×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb engolir |
Freqüència total: 1448 |
CTILC1 |
de la nostra presència. Ens hi endevinen, i preguen, i ben sovint la mar | engoleix | les fustes, tothora amb profit per al singular rebost sense fons, | mica més jove que aquesta recent víctima de la implacable guerra, la qual | engolirà | de seguida el matador de l'ajagut i, molt poc temps després, el qui ara, | ell." "Per què?", escorcollava la senyora Magdalena Blasi. "Mai no he | engolit | , i em reca, el consolador adobacossis del mig. Si bascula enlaire, perquè | que mentre tornaves se t'hagués obert la terra sota els peus i t'hagués | engolit | ; que t'haguessis convertit, com el malvat del conte, en un bri d'herba, | que, darrera les respectives tribunes, aprofiten la forçada pausa per a | engolir | aigua que beuen en uns grans vasos vermells. Es mou entre els pocs | els talons, i aleshores desapareixen cap al passatge de la cuina que els | engoleix | en la seva gargamella fosca. Quan llurs passos s'han fos en la distància, | poc ni molt si el noi a penes menjava, i la dida no s'atrevia a fer-li | engolir | el menjar, vulgues que no, com acostumava a fer-ho a la masia. El pare | el Calepino i el Breviari. Mossèn Basili, però, es guanyà el menjar que | engolia | . Quan s'acabava l'estiu Jeroni sabia llegir, escriure i les quatre | d'en Tai s'omplien de llàgrimes quan explicava qualsevol cosa. El noi | engolia | amb més facilitat la xerrameca obscena dels mossos que el seu plat de | la quantitat en modificava molt poc les conseqüències de càstig. Si | engolir | un glop de vi, o queixalar una cotna de cansalada era pecaminós, per què | rera unes faldilles, era d'idèntica naturalesa que la que l'obligava a | engolir | monumentals plats de mongetes. Però no sabia que Jeroni no era un sensual | un drap raspós. Li calia fer un immens esforç per alçar-se al matí, per | engolir | el menjar a taula, afortunadament ningú no insistia perquè mengés; ni el | d'alguna perdiu escadussera, que la dida preparava, servia, l'obligava a | engolir | amb metòdica insistència, llavors estava segur que no abandonaria aquella | llit incòmode, de la brutícia descarada, del menjar que no pot arribar a | engolir | , mentre callen les campanes del vespre, per sobre l'emmurallada, | a les pudors, a les incomoditats, al color, al gust del menjar que | engolia | . Insensible de fet a cap mena de refinament, incapaç d'inclinar-se a cap | cridar victòria i en silenci buidaven una garrafa de vi, fins que havien | engolit | tot el vi, tota la tèrbola llum del gresol, tota la por compartida, i es | cansat, sobre textos de secular saviesa. Quanta saviesa, bon Déu! era | engolida | i vomitada, deixant, però, els sòlids cervells ben nets de tot rastre. | d'on ell intentaria emergir amb aparent èxit, on, de fet, es sentiria | engolit | per una força que no comprenia ni estimava, quan hauria de plantar cara a | amb sucre. Jeroni obedient, a la mercè de les mans de la vella, mastega i | engoleix | sense gana. Campdepadrós ha anat a viure també a la Portaferrissa, i la | una mica. A baix, s'aigo blavíssima pareixia esperar es moment per | engolir | -lo. Somrigué i alçà es puny. Fou en aquell moment que sonà es clic. Sa | era ràpid i lleuger. Aviat ja no el sentires: s'esmunyia costa avall, | engolit | per les ombres, fosca endins... Aquell carruatge que travessava a deshora | caure —amb un soroll de tro— al mar immens, que va obrir cinc boques per | engolir | -les. Aquestes cinc llunes, en el moment de caure, havien format les illes | a la senectut una caricatura de pepa fràgil. Els anys, que no perdonen, | engoliren | els seus encisos adiposos. Les mans i els peus eren senyorials. | desesperat i moix, a l'ombra pública del Parc. Com qui | engoleix | una suau mixtura, la llunyana donzella aprèn