×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb engendrar |
Freqüència total: 1612 |
CTILC1 |
va aconseguir amb mònita que les tenebres, ben avingudes i barrejades, | engendressin | , com per distret miracle, una parella lluminosa, l'Èter i Hèmera. De tota | després de pondre l'ou. Uranos Gea, sola o en companyia, no parava d' | engendrar | i parir, tal com li esqueia. Com que l'erudició és molt pesada i, a més, | imatge amb tanta passió, que en va néixer Kentauros. Aquest monstre va | engendrar | més tard, entès amb les eugues que pasturaven prop del Pèlion, a | quan aquest encetava l'angoixa de l'adolescència. "Les verges negres, | engendrades | per la Nit, serventes d'Hades, van i vénen entre els combatents, o volen | arreu de més horrible. Amb ella i amb altres unions repulsives, Forkys ha | engendrat | Thoosa, la nimfa de les tempestes, la trista i lamentable Escil·la, | D'altres encuriosits per llinatges asseguren que Escil·la va ser | engendrada | per Forkys o per Krataeis, que remou el pèlag amb ires violentíssimes. Si | enorme, amb escames de color canviant, la resta anatòmica. Varen | engendrar | Hydré, que plovia fort quan sovint actuava, i els dos gossos Cèrber i | del gran heroi de Tessàlia. Citaré Arió, el corser meravellós d'Adrast, | engendrat | tal vegada pel déu del mar amb Demèter. I Pegàs, el poltre amb ales, | mans de l'hora baixa. Coronis A Tessàlia, Coronis o Cornella, jove nimfa | engendrada | pel sever rei Flègias, va mantenir col·loquis amb Apol·lo i va concebre'n | Pulcre Trompel·li, però prosseguia, impertèrrit, la lliçó: "La Nyx va | engendrar | la son i els somnis, la mort, les Moires, el frau, la vellesa, la venjança | i després va sacrificar la pobra Ifigènia, que el brètol en mi havia | engendrat | , li constava. És que aquestes petiteses no m'havien de doldre forçosament | la matrona. "No en va aconseguir de tu, ell, ni el pare que l'havia | engendrat | ", recitava irreprotxablement la noia. "Trista de mi", cloïa a la | mental, en el laberint que arreu transportava. Pel que fa al noi, el vaig | engendrar | , no ho nego, però no l'he tractat gaire i no l'aprecio gens. I examinant- | del poble i deixant que la noia seguís el seu destí. Tot això havia | engendrat | en ell un estat d'indecisió, de neguit, respecte a Mila; estat que ella | de sensibilitat gairebé malaltissa en què el motiu més insignificant | engendrava | en ell una terrible excitació barrejada d'un sentiment estrany de temors; | o posar-se a riure. En el fons, la vista d'aquella escena anava | engendrant | en ell un sentiment d'ombriva i creixent irritació. No sabia bé quins | altres fills grans escampats per les illes. No se sap qui fou el qui va | engendrar | una altra criatura de Madame Tu: una xicota grassa, dolça i tova, amb un | desvetllat pel flux i reflux de les circumstàncies històriques, | engendra | , en primer lloc, una permanent tensió vital, desenvolupa determinades | els musulmans, sobreeixir en el moment d'enfonsar-se l'Imperi carolingi i | engendrar | una societat diferenciada. Això és el que Catalunya deu al feudalisme, i | ell mateix s'anomena —amb raó— el pare del mal i de la misèria? Mira, jo | engendraré | fills i filles, em sembla. I els meus fills engendraran altres homes i | misèria? Mira, jo engendraré fills i filles, em sembla. I els meus fills | engendraran | altres homes i altres dones; i seguint sempre així i remuntant els temps | vers els camps de rostoll.)] Aquelles feixes t'esperen. Treballar i | engendrar | altres fills i altres filles... "En treball menjaràs de la terra". "En | el Temps, i el pensament, exaltat sobre l'escuma errabunda, | engendrés | ocells sense nombre que el seguissin, oh blancs, gais cavallers | Si en el meu cos carnal solament un triomf inefable va poder-me | engendrar | contra la nit i el no-res (entre els braços del pare, oh mare | nuesa, i ens hem mirat en la nostra solitud, i hem | engendrat | després fills i filles, al llarg de tot el tedi del nostre | tantes famílies de la seva mena, estimaven de la pagesia que els havia | engendrat | , només que la renda, sempre esquilmada i filtrada per la sornagueria de | posar al món per casualitat, a la tardania, quan ja estava mig esgotat d' | engendrar | fills; considerava que don Tomàs no havia fet res per a ell; que no havia | era únic entre les seves coneixences; si la seva manera de procedir havia | engendrat | escàndol, la majoria de les seves amigues seguien tractant-la com si tal | que els fills de Déu s'ajuntaren amb les fembres i | engendraren | la nissaga dels gegants. Agar I A | ric menja pa d'ordi, pels pobres no n'hi ha; la fam els crims | engendra | ; se mor el bestiâ; les mares llet no tenen; badallen en llurs | la indolència. Així, en l'aigua embassada, la quietud | engendra | pestilència. Obre la porta al jorn assoleiat; prepara't pel | i com a objectes de contemplació estètica: en efecte, l'acte creador que | engendra | el mite és simètric i invers d'aquell que hom troba a l'origen de l'obra | la integració del qual —percebuda com a necessària— a una estructura | engendra | l'emoció estètica, i això sigui quin sigui el tipus d'art considerat. | que les regles són les mateixes per als dos bàndols. L'asimetria és | engendrada | , deriva inevitablement de la contingència dels esdeveniments, tant si | mateix dels quals és finit, en fi, i sobretot, aquests arranjaments, | engendrats | per l'encontre d'esdeveniments contingents —la girada de l'instrument per | Pel que fa als canvis alimentaris, és una altra cosa: les dones aranda | engendren | veritablement fills, però els homes aranda es limiten a imaginar que | cua, etc.; finalment, certes interdiccions —les dones del clan no poden | engendrar | cap fill mascle de sang reial— i el portament de noms propis reservats. | De cap manera no volem insinuar que les transformacions ideològiques | engendren | transformacions socials. Només és veritat l'ordre invers: la concepció | homes desenvolupen qualificant socialment aquestes dones a mesura que són | engendrades | naturalment. En el sistema de castes la reciprocitat es manifesta per | darrer aspecte serà considerat en detall al capítol següent. La xarxa | engendrada | per aquest moviment doble és, al seu torn, retallada a tots els nivells, | no solament als fills del seu predecessor, sinó a tots els que la dona ha | engendrat | en el transcurs de la seva vida, qualsevol que n'hagi estat el pare. Com | nou casament —i hem vist que són freqüents— implica que tots els fills ja | engendrats | per una dona rebin noms nous, i, finalment, perquè la mort d'un individu | que la primera existia abans que la segona, i que, en certa manera, l'ha | engendrada | . Això no obstant, la sèrie original continua vivint en la diacronia a | l'ordre humà com una projecció fixa de l'ordre natural, atès que aquest | engendra | l'altre, el qual el prolonga en lloc de reflectir-lo: "Foc i Aigua | entre ella y la gent com cal tota una muralla de carruatges, li | engendraren | arreu lo desitj de seguirla. "Alló era misteriós, aquella dona duya | de després. Qui sap, però, si no és aquell idealisme tornat agre el que | engendrà | el materialisme sagnant. És prou sabut que l'idealisme pervertit fa els | És sabut que tres passions fonamentals capgiren l'home, de manera que | engendren | tres tipus ben definits: la passió del diner i de la possessió de béns | de vegades horribles. I aquestes formes s'ajunten amb les que | engendra | la teva imaginació, molt més espaventoses. Allà davant veus l'ombra d'un | és que a l'hora en què l'home s'endureix i perd la graciosa facultat d' | engendrar | somnis, esdevingui un guillat, un fracassat, una desferra més de la | Timb· No es pare qui procura la desditxa del ser qu' ell ha | engendrat | . Sí: no té entranyas qu' es com la fera que sos fills se menja, ó al dar |
|