×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enfitar |
Freqüència total: 31 |
CTILC1 |
, cal dir-ho; ell és d'Eivissa, de Sant Mateu. Va estudiar per capellà, va | emfitar | -se de llatí, va penjar els hàbits a la porta d'una taverna i aleshores va | mantenen la n, com en confrare, confiança, enfervorir, | enfitar | , infeliç, infecció, etc.; emperò s'escriuen amb m les | trobava. A cada punt li feia dragar una cosa o altra... que l'arribava a | enfitar | , cregui... i ell, com si tal cosa; en lloc de ferir-se, cada dia | —En Cruells és el noi més bo que he conegut. —Precisament. Tanta bondat | enfita | . A mi les píndoles m'agraden al natural, sense sucre. ¿Per què no podria | la menja. Qui té fam, ensomía rollos. Qui totes les nits sopa, alguna s' | enfita | . El que fuig, a casa torna. El que partix y s' anganya, San Pere li trau | un malestar. La consolació et repel·leix perquè el seu tast més lleu t' | enfita | . Tota llum porta dolor a l'enteniment per la seva insuficiència. La teva | Massa èxits, sense la sal i vinagre de les contrarietats, acaben per | enfitar | . A vegades vos anuncien: —Madò N· sap una cançó llarga. —¿Una | molt tristes. Els havia posat en marxa la imaginació i tots plegats m' | enfitaven | de preguntes. una en duia una altra, i se'n feien entre ells, i la casa s' | és desconcertadora i contradictòria. Augmenta els enigmes: adés un nen | enfitat | de llaminadures pels seus pares roba caramels, adés un altre que ha | la daré, digué lo Senyor, ab abundancia fins que't surti pel nas y te n' | enfites | ; y víctimes de ses concupiscencies en lo desert moriren, y sos sepulcres, | al cap y l' últim, no hi ha pena que no acabi, ni tampoch plaher que no | enfiti | . Si aixís com veyem els ulls que ploran, vegessim tambè el cor del qui | vegadas al dia á satisfacció, pera aixins poder reparar los que s' hagin | enfitat | , y posarlos tot seguit á dieta. Y l' aigua, cóm se 'ls donará? Lo més | acceptar, Aficionarse, aficionarse, Ahitarse, | enfitar | se, Alertarse, alertarse, Atender, aténdrer, | No em parlis de morir ni ànima lliure, ni el més enllà m' | enfita | els pensaments; l'ànima meva me la vull per viure, | vénen de prop i de qui sap a on, perquè l'olla que mengen els | enfita | i volen tastar gust de l'altre món. Tantes ales, | No ho vull dir. Genís Guideta, ja n'hi ha prou. Ja m'afarto i m' | enfito | . Guideta Doncs, aguanta't, fadrí! I, si tens un enfit, pren una | Mariagneta Encara dura; és l'entaulat que no s'acaba mai; s' | enfitaran | amb tanta confitura i amb tant vi dolç. Sussagna No ho creguis, | ara de alló millor per netejar las tripas dels bóbos que fa rato ques | enfitan | de las embusterías de aquest carnús d' home que al últim ve á tractar al | nostres terres! ¡Vol la nostra sanch! mes jo li juro que la meva l'ha d' | enfitar | abans de bèurela. ¿Què hi dius, Albert? ¿y tu, Pep? ¿vos | boniquet... he anat a la capital a comprar menjar del seu país. Així no s' | enfitarà | ! —gràcies. —el vi li agrada? —provaré. —per què no se'n ve | Aquet ximple si li hagués dit que lo que li passaba cada día, es que s' | enfitaba | y que agafaba una biga superior, no hauría vingut may més; y ara, te! | Trigaven a obrir la porta alta, de llenyam vermell, fosc i | enfitat | pel verrim vell, gomós, de les boirades del port, que | uniformats, massa moqueta a l'ascensor. Fins i tot la música ambiental | enfitava | . L'empresa del senyor Antal ocupava dues plantes, que es comunicaven per | tanta incumbènsia. Hia qui aprofita... pero yo soc molt débil y tot m' | anfita | . Gaspar. Vosté de pòc s' acoquina. Yo en la só Isabel ya el | poseu-lo al fons, que torno per millor a aquella terra que, de tants, | enfita | . Tothom hi és barater, llevat Bontur; i allí el | —va riure el llop, que sempre tenia un budell buit. —A fe que no te n' | enfitaràs | cap gaire! —va dir l'ovella—. No en tindràs ni per l'introit, de la | 3. Qui té cap dret a desempallegar-se d'uns textos, amb el risc obvi que | enfitin | altri? 4. I qui justificarà la santa barra d'haver involucrat la memòria | a la sala en penombra. Amb un llibre a la mà, també algun cop m' | enfita | el blanc mannà de les idees. Sovint enyoro l'aliment | d'aliment sempre que teníem fam, i per tant era recomanable | enfitar | -se tant com poguérem si hi havia abundància en un determinat moment, | llepant-se els morros i els bigotis, i amb poques mossegades s' | enfitaven | de tal manera que fugien esperitades ben lluny de l'olor de cansalada i | con huesillos i les machas a la parmesana o m' | enfitava | de churrascos palta mayo en algun bar de col·lacions a la |
|