Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

perquè he de reverir un regal magnànim, i tanmateix, després d'	englotir	badalls a la sobrealimentació de les cerimònies fúnebres, presento els
íntegre, el text original", dictaminava, després de rumiar-ho i	englotir	-ho amb nòrdica llestesa. Aurembiaix Sorabis i Sperata Perdasdefogu ho
un crater fora mida, de tants de mals, que al seu retorn els va haver d'	englotir	, d'un en un, arribant-ne al pòsit. Va assassinar el seu cosí, el meu
el ritual haurà de superar "representant-los": l'estació de les pluges	engloteix	literalment l'estació seca com els homes "posseeixen" les dones, com
estava a punt d'enfonsar-se per un augment desordenat de la població que	englotia	tot el que la humanitat havia aconseguit fins a aquell moment. Hom veu
desapareixen i hem d'aprofitar-los, per tant, al màxim. Nosaltres serem	englotits	, però és convenient que sigui d'una manera que puguem considerar des
voracitat impressionant. El sonso no té, en realitat, cap defensa i és	englotit	en quantitats pels llobarros, neros i altres peixos. El pesquen amb una
els mots que no dèiem, els gestos que no arribàvem a esbossar,	englotits	per l'aire que ens xuclava, un gas a pressió que
el sot, diem el lloc vacant de l'ésser. Una aigua blanquinosa,	englotida	pel fum. Tornarem a la nit, a la postal guixada amb
era no deixarlo en pau, obehí sa veu encara que fos contrariantme. Tot	englutint	me l' arrós, veyent que 'l mosso esperava 'l plat per cambiarme 'l, vaig
al calor del sol cuan ix, y 'l buit que en son lloch hi déixa apenas pot	engloti	l' amor inmens que 'm devóra, la passio qu' estich sentint. [(Surt
cobrint els dos Esculls, l'un i l'altre. Ara, quan torna a	englotir	Caribdis l'aigua salada, se la veu en els dintres bullir tota
Ela! [era aquest] el desig nostre! que no diguin: l'havem	englotit	! Siguin confosos i ensems avergonyits els qui de la meva
No em submergeixi el remolí de l'aigua, que l'abís no m'	engloteixi	, i que el pou no clogui damunt meu la seva boca;
d'Aaron, el sant de Yahuè; s'obrí la terra i	englotí	Dathan, i es tancà damunt la congregació d'Abiron; i
Com no apartes de mi la mirada, m'amolles, fins que	engloti	la saliva? (Si he pecat, què he de fer-te, guardià dels homes?)
no obstant les campanades. Encarant els set tribulls,	englotia	la sequera... Cap repàs amb vidriol, cap pesombre
sembla incerta, per tal que es decanti pel bàndol dels olímpics, Zeus fa	englotir	als seus adversaris un aliment que els afebleix com si fossin homes.
de l'espècie humana, la part de bestialitat. Com a gaster,	engloteix	totes les riqueses del marit. Quan Prometeu va rodejar la part de menjar
navegar entre Escil·la i Caribdis. Caribdis és un abisme que amenaça d'	englotir	-los, i Escil·la, una roca que puja cap al cel amb un monstre que us
a la superfície de la terra. Però no és l'únic passatge que efectua:	englotit	a les profunditats de la terra, esdevindrà subterrani i, enlairat a la
Rússia no és protegida pel mar... —Quasi... La immensitat de l'espai rus	englotirà	la Wehrmacht, em sents? —Tant de bo tinguessis raó... —Ho
muntanya màgica, i ara gesticulava un darrer cop abans d'	englotir	-se en la mar Bàltica. Els russos es van divertir emborratxant els
el definiria una intel·ligència exterior mecanicista? Com un ésser que	engloteix	menges exquisides i les converteix en merda. Serveix com a metàfora: Kant