Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de sotabarba. "És la cultura i la intel·ligència destil·lades", es va	enganyar	Zeus, força cansat de tantes recents lluites i enterbolit per la
per escarmentar de soca-rel l'indiscret, li va enviar Thànatos. Sísif va	enganyar	amb afalacs el terrible missatger fins a aconseguir, encadenant-lo, de
En realitat, parla, sense veu, millor que molts homes i no ens	enganya	mai. En definitiva, és un gos com centenars de milers d'altres. Borda a
a aquest alt preu, serà molt prolongada, de segur, o Lòxias m'hauria	enganyat	, i no, és paraula d'un déu, i quin!, i m'aprecia massa per burlar
d'etiqueta, m'he de distreure, com un moix pel gener, amb Admet, que m'	enganyarà	amb mi mateixa, si sóc jo o no sóc jo, el poca-pena, parenceria al roig
hores del sobri, net, desinteressat plaer intel·lectual, que mai no ens	enganya	. I us sentireu potser més propers a Déu, existeixi o no, compti o no per
en el propi mirall ocult, límpid, fred, sever, incanviable, que no	enganya	mai. Dionís No hi ha res més allunyat de nosaltres que l'entusiasme.
encetaria alguna becaina. No, no es tracta d'un viatge massa llarg, fóra	enganyar	-los, però abans penso arribar-me, allerant-me de voltar, a Egipte. Sí
i m'han entès. Que s'atinguin, doncs, a les instruccions rebudes. Jo no	enganyo	, ordeno. És fàcil de manar-los, pobra gent, conec els meus sotmesos, i el
de dir-li una paraula, més que fos una paraula, perquè no se n'anés trist,	enganyat	pel silenci d'ella. Una mortal ansietat se li retratava al rostre, i era
. M'ho tenia promès: m'ho jurà per la memòria de la seva mare. No em podia	enganyar	. El sacerdot envià a buscar el vell Costa i, després d'haver-li declarat
davant la casa: comentaven amb veus aïrades, culpaven el seu fill d'haver	enganyat	Mila, proferien amenaces, imprecacions, blasfèmies, que la tempesta no
tots li'n fan cas... Fins jo, quan m'oblido de qui és, gairebé em deixo	enganyar	. Però, el fons, no res. Una cosa segura és que se m'ha clavat a casa
maneres no eren les d'una dona vulgar. Ella continuava parlant: —Ell va	enganyar	-se... Però ara m'espera... Jo vaig a trobar-lo... He d'anar-hi
sola al llit; d'aquell moment que havia pogut comprovar que ell l'havia	enganyada	, que, faltant a la seva promesa, l'havia deixada sola a la ciutat; tot el
vegada dubtant que parlés en veritat, però el rostre d'ella no el podia	enganyar	. —Ho dius de veritat, Sileta? Ella per tota resposta li va estrènyer la
ja vestida, i quan estigueren fora, li pregà que la perdonés per haver-la	enganyada	, que en realitat el que desitjava era que l'acompanyés al cementiri, a
recíproc a propòsit de la bestiesa, tot marxaria millor. No ens hem pas d'	enganyar	: encara que les aparences ens facin creure que els pitjors mals de la
por com pot i com Déu li ho dóna a entendre. I tampoc no ens hem pas d'	enganyar	: tothom és covard per comparació a algú altre. Ja podeu ser tan temeraris
una divinitat iracunda, o si més no tendencialment iracunda? I si no m'	enganyo	, sant Tomàs d'Aquino també feia les seves distincions quant a l'essència
d'escriure o de pensar, duu el fracàs en el seu mateix origen. No s'	enganyava	el tètric i avorrit Eclesiasta. Tot està ja dit, tot està ja pensat. ¿Qui
que del personatge cervantí feia un dia l'Eugeni d'Ors. L'Ors, si no m'	enganyo	, tractava de confrontar don Quixot amb Ulisses, a fi de deduir-ne, és
seu favor: la netitud del designi. El mal ve a continuació: don Quixot s'	enganya	de cap a cap pel que fa a la realitat més immediata. On hi ha molins veu
virtut que més gràcia li faci. Els excessos —vertaders excessos, no ens	enganyem	— són l'única cosa que amenitza la vida. Temps Mentre dormiu us creix la
