Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'abundància —comenta l'informador indígena—, ells [els indis] els han d'	engalipar	(/coax them\) amb aquesta finalitat." (Michelson /1\,
al menjador. Les llàgrimes em queien de vergonya i de ràbia. M'havien	engalipat	com el darrer dels Tonis. M'havia deixat dur pel nas per aquell llagoter
i em ficava també als barris turcs. I sembla que la meva veu va	engalipar	una rica musulmana. Va cridar un vell hodja, li omplí la mà de monedes:
tenia deu anys més que la Paulina, i era un perfecte tarambana. Havia	engalipat	la pobra donzella; però ell, en la passió de Paulina, no hi cercava res
difícil de veure el teu germà; ballava amb ella. Entre les giravoltes, m'	engalipí	per a acostar-me a ells i, ostensivament, descarada, l'esguardí a ell; jo
em deixà un fill que, gràcies a la veïna —aquella moixa que em volia	engalipar	— pogué anar endavant. ¿Què dirà de mi el meu fill quan s'assabente? No sé;
singulars de la primeria, cada un malfiant-se, aparentment, que l'altre l'	engalipés	. —Vós amb una casa amable! —digué el senyor Jaggers. —Ja que no té
tu, camí negre, el pitjor de tots. Res de fer el maula ni de voler	engalipar	-nos amb parauletes dolces. Sabem de sobres que no menes a res de bo, però
magarrufes grasses pròpies dels adroguers, altres caps d'ala en l'art d'	engalipar	, pel seu tracte amb minyones de servei. Hi havia un seguit de frases
anys, que es commovien rotundament amb el París històric, es deixessin	engalipar	pel sensualisme desvergonyit dels escenaris. Allò per a mi era nou. Jo
mica de moneda. Les coses havien sortit tan rodones que Bóveda no sols	engalipà	la seva mare; va realitzar la filigrana d'extreure trenta duros d'un
de coses durà pocs anys i, bo i suposant que no fos ja un parany per a	engalipar	els pobles oprimits i l'imperi tsarista, el partit comunista varià aviat
als astròlegs (i avui encara és així) uns aires de saberuts capaços d'	engalipar	qualsevol, fins i tot a un Heròdot. Serà cert, si voleu, que arran d'un
ple: la nit de fi d'any. Es que la veu corre i el públic no es deixa	engalipar	. Alguns números venien de Madrid i eren del programa del Price en la nova
qüestió és que allò que presentin faci bonic i que, a més, emocioni. Per	engalipar	els que miren no vé d'un pam. Executat el salt, una sola vegada, el
per agraïment, uns altres de signe contrari. Però el públic no es deixa	engalipar	. Al Price, tot i que entre tots plegats volguessim inflar les suposades
la seva ment i l'ha convertit en un testimoni de Belzebub. No et deixis	engalipar	per les seves paraules afalagadores, que són una mentida. Encamina'l de
confecció que havien establert, "ja saps, xiquet, sobretot no et deixes	engalipar	, o no farem res, elles sempre ploren..." "Sí, senyor Corella." "Bé
Blai, "és que diu que si el Joanet té dos fills d'una bagassa que l'ha	engalipat	de mala manera allà a Oviedo, o no sé on collons que para." "Qui ho diu
vides". Crec que els morts són els únics éssers als quals mai no podran	engalipar	els "vius" de torn. Eon More (Barcelona). * * * [14]
viuen com mullê i marit. Ell prou veu que la dòna se li arrima	engalipant	-lo i que no val un floc; però encara que ho vegi se la estima,
un rosega, que havia ja fet molt de mal entre els homes. Em va	engalipâ	amb son enginy, i va endur-se'm, fins que arribéssim a Fenícia,
a estudiar medicina. Estudiar, estudiar..., fer-ho veurer, vui dir, a fi d'	engalipar	a la meva dòna, i amb els contes d'anar a conferencies a casa del
criteri propi, per tal d'exercir justícia amb la seguretat que no t'	engalipen	. Com tot el que és fet nostre, és simple. Com tot el que és genial, és
S'ha acabat, José de Mendoza y de Echagüe! Mendoza: M'has	engalipat	, traïdora! Maureen: No t'ho creguis. Estava disposada a fugir
