▲
  DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
enfrontar V 3488 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1832-2022)
Imprimir Exportar a .csv  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
Reportar un error  
 
Lema:  Coincident amb enfrontar Freqüència total:  3488 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la polarització de les seves classes, el grau polèmic en què aquestes s'enfronten, les mistificacions que s'hi sobreposen: només en haver dilucidat les
del XVI s'assemblava, en això, als nostres dies. Erasme hagué d'enfrontar-se amb un moment de revolució —de revolució religiosa aleshores— com
seves il·lusions o els seus problemes. Per tant, el lector, alhora que s'enfronta amb el fenomen estètic en si, s'embolica i es compromet amb el fragment
sigui una guerra religiosa. "Ho demostra —diu— el fet que al Nord s'enfrontin i lluitin desesperadament els dos grups catòlics més forts del país: els
la batalla de Terol. És una lluita de tipus napoleònic, en la qual s'enfronta la flor dels dos exèrcits. No fa tant fred com ahir. A les teulades ja
grosses extensions de terra, ni que per llur sobergueria fossin capaços d'enfrontar-se amb el poder de la Casa de Barcelona, per altra banda desenvolupat amb
aquella minoria hom maldava per posar-li bastons entre les rodes, per enfrontar-la amb una antiminoria, fàcil d'aixecar en un país sense tradició social
de les seves ambicions. Perquè, per primera vegada a Catalunya, s'enfrontaren pràcticament amb el problema d'Espanya i el saberen apamar, en funció de
en què, caigut Pere el Catòlic davant Muret, Catalunya i Aragó hagueren d'enfrontar-se amb la minoritat del seu fill, el futur Jaume el Conqueridor.
infantil de l'anorreament il·limitat. El joc entre els uns i els altres, enfrontant-se amb la massa dels elements neutres i les files dels defensors del vell
desacato. Però Dona Obdúlia no era poruga. Li sobrava valor per enfrontar-se amb un príncep i per col·locar-se sis plomes al cap, verdes, grogues o
temps aquesta integritat del real resulta suficient, l'artista que s'hi enfronta, ¿què en farà, com no siga copiar-la? Tota la grandesa, tota la
que s'hi rastrege, la pintura siscentista concorda en la manera d'enfrontar-se amb la realitat. Açò els uneix més que no cap altre tret genèric. Uns
pel predomini del color o del dibuix. Els fauves, tot i que s'hi enfronten negant-los, prossegueixen en un altre pla del colorisme dels
de Laura: d'haver fomentat suposicions malicioses. Es veia amb cor d'enfrontar-se amb Tomàs i reconquistar la seva confiança. Laura podia viure
fa passar uns moments agradables. La sola actitud possible quan ens hem d'enfrontar amb un "llauna", és fer-lo parlar del que poc o molt sap, o bé
D'abans no les recordo, o molt poc, i encara disperses; com si jo m'enfrontés passivament a la realitat; com si, tot i que la volia copsar, no pogués
com un fenomen, com un fet, a eliminar, i com una realitat a la qual s'enfronta —per comptar-hi, potser, però sobretot per lluitar-hi—, però mai com una
aquell qui en voldria els resultats i no s'hi veu amb cor; el qui no gosa enfrontar-s'hi, el qui se sent vençut i dominat abans de l'enfrontament. El feble.
