×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enfurismar |
Freqüència total: 213 |
CTILC1 |
que sentia, i totes sabíem que ho havia fet a posta. Donya Maria s' | enfurismà | i va imposar un càstig a Mila. Mila hagué d'estar tota la tarda de | a mesura que se li anaven esgotant les forces, a mesura que les aigües s' | enfurismaven | més al seu entorn i els combatien. Apartava un tronc, i un altre de nou | , i li preguntava si li feia mal, i em vaig esforçar a consolar-lo. Ell s' | enfurismava | com no es pot imaginar amb les nostres bromes; el ferien cruelment, i | animals, vull provar de pintar-la a ella tal com és... Però el pare s' | enfurisma | si sap que pinto. L'infeliç! Diu que això són cabòries que em distreuen | i el gendre que sí i el llogater que no fins que el llogater es va | enfurismar | molt i va agafar l'os de be que tenia al plat i el va tirar contra el | mirada de boig! —declarà el doctor Grau a la tertúlia. El senyor Llibori, | enfurismat | per la desobediència del fill, al cap de pocs dies fulminava una venjança | ullassos com los teus, un cor com lo teu, gran, simpátich fins quan s' | enfurisma | , quan me punxa y 'm fá sanch... Lo diner, lo diner! Aquí só jo pera | Abans havia estat inútil intentar la reconciliació, però abans s' | enfurismava | , s'arborava de furor, se li encenia la veu; ara, no: havia convertit el | i, per consegüent, de no ser el que és. Espero que aquestes subtileses no | enfurismaran | ningú. De fet, no són subtileses: em limito a afirmar que, per a l'home, | cap al cloure's del cinquè o sisè mes del seu retret, i quan la pesta s' | enfurismava | més violentament a fòra, que el príncep Pròspero entretingué els seus mil | perfectament segurs de sentir-lo. Començaren de rondinar qui-sap-lo, i d' | enfurismar | -se sota les seves cadenes, i de sentir un daler d'alleujament i | llegir el diari. Quina gent tan badoca hi ha pel món! i la velleta s' | enfurismava | , tot rondinant paraules colèriques. De sobte una explosió de veus i | ampla per ella; i una mossegada prop de la cua només hauria servit per | enfurismar | Nag. —Cal que sigui al cap —es digué, a la fi: —al cap, | I era una mirada tan trista, tan desolada... Si aquell bon home s'hagués | enfurismat | i me n'hagués dites quatre de fresques, no hi hauria pensat més; però no, | de pujades i dreceres. Ella sortia una gràcia que a ell tenia privilegi d' | enfurismar | -lo. I era de davançar-lo molt, muntant, per exemple, tot d'una tirada | si fóssiu jo? —Bé, potser no —digué Alícia en un to amorosidor; no us hi | enfurismeu | . I tanmateix em plauria de mostrar-vos la nostra gata Dina: em penso que | A la santa pau. —Que descanseu. Un d'ells, en Cebrià. La seva veu s' | enfurismava | : —Algun dia el passaré per la pedra. A tall de ganivet. Ja ho he dit. | N'estic més que tipa de tots. Callà, els ulls envidriats. Tornava a | enfurismar | -se: —Per a tots sóc una qualsevol. Una pellofa. I tu ets com els altres | . —Que no apreti a córrer i, d'un bót, no pari a França. Climent s' | enfurismava | : —Quietud, us dic. Què us heu pensat? No n'hi ha gaires com la meva | Mai no podien saber quina cosa li vindria de gust i quina altra l' | enfurismaria | . Un got al cantell d'una taula, un guisat massa abundós, desvetllaven les | calia domesticar-lo o renunciar a la minsa distracció dels diumenges. S' | enfurismà | contra ella mateixa. ¿Per què el suportava? ¿Per què no es desfeia | imposava, a poc a poc, la seva llei. Però a vegades el xicot s' | enfurismava | per un pessic de la ficel·la més penetrant que els altres, o per exigir | totes les maldats, així que li trencaven el plat bonic. Per acabar-lo d' | enfurismar | contra en Cassanella, vingué el masover de cal Pobric a denunciar-li que | voleu saber! —féu en Bau. —Qui us ha portat? —Una dama que quan s' | enfurisma | té molt males bromes —seguí responent-li en Bau. —Una dama? —li preguntà | ell, amb la mà alçada. —Si em toques, sabràs tu qui és en Bau quan s' | enfurisma | . El pirata es limità a