cap dret a desempallegar-se d'uns textos, amb el risc obvi que	enfitin	altri? 4. I qui justificarà la santa barra d'haver involucrat la memòria
a la sala en penombra. Amb un llibre a la mà, també algun cop m'	enfita	el blanc mannà de les idees. Sovint enyoro l'aliment
d'aliment sempre que teníem fam, i per tant era recomanable	enfitar	-se tant com poguérem si hi havia abundància en un determinat moment,
llepant-se els morros i els bigotis, i amb poques mossegades s'	enfitaven	de tal manera que fugien esperitades ben lluny de l'olor de cansalada i
con huesillos i les machas a la parmesana o m'	enfitava	de churrascos palta mayo en algun bar de col·lacions a la