×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb enfrontar |
Freqüència total: 3488 |
CTILC1 |
| la polarització de les seves classes, el grau polèmic en què aquestes s' | enfronten | , les mistificacions que s'hi sobreposen: només en haver dilucidat les | | del XVI s'assemblava, en això, als nostres dies. Erasme hagué d' | enfrontar | -se amb un moment de revolució —de revolució religiosa aleshores— com | | seves il·lusions o els seus problemes. Per tant, el lector, alhora que s' | enfronta | amb el fenomen estètic en si, s'embolica i es compromet amb el fragment | | sigui una guerra religiosa. "Ho demostra —diu— el fet que al Nord s' | enfrontin | i lluitin desesperadament els dos grups catòlics més forts del país: els | | la batalla de Terol. És una lluita de tipus napoleònic, en la qual s' | enfronta | la flor dels dos exèrcits. No fa tant fred com ahir. A les teulades ja | | grosses extensions de terra, ni que per llur sobergueria fossin capaços d' | enfrontar | -se amb el poder de la Casa de Barcelona, per altra banda desenvolupat amb | | aquella minoria hom maldava per posar-li bastons entre les rodes, per | enfrontar | -la amb una antiminoria, fàcil d'aixecar en un país sense tradició social | | de les seves ambicions. Perquè, per primera vegada a Catalunya, s' | enfrontaren | pràcticament amb el problema d'Espanya i el saberen apamar, en funció de | | en què, caigut Pere el Catòlic davant Muret, Catalunya i Aragó hagueren d' | enfrontar | -se amb la minoritat del seu fill, el futur Jaume el Conqueridor. | | infantil de l'anorreament il·limitat. El joc entre els uns i els altres, | enfrontant | -se amb la massa dels elements neutres i les files dels defensors del vell | | desacato. Però Dona Obdúlia no era poruga. Li sobrava valor per | enfrontar | -se amb un príncep i per col·locar-se sis plomes al cap, verdes, grogues o | | temps aquesta integritat del real resulta suficient, l'artista que s'hi | enfronta | , ¿què en farà, com no siga copiar-la? Tota la grandesa, tota la | | que s'hi rastrege, la pintura siscentista concorda en la manera d' | enfrontar | -se amb la realitat. Açò els uneix més que no cap altre tret genèric. Uns | | pel predomini del color o del dibuix. Els fauves, tot i que s'hi | enfronten | negant-los, prossegueixen en un altre pla del colorisme dels | | de Laura: d'haver fomentat suposicions malicioses. Es veia amb cor d' | enfrontar | -se amb Tomàs i reconquistar la seva confiança. Laura podia viure | | fa passar uns moments agradables. La sola actitud possible quan ens hem d' | enfrontar | amb un "llauna", és fer-lo parlar del que poc o molt sap, o bé | | D'abans no les recordo, o molt poc, i encara disperses; com si jo m' | enfrontés | passivament a la realitat; com si, tot i que la volia copsar, no pogués | | com un fenomen, com un fet, a eliminar, i com una realitat a la qual s' | enfronta | —per comptar-hi, potser, però sobretot per lluitar-hi—, però mai com una | | aquell qui en voldria els resultats i no s'hi veu amb cor; el qui no gosa | enfrontar | -s'hi, el qui se sent vençut i dominat abans de l'enfrontament. El feble. | | abans de l'enfrontament. El feble. Però l'orgull no és —fora de quan s' | enfronta | al feble— una veritable força, perquè parteix d'aquella absoluta | | envergadura excepcional i ha gosat fer allò que els antecessors temien: | enfrontar | -se amb els grans problemes de l'Església —que en allò que té d'humana no | | enfront d'alguna heretgia, i aquest és el primer en el qual l'Església s' | enfronta | amb ella mateixa i —per molt que uns certs sectors no ho gosin dir— amb | | i que frueix menjant i bevent i fumant i escrivint i fatigant el cos i | enfrontant | -se amb l'imprevist, però alhora creant l'imprevist. Sigui com sigui, la | | o de l'altra, una certa dosi de passivitat: els éssers en presència s' | enfronten | alhora com a subjectes i com a objectes, i, en el codi, una simple | | elementals, sinó al de les estructures atòmiques que componen. Si ens | enfrontem | amb el