Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com a déus li feia suposar-los a part dels desigs carnals. Dona Obdúlia	enfonyava	els dits entre els rissos del criat: —Just es senyor —murmurava somniosa—
a ningú. Versos dirigits a una senyora casada. Trucaren a la porta.	Enfonyà	la composició culpable, juntament amb la gasetilla, i cridà: —Endavant.
runes. I com que ningú no contestava, en Boi sentí que la quietud se li	enfonyava	a dins de l'ànima, com deu passar quan s'arriba a les portes de la mort, i
al seu entorn. Era l'únic que vivia. Escoltà per totes les direccions i s'	enfonyà	pel bosc, esmaperdut, amb els cabells eriçats, un tremolor a les mans i
i després va veure que el llumet s'apagava i que una ombra humana s'	enfonyava	pel bosc. Cantussejava seguida d'un gos que caminava amb el morro ran de
entendré la meua vida sense ella. —Crec que s'ho mereix. I el meu oncle,	enfonyant	una punta de contrarietat en el to irònic, digué: —Perdoneu-me, però no
com a déus li feia suposar-los apart dels desitjos carnals. Da. Obdúlia	enfonyava	els dits entre els rissos del criat. —Just es senyor, murmurava,
cames. Era tan jove! La narració del Noi dels Andes es torna a	enfonyar	en descriure l'etapa del guariment de la vicunya. Surt altra vegada la
Góngora.) Preciso, en aquesta alba obertíssima, que les dues germanes s'	enfonyen	més en els meus records que el mossèn panxut, petit, llardufa, sempre amb
arrambo per fer-les projectar dretes. Quatre, quatre! L'ombra quarta s'	enfonyava	en una trenca de l'argila del terraplè. Les altres eren com ciris negres
i a l'esplai de qualque folklorista d'afició, i que hagués d'ésser	enfonyat	al moment d'endinsar-nos en elevades especulacions, contemplar com el
creus més avantatjós ésser un condemnat ignot que un absolt públic?	Enfonya	't on vulguis, la consciència estarà amb tu; no podràs defugir-la. Si no
viure més protegits, sinó per a pecar més dissimuladament. Què en treus d'	enfonyar	-te i fugir de la vista i escapar de l'oïda dels homes? Sempre és Déu amb
el Cançoner. A la manera d'un arbre filosòfic lul·lià. Revingut de soca,	enfonya	les arrels en la carn bategant del poble mallorquí, i la sang humana n'és
no es fa il·lusions, cal sens dubte recórrer a raons molt pregonament	enfonyades	en l'inconscient dels homes. Apel·lar als mètodes psicològics d'examen
una mampara. No descriuré la meva emoció. El senyor, que anava davant,	enfonyà	el cap i digué en mallorquí, amb el mateix aplom que si s'hagués trobat
això tampoc no és del tot veritat —replicà el senyor i tornà	enfonyar	el cap darrera el periòdic. Un moment després el vaig sentir que
les mans amb el davantal i demanen qui ha acabat. Quan els ho han dit, s'	enfonyen	, com si un mort que no és de la família fos una cosa llunyana, com el
bocí rera l'altre, fet estelles. —I això? Varen haver de treure els ossos	enfonyant	les eines ben endins: venien a esquerdes, juntament amb bocins de roba
tancava calaixos sense saber el que feia, treia carpetes i les tornava a	enfonyar	, pegava cops a la taula, feia caure llibres. Els ulls li treien espurnes.