llençar unes malediccions en alarb, cosa que deixà | de la maniobra i es posava a tota vela fugint del seu encalç. Això | enfurismava | terriblement els pirates, i tot eren renecs i malediccions, perquè | Està cagat de por: veritat és que ell també és novell ací. Però jo m' | enfurismo | de pensar que aquells jovenets corren per allà fora i ell s'està amagat. | en el jaç del gos. Davant d'aquesta deplorable realitat, el gos s' | enfurisma | . Quan el gos veu la tortuga se li acosta i amb la pota la inverteix, la | de peu, feren el natural xivarri. Es posaren a esvoletegar. El sergent s' | enfurismà | d'una manera creixent. —Aquests pollastres... ¿vols fer el favor de fer | convé d'ésser bon minyó. Però espereu-vos. Aquest nostre Joan, així que s' | enfurismava | una mica, ja feia servir les dents o els punys o les urpes. Això per a | d'acarar-se amb l'esdeveniment. Aleshores aquell encerclament dolorós l' | enfurismà | i al seu entorn tot prengué un aire hostil i revoltant. Aquella idea d'un | adolorit... I aquell desequilibri intern de fatigues i desvetllaments l' | enfurismava | i aleshores una estranya energia semblava difondre's per tot el seu | sinó que radica en el propi ésser, és a dir, quan el subjecte s'enfada i | enfurisma | amb sí mateix per considerar-se, per ex., incapaç a priori | segons es tracti de la raça blanca o de races d'altre color. Al blanc l' | enfurisma | que un altre ésser, que no és com ell, vulgui ésser-ho i es | unes vegades, enfadant-se contra sí mateix —per sentir-la— i, unes altres, | enfurismant | -se contra els motius aparents de la seva gènesi. Tot quant hem exposat | cordial alegria. El mateix va fer el seu marit, home nerviós, propens a | enfurismar | -se, però en el fons càndid i sentimental com una criatura afalagada. | de la gorra xarolada i de les tres inicials de llautó TPF a la solapa, s' | enfurisma | . "Vergonya per als barcelonins de bons sentiments que toleren aqueixa | que enraonava amb el xofer. En voler saber de què parlaven, la Riteta s' | enfurismà | , i el marit va arrupir-se, espaordit. Ella deia que treballava. Alguns | del port va dir-me que aquella xicota hi entenia. Ves si jo!... Ella s' | enfurismà | més. Ell la va correspondre amb crits i interjeccions de pes; li va | vicari, de la doctrina, sabés que la mira, com la renyaria, ell que s' | enfurisma | perquè, sortint de lliçó els diumenges, la mainada se li'n va al cinema a | alguna cosa i que saben poc o res. D'aquí ve que els examinats per ells s' | enfurismen | contra mi, i no contra ells, i fan córrer que hi ha un cert Sòcrates | a un dejuni rigorós, i són: 1 Moisès romp les taules de la llei, | enfurismat | per la idolatria dels seus seguidors. 2 El grec Epistemon | un home pugui esser cronometrador. L'aparició del cronometrador al taller | enfurisma | tothom, començant per l'encarregat. El cronometrador ho sap, i pren bon | als bucs. No és tan sols que no volen pagar el deute, sinó que encara s' | enfurismen | , tot amenaçant-lo, fins que una o altra el pica. —Rellamp! —s'enfada | cap al mas. Davant el portal l'esperava l'amo; en veure la despulla s' | enfurismà | altra vegada retraient-li que, si hagués cercat l'ovella tot el dia, com | bru, petulant. En sentir lladrar els gossos a bord de l'"Unicorn" s' | enfurismava | i cridava insults a la dona i als animals: "Merda per la tia i els | de la marquesa de Leiris li ha conferit una tibantor de cursileria que ha | enfurismat | sempre els Vilardell. L'avi Vilardell era fabricant de sabates. Més ben | l'escàndol i que intervingués la Justícia. Al Parlament alguns diputats s' | enfurismaren | . La minoria comunista interpel·lava el govern i al·ludia obertament al | nins l'havien voltat i cridaven "roig, roig", tot tirant-li pedres; s' | enfurismava | i el defensava amb les ungles si algú esmentava l'estada a Barcelona, | no hi ha injustícia pitjor que la del fatalisme biològic. Els demagogs s' | enfurismen | davant el privilegi immerescut del ric de naixement. La situació social, |
|