ara és el guàrdia qui paga la festa, perquè la veu efeminada diu: —Us ha	enganyat	! Ell es recolza contra la muntanya de papers, a poc a poc s'hi enfila per
Però no em feu fer discursos. Els discursos són per a ells que han d'	enganyar	i mentir... Si cap de vosaltres té alguna raó vàlida per a oposar-se a
que arribaria un moment en què s'haurien forçosament de parlar. Jaume s'	enganyava	. En el cor de Borra, sota la capa de l'oblit aparent, s'havia anat
N'havia sentit parlar a les ties. Deien que era una mala bèstia perquè	enganyava	el marit, "no entenc per què d'aquestes històries n'han de fer
dir-te, doncs, que jo he fet l'amor amb altres homes però que no t'he	enganyat	, si tanmateix no hi crec, en l'engany? T'he estat fidel? Pens que sí;
encara que només sigui visual, amb les costes d'Espanya. I jo no voldria	enganyar	-me a mi mateix, i és per això que, ara que sóc a les acaballes de la
a l'acció amb la flonjor dels ressorts socials dels no assimilats. No ens	enganyéssim	pas: els moviments epilèptics de la nostra història, els actes
veure una supervivència jueva en cada nas ganxut del país. I molt més s'	enganyen	aquells que ens atribueixen formes judaiques en la conducció dels nostres
fou airejada com a consubstancial amb el temperament català. No ens	enganyéssim	de cap manera. El pairalisme fou un sistema decadent de relacions
És una qüestió que sempre m'ha preocupat. La mare jura que el serpent va	enganyar	-la. Ja costa de creure, però admetem-ho... Quer· ¿Qui t'ha
... Jo us estimo, Caín, tant a tu com a la teva senyora mare. Quan la vaig	enganyar	—amb permís!— quan la vaig enganyar, no sabia què em feia... Us estimo, sí
a la teva senyora mare. Quan la vaig enganyar —amb permís!— quan la vaig	enganyar	, no sabia què em feia... Us estimo, sí, i perquè us estimo, he vingut avui
plau, l'exerceixo a contracor, sense vocació... Jo, amics meus, vaig ser	enganyat	, jo era un àngel! Jo... Quer· Per favor! Ja ho sabem...
gaire bé. /Amèlia\ Quina mentida! /Andreu\ No, no t'	enganyo	. Ara mateix... No sé, em penso que no serà gran cosa. El metge vindrà de
Em manaràs i jo obeiré. /Andreu\ Pobra Xela! Per què vols que t'	enganyi	? I t'estimo, potser. Perquè tu ets com abans i jo sóc el mateix Andreu.
Tot sol, gairebé cec de tanta lepra. Demà me'n vaig —no us	enganyo	aquest cop—. Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes com
"Digues, per què em vas fer confiar en mi?" T'he pogut	enganyar	, cor tan perplex? "M'has volgut subornar, caut,
de gin. I aquest sobtat esparveret que riu de ser bo amb mi, m'	enganya	amb gust de sal i ens rebolquem com algues en cabdell.
que el llampegueig desficiós m'ha fet témer que t'	enganyés	. Jo que no sé deixar el servei, massa fàcil, del cor absurd,
a dir com se troba. Júlia. [(Deixant-se conduir.)] I m'	enganyareu	, ja ho sé! No, mare, no; deixeu-me; barreu la porta; no
casa se m'ha fet insuportable. Ernestina. Què estàs dient! Com t'	enganya	el desig! Tu ets incapaç de resistir els planys i les súpliques; no
va dir que allò dels llaços era un estudi que la senyora tenia fet, per	enganyar	i fer creure que era molt innocent. Que de totes maneres, havia de fer
de Sant Gervasi. Però el manyà de Sants, el seu gendre l'havia pogut	enganyar	dient-li que era mestre d'obres, i que, de reixats, en necessitava
ell s'adonava que anava enganyat. Se n'adonava més que no pas jo que l'	enganyava	. I quan parlàvem de dur-lo a la colònia, abans de dur-l'hi, abaixava
sóc inútil del mig i, amb vostè, ja em trobo una família feta. I no vull	enganyar	ningú, va dir, Natàlia. XL Vaig pujar al pis com una mosca balba
de comprometre ningú i a més a més, és de debò, és autèntic. Jo no els	enganyo	, i costa de trobar una persona així. Vostès no saben les repugnàncies que

Pàgina 1 (de 95)

50 següents