Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el vell i repulsiu Caront guiava amb l'acostumada perícia la barca, mig	enfonsada	pel gruix de la multitud de les ombres dels nous morts, i cobrava a cada
observa, escruta, penetra, abasta. I la dent, llarga i fortíssima, s'	enfonsa	en la carn de les víctimes, amb predilecció en la dels negats o en la
més gemecs i més llàgrimes i un segon servei de l'arma, que ara s'	enfonsa	en un tendre pit. Com de costum, els pares es penedeixen quan ja no hi ha
muntanya on déus grans i implacables es complaïen a néixer. Quan el sol s'	enfonsa	en un ponent transitori, per donar senyoria a la nit, la sola ombra del
calia: les sentia sols com una música que li adormia els sentits, que l'	enfonsava	tota en un dolcíssim sopor, que l'arrabassava. Aquell impuls de
i la idea del càstig la contagiava d'una morbosa fruïció. I cada vegada s'	enfonsava	més i més, s'enfonsava en aquella nit adormida en llunyania, i, tot
contagiava d'una morbosa fruïció. I cada vegada s'enfonsava més i més, s'	enfonsava	en aquella nit adormida en llunyania, i, tot caminant, la cançó li
als cantons —el vent era aquella nit com un ramat de llops famolencs que	enfonsaven	les urpes en ses carns despullades, que la mossegaven. Ella plorava,
a la casa amb el pare malalt. Després Tino Costa, pensant en Randa, s'	enfonsà	en diverses reflexions a propòsit d'una idea que sempre, ja des dels dies
cistelles. La Verge s'apressà cap a la llacuna, s'agenollà a la vora i	enfonsà	les mans en l'aigua fresca. Un dels camperols s'avançà al seu encontre i,
amic. Maria Àgueda tornà a fora. Ell s'assegué, encengué un cigarret i s'	enfonsà	en un dolç divagar. En el silenci suavíssim que regnava a l'habitació el
infinita amargor a la veu, afegí: —Tal vegada fóra preferible haver-se	enfonsat	i no haver vist mai la platja per a no conèixer tanta angoixa. Allí hi
nom, l'impuls més baix i miserable: el gest d'aquell que, sentint-se	enfonsar	en l'abisme, allarga la mà, no pas per salvar-se —car sap que per a
de com ell s'aflaquia i perdia el color; notà que els ulls se li	enfonsaven	en el rostre, circumdats de fosques ulleres, i el veié aparèixer
en ell un trastorn físic que es resolgué en vòmits i febres que l'	enfonsaven	en una atroç postració. Ella curà del seu fill amb sol·licitud, i, tal
se n'havia de derivar una altra, encara més sensible, que havia d'	enfonsar	tot Santa Maria en una profunda consternació. Com que l'incident s'havia
a sentir-se, llunyà, cap a la part de les muntanyes. El poble s'havia	enfonsat	de bell nou en una fosquedat completa: no es veia res sinó la llum feble
dòcil i en silenci. Tino Costa s'assegué al seu costat. No digué res. S'	enfonsà	en la intensa felicitat de la seva companyia, de sentir-la al seu costat
el més lleu senyal de pesar o de penediment. I aquesta constant idea l'	enfonsava	en una confusió tan gran, que a voltes sentia gairebé que la raó se li
aquest nom. Però, és cert que va matar un home? Tino Costa s'havia	enfonsat	novament en el seu capficament, amb la mirada fixa en la mà, però ja
en la tremenda confusió en la qual la revelació del padrí l'havia	enfonsada	. A l'alba es sentí més serena, més assossegada, i sentí que allà al fons
. Aleshores el vell Joan —car ara és un vell— se'n va amb pas ràpid i s'	enfonsa	en el treball. Així ha passat l'hivern, i l'esperança de Mila no s'ha
embogit de terror, ja del tot posada contra la paret, com si volgués	enfonsar	-s'hi. Tota l'amarguesa d'aquell dia que, en despertar, s'havia trobat
trist pels seus pensaments, per aquell dolç divagar en què havia anat	enfonsant	-se la seva ànima, en què havia anat adormint-se-li com un infant dins el
Tino Costa no sentia daler de treballar: s'assegué a la seva butaca i s'	enfonsà	en reflexions amargues entre les visions d'aquells records que
tronc, i un altre de nou sorgia a l'instant al lloc d'aquell, amenaçant d'	enfonsar	-los; ella tornava a apartar-lo ràpida, i alhora sense deixar d'avançar
si l'arrenquessin pas a pas de la terra, va retrocedint, retrocedint, s'	enfonsa	. Ell s'oprimeix contra ella i la crida, la sacseja enfollit: "Mare!
