×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb enfuriar |
Freqüència total: 18 |
CTILC1 |
| a la Ignasieta. "Però com vol que opini, si sóc fadrina?", s' | enfuriava | al seu torn, a la defensiva, en adonar-se de la innocent relliscada. | | com morta; i ell sentí créixer la seva irritació. La seva exasperació s' | enfurià | més, i un núvol ombrívol semblava davallar al seu cervell, | | guarden el so dels vents tumultuosos que el mar tota una nit | enfuriaren | i a l'últim bressen amb llur ronca música els | | fermesa, esperit de disciplina i organització. El petit burgès "" | enfuriat | "" pels horrors del capitalisme és un fenomen social propi, com | | mateixa sospita, punyent, imprecisable, que ni en el vi podia ofegar. S' | enfuria | : —Pobra d'ella, si de cas! S'atansava l'Esteve. Caminava de pressa. | | la veien. —Però a qui has deixat morint-se? Qui ets tu? La noia s' | enfuria | i li trontollava la gepa: —Què, no em coneixeu? La por us rosega. Sóc | | que sense ningú saber com, cada moment apareixia més prop de l'estrada. | Enfuriava | la pluja, i el poble ja renegava. Calia un rei nou. A la fi, Jaquim | | Tot fou en un tancar i obrir d'ulls. Tallafer saltà fora de la tenda, | enfuriat | per aquell elm seu eixalat, i aquella espasa minúscula. Ja dalt de | | la temptació, o la persecució, o qualsevol altra forma de tribulació s' | enfuriï | entorn nostre o dintre nostre, alcem els ulls a Déu, amb una gran | | parlant en general, qualsevol cosa. El senyor Jaggers sobtadament s' | enfurià | de mala manera. —Ja us he avisat una altra vegada —digué tot disparant el | | de sang i de suplicis; oblidada del decòrum, desentesa de l'educació, | enfuriant | -se contra els mateixos objectes llancívols, amb tal de noure qualque | | mogudes per la impietat sobre la divina providència. I no sols ens | enfuriem | contra d'aquells que creiem que ens han perjudicat; sinó que ja ens | | infernades, emperò vós tormenteu les ànimes elegides: els dimonis s' | enfurien | contra els condemnats, i vós us enfurieu contra els predestinats i més | | ànimes elegides: els dimonis s'enfurien contra els condemnats, i vós us | enfurieu | contra els predestinats i més amats per Déu. No, que per vós no hi ha | | per la blavor dels estanys." Les bruixes del gorg s'esvaloten i | enfurien | si hom comet la imprudència de tirar un roc al toll on reposen. Llavors | | que ella no hauria volgut. Quan algun n'arribava a les seves orelles, s' | enfuria | contra la beneficiària: —Ah, reverenda...! En Lluent no havia tengut, ni | | —El cel es fa nit negra de rancúnia. Algú d'aquesta nau ha | enfuriat | son déu. Perdem el fust, el guany sonant, la vida clara; | | l'exhibició! Estic tipa d'ésser monstre de fira; endriac de barraca! M' | enfuria | que m'ensenyin com un ésser d'altre planeta. "Mireu —es diu— en ple |
|