ses faules. | com vidre. Però el pitjor era, va dir, que aquella banyera trigava molt a | engolir | l'aigua quan la buidaven, perquè el nivell de la claveguera del carrer | no comprenia res, el cap li donava voltes. Però no va protestar; es deixà | engolir | per la mateixa onada, estúpidament, i tots tres van caure sobre el llit. | mantell de reialesa. ¿Com puc trobar davall tes ones la copa d'or que t' | engolires | ni sondejar sols amb mos braços ta esglaiadora pregonesa? ¿Com puc | tornar mig boig —accentua l'oncle amb una fruïció mal reprimida, com qui | engoleix | una beguda saborosa. —Ja en veurem, de comèdia. —I per cert, que no vull | abocats a la conversa, saborosa com els matons de monja que les boques | engoleixen | d'esma. Fins Beatriu, quieta a l'angle de la taula, s'ha eixorivit al so | provocà un diluvi de pluja seguit d'una inundació general i després | engolí | les dones i llurs criatures. Mentre el serpent estigué alzinat, les | purificador, i el grup sociològic de les dones constitueix el grup impur. | Engolint | el grup impur, el grup serpent masculí ""engoleix"" les neòfites [i | el grup impur. Engolint el grup impur, el grup serpent masculí "" | engoleix | "" les neòfites [i d'aquesta manera les fa passar] a la classe d'edat | l'estació seca com els homes "posseeixen" les dones, com els iniciats " | engoleixen | " les no-iniciades, com la fam destrueix l'abundància, etc.. Però | permeable i ardent com un sorral i era oberta a tota pluja de l'atzar, | engolia | tota mena d'impressions i de sensacions. De quines substàncies es | de passar nosaltres, si era que remuntàvem del mar d'or que ens anava a | engolir | . Tot era vast, infinitament allargat, llunyà, elàstic. Però tot imprecís, | mi —vaig exagerar el contrast— se'm desperta una gana cruel com si hagués | engolit | un aperitiu monstruós fet de totes les absentes que he vist i de totes | l'aiguardent al bevedor assedegat que, cavaller triomfador i homenívol, s' | engul | el líquid que s'arrapa a la gola com una carda. —uaixque!—. Claix! Ha | Brurr... revente. Teresa. Chesucrist! pues si 's ha | engolit | la mala! Escena última. [/Todos\.] Pepet. Bón dia! Qué | á robar? Cosme. ¿No fá ú prou que s' esposa? Mentres trove que | engolir | de fam no m' ha de morir. Serap· Pos muyte... d' una atra cosa. | feines si contenia el plor; Cosme, per més que s'hi esforçava, no podia | engolir | el menjar. "A tot estirar d'aquí a un parell de setmanes ja ens haurem | de la fàbrica hi va rebotre l'anell. Va sentir el "xop!" de l'aigua en | engolir | -lo. Despitat, es mossegà la mà i va injuriar-se. Maleïa les dones. Es | productes. Poseu l'Agricultura al servei de la Indústria, i la Indústria | engolirà | tota la producció. L'agricultura està en vies d'esdevenir la base d'una | els productes bàsics de la indústria. Quan la producció agrícola sigui | engolida | per les grans indústries, tots els països tindran necessitat d'augmentar | ja s'aferma la crisi per tot Europa. Les indústries noves no poden | engolir | els parats d'altres indústries, i podríem dir que des del 1869 | retorna, malgrat que seu feliç i glòria antiga hagi | engolit | la indefallent misèria. Però ¿i si el Vencedor (cal que el | combat les ribes del Mar Roig, que un dia dintre les ones | engolí | Busiris amb els cavalls i els cavallers de Memfis, | van menjar i beure, i en aplec dolcíssim, van | engolir | immortalitat i joia, sense enfarfec —per límit als excessos, | de la ciència: anà esperant ser dea. Voraçment n' | engolí | sense mesura, i engolí mort sense saber-ho. A l'últim, | esperant ser dea. Voraçment n'engolí sense mesura, i | engolí | mort sense saber-ho. A l'últim, com feixuga de vi, ja saciada, | segura; tota habitació, llevat d'aquella, el diluvi | engolí | , amb totes llurs pompes sota l'aigua, rodant dintre els |
|