espècie de materialisme més o menys coherent i difús, i la metafísica s'	enfonsava	en un descrèdit bastant perceptible. Insisteixo: en línies generals.
als cims pròxims). El 14 vaig anar a Borderiol, on el peu s'	enfonsava	en la tofa flonja i intacta. El vent alçava una polsina pura, que
a fi de restringir l'ús de la benzina (en poc temps han estat	enfonsats	quatre vaixells-cisternes). 6 setembre. Fa un sol calent,
instant amb el nen, per buscar moixines. L'herba és rabejada, i el peu s'	enfonsa	pels conreus. El ministre de Defensa ha publicat una ordre prohibint tota
"Full oficial" diu que el Baleares o el Canarias van ser	enfonsats	anit per un torpede davant el Cap de Palos. Als fronts, calma.
els altres dos cirurgians són arrossegats i el tendal del ginecòleg s'	enfonsa	per segona vegada mentre l'home crida: —Quina vergonya! Una de les
esquerres i l'ajudant torna a aixecar el cor perquè l'home pugui	enfonsar	el bisturí. S'escapa un gran brollador de sang que esquitxa els badocs
inclinat sobre la testa de la dona, proveït de l'electrode circular que	enfonsa	en la menuda cavitat per separar una massa vermellosa i d'aspecte
darrera intimitat. Separa troncs, alça braços i cames, les mans se li	enfonsen	en greixos que cedeixen sobtadament, trepitja membres fràgils que peten
per a desfer-se de la paret de veïns que a poc a poc l'ha empresonat.	Enfonsa	costelles, trepitja peus, fa rodolar el copalta d'un senyor que el mira
del parlament. —Ja me n'he adonat —corrobora l'orador descriptiu. L'altre	enfonsa	una mica el cap entre les espatlles com si es volgués fer invisible, o si
del carretó en direcció al vessant i ell agafa la pala que tot seguit	enfonsa	en la terra, una mica dura. La noia disposa el cabàs al seu abast, cerca
l'altre—. La trobaria on fos. —Bé... —Però aleshores s'interromp,	enfonsa	més la pala i, de cara a la seva companya, diu—: Aquí n'hi ha tot
L'uniformat diu: —Compte, la propietat comença aquí. Sense adonar-se'n ha	enfonsat	una mica massa en direcció al marge, que frega, i ara li proposa: —Per
posa a la boca, l'hi encén, i la dona inicia una llarga inhalació que li	enfonsa	les galtes fins a l'os. —Us sentiu més animada, ara? —I quan ella afirma
filferro punxegut els barra el pas i van seguint-la cap a l'esquerra, s'	enfonsen	en una depressió sobtada que remunten per l'altre costat, treballosament
banda de paret se sent una veu que crida i tot de cops que semblen voler	enfonsar	la porta. Li cal precipitar-se i obrir-la, cridar a la seva vegada: —
bo i estès a terra, de la caritat dels cristians barcelonins el permís d'	enfonsar	el seu cos avergonyit sota terra sagrada. La dida, que també l'havia
a punt, a la porta de casa teva, per passar de pressa l'alt Pirineu, i	enfonsar	-te de nou en aquesta desagraïda, folla, estúpida, prostituïda pàtria.
clau. T'empares d'una frase i som-hi: piques, piques, piques, fins que	enfonses	el clau del teu convenciment al cap estabornit del que t'escolta. —Però
a l'estiu un barret de palla, i a l'hivern un gorro de llana, que s'	enfonsava	quasi fins els ulls; tenia el nas llarg, corvat sobre la boca i els ulls
cap als dits, sobre els quals es repenjava en caminar. Caminava com si	enfonsés	cada vegada el peu en un sot i l'en tragués cada vegada, com si cada
Arribà al tros i deixà l'escopeta a un costat, repenjada en un arbre; s'	enfonsà	de nou en el treball. Canela s'havia ajagut, com abans; tenia sempre el

Pàgina 1 (de 68)

50 següents