×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb engegar |
Freqüència total: 2603 |
CTILC1 |
és objecte de controvèrsia", defugia Pulcre, una mica vermell. I va | engegar | sense avís previ, amb una declamació de festa de final de curs en un | visitar." En un to festiu i mundà, mecànic però no per complet fals, que | engegava | sense ni ja adonar-se'n, quan esqueia, des de la seva reculada, | més naturals —i dramàtiques— propensions a practicar el lament i a | engegar | la reivindicació, l'una cosa i l'altra en defensa "de los de sa | que, en començar l'atac a Almudévar, es van trobar que les municions no s' | engegaven | . La gent no obeïa. Quan es tractava d'enviar-los a primera línia | prop de la porta que un badoc complaent manté oberta, quan tot d'una s' | engega | un dels renovadors d'aire. De fet, és un ventilador que brunzeix | i s'adreça al lavabo, llardós i ennegrit, amb tot de senyals de mans, | engega | l'aigua, però ara són tots tres que criden: —Tanqueu de seguida! És | Es queda sol amb la dona més jove que el mira amb atenció mentre ell | engega | l'aigua i s'estremeix sota l'impacte del doll glaçat. —Et puc rentar | Bona tarda, senyors! Es col·loca darrera el volant, tanca la portella i | engega | . Els altres dos se'l miren, immòbils i tibats, com si es trobessin en | de fer tota la volta a la muntanya. Tanca la porteta al seu darrera i | engega | l'ascensoret que arranca amb una sacsejada violenta que gairebé l'obliga | El té allí mateix, en un racó d'ombra on n'hi ha dos més, l'empeny sense | engegar | -lo i, amb un seguit de maniobres, l'acula a frec de caixa. Fins aleshores | —D'acord —crida ell per damunt dels espetecs del motor que l'home acaba d' | engegar | —. Però aquesta és la vostra lògica, precisament. Us hi segueixo perquè és | panses, gairebé a punt d'agredir-se, fins que el jutge es veu obligat a | engegar | darrera l'altre vehicle que avança uns tres metres. Torna a frenar i, | la noia dels ulls verds—. Començarem per vós. —I al seu company—: Ja podeu | engegar | . —Edat —diu l'altre. —Vint-i-tres —contesta la noia, però el de l'ull | seva taula, on ara l'esperen dues dones, una d'elles amb paraigua. S'han | engegat | més altaveus, de darrera la porta propera es filtren les paraules | l'encarregat per tal de fer-se sentir. Es culiva al costat de la butaca, | engega | el seu aparell de ràdio, va cercant amb el dial, fins que troba una | seu damunt, el toca per l'espatlla. —És necessari? —Com? —Si és necessari | engegar | la ràdio! —Obligatori, és! —crida l'home—. Estimula el treball! —però | ni missatges suspectes—. Està bé —fa aleshores, desencisat. L'altre ja ha | engegat | el cotxe que espetega sorollós entre una gran fumera negra que xarboteja | ho devia haver contat? Ara començava a veure on anava i estigué a punt d' | engegar | -lo on ell sabia i nosaltres també; però se sentia intrigat. "¿On anirà a | a l'altre barri. El vell Narro no el deixà acabar. S'aixecà renegant, | engegà | el Boni tres vegades a fer les punyetes de rigor i el deixà tot sol, amb | de nit, quan se'n tornava a la masia, esperar-lo darrera d'un cantó i | engegar | -li un tret per darrera! La idea d'aquell perill no el deixà dormir, | , què hi busco, jo, en tot això? Un dia sóc capaç d'empipar-me i | engegar | -ho tot... Ella plorava. —No t'enfadis. Jo... —Tu també hi tens culpa | de ta mare, n'estic fins al capdamunt; estic decidit a no veure't més i a | engegar | -ho tot a fer p... Ta mare és una maula, que en tota la seva vida no | en el nacre perfecte del marisc. La gent de Marsella, tova o tibant, s' | engega | entre copa i copa, deixant anar el reguerol de pebre de la farsa. Són | Les postes de sol en aquesta enorme pista d'aigua salada s' | engeguen | amb un luxe aclaparant. El sol té un espai infinit per a poder col·locar | imprevist, com tres enormes cetacis, que passaren abans-d'ahir, bufant i | engegant | serrells i