Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
enfonsar V 2867 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb enfonsar Freqüència total:  2867 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el vell i repulsiu Caront guiava amb l'acostumada perícia la barca, mig enfonsada pel gruix de la multitud de les ombres dels nous morts, i cobrava a cada
observa, escruta, penetra, abasta. I la dent, llarga i fortíssima, s'enfonsa en la carn de les víctimes, amb predilecció en la dels negats o en la
més gemecs i més llàgrimes i un segon servei de l'arma, que ara s'enfonsa en un tendre pit. Com de costum, els pares es penedeixen quan ja no hi ha
muntanya on déus grans i implacables es complaïen a néixer. Quan el sol s'enfonsa en un ponent transitori, per donar senyoria a la nit, la sola ombra del
calia: les sentia sols com una música que li adormia els sentits, que l'enfonsava tota en un dolcíssim sopor, que l'arrabassava. Aquell impuls de
i la idea del càstig la contagiava d'una morbosa fruïció. I cada vegada s'enfonsava més i més, s'enfonsava en aquella nit adormida en llunyania, i, tot
contagiava d'una morbosa fruïció. I cada vegada s'enfonsava més i més, s'enfonsava en aquella nit adormida en llunyania, i, tot caminant, la cançó li
als cantons —el vent era aquella nit com un ramat de llops famolencs que enfonsaven les urpes en ses carns despullades, que la mossegaven. Ella plorava,
a la casa amb el pare malalt. Després Tino Costa, pensant en Randa, s'enfonsà en diverses reflexions a propòsit d'una idea que sempre, ja des dels dies
cistelles. La Verge s'apressà cap a la llacuna, s'agenollà a la vora i enfonsà les mans en l'aigua fresca. Un dels camperols s'avançà al seu encontre i,
amic. Maria Àgueda tornà a fora. Ell s'assegué, encengué un cigarret i s'enfonsà en un dolç divagar. En el silenci suavíssim que regnava a l'habitació el
infinita amargor a la veu, afegí: —Tal vegada fóra preferible haver-se enfonsat i no haver vist mai la platja per a no conèixer tanta angoixa. Allí hi
nom, l'impuls més baix i miserable: el gest d'aquell que, sentint-se enfonsar en l'abisme, allarga la mà, no pas per salvar-se —car sap que per a
de com ell s'aflaquia i perdia el color; notà que els ulls se li enfonsaven en el rostre, circumdats de fosques ulleres, i el veié aparèixer
en ell un trastorn físic que es resolgué en vòmits i febres que l'enfonsaven en una atroç postració. Ella curà del seu fill amb sol·licitud, i, tal
se n'havia de derivar una altra, encara més sensible, que havia d'enfonsar tot Santa Maria en una profunda consternació. Com que l'incident s'havia
a sentir-se, llunyà, cap a la part de les muntanyes. El poble s'havia enfonsat de bell nou en una fosquedat completa: no es veia res sinó la llum feble
dòcil i en silenci. Tino Costa s'assegué al seu costat. No digué res. S'enfonsà en la intensa felicitat de la seva companyia, de sentir-la al seu costat
el més lleu senyal de pesar o de penediment. I aquesta constant idea l'enfonsava en una confusió tan gran, que a voltes sentia gairebé que la raó se li
aquest nom. Però, és cert que va matar un home? Tino Costa s'havia enfonsat novament en el seu capficament, amb la mirada fixa en la mà, però ja
en la tremenda confusió en la qual la revelació del padrí l'havia enfonsada. A l'alba es sentí més serena, més assossegada, i sentí que allà al fons
. Aleshores el vell Joan —car ara és un vell— se'n va amb pas ràpid i s'enfonsa en el treball. Així ha passat l'hivern, i l'esperança de Mila no s'ha
embogit de terror, ja del tot posada contra la paret, com si volgués enfonsar-s'hi. Tota l'amarguesa d'aquell dia que, en despertar, s'havia trobat
trist pels seus pensaments, per aquell dolç divagar en què havia anat enfonsant-se la seva ànima, en què havia anat adormint-se-li com un infant dins el
Tino Costa no sentia daler de treballar: s'assegué a la seva butaca i s'enfonsà en reflexions amargues entre les visions d'aquells records que
tronc, i un altre de nou sorgia a l'instant al lloc d'aquell, amenaçant d'enfonsar-los; ella tornava a apartar-lo ràpida, i alhora sense deixar d'avançar
si l'arrenquessin pas a pas de la terra, va retrocedint, retrocedint, s'enfonsa. Ell s'oprimeix contra ella i la crida, la sacseja enfollit: "Mare!
