Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i etcètera." La donzella oficial s'endormiscava, i les aigües no s'	enfurien	, i res no ocorria en la llarga calma d'un matí clar, sense cap boira, i el
benèvola indiferència de Jeroni. I quan Jeroni defensava, si més no per	enfurir	-lo, el dret a robar que el seu criat tenia, i es reia del seu amic,
succeïa cada dia. Generalment la senyora usava un llenguatge goiesc i s'	enfuria	contra els parents a la més petita contrarietat. El seu instint mundà,
però sí com a capità general enviat des Govern... L'integrista s'	enfurí	de tal manera que semblava a punt de desintegrar-se. —¡Protest! ¡Protest!
trobar Ós i li va demanar si el seu nom no era ""Cac"". Ós s'	enfurí	i volgué colpir Ratolí, el qual s'amagà al seu darrera i se n'aprofità
nou començaren a miolar; una veu es planyia i suplicava, mentre l'altra s'	enfuria	i amenaçava... La nostra dama badallà, els ulls se li posaren
ens tira els ossos? Esperà una mica i, no sentint la meva resposta, es va	enfurir	: —No dius res, patró? Si ho saps, digues-m'ho perquè també jo sàpiga
se les estrenyien cada vegada més fort, es miraven l'un a l'altre i s'	enfurien	. Vaig témer que no s'abraonessin de nou. —Estrenys fort —digué Zorbàs—;
fa mitja hora, determinant salvatge esglai i exaltació. Elefant s'	enfuria	pels carrers: de dos lampistes que trobà al seu devora, l'un fou mort;
no solament una vegada, sinó una altra i una altra. La seva ànima s'	enfurí	. La conversa cortrencadora continuà: —Rosanna, comprenia que devíeu ésser
i alguns en rebostaren per a l'endemà. Mes ell vermejava i pudia; i s'	enfurí	contra ells Moisès. Cadascú, doncs, en collia cada matí per la bocada del
Tu i tots... així. Feia petar els genolls. —Tots, menys Laia. Els altres s'	enfurien	: —Això, si de cas tu. Amenaçaven: —Que no et masegui! Baixaven pel vessant
no és mala feina, per ara. La mar, fins llavors quieta, començava a	enfurir	-se. Algunes barques retiraven les xarxes. Iniciaven el retorn. —No fos
escopinada. Ni un moment massa d'hora. La fosca esdevé folla. Tremola i s'	enfuria	. Ombres més negres que la nit es llancen, rabioses, damunt nostre, ens
Ara disparen les nostres bateries. Els obusos esclaten vora meu. Això m'	enfuria	fins a la follia; no manca sinó que em matin els propis companys; renego
tots els dies. Generalment la senyora usava un llenguatge goyesc i s'	enfuria	contra els parents a la més petita contrarietat. El seu instint mundà,
Piquen a terra i sembla que li diguin "ja som aquí". Toma la pluja que	enfureix	la seva davallada. Té una gran frescor al cap i als ulls, que se li
l'abric xop. —¿Del tramvia aquí t'has pogut mullar tant? No ho entenc. S'	enfureix	. —No ho entenc! No ho entenc! Quines burxes.— Detura el gest violent.
pel que ens havien informat. Ho vaig explicar a en Quiñones, i va	enfurir	-se fins al paroxisme: —Els afusellarem tots!— A la tarda vaig anar-hi
les gelades i les calors, que porta el rodar del temps, no deus tampoc	enfurir	-te a causa de les injúries que la dolenteria dels homes, segons el seu
emprengueren altra volta aquella cançó estòlida que minuts abans m'havia	enfurit	i que ara m'omplia de dolcesa: "Sono tre spagnuoli,
ell s'havia engrunat el dit amb una pedra, i llavors el doctor Hermes s'	enfuria	, com si hagués anat a interrompre'l un representant de pastes per a sopa.
