×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enganxar |
Freqüència total: 1540 |
CTILC1 |
recollia les seves labors i regava les plantes del balcó. A vegades s' | enganxava | una flor al pit; després sortia al portal, on Mila del Santo esperava les | cavalcadura, amb la qual anaven llaurant les terres; de tant en tant l' | enganxaven | també a voltar la sínia. Tot: homes, bèsties, terres, edifici, oferia un | les pedres amb què els peus ensopeguen i sagnen, les romegueres on s' | enganxen | i s'esquincen els vestits; els sots que és forçós rodejar; els espadats, | la mà pel rostre eixugant-se la suor; té la gola seca; la llengua se li | enganxa | al paladar i per les seves mans passa un continu tremolor: no pot dominar | la immigració de gent del Sud és més abundosa. Ja als primers dies, van | enganxar | -li un paper a la vidriera de la botiga (alhora taverna i tenda de | trobat o no l'han trobat? —pregunta ell. —Vós, a callar. —Se m' | enganxa | la boca, si callo. —Que sou pesat! Observa que la porta del quiròfan es | D'altra banda, es va enfredorint, els pantalons i la camisa se li han | enganxat | al cos, la humitat el penetra cada cop més profundament. Sent que una de | gairebé calba, li brilla en tot de reflexos humits on la llum sembla | enganxar | -se com en un paper atrapamosques. Quan finalment abandonen la cova i han | van recollint d'un a un els ossos d'una banda, els examinen, els | enganxen | un número del feix d'etiquetes que tenen davant, sobre una taula baixa, i | és una altra secció. El segon funcionari acaba de llepar una etiqueta, l' | enganxa | en una ròtula i, una mica despectiu, comenta: —Tot això són camàndules. | —En principi, cranis dolicocèfals joves. —N'hi ha molts —fa el xicot, | enganxa | una etiqueta al fèmur i el projecta cap a l'altra banda, on cau sobre una | —diu. Es passa el dors d'una etiqueta per la llengua, però abans d' | enganxar | -la atura el gest, torna a mirar l'os que té a les mans—. És molt | i idíl·lic. —Sacseja un fragment de nervi entortolligat que se li ha | enganxat | als dits—. Vull que ho continuï essent —acaba en el precís moment que un | s'aturen un moment a contemplar els dos funcionaris impertèrrits que van | enganxant | etiquetes amb perfecta regularitat, indiferents a la cortina d'aigua que | vermellosos, pica de peus per desfer-se dels excrements que se li han | enganxat | a les sabates... —Ja t'ho deia que potser no l'havien matada. Encara que | ni mirar-lo, es limita a seguir les evolucions de la ploma pel paper on s' | enganxa | repetidament perquè és massa esponjós, i ell passa a l'altre costat, on | . —Aquesta? La hi pren dels dits. —Sí. —Molt bé. Ja només cal | enganxar | -la. Es replega una mica i furga dins el caixó, a l'alçada dels peus. En | espasmòdic abans d'admetre un glop d'aire dens i raspós que se li | enganxa | pel paladar. S'asfixia. S'asfixien tots. B·, 20. VI - 3. VIII. | de les Puces. Es recorda de tant en tant del vell invàlid i el noi i fa | enganxar | la calessa i passa dos o tres dies, intranquil, a les Torres de Padrós. | d'aquell clima. Uns dies assenyalats la dida se l'enduia a Barcelona. | Enganxaven | la tartana que en Tai portava a bon trot. No podien córrer massa, la | contemplar la ciutat emmurallada des de la seguretat de les Torres, fa | enganxar | la calessa i entra, amb un permís especial que li ha costat quart i ajuda | cartes velles, amb uns cartons de l'any de la picor, i tot retallat i | enganxat | per unes mans puerils, sense cap mena de lògica, obeint només que a un | Jo rai! ¿Els ocells es paren a les branques per reposar, oi? ¿El vesc | enganxa | , oi? Doncs jo pujo dalt d'un arbre, n'envesco les branques i quan l'ocell | arxiducal es trobava a la possessió de S'Estaca. L'arxiduc prohibí que | enganxassin | els cavalls. Aleshores Viborny fugí en una barca, i el sol d'agost, sumat | immerescuda. L'innocent! Una mala causa l'havia fet | enganxar | amb la policia: