Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sense pensaments. Per damunt de les teulades el cel del capvespre s'	enfosquia	i sorgien les primeres estrelles titil·lant tímidament en la blavor. La
llarga estona mirant cap amunt i tornant a mirar, i quan l'aire començà a	enfosquir	-se, sense que ell hagués aparegut, li semblà que s'enfosquia també la
començà a enfosquir-se, sense que ell hagués aparegut, li semblà que s'	enfosquia	també la seva ànima. Mila del Santo se'n tornà desolada; en el seu cor
amb preocupacions més recents. Tot de sobte, aquella tarda, i mentre	enfosquia	, l'havien anat assaltant els records. De primer fou Sia, la noia que
plorava damunt del meu muscle..." En arribar aquí la veu de Tino Costa s'	enfosquí	, i hagué de fer un esforç per continuar: "Vull venir amb tu a casa teva
manifestació d'afecte i de tendresa, sentí que les llàgrimes li	enfosquien	la visió. Sileta l'esguardà després als ulls. —Què tens, mano? —amb la
experimentat el primer moment, sentí que una preocupació començava a	enfosquir	-li l'ànima. Era veritat que ell se n'havia anat per ella; no, però,
Quim. Tot oblidat? —Tot oblidat. Quim veié que el record d'aquella nit	enfosquia	passatgerament el rostre de Tiago; però no digué res. S'estrenyeren les
amb la barca. Pensà: "Potser no els veuràs ja més." Sentí que se li	enfosquien	els ulls. La barqueta havia arribat a l'altra banda. Saludà per darrera
presentà tapat, i a mesura que anà avançant el dia, el temps s'havia anat	enfosquint	més i més. Mila aquest dia amb prou feines si s'havia concedit un repòs.
vent, i les fulles dansaven en remolins vora les cunetes. L'atmosfera s'	enfosquia	per moments, i tot el cel s'anava cobrint d'espessos núvols. Mila,
peus no la volien sostenir, els genolls se li flectaven; la mirada se li	enfosquia	i respirava amb dificultat: s'aturà vacil·lant entre el seu desig de
tota allà en un recó del seu ésser, plena de terror i d'angoixa. El cel s'	enfosquia	més i més; els núvols passaven gairebé ran dels camps, i les aigües
l'estrèpit de les aigües; la terra tornava a vacil·lar; el cel s'	enfosquia	, i ell s'estava altra vegada a la vora del riu desbordat, les aigües
la tornà a cridar; en la seva veu tremolava la ira desesperada que venia	enfosquint	-li l'ànima; tornà a sacsejar-la amb més violència. Ella estava rígida,
Perdona'm. Ell no pogué contestar. Les llàgrimes començaven ja a	enfosquir	-li l'esguard; tremolava. Era la seva resposta més eloqüent. —Ara vull
és embolcallat d'una boira argentada. Després, cap a migdia, el cel es va	enfosquint	i es posa a pedregar: calamarsa barrejada amb neu; més tard neu sola.
el seu cap adolorit—. Hi havia una noia, també. La cara del xicot s'	enfosqueix	en l'ombra, els reflexos vermellosos s'aprofundeixen en tonalitats
tremolava tot, i el cor semblava voler-li saltar del pit, la mirada se li	enfosquia	, però es recobrà, amb un esforç, i la cridà per segona vegada: —Canela! La
de fel i cada cop que mirava l'horta del costat una ona d'enveges li	enfosquia	la imaginació, li portava negres pensaments. Aquell any els melons havien
creixien entorn de la soca; treballava tremolós, suava i la vista se li	enfosquia	. Remogué una mica la terra i s'aturà. Estava pàl·lid, la mà li tremolava
de "rendilles", brunzia sordament per sobre d'ell, tot caminant, i	enfosquia	l'aire. Una ampla i fosca nuvolada, parada a ponent, sobre les serres,
una terrible severitat, una resolució terrible; la mirada se li havia	enfosquit	i començà a caminar. Borra, des del seu lloc, dintre el panissar, no
que ara l'anguniejava més era la vista; sobre els seus ulls la nit anava	enfosquint	-se de més en més; al seu davant tot ho entreveia ja entre ombres. S'agafà
cada costat. Va estar molta estona sense sortir el sol i tot es va anar	enfosquint	i va començar a plovisquejar; ja, abans de ploure, una vorera era molla