encomanar-me, però, un punt d'afició a la meva feina d'aleshores. Em vaig	enfunyar	tot el possible en el tou —no massa tou!— del llentiscle, esperant,
els joves i ella, i exclamava: —Endavant sempre!— I s'	enfonyava	, com mai ara exaltada, per dins el fosc coval. Per aclarir la
coneguin a sota el collaret, i encara que el diable al cor li	enfonya	quatre gotes verdoses de verdet. La vida d'ella és com suor de
de gorg. I, ràpida, l'empunya pel clotell, vulgues que no, l'	enfonya	, malmès, en un cistell, dient un exorcisme, d'aigua beneita el
temps que havia estat llaurada i esperava nerviosa que el gra que s'hi	enfonyava	brotés, amb mandra de terra de secà, en aquell any de poca pluja. Algun
amb la ràbia dibuixada a cada obscura arruga del rostre i ben	enfonyats	davall de flassades fetes pelleringa, eren com a tacotes de tinta entre
parracs a l'entorn dels seus muscles, que semblava un esclau, s'	enfonyà	cap dintre la vila dels amples carrers, que era plena dels
poc era res d'això a les naus dels Aqueus. Tal cosa semblant, s'	enfonyà	a la ciutat dels Troians i tothom va veure'l passar sense un
i li preguntés qui doncs era. Mes quan vet-aquí que ja anava a	enfonyar	-se a la vila amorosa, sortí a topar-lo la dea dels ulls
i arribà a Maraton, i a Atenes dels amples carrers, i s'	enfonyà	en el casal massís d'Erecteu. Entretant Ulisses anà al palau
vi amb mossos humans: i rotava, feixuc del vi. Llavors jo vaig	enfonyâ	aquella estaca sota el caliu abundós, fins que es va escalfar;
aclofats a banda i banda, li anaven espipellant l'oment,	enfonyant	dins de tot de l'entranya; i no els acaçava amb les mans;
I si per mes vaques no em paguen un rescabal que s'ho valgui, m'	enfonyaré	baix a l'Hades i lluiré entre els difunts".— "I li responia Zeus, que
I enraonem tots dos de què fóra el millor que faríem." Així dient, s'	enfonyà	en el coval tot ple de calitja, cercant amagatalls pel coval,
cor? En bona fe que glateixes finar-hi, si és que vols de debò	enfonyar	-te a l'aplec d'aquests druds, de qui l'insolència i l'orgull
O bé entra primer a la casa de bon habitar-hi, i	enfonya	't amb els pretendents, i jo em quedaré aquí fora: o bé si vols
pa de forment que havia tret de dins la panera. I tantost, detràs seu s'	enfonyà	a les estades Ulisses, amb el tirat d'un captaire míser i vell,
deixat allà, ben estret dins els nusos funestos. I ells dos s'	enfonyaren	l'arnès, i havent closa la porta lluenta, anaren devés Ulisses,
parlà, primera, l'ànima de l'Atreïda: —"Amfimedont, per quin mal us heu	enfonyat	dins l'obscura terra, tots homes selectes i d'una edat? Ni que
, armem-nos de pressa!" Així va fer, i ells s'alçaren, i es van	enfonyar	l'armadura, Ulisses i els seus, que eren quatre, i sis els
eren quatre, i sis els fills de Doli; i Laertes i Doli es van	enfonyar	l'armadura, cabell-grisos com eren, combatívols per força.
la mirra, amarga amb aroma estrangera. I tinc, ben	enfonyada	, però he perdut la clau, una turquesa dura, única pel seu blau;
Què tens por? Car llavors, què és eixe riure que s'	enfonya	mossegat en els teus llavis mig en flor? Jo no tinc fogós
volada. Volen, volen els milans? no volen!	Enfonyà	el cap de la saba dins el nínxol. I, ah!, i, grata
s'arriba a ser el que som, ni un bri d'escrúpol a la sang s'	enfonya	. ni pesa al llom; no es malda per tendresa i per
cinyell i espera amb els ulls dolorosament oberts. Sotja entre unes mates	enfonyant	-hi el rostre... Somriu. És un toll feblement aclarit. S'hi esmunyen
aficá es bras, cercá, palpant, palpant, una de ses taleques, la desfé y	enfoñá	la má per endins y tregué una grapada d' escutets que va doná à n' es
del reuma y la pruaga sofreix el captiveri y el coll ruat	enfonya	dins una pell de mart, així'l voltô s'arrufa, sense girar
ni molt. D· Cosme. [(Accionant.)] Vos agafa, y en tres horas Vos	enfonya	es dos bassons D' ets uys fins á n' es clotell. Tot es greix que duys vos
afrontosos i, vestit de parracs, que semblava un esclau, va	enfonyar	-se entre els seus enemics, dins la vila d'amples carreres;

Pàgina 1 (de 2)

50 següents