amb els seus crits, ni plantem d'esgarria-matrimonis ni ens dediquem a	engalipâ	els marits. Si no que aquí aguantem tot el sant dia i amb les flors que
calma, ordre, seguretat, equilibri. Em comprometo a concedir-les, no t'	engalipo	. Vasthi fugí, jo em quedo i romandré. Vasthi no féu mai res del que
l'escanyes com si fos un colomí! I es van amuntegar deutes, i deutes, i	engalipant	-lo primorosament, oblidava paraules i manlleutes i parlava tan sols de
ja esteu fart de trenca-colls! Damiá I que a un home com vos, us	engalipin	i us duguin ben lligat pels aiguamolls! Pensar que aquella mula, que ja
Així et rebentessis! Ets un desvergonyit i un barrut ja de naixença! Ens	engalipes	i no has gosat explicar-nos res a nosaltres, que ens hem escarrassat; no
fi Los encants micomicons? Jo tinch por que ab tas rahons Tú tractas de	engalipar	me; ¿Com podrás assegurarme Que lo que dius succeyeix, Si me has dit ara
sachs dins la gorga. Per l'any vuyt, los sometents de La Garrotxa	engaliparen	una columna francesa, fentla caure en la ratera. Quan fou al estrem del
escut ab l' or dels Mareschs!... t' han parat lo filat... t' han sabut	engalipar	. —Oh! pare!... —Si, ara que están arruinats volen que sigui l' hereu
l'Alt de la Roca, per tal que un altre manic s'hi miri a volè'	engalipar	-te. I el diví porquerol li deia llavors en resposta: —Sí, foraster, que em
i no les miré. Xuso en volia tres i el Xurro es quedà servit. Pretenia	engalipar	-me. Fití les cartes: un deu i un as. Merda. Encenguí un celta i
un somriure. —Quiero —contestà el Xurro, immutable. M'havia	engalipat	. —Escalera de color, músculos. Me la mostrà, era bella com un
vinc a oferir-vos un treballet. —Fes un resum —inquirí Nevera. —Vull	engalipar	Sandokan. —M'apunte —digué el Penjoll, que intentà fer una ponència de la
amb alguns. De tota manera, les cintes les envien a l'estranger. T'han	engalipat	, Barrera. Jo de tu alçaria el vol. —Amb açò que tinc entre mans no els
molt será qu' als meus companys com vulgui no ls'	engalípi	. Justament ara com ara, alló del sufragi ha mort,
sorprendre-la amb les mans a la maleta, ho he vist clar: la Lilí m'havia	engalipat	com a un passarell. Miqueló Però, en aquesta ocasió, els
botiga, i ella. Ella també trobava que el paper era massa fosc. Ens van	engalipar	. Després el pintor va recollir els diners —que jo li donava en un sobre,
fet trontollar, fins al punt de témer que l'antiquària m'havia tornat a	engalipar	. Però jo n'havia parlat amb la Mercè, i vaig anar a sopar amb l'Arquer
a tots: Guaita el Libori! Guaita quin vol de peix per sucar molla! Volia	engalipar	amb esquer de trampa i el banyulenc s'ha endut l'ham i la fluixa! Això
l' últim ral. Quartos fá... també pessetas lo patriota que	engalipa	, y ab las mans sobre sa tripa clama "¡viva la
de fatal fruyta de garrofas s' atipa! ni 'l diable l'	engalipa	, ni als propis descendents gíra la truyta." "¡Oh burrical
un bacó: las soltanas feu sortir per manegarli la pipa, y "¡á mi ningú m'	engalipa	! minyonas, els hi va dir. He resolt de tal fandango sortirmen de un cop
mai de portar a la cambra cap tia d'amagat perquè no em vaig atrevir a	engalipar	-ne cap. A Palma no vaig cardar. Manetes i prou. Jo i Mallorca vivíem molt
si ho recordo bé, vaig començar a tenir-ne mala consciència. No perquè	engalipés	en Rebull. En Rebull havia fatxendejat massa amb les històries del seu
salparen. Van tornar de tant en tant, però els laietans ja no es deixaren	engalipar	. El senyor Esteve tindria un toc de fenici. A no trigar, els laietans en
heu fet canviar el número de telèfon i no me n'heu dit res, m'heu volgut	engalipar	amb viatges i amb matrícules d'universitats estrangeres, fins i tot m'heu

Pàgina 1 (de 3)

50 següents