 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb engalipar |
Freqüència total: 73 |
CTILC1 |
| l'abundància —comenta l'informador indígena—, ells [els indis] els han d' | engalipar | (/coax them\) amb aquesta finalitat." (Michelson /1\, | | al menjador. Les llàgrimes em queien de vergonya i de ràbia. M'havien | engalipat | com el darrer dels Tonis. M'havia deixat dur pel nas per aquell llagoter | | i em ficava també als barris turcs. I sembla que la meva veu va | engalipar | una rica musulmana. Va cridar un vell hodja, li omplí la mà de monedes: | | tenia deu anys més que la Paulina, i era un perfecte tarambana. Havia | engalipat | la pobra donzella; però ell, en la passió de Paulina, no hi cercava res | | difícil de veure el teu germà; ballava amb ella. Entre les giravoltes, m' | engalipí | per a acostar-me a ells i, ostensivament, descarada, l'esguardí a ell; jo | | em deixà un fill que, gràcies a la veïna —aquella moixa que em volia | engalipar | — pogué anar endavant. ¿Què dirà de mi el meu fill quan s'assabente? No sé; | | singulars de la primeria, cada un malfiant-se, aparentment, que l'altre l' | engalipés | . —Vós amb una casa amable! —digué el senyor Jaggers. —Ja que no té | | tu, camí negre, el pitjor de tots. Res de fer el maula ni de voler | engalipar | -nos amb parauletes dolces. Sabem de sobres que no menes a res de bo, però | | magarrufes grasses pròpies dels adroguers, altres caps d'ala en l'art d' | engalipar | , pel seu tracte amb minyones de servei. Hi havia un seguit de frases | | anys, que es commovien rotundament amb el París històric, es deixessin | engalipar | pel sensualisme desvergonyit dels escenaris. Allò per a mi era nou. Jo | | mica de moneda. Les coses havien sortit tan rodones que Bóveda no sols | engalipà | la seva mare; va realitzar la filigrana d'extreure trenta duros d'un | | de coses durà pocs anys i, bo i suposant que no fos ja un parany per a | engalipar | els pobles oprimits i l'imperi tsarista, el partit comunista varià aviat | | als astròlegs (i avui encara és així) uns aires de saberuts capaços d' | engalipar | qualsevol, fins i tot a un Heròdot. Serà cert, si voleu, que arran d'un | | ple: la nit de fi d'any. Es que la veu corre i el públic no es deixa | engalipar | . Alguns números venien de Madrid i eren del programa del Price en la nova | | qüestió és que allò que presentin faci bonic i que, a més, emocioni. Per | engalipar | els que miren no vé d'un pam. Executat el salt, una sola vegada, el | | per agraïment, uns altres de signe contrari. Però el públic no es deixa | engalipar | . Al Price, tot i que entre tots plegats volguessim inflar les suposades | | la seva ment i l'ha convertit en un testimoni de Belzebub. No et deixis | engalipar | per les seves paraules afalagadores, que són una mentida. Encamina'l de | | confecció que havien establert, "ja saps, xiquet, sobretot no et deixes | engalipar | , o no farem res, elles sempre ploren..." "Sí, senyor Corella." "Bé | | Blai, "és que diu que si el Joanet té dos fills d'una bagassa que l'ha | engalipat | de mala manera allà a Oviedo, o no sé on collons que para." "Qui ho diu | | vides". Crec que els morts són els únics éssers als quals mai no podran | engalipar | els "vius" de torn. Eon More (Barcelona). * * * [14] | | viuen com mullê i marit. Ell prou veu que la dòna se li arrima | engalipant | -lo i que no val un floc; però encara que ho vegi se la estima, | | un rosega, que havia ja fet molt de mal entre els homes. Em va | engalipâ | amb son enginy, i va endur-se'm, fins que arribéssim a Fenícia, | | a estudiar medicina. Estudiar, estudiar..., fer-ho veurer, vui dir, a fi d' | engalipar | a la meva dòna, i amb els contes d'anar a conferencies a casa del | | criteri propi, per tal d'exercir justícia amb la seguretat que no t' | engalipen | . Com tot el que és fet nostre, és simple. Com tot el que és genial, és | | S'ha acabat, José de Mendoza y de Echagüe! Mendoza: M'has | engalipat | , traïdora! Maureen: No t'ho creguis. Estava disposada a fugir | | amb els seus crits, ni plantem d'esgarria-matrimonis ni ens dediquem a | engalipâ | els marits. Si no que aquí aguantem tot el sant dia i amb les flors que | | calma, ordre, seguretat, equilibri. Em comprometo a concedir-les, no t' | engalipo | . Vasthi fugí, jo em quedo i romandré. Vasthi no féu mai res del que | | l'escanyes com si fos un colomí! I es van amuntegar deutes, i deutes, i | engalipant | -lo primorosament, oblidava paraules i manlleutes i parlava tan sols de | | ja esteu fart de trenca-colls! Damiá I que a un home com vos, us | engalipin | i us duguin ben lligat pels aiguamolls! Pensar que aquella mula, que ja | | Així et rebentessis! Ets un desvergonyit i un barrut ja de naixença! Ens | engalipes | i no has gosat explicar-nos res a nosaltres, que ens hem escarrassat; no | | fi Los encants micomicons? Jo tinch por que ab tas rahons Tú tractas de | engalipar | me; ¿Com podrás assegurarme Que lo que dius succeyeix, Si me has dit ara | | sachs dins la gorga. Per l'any vuyt, los sometents de La Garrotxa | engaliparen | una columna francesa, fentla caure en la ratera. Quan fou al estrem del | | escut ab l' or dels Mareschs!... t' han parat lo filat... t' han sabut | engalipar | . —Oh! pare!... —Si, ara que están arruinats volen que sigui l' hereu | | l'Alt de la Roca, per tal que un altre manic s'hi miri a volè' | engalipar | -te. I el diví porquerol li deia llavors en resposta: —Sí, foraster, que em | | i no les miré. Xuso en volia tres i el Xurro es quedà servit. Pretenia | engalipar | -me. Fití les cartes: un deu i un as. Merda. Encenguí un celta i | | un somriure. —Quiero —contestà el Xurro, immutable. M'havia | engalipat | . —Escalera de color, músculos. Me la mostrà, era bella com un | | vinc a oferir-vos un treballet. —Fes un resum —inquirí Nevera. —Vull | engalipar | Sandokan. —M'apunte —digué el Penjoll, que intentà fer una ponència de la | | amb alguns. De tota manera, les cintes les envien a l'estranger. T'han | engalipat | , Barrera. Jo de tu alçaria el vol. —Amb açò que tinc entre mans no els | | molt será qu' als meus companys com vulgui no ls' | engalípi | . Justament ara com ara, alló del sufragi ha mort, | | sorprendre-la amb les mans a la maleta, ho he vist clar: la Lilí m'havia | engalipat | com a un passarell. Miqueló Però, en aquesta ocasió, els | | botiga, i ella. Ella també trobava que el paper era massa fosc. Ens van | engalipar | . Després el pintor va recollir els diners —que jo li donava en un sobre, | | fet trontollar, fins al punt de témer que l'antiquària m'havia tornat a | engalipar | . Però jo n'havia parlat amb la Mercè, i vaig anar a sopar amb l'Arquer | | a tots: Guaita el Libori! Guaita quin vol de peix per sucar molla! Volia | engalipar | amb esquer de trampa i el banyulenc s'ha endut l'ham i la fluixa! Això | | l' últim ral. Quartos fá... també pessetas lo patriota que | engalipa | , y ab las mans sobre sa tripa clama "¡viva la | | de fatal fruyta de garrofas s' atipa! ni 'l diable l' | engalipa | , ni als propis descendents gíra la truyta." "¡Oh burrical | | un bacó: las soltanas feu sortir per manegarli la pipa, y "¡á mi ningú m' | engalipa | ! minyonas, els hi va dir. He resolt de tal fandango sortirmen de un cop | | mai de portar a la cambra cap tia d'amagat perquè no em vaig atrevir a | engalipar | -ne cap. A Palma no vaig cardar. Manetes i prou. Jo i Mallorca vivíem molt | | si ho recordo bé, vaig començar a tenir-ne mala consciència. No perquè | engalipés | en Rebull. En Rebull havia fatxendejat massa amb les històries del seu | | salparen. Van tornar de tant en tant, però els laietans ja no es deixaren | engalipar | . El senyor Esteve tindria un toc de fenici. A no trigar, els laietans en | | heu fet canviar el número de telèfon i no me n'heu dit res, m'heu volgut | engalipar | amb viatges i amb matrícules d'universitats estrangeres, fins i tot m'heu |
|