espècie de materialisme més o menys coherent i difús, i la metafísica s'enfonsava en un descrèdit bastant perceptible. Insisteixo: en línies generals.
als cims pròxims). El 14 vaig anar a Borderiol, on el peu s'enfonsava en la tofa flonja i intacta. El vent alçava una polsina pura, que
a fi de restringir l'ús de la benzina (en poc temps han estat enfonsats quatre vaixells-cisternes). 6 setembre. Fa un sol calent,
instant amb el nen, per buscar moixines. L'herba és rabejada, i el peu s'enfonsa pels conreus. El ministre de Defensa ha publicat una ordre prohibint tota
"Full oficial" diu que el Baleares o el Canarias van ser enfonsats anit per un torpede davant el Cap de Palos. Als fronts, calma.
els altres dos cirurgians són arrossegats i el tendal del ginecòleg s'enfonsa per segona vegada mentre l'home crida: —Quina vergonya! Una de les
esquerres i l'ajudant torna a aixecar el cor perquè l'home pugui enfonsar el bisturí. S'escapa un gran brollador de sang que esquitxa els badocs
inclinat sobre la testa de la dona, proveït de l'electrode circular que enfonsa en la menuda cavitat per separar una massa vermellosa i d'aspecte
darrera intimitat. Separa troncs, alça braços i cames, les mans se li enfonsen en greixos que cedeixen sobtadament, trepitja membres fràgils que peten
per a desfer-se de la paret de veïns que a poc a poc l'ha empresonat. Enfonsa costelles, trepitja peus, fa rodolar el copalta d'un senyor que el mira
del parlament. —Ja me n'he adonat —corrobora l'orador descriptiu. L'altre enfonsa una mica el cap entre les espatlles com si es volgués fer invisible, o si
del carretó en direcció al vessant i ell agafa la pala que tot seguit enfonsa en la terra, una mica dura. La noia disposa el cabàs al seu abast, cerca
l'altre—. La trobaria on fos. —Bé... —Però aleshores s'interromp, enfonsa més la pala i, de cara a la seva companya, diu—: Aquí n'hi ha tot
L'uniformat diu: —Compte, la propietat comença aquí. Sense adonar-se'n ha enfonsat una mica massa en direcció al marge, que frega, i ara li proposa: —Per
posa a la boca, l'hi encén, i la dona inicia una llarga inhalació que li enfonsa les galtes fins a l'os. —Us sentiu més animada, ara? —I quan ella afirma
filferro punxegut els barra el pas i van seguint-la cap a l'esquerra, s'enfonsen en una depressió sobtada que remunten per l'altre costat, treballosament
banda de paret se sent una veu que crida i tot de cops que semblen voler enfonsar la porta. Li cal precipitar-se i obrir-la, cridar a la seva vegada: —
bo i estès a terra, de la caritat dels cristians barcelonins el permís d'enfonsar el seu cos avergonyit sota terra sagrada. La dida, que també l'havia
a punt, a la porta de casa teva, per passar de pressa l'alt Pirineu, i enfonsar-te de nou en aquesta desagraïda, folla, estúpida, prostituïda pàtria.
clau. T'empares d'una frase i som-hi: piques, piques, piques, fins que enfonses el clau del teu convenciment al cap estabornit del que t'escolta. —Però
a l'estiu un barret de palla, i a l'hivern un gorro de llana, que s'enfonsava quasi fins els ulls; tenia el nas llarg, corvat sobre la boca i els ulls
cap als dits, sobre els quals es repenjava en caminar. Caminava com si enfonsés cada vegada el peu en un sot i l'en tragués cada vegada, com si cada
Arribà al tros i deixà l'escopeta a un costat, repenjada en un arbre; s'enfonsà de nou en el treball. Canela s'havia ajagut, com abans; tenia sempre el

  Pàgina 1 (de 58) 50 següents »