Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que sentia, i totes sabíem que ho havia fet a posta. Donya Maria s'	enfurismà	i va imposar un càstig a Mila. Mila hagué d'estar tota la tarda de
a mesura que se li anaven esgotant les forces, a mesura que les aigües s'	enfurismaven	més al seu entorn i els combatien. Apartava un tronc, i un altre de nou
, i li preguntava si li feia mal, i em vaig esforçar a consolar-lo. Ell s'	enfurismava	com no es pot imaginar amb les nostres bromes; el ferien cruelment, i
animals, vull provar de pintar-la a ella tal com és... Però el pare s'	enfurisma	si sap que pinto. L'infeliç! Diu que això són cabòries que em distreuen
i el gendre que sí i el llogater que no fins que el llogater es va	enfurismar	molt i va agafar l'os de be que tenia al plat i el va tirar contra el
mirada de boig! —declarà el doctor Grau a la tertúlia. El senyor Llibori,	enfurismat	per la desobediència del fill, al cap de pocs dies fulminava una venjança
ullassos com los teus, un cor com lo teu, gran, simpátich fins quan s'	enfurisma	, quan me punxa y 'm fá sanch... Lo diner, lo diner! Aquí só jo pera
Abans havia estat inútil intentar la reconciliació, però abans s'	enfurismava	, s'arborava de furor, se li encenia la veu; ara, no: havia convertit el
i, per consegüent, de no ser el que és. Espero que aquestes subtileses no	enfurismaran	ningú. De fet, no són subtileses: em limito a afirmar que, per a l'home,
cap al cloure's del cinquè o sisè mes del seu retret, i quan la pesta s'	enfurismava	més violentament a fòra, que el príncep Pròspero entretingué els seus mil
perfectament segurs de sentir-lo. Començaren de rondinar qui-sap-lo, i d'	enfurismar	-se sota les seves cadenes, i de sentir un daler d'alleujament i
llegir el diari. Quina gent tan badoca hi ha pel món! i la velleta s'	enfurismava	, tot rondinant paraules colèriques. De sobte una explosió de veus i
ampla per ella; i una mossegada prop de la cua només hauria servit per	enfurismar	Nag. —Cal que sigui al cap —es digué, a la fi: —al cap,
I era una mirada tan trista, tan desolada... Si aquell bon home s'hagués	enfurismat	i me n'hagués dites quatre de fresques, no hi hauria pensat més; però no,
de pujades i dreceres. Ella sortia una gràcia que a ell tenia privilegi d'	enfurismar	-lo. I era de davançar-lo molt, muntant, per exemple, tot d'una tirada
si fóssiu jo? —Bé, potser no —digué Alícia en un to amorosidor; no us hi	enfurismeu	. I tanmateix em plauria de mostrar-vos la nostra gata Dina: em penso que
A la santa pau. —Que descanseu. Un d'ells, en Cebrià. La seva veu s'	enfurismava	: —Algun dia el passaré per la pedra. A tall de ganivet. Ja ho he dit.
N'estic més que tipa de tots. Callà, els ulls envidriats. Tornava a	enfurismar	-se: —Per a tots sóc una qualsevol. Una pellofa. I tu ets com els altres
. —Que no apreti a córrer i, d'un bót, no pari a França. Climent s'	enfurismava	: —Quietud, us dic. Què us heu pensat? No n'hi ha gaires com la meva
Mai no podien saber quina cosa li vindria de gust i quina altra l'	enfurismaria	. Un got al cantell d'una taula, un guisat massa abundós, desvetllaven les
calia domesticar-lo o renunciar a la minsa distracció dels diumenges. S'	enfurismà	contra ella mateixa. ¿Per què el suportava? ¿Per què no es desfeia
imposava, a poc a poc, la seva llei. Però a vegades el xicot s'	enfurismava	per un pessic de la ficel·la més penetrant que els altres, o per exigir
totes les maldats, així que li trencaven el plat bonic. Per acabar-lo d'	enfurismar	contra en Cassanella, vingué el masover de cal Pobric a denunciar-li que
voleu saber! —féu en Bau. —Qui us ha portat? —Una dama que quan s'	enfurisma	té molt males bromes —seguí responent-li en Bau. —Una dama? —li preguntà
ell, amb la mà alçada. —Si em toques, sabràs tu qui és en Bau quan s'	enfurisma	. El pirata es limità a llençar unes malediccions en alarb, cosa que deixà
de la maniobra i es posava a tota vela fugint del seu encalç. Això	enfurismava	terriblement els pirates, i tot eren renecs i malediccions, perquè
Està cagat de por: veritat és que ell també és novell ací. Però jo m'	enfurismo	de pensar que aquells jovenets corren per allà fora i ell s'està amagat.