serpentines d'aigua pels forats del nas, negres i soferts, com | que vàrem fumar, i amb l'accent absolutament vieux port, que | engegava | el meu camarada entre les dents negres, em va obrir una gana franca i | que floten dins d'aquest clima, quan no hi són per obligació o per | engegar | la dentadura. A Tahití, des de fa bastants anys, l'administració | mariners, els indígenes i la societat de la colònia que no mira prim s' | engeguen | al ball i a la barrila dels saltataulells. A darrera hora es balla | hora pujaren a bord una colla de cantadors i cantadores i començaren a | engegar | les lúgubres i dolces cançons tahitianes, a mitja veu, amanides amb un | amb el governador entrant i el governador sortint, un canó ha | engegat | onze canonades, els soldats han fet sonar la mitja dotzena de trompetes | que la lluna que veiem de nits, i totes posseïen perillosos poders i | engegaven | conjurs malèfics sobre els més vells habitants de Tahití. Si algú | amb la cara molt seriosa, volent dissimular tot el que ha begut. A la fi | engeguem | , enmig de les aclamacions i de l'entusiasme del personal de la boda. El | de terròs, i, com que n'hi va posar bastant a la boqueta, la criatura va | engegar | un plor i vomità tres glops de llet damunt de la meva camisa. El Pare | del país, dolça, lúgubre i monòtona, alternada amb algun cuplet dels que | engega | la ràdio de Papeete. El local és ple a vessar i el soroll dominant és de | que els voltaven. I així es descabdellà la nova colonització del camp, s' | engegaren | els enginys tèxtils, floriren les indústries, s'armà l'estol mercantívol | una llarga atmosfera de guerra civil. És en aquest moment que Catalunya s' | engega | Castella endins, en una de les arrencades més generoses de la seva | Borbons. Europa s'oposà a un canvi que capgirava l'equilibri continental; | engegà | , una vegada més, la màquina guerrera, i per aquesta escletxa s'esmunyí la | tot ho deixaria estar... Qui l'ha feta que la pac. Es governador hauria d' | engegar | aquesta genteta, anglesotes i franceses, que no sabem ni qui són ni d'on | ¿Quan tots érem senyorets i lluïsos superfins i | engegàvem | rodolins com els ases pets? La vela, la vinya verda, | closques de síndria i ampolles buides de cervesa i pels terrats també | engegaven | coets. I pels balcons. Veia cares lluents de suor i nois que es passaven | amb el mosso, que tenia ganes, va dir, de ballar un vals, en Quimet va | engegar | un pas doble esbojarrat i el mosso i jo semblàvem fletxes amunt i avall i | em veia massa estona callada em preguntava, què, com va la vida? L'hora d' | engegar | el barret al foc era quan tornàvem fent ziga-zagues per la carretera | els turmells i només faltava que em lliguessin un fil a la cama i que m' | engeguessin | a volar. Al terrat, voltada de vent i de blau, estenent la roba, o | a passos petits i amb el cap endavant i endarrera com maquinetes ben | engegades | . I des d'aquell dia no vaig poder estendre la roba al terrat perquè els | de trinxera a trinxera però que si un badava i treia el cap a fora li | engegaven | un tret i l'estenien. Em va dir que no els faltava menjar i que tothom | mateix a dir que em demanava? I l'Antoni li va dir que sí i la Rita es va | engegar | a riure altra vegada, ha, ha, ha, i a l'últim li vaig dir que ja | al dinar vestit de soldat i va ballar vestit de soldat. I vam haver d' | engegar | els ventiladors, i les roses de paper, amb el vent artificial, | que en la besada explosiva que la xicota va fer en els llavis de Bobby, | engegant | -li nas amunt les escorrialles de fum que li quedaven a les genives. | dit xic de Mado pels llavis, i ella, amb una rialla gairebé musical, va | engegar | els dos homes dintre el menjador. En el menjador de Mado hi havia | es va sortir de res; el seu cervell trufat d'hereu de casa bona va acabar | engegant | els llibres enlaire i fent-se el propòsit de viure amb l'esquena dreta. |
|