Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fiaria ni mica. Nara. Tan bonic que és! Abel. ¿Em vols	engelosir	amb un àngel, ximpleta? Adam. Apa, som-hi. Poseu-vos bé. ¿
em fugia de dintre com un riu i no me la podien aturar. L'Antoni es va	engelosir	de la nena i l'havia de vigilar molt. Un dia el vaig trobar enfilat en un
el vici de la neteja— la tia Paulina passava uns drames terribles; s'	engelosia	d'una i avorria l'altra. Les minyones l'explotaven, l'atabalaven, li
alliberar-la dels esguards profans (del marit) i dels altres homes; i s'	engelosia	de pensar que els altres homes mirarien Laura amb insistència; li
que, de cap a cap de món, devien enviar-se els dos enamorats! I Teresa s'	engelosia	més, de rera la finestra estant, en contemplar la felicitat d'aquella
dit que el Girona mai no seria poeta, cosa que m'havia preocupat i	engelosit	, i dins el meu cor va desvetllar-se el desig o l'ambició d'ésser el poeta
i la curiositat de les meves. Això l'havia irritat immediatament, potser	engelosit	. Pocs moments després de trobar-nos asseguts al menjador, vaig endevinar
i bla, canvia de forma al buf del vent. Veia Zorbàs fumant, i em vaig	engelosir	. Vaig estirar la mà i agafar la pipa. Me la vaig mirar amb emoció. Era
Lluites de Deu Mentres tant, veia Raquel que no tenía fills a Jacob. I	engelosí	's Raquel de sa germana. I diu a Jacob: —Dona'm fills, o jo mor.
jo i ta mare i tos germans a adorar, davant teu, en terra? I sos germans s'	engelosiren	contra d'ell. Mes son pare servava la cosa. Sos germans se n'eren anats a
el seu company de mal ull. Les franqueses que es prenia amb la noia l'	engelosien	feroçment. L'altre, molt expert en afers d'aquesta mena, li endevinà la
de nois i noies de la seva edat. El bàrbar no trobà pas cap motiu per a	engelosir	-se com solia. A l'entorn d'ells dos començaven de notar-se els efectes
d'ençà que estic malalt, es desfà en atencions per la petita. Serà per	engelosir	la mitjana, si tu vols, per tal d'obtenir més aviat... o més sovint...
l'arrogància, la supèrbia de Tallafer! Heus-la aquí l'eura arrapada que s'	engelosia	damunt la seva bellesa! Ara la pietat, dins el cor d'Alina, s'esbadellà
remei de les gotez i lez hi havia de comptar davant zeu. Totz doz ez van	engelozir	de mi i quan em deixava l'un em prenia l'altre. I totz doz per zeparat em
pel que feia a ésser jo destinat a Estel·la, que ell se n'havia ofès i	engelosit	, o bé que realment s'oposava a aquell projecte i no hi volia saber res.
en què ell aniria al seu estatge i romandríem tots dos sols, però a ell l'	engelosia	evidentment de deixar-nos-hi, i vetllà fins tard. Tombà la mitjanit abans
dur, endurir; car, encarir; rar, enrarir; darrer, endarrerir; gelós,	engelosir	; curiós, encuriosir; gros, engrossir; ros, enrossir; petit, empetitir;
portat de Barcelona dos encarregats, paletes i fusters; amb això havia	engelosit	i irritat els industrials de la localitat. El Capítol Catedral, instigat
Per exemple, ¿quants s'han fixat en el germà gran del Fill pròdig, que s'	engeloseix	del retorn i de la reconciliació del germà petit? Fixeu-vos-hi tanmateix
rialla, ha allunyat l'aclaparament, indigne de tu. Jo, que m'havia	engelosit	de la teva rialla tan plaent, que algun cop havia pensat i tot que
repenjava al seu braç i ella somreia. Però no eren feliços. La Quitèria s'	engelosia	per no res. Quan varen contar-li les anades d'en Batista a casa la
... No pas amb mi, que t'entregires per no mirar-me a la cara. I m'	engeloseix	fins el cap de núvol que el vent s'emporta si el mires amb goig. No
amb la seva mare. Jo li dono la raó, perquè em sembla que a la meva dona l'	engeloseix	que sigui tan vistosa. Fins ara semblaven germanes, però té por que