en el jaç del gos. Davant d'aquesta deplorable realitat, el gos s'	enfurisma	. Quan el gos veu la tortuga se li acosta i amb la pota la inverteix, la
de peu, feren el natural xivarri. Es posaren a esvoletegar. El sergent s'	enfurismà	d'una manera creixent. —Aquests pollastres... ¿vols fer el favor de fer
convé d'ésser bon minyó. Però espereu-vos. Aquest nostre Joan, així que s'	enfurismava	una mica, ja feia servir les dents o els punys o les urpes. Això per a
d'acarar-se amb l'esdeveniment. Aleshores aquell encerclament dolorós l'	enfurismà	i al seu entorn tot prengué un aire hostil i revoltant. Aquella idea d'un
adolorit... I aquell desequilibri intern de fatigues i desvetllaments l'	enfurismava	i aleshores una estranya energia semblava difondre's per tot el seu
sinó que radica en el propi ésser, és a dir, quan el subjecte s'enfada i	enfurisma	amb sí mateix per considerar-se, per ex., incapaç a priori
segons es tracti de la raça blanca o de races d'altre color. Al blanc l'	enfurisma	que un altre ésser, que no és com ell, vulgui ésser-ho i es
unes vegades, enfadant-se contra sí mateix —per sentir-la— i, unes altres,	enfurismant	-se contra els motius aparents de la seva gènesi. Tot quant hem exposat
cordial alegria. El mateix va fer el seu marit, home nerviós, propens a	enfurismar	-se, però en el fons càndid i sentimental com una criatura afalagada.
de la gorra xarolada i de les tres inicials de llautó TPF a la solapa, s'	enfurisma	. "Vergonya per als barcelonins de bons sentiments que toleren aqueixa
que enraonava amb el xofer. En voler saber de què parlaven, la Riteta s'	enfurismà	, i el marit va arrupir-se, espaordit. Ella deia que treballava. Alguns
del port va dir-me que aquella xicota hi entenia. Ves si jo!... Ella s'	enfurismà	més. Ell la va correspondre amb crits i interjeccions de pes; li va
vicari, de la doctrina, sabés que la mira, com la renyaria, ell que s'	enfurisma	perquè, sortint de lliçó els diumenges, la mainada se li'n va al cinema a
alguna cosa i que saben poc o res. D'aquí ve que els examinats per ells s'	enfurismen	contra mi, i no contra ells, i fan córrer que hi ha un cert Sòcrates
a un dejuni rigorós, i són: 1 Moisès romp les taules de la llei,	enfurismat	per la idolatria dels seus seguidors. 2 El grec Epistemon
un home pugui esser cronometrador. L'aparició del cronometrador al taller	enfurisma	tothom, començant per l'encarregat. El cronometrador ho sap, i pren bon
als bucs. No és tan sols que no volen pagar el deute, sinó que encara s'	enfurismen	, tot amenaçant-lo, fins que una o altra el pica. —Rellamp! —s'enfada
cap al mas. Davant el portal l'esperava l'amo; en veure la despulla s'	enfurismà	altra vegada retraient-li que, si hagués cercat l'ovella tot el dia, com
bru, petulant. En sentir lladrar els gossos a bord de l'"Unicorn" s'	enfurismava	i cridava insults a la dona i als animals: "Merda per la tia i els
de la marquesa de Leiris li ha conferit una tibantor de cursileria que ha	enfurismat	sempre els Vilardell. L'avi Vilardell era fabricant de sabates. Més ben
l'escàndol i que intervingués la Justícia. Al Parlament alguns diputats s'	enfurismaren	. La minoria comunista interpel·lava el govern i al·ludia obertament al
nins l'havien voltat i cridaven "roig, roig", tot tirant-li pedres; s'	enfurismava	i el defensava amb les ungles si algú esmentava l'estada a Barcelona,
no hi ha injustícia pitjor que la del fatalisme biològic. Els demagogs s'	enfurismen	davant el privilegi immerescut del ric de naixement. La situació social,

Pàgina 1 (de 5)

50 següents