Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ni ha de decidir-se a una valenta i clara tria. Obsessionada fins a	enfollir	, el sinistre Teseu és l'àrbitre, el fred amo de la situació. No repetirà
d'aquella mixtura de sensualitat i de sentimentalitat que m'havia	enfollit	i que m'embriagaria sempre més, provinent d'ella o d'una altra capaç
estranya i dolorosa. Per primera vegada comprenc que una dona s'	enfolleixi	amb un cos així i el prefereixi als honors, als talents, a les altres
ell mateix recula; horror i dubtes els pensaments convulsos li	enfolleixen	, i en el profund del més profund trasbalsen l'Infern
eren esperits dotats d'intel·ligència i voluntat. Els individus atacats	enfollien	tot seguit. No obstant això, i cosa estranya, mai els homes no havien
sí que, en l'immens rosari dels segles, vénen d'aquella mandràgora que	enfollia	els grecs, d'aquella murtra que, vencedors, els coronava. Dels homes,
per deturar-lo. A-les-hores fou, tota-vegada, quan el príncep Pròspero	enfollint	per la rabia i la vergonya de la seva covardía d'un moment, se llançà
fou feta no hi ha mots que la puguin ponderar, tant semblava tothom haver	enfollit	de l'alegria. Tot seguit el drac fou cremat i les cendres esventades, i
i els dies i els mesos fugen al galop, com eugassada que un pànic ha	enfollit	de sobte. Afanya't, afanya't! En un tombant que no sospites, la mort
aquelles aus tan gentils i, en veure com maldaven per escapar i com s'	enfollien	de terror quan m'hi acostava per amanyagar-les, el meu cor els deia:
després d'haver posseït la seva imatge... En Sànchez somiava despert, s'	enfollia	per moments, absent de tot el que passava, dominat tan sols per les nines
. I fins el sol. I la mar. La mar planera dels dies de bonança i la mar	enfollida	pel bes del xaloc se li atansava i li deia amb la rialla de les ones: —Tu,
una tasca desoladora. Chopin s'esforçava, s'impacientava, irresolut.	Enfollia	. Tasca de l'home esbalsat en la timba de la creació. Era un patiment, un
braolava la seva esperança, amb por de l'amarg desengany. Les dones	enfollien	, els caps torçats en la tragèdia de la pregària, les dents mastegant
esdernegada de tan empaitar un vedell escàpol; lladradisses de gossos	enfollits	per la presència d'un captaire o d'un estanyapaelles; cridòries de
atraure-la i que el mirés cara a cara. Potser l'estimava, ja? Que no l'	enfollís	! Que li ho digués clarament! Que no el fes morir d'impaciència! I repetí
més la seva vida i fer-la més profitosa per a la república, simulà haver	enfollit	. N'hi ha d'altres de molt diferents d'aquests, senzills i oberts, que no
veritat, senyor. —Però, llavors... —El senyor Pelai i la senyora Isaura,	enfollits	pel dolor i aterroritzats pel càstig que temien de vós, car Marciana
mar, eternament igual i sempre diferent. Compareixen les primeres gavines	enfollides	per la gana, ferotges. Es dibuixa, de sobte, a l'horitzó una ombra baixa
nova, com aquesta mena d'amor que m'ha lligat a Lídia i que sovint ens	enfolleix	, quan ens sembla haver deixat el vostre món i trobar-nos, ja en vida, en
no en tenia prou que li digués Judita i començà a dir-me Abraham. I fou	enfollida	d'aquesta troballa. Pertot arreu sentia el ressò d'aquest nom i aviat em
joies, vestits, esclaves... El pobre enamorat estava boig. Meryem l'	enfollia	amb la mel dels seus llavis i la saviesa de les seves carícies. El públic
de les meves proves; tot i creient probable que aquell costum gairebé	enfollís	els altres enamorats, ben certament em constava que gairebé m'enfollia a
enfollís els altres enamorats, ben certament em constava que gairebé m'	enfollia	a mi. Ella tenia admiradors sense fi ni compte. Indubtablement la meva
salons, si la seva figura, la seva veu i els seus ulls i cabell negres	enfolleixen	les dames, els seus raptes poètics encisen tothom. Tot ell és foc i
Lluità amb la seva torturada presència de sant, que ell es coneixia.	Enfollí	volgudament d'amor. Es maleí amb els homes, abraçat a la humanitat. Igual
enlletgir; tèrbol, enterbolir; cruel, encruelir; vell, envellir; foll,	enfollir	; gran, engrandir; dur, endurir; car, encarir; rar, enrarir; darrer,
governants i aquests militars els qui, quan arribaven a Catalunya, s'	enfollien	davant les organitzacions obreres i les atacaven amb mesures draconianes.