es va apuntar per repartir les fulles | confondre, i mesos tard, es va aclarir que s'havia | enganxat | els dits. Quiet per fi (l'ull de les dones a sobre), | i allà van quedar els enagos. Vaig saltar per sobre, vaig estar a punt d' | enganxar | -m'hi un peu i vinga córrer com si m'empaitessin tots els dimonis de | i prou jardinet de la iaia. Va fer una mena de bressol de fusta i el va | enganxar | a la moto. Agafava el nen com si fos un paquet, que només tenia mesos, el | per la tavella, que ja era fet exprés per no haver d'arrencar i | enganxar | el rètol cada vegada. Vaig passar la targeta en blanc entre el vidre i el | dos canons penjada a l'espatlla. I tot era calor, molta calor, la roba s' | enganxava | a l'esquena i els llençols s'enganxaven per tot el cos i la gent vivia | era calor, molta calor, la roba s'enganxava a l'esquena i els llençols s' | enganxaven | per tot el cos i la gent vivia esparverada. L'adroguer de sota de casa va | entre els ciris i el paraigua, perquè una barnilla se li havia | enganxat | amb la gira de la butxaca, i la mica d'aire que li empenyia la mantellina | vel i la senyora Enriqueta amb la boca plena d'agulles de picar li anava | enganxant | vel i corona als cabells. La Rita, un cop vestida, semblava una nina. Vam | vaig acabar el ball amb el meu fill, el collaret de perles de cria es va | enganxar | amb un botó de la seva jaqueta de soldat i totes les perles van rodolar, | eren peus que havien caminat molt i quan seria morta potser la Rita me'ls | enganxaria | amb un imperdible perquè estiguessin ben junts. I l'Antoni va obrir el | gran sospir, tornà a mirar el seu home i aleshores amb un somriure; ell s' | enganxà | al somriure d'ella, i pels ulls del marit hi passà com una llambregada | ho feia simulant que la preocupava la política i el món intel·lectual; s' | enganxava | a l'epidermis quatre idees vulgaríssimes, i amb el perfum d'aquestes | dona per ell tot sol, encara que sigui una dona de les que a les nits s' | enganxen | al gec esfilagarsat d'un bastaix, encara que sigui només que per una | perquè l'atzar, que guiava la cua de l'ase i el pinzell que li havien | enganxat | , pogués donar un resultat tan bell i tan apreciable, des del punt de mira | pot anar ornada amb platons, té mosquetes i guaspes amb anelles per tal d' | enganxar | la beina ("et sunt in dicta corrigia fivella et tres mosquete | discretament i sense pensar-hi, en humitejar els segells amb saliva per | enganxar | -los—, foren, en molts d'aspectes, veritables esnobs: d'altra banda, el | aplanada sobre el marbre mostrant la creu o la cara. El meu company s'hi | enganxà | a l'instant. Els altres jugaven amb monedes de deu cèntims. Ell proposà | companyia. És com a la matinada, quan dorms amb una prostituta i se t' | enganxa | a la pell la tebior del seu cos. Baldament no vulguis, una mica d'aquesta | sentit mai a Barcelona. És quelcom de pútrid, de moll, de resclosit que s' | enganxa | a la pell. Una olor que no he oblidat mai més. Davallem devers el centre. | descregut o poca-solta, que el mateix dia del sant dels menestrals | enganxava | un forcat a una cavalleria, encara que sense rella, i feia com si | pandereta i postisses eren els instruments musicals. Els balladors | enganxaven | als dits les castanyetes de fusta que portaven flocs acolorits amb les | encara entraran a la taverna a explicar la bulla de la vesprada i s' | enganxaran | allí tota la nit. Les tavernes estan plenes de parroquians. No obstant, | un sac. Prou! Ja prou mofa. I el bou s'aventa contra l'home, segur d' | enganxar | -lo. L'home, però, s'ha apartat ràpid, i el cap de la bèstia ha | caiguts, capbaixos, gairebé sense respirar. Els vostres morts se us | enganxen | i us quedeu immòbils per por d'ensopegar-hi si us permeteu el més petit | de mesurar les nostres forces. Darwin. —No veig la necessitat d' | enganxar | el món del sensori amb el dels efectes. Però, és que em sembla que no he |
|