abans de l'enfrontament. El feble. Però l'orgull no és —fora de quan s'enfronta al feble— una veritable força, perquè parteix d'aquella absoluta
envergadura excepcional i ha gosat fer allò que els antecessors temien: enfrontar-se amb els grans problemes de l'Església —que en allò que té d'humana no
enfront d'alguna heretgia, i aquest és el primer en el qual l'Església s'enfronta amb ella mateixa i —per molt que uns certs sectors no ho gosin dir— amb
i que frueix menjant i bevent i fumant i escrivint i fatigant el cos i enfrontant-se amb l'imprevist, però alhora creant l'imprevist. Sigui com sigui, la
o de l'altra, una certa dosi de passivitat: els éssers en presència s'enfronten alhora com a subjectes i com a objectes, i, en el codi, una simple
elementals, sinó al de les estructures atòmiques que componen. Si ens enfrontem amb el problema des del punt de vista de la Mecànica o de la teoria
o àdhuc a aquell tipus de problemes epistemològics amb què s'havien ja enfrontat pensadors com Buda i Lau Tse, quan intentaven harmonitzar la nostra
les qüestions psicològiques més intricades amb les quals la vida ens enfronta, i amb les quals els antropòlegs i etnòlegs ensopeguen molt sovint en
d'ocupar un lloc en alguna societat humana. Aquestes consideracions ens enfronten de seguida amb la qüestió de si està realment ben fonamentada l'estesa
això que el punt de vista de la complementaritat s'ofereix com un mitjà d'enfrontar-se amb la situació. En realitat, quan estudiem cultures diferents de la
dels processos atòmics, que venia implicada en els esforços fets per a enfrontar-se amb la situació, havia de considerar-se com un abandó temporal d'un
el sistema de referència. En aquest sentit, la teoria quàntica ens enfronta amb una situació novella en física; crida l'atenció, però, la seva
promeses de l'edat atòmica i l'eliminació dels perills nous que presenta, enfronten tota la nostra civilització amb una prova seriosa que sols podrà ésser
de Laboratori només pot ésser físic i materialista, àdhuc quan s'enfronti amb els problemes més foscos del cervell. Tot té un llenguatge físic. Com
aquesta és, de molt, la dificultat especial més greu amb la qual s'ha enfrontat la meva teoria. El cas, també, és molt interessant perquè prova que en
que, per definició, és gairebé idèntica arreu i per sempre. Si a l'hora d'enfrontar-nos amb una definició intencional de cultura o, dit d'altra manera,
em demanava un tema per a treballar com a tesina, vaig proposar-li que s'enfrontés amb l'obra de Peirce. Recordo, no sé si tu, Antoni, bon amic, ho tens
tot deixant de banda les raons que, potser unes hores abans, els han enfrontats en el si de la fàbrica. Per a comprendre aquestes argumentacions cal
no és un individu sense classe, sinó solament l'individu que s'enfronta a la seva classe i, dins d'ella, la renega o la discuteix. Ben mirat, la
molt, en algunes regions de l'Índia, on el veïnat es llança al carrer i s'enfronta amb el risc de la porra i el calabós per amor d'un vernacle potser sense
que molt prest prendria consciència de l'oposició gairebé mortal que l'enfrontava a la Ciutat. I tanmateix tot aquell garbell d'obra nova sols era possible
al moviment, evitant les dificultats d'organització amb què s'enfrontaven els pagesos. Els revoltats partirien ara d'uns quadres gairebé
el XIII i el XIV les comarques aragoneses arribaren a enfrontar-se amb la capital catalanitzada: els termes amenaçadors en què ho feien,
deixa d'ésser curiosa, aquesta coincidència. Potser també era inevitable. Enfrontats polèmicament amb l'Estat jacobí, per unes raons o altres, llur oposició
valencià, que la ciutat improvisava a partir del segle XIV per enfrontar-se amb Saragossa i amb Barcelona, no va tenir temps de convertir-se en un
Gran Port, conté sis desiguals penínsules i altres tantes cales, i enfronta, perpendicularment a La Valetta, les tres velles ciutats de Birgu,
només hi ha estils a través dels quals l'home es regira completament i enfronta el món objectiu sense passar per cap de les figures de la Història o de
de l'esperit. Els més sagaços voldran conèixer el món tal com és, enfrontar-s'hi; però no renunciaran a l'eixopluc de la torre inexpugnable de llur
de llarg temps. No hi era estrany el seu sojorn a Alemanya, que el va enfrontar amb la gestació de la primera guerra mundial. Arran d'ella comença les
governatius, al Saló de Sant Jordi, reivindicant l'herència de Felip V, enfrontava d'una manera definitiva la monarquia contra Catalunya. Així, oh
l'home que es realitza, o que se sent frustrat. És el mateix home que s'enfronta amb el combat que implica el món de la relació amb els altres i que entra

  Pàgina 1 (de 70) 50 següents »