×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enfurir |
Freqüència total: 94 |
CTILC1 |
i etcètera." La donzella oficial s'endormiscava, i les aigües no s' | enfurien | , i res no ocorria en la llarga calma d'un matí clar, sense cap boira, i el | benèvola indiferència de Jeroni. I quan Jeroni defensava, si més no per | enfurir | -lo, el dret a robar que el seu criat tenia, i es reia del seu amic, | succeïa cada dia. Generalment la senyora usava un llenguatge goiesc i s' | enfuria | contra els parents a la més petita contrarietat. El seu instint mundà, | però sí com a capità general enviat des Govern... L'integrista s' | enfurí | de tal manera que semblava a punt de desintegrar-se. —¡Protest! ¡Protest! | trobar Ós i li va demanar si el seu nom no era ""Cac"". Ós s' | enfurí | i volgué colpir Ratolí, el qual s'amagà al seu darrera i se n'aprofità | nou començaren a miolar; una veu es planyia i suplicava, mentre l'altra s' | enfuria | i amenaçava... La nostra dama badallà, els ulls se li posaren | ens tira els ossos? Esperà una mica i, no sentint la meva resposta, es va | enfurir | : —No dius res, patró? Si ho saps, digues-m'ho perquè també jo sàpiga | se les estrenyien cada vegada més fort, es miraven l'un a l'altre i s' | enfurien | . Vaig témer que no s'abraonessin de nou. —Estrenys fort —digué Zorbàs—; | fa mitja hora, determinant salvatge esglai i exaltació. Elefant s' | enfuria | pels carrers: de dos lampistes que trobà al seu devora, l'un fou mort; | no solament una vegada, sinó una altra i una altra. La seva ànima s' | enfurí | . La conversa cortrencadora continuà: —Rosanna, comprenia que devíeu ésser | i alguns en rebostaren per a l'endemà. Mes ell vermejava i pudia; i s' | enfurí | contra ells Moisès. Cadascú, doncs, en collia cada matí per la bocada del | Tu i tots... així. Feia petar els genolls. —Tots, menys Laia. Els altres s' | enfurien | : —Això, si de cas tu. Amenaçaven: —Que no et masegui! Baixaven pel vessant | no és mala feina, per ara. La mar, fins llavors quieta, començava a | enfurir | -se. Algunes barques retiraven les xarxes. Iniciaven el retorn. —No fos | escopinada. Ni un moment massa d'hora. La fosca esdevé folla. Tremola i s' | enfuria | . Ombres més negres que la nit es llancen, rabioses, damunt nostre, ens | Ara disparen les nostres bateries. Els obusos esclaten vora meu. Això m' | enfuria | fins a la follia; no manca sinó que em matin els propis companys; renego | tots els dies. Generalment la senyora usava un llenguatge goyesc i s' | enfuria | contra els parents a la més petita contrarietat. El seu instint mundà, | Piquen a terra i sembla que li diguin "ja som aquí". Toma la pluja que | enfureix | la seva davallada. Té una gran frescor al cap i als ulls, que se li | l'abric xop. —¿Del tramvia aquí t'has pogut mullar tant? No ho entenc. S' | enfureix | . —No ho entenc! No ho entenc! Quines burxes.— Detura el gest violent. | pel que ens havien informat. Ho vaig explicar a en Quiñones, i va | enfurir | -se fins al paroxisme: —Els afusellarem tots!— A la tarda vaig anar-hi | les gelades i les calors, que porta el rodar del temps, no deus tampoc | enfurir | -te a causa de les injúries que la dolenteria dels homes, segons el seu | emprengueren altra volta aquella cançó estòlida que minuts abans m'havia | enfurit | i que ara m'omplia de dolcesa: "Sono tre spagnuoli, | ell s'havia engrunat el dit amb una pedra, i llavors el doctor Hermes s' | enfuria | , com si hagués anat a interrompre'l un representant de pastes per a sopa. | del càstig mortal. Tremolaven les carns de l'home, el greixim tou, i s' | enfuria | . De sobte s'aixecava, anava a la seva cambra i tornava amb un llibre que | plantes, algunes de les quals estaven, si no edificades, venudes. S' | enfurí | . Semblà que anava a llançar-se sobre l'interlocutor, però altre cop la | tornada als antics