Resen els pins de la muntanya com ermitans, de sol a sol. —Feu	enfosquir	el firmament, feu davallar damunt la terra la
estel palpitant, morat, damunt les estovalles. Un cap de núvol que passa	enfosqueix	el menjador. —No obrim més perquè la claror se'ns menja el paper de la
que 's blincavan y movían graciosament sota l' arbreda. L' espay s'	enfosquía	á mesura que la papallona anava internantse per l' ampla avinguda;
vianants, desitjava fóndres per un moment. Per dissort seva, si 'l cel s'	enfosquía	, s' aclaría la terra, tot lo gas comensava á brillar ab esclat; las
ràpidament. Podia prescindir de la dona i de les seves imatges que havien	enfosquit	la meva adolescència i la meva joventut. Ara aquesta serenitat era la
novament algun plan trama. Escena XI [Julia y Ton (la escena va	enfosquint	se)] Ton. (Estém sols. Ara es precís [(ap.)] acabar d' una
No esperava res, sinó que el temps passés i que el perfil de la casa s'	enfosquís	fins a confondre's amb les ombres nocturnes. Quan ja fos nit, malalt de
Era la veu de la seva mare. "A la lliçó de piano, mamà!" S'havia	enfosquit	a corre-cuita i una música delicada, pròxima, l'acompanyava sota els
rei? El meu suplici ja ha començat: la terra s'estremeix i l'aire s'ha	enfosquit	; ara compareixerà el més gran de tots els morts, aquell que jo vaig matar
—Són aquí! D'on vénen? Pengen del sostre com tot de raïms negres i	enfosqueixen	les parets; s'interposen entre la llum i els meus ulls, i les seves
amenaçadors. El sol es tapava i es destapava, i la terra s'aclaria i s'	enfosquia	com una cara viva i torbada. Vaig aturar-me un instant sobre l'arena,
que tenen la cua tota grassa!... Van caure dues o tres gotes, el cel s'	enfosquí	. Uns llampecs blaus sabrejaren la muntanya. Unes nenes, corrents,
com un bram d'ase, s'aturà i mirà Zorbàs amb orgull. Els seus ulls s'	enfosquiren	. Va tossir de nou perquè la sentís i va passar vora d'ell, balancejant-se
a poc, àvidament, va engolint. Sec a la meva barraca. Miro com el cel s'	enfosqueix	i el mar lluu d'un esclat de cendra verdosa. D'un cap a l'altre de la
cor de l'home! Callà un instant; de nou va mirar la mar, que començava a	enfosquir	-se: —Has fet bé, Pavlí! —cridà, i brandà el seu bastó—.
vídua, sufocada. S'arreglà el mocador del cap, es va cobrir el pit. Se li	enfosquí	la cara. Vaig estar a punt d'anar-me'n, però les paraules de Zorbàs, tot
Ella va obrir els ulls, esfereïda; mirà al seu voltant: tot s'havia	enfosquit	, no afigurava ningú, ni Zorbàs, que la ventava amb el barret de roses
alt d'espècies dominants. Hi ha tanmateix tantes causes que tendeixen a	enfosquir	aquest resultat, que fins i tot em sorprenc perquè les meves taules
parateatrals d'una curiosa singularitat. El to ocre del terreny s'ha	enfosquit	amb la pluja que ha caigut aquesta matinada. A mà esquerra queda el riu
de totes les èpoques, té el mateix defecte dels altres, que és acabar d'	enfosquir	i embrollar la doctrina del mestre, que si nosaltres hem de parlar amb el
errors de l'antiguitat pagana que semblant fills de la terra acabaven d'	enfosquir	la filosofia del Renaixement que fet i fet ha sigut de les més fosques.
i de trenta mil paràfrasis i repeticions que serveixen més per a	enfosquir	que per a aclarir la demostració que, malgrat això, no deixa d'ésser
materialistes del Nord i les sublimitats del Sud, que, si les primeres	enfosqueixen	l'enteniment, les segones l'enlluernen i totes dues el ceguen. I per això
som els que tenim el cap més clar de tota la terra i que ens el deixem	enfosquir	per quatre hipòtesis i per quatre fantasies i, sense exagerar, podem dir
i la distinció. Una idea és clara quan, un cop neta de la ganga que l'	enfosqueix	, lluu isoladament amb llum pròpia; una idea és distinta quan les parts

Pàgina 1 (de 17)

50 següents