del càstig mortal. Tremolaven les carns de l'home, el greixim tou, i s'	enfuria	. De sobte s'aixecava, anava a la seva cambra i tornava amb un llibre que
plantes, algunes de les quals estaven, si no edificades, venudes. S'	enfurí	. Semblà que anava a llançar-se sobre l'interlocutor, però altre cop la
tornada als antics privilegis era desig de tota Bretanya i en va el rei s'	enfuria	en sentir-los reclamar. Davant dels barons reunits en el prat de
catòlica, són causa de què les passions s'exaltin i els esperits s'	enfureixin	. Un corresponsal del /Moniteur\ a Barcelona escrivía a principis
enter se passa en continua alternativa. Ara es parla de què els catalans,	enfurits	al principi per les prèdiques dels fugitius contra-revolucionaris,
preparatius i maquinacions, tolerats i a voltes favorescuts pel Govern,	enfuríen	als patriotes. La imaginació n'exagerava el número i el perill: entre els
de Sant Lluís i "empleen la calumnia i els medis més odiosos per a	enfurir	als espanyols contra nosaltres —diu el corresponsal de qui prenem aquests
fent només unes passes maldestres, comptades, ajudada de dos bastons, l'	enfuria	. Aquesta cabòria, però, es va desfer quan un dia, de matinada, quan ell
hagués algun jovenet de caire afemellat. No és estrany, doncs, que ella s'	enfurís	quasi tots els dies amb Sòcrates, però aquest es quedava tan tranquil i
aquest sentit. El just despreci del senyor Maura a la prempsa populaxera	enfureix	cada pich més a n'els rotatius, que venen que flametjen contra
les veles sota l'embat ressonant dels contraris vents	enfurits	per la lluita ferotge que per trofeu a la nau s'endurien?
i els altres déus et castiguen.—" "Així feia jo, i el seu cor llavors s'	enfurí	més encara; i arrabassant el cimal d'una gran muntanya, ens el
duu als marins, a la saó d'estiu. I d'altres s'	enfureix	i els arrabassa amb ones bramejants. Sí, és al mar a
discuteixo. Us dono la raó. Marià Compte, jove, que, quan jo m'	enfureixo	, no hi ha força ni res que em posi aturador. Sóc una fúria ingent de la
d'Ernestina? Segimon Silenci! Valentí També això t'	enfureix	? Segimon Què se te'n dóna a tu? Valentí A mi molt! Tant
cap a l'home i n'espera una resposta que no té lloc.)] I que això t'	enfuria	perquè no podies pensar en res més? ¿I que un xicot de vint anys té coses
Mestre de Filosofia Com s'entén, senyors! D'aquesta manera cal	enfurir	-se? I no heu llegit el docte tractat que Sèneca va compondre de la
mica retòric— Zeus ha vingut a dir: "Si Aquil·les combat, ara que està	enfurit	per la mort de Patrocle, està fet dels troians. Malgrat el Destí
personificada. Sebastià [(la bufeteja)]: Mala puta! [(Ella s'	enfureix	, se li abraona. Ell la rebutja a bufetades, ella cau de genolls.)]
és apuntar-li darrera el coll. Diable! Quin animalàs! Els llogarrencs s'	enfuriran	quan el vegin mort, per això. És el deota, el déu d'aquests
Era llavors el moment que els altres gossos de la colla udolaven i s'	enfurien	amb gran excitació, i Kotuko els fuetejava la cara amb la llarga tralla
com cep mal aconduhit." "S'amagava de tothom; quan sentia riure, s'	enfuria	: may guaytava 'l cel y sí sempre las puntas de las sèvas sabatas; plorava
provè que Gazabár, qui es el protectòr d'aquell cúlto profá, es dól, s'	enfurex	, y vá sèmpre sercánt nóus médis per fèr-me algun dáñ. D'aquí provè tambè
dura; i, si arriba a batalles amoroses, debades s'	enfureix	, com entre palla batega esmortuït un viu incendi.
ni li importava perquè el que volia era salvar la pell. El remitent s'	enfuria	més i més. Que algú l'impedís fer arribar la carta a la núvia, clamava al
va interrompre, i en picar a la taula es va torçar un dit, la qual cosa l'	enfurí	: —Ha estat pronunciada sentència, dic jo. Tothom ha tingut ocasió de
el matalàs, i el castell va caure a terra. El Morell va simular	enfurir	-se, i la Babà es va apressar a fingir que li demanava perdó a còpia de
ella no passava de ser un instrument i, en certa manera, una espectadora,	enfurida	per la forma com malmenaven aquell senyoret, els etzibà, oblidant-se de

Pàgina 1 (de 2)

50 següents