problema des del punt de vista de la Mecànica o de la teoria | | o àdhuc a aquell tipus de problemes epistemològics amb què s'havien ja | enfrontat | pensadors com Buda i Lau Tse, quan intentaven harmonitzar la nostra | | les qüestions psicològiques més intricades amb les quals la vida ens | enfronta | , i amb les quals els antropòlegs i etnòlegs ensopeguen molt sovint en | | d'ocupar un lloc en alguna societat humana. Aquestes consideracions ens | enfronten | de seguida amb la qüestió de si està realment ben fonamentada l'estesa | | això que el punt de vista de la complementaritat s'ofereix com un mitjà d' | enfrontar | -se amb la situació. En realitat, quan estudiem cultures diferents de la | | dels processos atòmics, que venia implicada en els esforços fets per a | enfrontar | -se amb la situació, havia de considerar-se com un abandó temporal d'un | | el sistema de referència. En aquest sentit, la teoria quàntica ens | enfronta | amb una situació novella en física; crida l'atenció, però, la seva | | promeses de l'edat atòmica i l'eliminació dels perills nous que presenta, | enfronten | tota la nostra civilització amb una prova seriosa que sols podrà ésser | | de Laboratori només pot ésser físic i materialista, àdhuc quan s' | enfronti | amb els problemes més foscos del cervell. Tot té un llenguatge físic. Com | | aquesta és, de molt, la dificultat especial més greu amb la qual s'ha | enfrontat | la meva teoria. El cas, també, és molt interessant perquè prova que en | | que, per definició, és gairebé idèntica arreu i per sempre. Si a l'hora d' | enfrontar | -nos amb una definició intencional de cultura o, dit d'altra manera, | | em demanava un tema per a treballar com a tesina, vaig proposar-li que s' | enfrontés | amb l'obra de Peirce. Recordo, no sé si tu, Antoni, bon amic, ho tens | | tot deixant de banda les raons que, potser unes hores abans, els han | enfrontats | en el si de la fàbrica. Per a comprendre aquestes argumentacions cal | | no és un individu sense classe, sinó solament l'individu que s' | enfronta | a la seva classe i, dins d'ella, la renega o la discuteix. Ben mirat, la | | molt, en algunes regions de l'Índia, on el veïnat es llança al carrer i s' | enfronta | amb el risc de la porra i el calabós per amor d'un vernacle potser sense | | que molt prest prendria consciència de l'oposició gairebé mortal que l' | enfrontava | a la Ciutat. I tanmateix tot aquell garbell d'obra nova sols era possible | | al moviment, evitant les dificultats d'organització amb què s' | enfrontaven | els pagesos. Els revoltats partirien ara d'uns quadres gairebé | | el XIII i el XIV les comarques aragoneses arribaren a | enfrontar | -se amb la capital catalanitzada: els termes amenaçadors en què ho feien, | | deixa d'ésser curiosa, aquesta coincidència. Potser també era inevitable. | Enfrontats | polèmicament amb l'Estat jacobí, per unes raons o altres, llur oposició | | valencià, que la ciutat improvisava a partir del segle XIV per | enfrontar | -se amb Saragossa i amb Barcelona, no va tenir temps de convertir-se en un | | Gran Port, conté sis desiguals penínsules i altres tantes cales, i | enfronta | , perpendicularment a La Valetta, les tres velles ciutats de Birgu, | | només hi ha estils a través dels quals l'home es regira completament i | enfronta | el món objectiu sense passar per cap de les figures de la Història o de | | de l'esperit. Els més sagaços voldran conèixer el món tal com és, | enfrontar | -s'hi; però no renunciaran a l'eixopluc de la torre inexpugnable de llur | | de llarg temps. No hi era estrany el seu sojorn a Alemanya, que el va | enfrontar | amb la gestació de la primera guerra mundial. Arran d'ella comença les | | governatius, al Saló de Sant Jordi, reivindicant l'herència de Felip V, | enfrontava | d'una manera definitiva la monarquia contra Catalunya. Així, oh | | l'home que es realitza, o que se sent frustrat. És el mateix home que s' | enfronta | amb el combat que implica el món de la relació amb els altres i que entra |
|