×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enforcar |
Freqüència total: 38 |
CTILC1 |
terra eixuta on no són conegudes les collites dels prats. M'agradava d' | enforcar | verticalment una gran porció d'herba, al més grossa possible, de la part | els brins d'herba aferrats a la pelussa del pit, perquè calia córrer a | enforcar | l'altra porció del munt, abans no me la prengués algun dels meus | carretera; pengen tan baixos, que podrien escapçar-nos. Aquests homes els | enforquen | a temps amb llurs pals llargs i els alcen per sobre nostre. Sentim llur | A la fi, el llangardaix aconsegueix alliberar-se i s'escapa. L'home | enforca | el rèptil, que ha romàs allí. En ésser novament damunt la ruta, l'eslau | pensà. Les pues, rovellades, tenien la punta lluent; quan anava a | enforcar | la palla la lluna hi brillava. Arrencà a tossir. La palla que quedava era | plena vegetació. Les dones de pagès, en les comarques de cultiu de l'all, | enforcaven | alls. Era l'hora de caçar guatlles (Coturnix coturnix, | puix que el condemnat, de tan petitet com era, trencava el cor, abans d' | enforcar | -lo li satisfarien l'últim desig que demostrés. Tots aquells bocabadats | de Solsona a Ribes, la qual a uns tres quilòmetres més, cap a la dreta, | enforca | amb la de Basella a Manresa, a la que s'hi surt tocant mateix a la ciutat | hectareas o sigui unes 4.000 vessanes qual producció sense | enforcar | tindria un valor de 2.000.000 de pessetes aproximadament. Les | Ptes. Forcs 570.000 1.710.000 Ptes. El treball d' | enforcar | importaria a 0'15 ptes. forc85.000 Ptes.15.000 | (15 cèntims) 85.000 Ptes. 275.000 Ptes. En l' | enforcar | es calcula que hi han empleades més de 200 dones. Beneficis que | la nostra comarca Ha donat treball segur i ben renumerat a les dones en l' | enforcar | , car per no haver-hi gaire fabricació en el païs una bona part no sabia | i els mateixos pagesos perque els porta menys treball vendre l'all sense | enforcar | , demés que segons opinió de molts, enforcant-se només els alls propis de | treball vendre l'all sense enforcar, demés que segons opinió de molts, | enforcant | -se només els alls propis de la collita s'en surt perdent-hi; el negoci | els alls propis de la collita s'en surt perdent-hi; el negoci estriba en | enforcar | -ne molts. El boixat de l'all Aquesta malura que causa danys per valor | dura i les presons valencianes s'ompliren de camperols. Sis d'ells foren | enforcats | el 5 de novembre, nomenant el govern —que es veia venir una | Conforme avançà la guerra anaren perfilant-se dues maneres d' | enforcar | -la en el si de les forces progressistes i d'esquerres. D'una banda, | d' aquest monument romá desaparexen del tot dalt lo coll de Parpers, al | enforcar | ab la moderna carretera de Mataró á Granollers, enfront la fita que | ciutat que li plau mòlt pel tracte pacífich dels ciutadans y ahont veu | enforcar | algunas donas, una per matadora del marit, altre per vendrer pastissos de | a Joan Texedor li havia donat garrot un morisc, i que un negre l'havia | enforcat | cap avall, amb els cabells i els braços penjant. Els menestrals s'havien | un camí que anava paral·lel a la sèquia. El deixaren per un altre que s' | enforcava | cap a l'esquerra, de marges alts i roderes profundes. S'assegueren a | trontollá 'l castell, y res va poguer l' amor. L' endemá, com un traidor | enforcat | fou lo donçell, la filla, desesperada, se va llansar á la mar, y, mentre, | que voldrá fer, Dèu mèu? Agu· No tardant ni un hora encara | enforcar | vos pare y mare y quants vos sápigan greu y fe esclau encadenat á en | tú havias vençut y als qui jo he cambiat las sorts, fentlos, en lloch d' | enforcar | los y desprès llensar al mar, las lligaduras trencar per contra 'ls teus | la punxada, no treguis de la pega el teu carpó!" I deien, | enforcant | -li l'espinada: "Aquí convé que ballis ben tapat, i | però, volia caçar-lo viu. Amb l'ajut d'una forca de fusta, va aconseguir d' | enforcar | el llop pel coll i d'immobilitzar-lo amb el cap contra terra. Llavors va | Des d'allà dalt, les mestresses van poder veure com els seus homes eren | enforcats | vora el riu, a les Forques de Molins. No cal dir que, després de la | que ni el mateix gat acaba de creure's que aquest cop va de veres. | Enforca | el ratolí amb una forquilla de tres puntes, i de cada una de les tres | —I tenia raó... Jacques. —¡Que el dimoni | enforqui | la Justine i el vergonyós graner on vaig perdre la virginitat! | uns i de mena altres els obliguen a esperar una bona estona, mentre s' | enforcaven | al camí ral. Els de la mena venien de la dreta, que venien de la Ribereta | quedar assegut a mitja escala veient com el meu cosí agafava la forca i | enforcava | palla per estendre per terra i fenc per omplir les menjadores. En Quirze | l'agafa amb els braços i digué: «Espera, mentre jo l' | enforque | .» Es girà cap al meu mestre i va dir: «Pregunta-li | li estripava la roba a estrebades i li separava les cuixes. Abans d' | enforcar | -la li va resseguir el cos nu de cap a peus, va gemegar i va plorar vençut | possiblement el lloc per on el gruix del riu lliscava. En Naki encara va | enforcar | dos grossos peixos. En tornar acordaren que crearien un equip de pesca. | em tenia consentit. Sempre deia: «Virxe Santisimiña!». A la nit, | enforcava | alls i, quan enceníem la llar de foc, contava contes de bruixes i boires, | espacials i temporals. El problema dels paisatges propensos al foc cal | enforcar | -lo des de múltiples solucions parcials, no només amb una solució global. | el gran ventall de possibilitats, hi ha —com hem vist fa un moment— la d' | enforcar | les cebes i els alls, però també n'hi ha d'altres com ensitjar, com el | dies i després el lligaven en forma de garbes. A continuació el picaven i | enforcaven | per fer-li caure les fulles. Després venia la feina d'embassar-lo. En |
|