privilegis era desig de tota Bretanya i en va el rei s' | enfuria | en sentir-los reclamar. Davant dels barons reunits en el prat de | catòlica, són causa de què les passions s'exaltin i els esperits s' | enfureixin | . Un corresponsal del /Moniteur\ a Barcelona escrivía a principis | enter se passa en continua alternativa. Ara es parla de què els catalans, | enfurits | al principi per les prèdiques dels fugitius contra-revolucionaris, | preparatius i maquinacions, tolerats i a voltes favorescuts pel Govern, | enfuríen | als patriotes. La imaginació n'exagerava el número i el perill: entre els | de Sant Lluís i "empleen la calumnia i els medis més odiosos per a | enfurir | als espanyols contra nosaltres —diu el corresponsal de qui prenem aquests | fent només unes passes maldestres, comptades, ajudada de dos bastons, l' | enfuria | . Aquesta cabòria, però, es va desfer quan un dia, de matinada, quan ell | hagués algun jovenet de caire afemellat. No és estrany, doncs, que ella s' | enfurís | quasi tots els dies amb Sòcrates, però aquest es quedava tan tranquil i | aquest sentit. El just despreci del senyor Maura a la prempsa populaxera | enfureix | cada pich més a n'els rotatius, que venen que flametjen contra | les veles sota l'embat ressonant dels contraris vents | enfurits | per la lluita ferotge que per trofeu a la nau s'endurien? | i els altres déus et castiguen.—" "Així feia jo, i el seu cor llavors s' | enfurí | més encara; i arrabassant el cimal d'una gran muntanya, ens el | duu als marins, a la saó d'estiu. I d'altres s' | enfureix | i els arrabassa amb ones bramejants. Sí, és al mar a | discuteixo. Us dono la raó. Marià Compte, jove, que, quan jo m' | enfureixo | , no hi ha força ni res que em posi aturador. Sóc una fúria ingent de la | d'Ernestina? Segimon Silenci! Valentí També això t' | enfureix | ? Segimon Què se te'n dóna a tu? Valentí A mi molt! Tant | cap a l'home i n'espera una resposta que no té lloc.)] I que això t' | enfuria | perquè no podies pensar en res més? ¿I que un xicot de vint anys té coses | Mestre de Filosofia Com s'entén, senyors! D'aquesta manera cal | enfurir | -se? I no heu llegit el docte tractat que Sèneca va compondre de la | mica retòric— Zeus ha vingut a dir: "Si Aquil·les combat, ara que està | enfurit | per la mort de Patrocle, està fet dels troians. Malgrat el Destí | personificada. Sebastià [(la bufeteja)]: Mala puta! [(Ella s' | enfureix | , se li abraona. Ell la rebutja a bufetades, ella cau de genolls.)] | és apuntar-li darrera el coll. Diable! Quin animalàs! Els llogarrencs s' | enfuriran | quan el vegin mort, per això. És el deota, el déu d'aquests | Era llavors el moment que els altres gossos de la colla udolaven i s' | enfurien | amb gran excitació, i Kotuko els fuetejava la cara amb la llarga tralla | com cep mal aconduhit." "S'amagava de tothom; quan sentia riure, s' | enfuria | : may guaytava 'l cel y sí sempre las puntas de las sèvas sabatas; plorava | provè que Gazabár, qui es el protectòr d'aquell cúlto profá, es dól, s' | enfurex | , y vá sèmpre sercánt nóus médis per fèr-me algun dáñ. D'aquí provè tambè | dura; i, si arriba a batalles amoroses, debades s' | enfureix | , com entre palla batega esmortuït un viu incendi. | ni li importava perquè el que volia era salvar la pell. El remitent s' | enfuria | més i més. Que algú l'impedís fer arribar la carta a la núvia, clamava al | va interrompre, i en picar a la taula es va torçar un dit, la qual cosa l' | enfurí | : —Ha estat pronunciada sentència, dic jo. Tothom ha tingut ocasió de | el matalàs, i el castell va caure a terra. El Morell va simular | enfurir | -se, i la Babà es va apressar a fingir que li demanava perdó a còpia de | ella no passava de ser un instrument i, en certa manera, una espectadora, | enfurida | per la forma com malmenaven aquell senyoret, els etzibà, oblidant-se de |
|