aires de superioritat. Vestia modestament perquè la senyoreta Sofia no s'	engelosís	. Havia hagut de viure apagada. La seva mare era planxadora, s'havia matat
Havia fet veure que era el seu predilecte per evitar que la Sofia no s'	engelosís	massa del seu amor per la Maria. Tot d'una féu parar el cotxe. Baixà i
això que era molt menuda. Però quan arribà el pobret Jaume, de seguida s'	engelosí	. I en Ramon també. L'havien martiritzat molt." Masdéu la interrompé per
tant estimava el senyor aquells gossets, que la muller, amb el temps, s'	engelosí	. Sempre els tenia presents davant els ulls, i, amb la mirada reprensiva o
que sí, que només li demanava que esperàs uns mesos. En Bernat es va	engelosir	i un bon dia digué a na Margalida que volia anar a fer Amèriques. Plors i
la vitalitat i l'empenta del renaixement ho imposen. No valdria la pena d'	engelosir	-se per l'ús exclusiu de l'idioma, si no fos mantenidor i verb a la vegada
gairebé involuntari de la seva superioritat, i això no podia deixar d'	engelosir	una mica els qui se sentien impotents. El Tamboriler —diu Moragas,
la desfícia: cal no fer queixa de l'amor rebel, no	engelosir	, ni dir que t'és propícia, i ésser només, i llargament, fidel!
és molt feliç. XXVIII La partença Si t'	engelosia	el camí, que em prengués com una estimada fidel a mon
embolcat la negra nuu de la mort. Però per ventura ha degut	engelosir	-se'n un déu, el qual ha deixat aquell tot sol privat de
les hores em facin corona. Fill Com salvatgina	engelosida	pel cadell, jo la vida passaria vora d'ell.
d'aquests altres. Tota aquesta vida que has viscut sense que jo hi fos, m'	engeloseix	. Maria. Jo acabo de néixer ara, amor meu! La meva vida passada
un ull que enamora, i una ximple com jo, que tothora l'enyora, anar-se a	engelosir	d'un pobre senyoret, sol, tristoi, mig malalt i tocat del bolet. Vaja!
retornar-te a ella: ella és qui m'hi ha tramès. Segimon Em vol	engelosir	... Quin parany de femella! ella amb el seu marquès! Valentí No
els cimals; i allunyant-te, desprès, d'aquesta terra,	engeloseix	el príncep d'Anglaterra, brindant el vi millor amb els reis més
seu nom, tot allò que és material i és d'ell, és meu també però el que m'	engelosseix	és que hagi perdut per a mi aquell entusiasme que el feia vora meu
a tenir la Lupa, si vols... o la Clareta, fresca com una rosa, o podràs	engelosir	-les amb tantes dones com et plauran... Ha! ha! ha! Toni Seràs el
.)] El seu pare... [(A Lluïsa.)] No voldria pas que se n'	engelosís	... però gairebé em fa tanta il·lusió que ella em pugui dir pare, com que
l'inconscient depravació d'aquella noya, que may s'hauría escandalisat ni	engelosit	si ell hagués obrat d'igual manera ab ella, l'acte li hauría pogut
que no tenia en lo mon altre consol, altra il·lusió que élla, s' havia	engelosit	del amor que profesava al noy Bach y la gelosía li feya veure la qüestió
per ella, y cor per ella y vaig comensar á veurel patir y desesperarse y	engelosir	se... —Tú per no ésser menos que ell —interrumpí lo més mofeta de sos
que ell —interrumpí lo més mofeta de sos companys de taula— te 'n vares	engelosir	també... —Mira, creu que més de duas vegadas m' ha assaltat aquest
molt. No es pas qu' envejés la sort de mos companys, no; pero m'	engelosía	que la gent no llegís ab l' interés que las sevas ma ignorada planeta.
ja tothom nos creya de fet promesos y repromesos, comensá en Carles á	engelosir	se y més engelosirse, —ben sens motiu, t' ho juro,— importunantme ab son
creya de fet promesos y repromesos, comensá en Carles á engelosirse y més	engelosir	se, —ben sens motiu, t' ho juro,— importunantme ab son desvarieig á totas
al dómino; encare que, somogut per l' amor propi, á voltas fins m'	engelosia	, enlluhernat pels primerissos raigs de sa explendorosa estrella, may

Pàgina 1 (de 2)

50 següents