a les eixides, temorenques de la nit. Saltar el foc... Poder-se	enfollir	cridant i cantant... I al llit, amb els membres lassos i el perfum podrit
amb el seu mestre. No podia fer-se càrrec de si el Dr. Vancells s'havia	enfollit	o de si era un cínic. Zeni no sortia de la perplexitat. Lligava els mots
que l'oprimia. I hi hauria arribat corrent, trasbalsat, amb l'excitació	enfollida	pel gran traüt humà del vespre, si l'habitud de la normalitat no li
d'haver-la de confiar a mans mercenàries i profanadores l'acabés d'	enfollir	. L'acarona, l'embolcalla amb els seus braços; fa tots els possibles per
El conflicte és dels més paorosos que pugui suportar un home sense	enfollir	. Però hi ha providència, de bell nou, per a Innocenci. El veí del quart
Tenia l'elegància, tan poc corrent, de no pintar-se'ls mai, cosa que feia	enfollir	de voluptat August quan venia el moment dels dolços colloquis i les
es proposava retornar a Buenos Aires, on havia assolit el doctorat, quan	enfollí	. La seva mare no l'ha volgut portar al manicomi, i el té aqui. Creu que l'
vidres de la cambra.) L'escapada de l'Albí del palau on estava reclòs, ha	enfollit	el poble. Tothom es veu garfit per mals estrambòtics, per dolences
xarxa s'ha de posar, doncs, en els llocs estratègics, perquè la fam que	enfolleix	el peix fins a matar-lo no el desplaça mai del seu medi habitual. Les
minerals de Culip i morí obscurament. Els dos fills, que eren bessons,	enfolliren	el mateix dia i moriren el mateix dia. A mesura que passaven els anys, la
cantó que recobrarà el seu perdut prestigi? No em sorprendria. Els avions	enfolleixen	la joventut, i les criatures van darrera de tot el que està muntat damunt
vindria d'una més gran resistència. Al cap de cinc dies, una de les dones	enfollí	; agafà d'improvís el guardià de la porta i baixà les escales
Diu que un any van deixar d'anar-hi perquè la febre de la guerra havia	enfollit	tota la Vall Ferrera. Diu també que l'any següent, quan els oblidadissos
digué, i afegí, perquè Anna Clara s'enrojolés: "Qui ha dit que l'amor	enfolleix	? L'amor és el més precís dels rellotges". Entràrem a la casa. Aquell
i la Matilde, i el jardiner. Vaig besar-la a cada replà amb les orelles	enfollides	per les rialles, al front llis, a les parpelles bategants, als llavis
jo no sé com podria explicar què ha passat. Ha estat com si el Rei hagués	enfollit	d'alegria, com si la seva gran alegria no li permetés ja de concebre ni
Cal no menysprear tant la vida exterior: sense ella la vida interior	enfolleix	, de la mateixa manera que, sense vida interior, la vida exterior no seria
el seu contingut la va llençar. Quan Jussieu va descobrir la pèrdua va	enfollir	. Va embarcar cap a França i quan els seus col·legues l'anaren a rebre,
voluntari no cercava sinó l'aïllament, consol de la seva ceguesa; i	enfollia	fins a la mort, allà dalt vora Londres. Virgínia Woolf, aigua avall com
l'altra, inacabablement. Sort que el batall no fa soroll. N'hi hauria per	enfollir	, hores i més hores de campanades. Lilian, danesa, i Britt Marie, sueca,
un bramul de tanta profunditat intestinal que espantà els poltres fins	enfollir	-los. Les autoritats efectuaran una inspecció de les manxes de l'orgue".
abstenció, aquest creuament, gairebé general, de braços i de plomes,	enfollí	literalment N'Eugeni d'Ors. Al considerar que alguns grans homes isolats,

Pàgina 1 (de 4)

50 següents