DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
engolir V 1448 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb engolir Freqüència total:  1448 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la nostra presència. Ens hi endevinen, i preguen, i ben sovint la mar engoleix les fustes, tothora amb profit per al singular rebost sense fons,
mica més jove que aquesta recent víctima de la implacable guerra, la qual engolirà de seguida el matador de l'ajagut i, molt poc temps després, el qui ara,
ell." "Per què?", escorcollava la senyora Magdalena Blasi. "Mai no he engolit, i em reca, el consolador adobacossis del mig. Si bascula enlaire, perquè
que mentre tornaves se t'hagués obert la terra sota els peus i t'hagués engolit; que t'haguessis convertit, com el malvat del conte, en un bri d'herba,
que, darrera les respectives tribunes, aprofiten la forçada pausa per a engolir aigua que beuen en uns grans vasos vermells. Es mou entre els pocs
els talons, i aleshores desapareixen cap al passatge de la cuina que els engoleix en la seva gargamella fosca. Quan llurs passos s'han fos en la distància,
poc ni molt si el noi a penes menjava, i la dida no s'atrevia a fer-li engolir el menjar, vulgues que no, com acostumava a fer-ho a la masia. El pare
el Calepino i el Breviari. Mossèn Basili, però, es guanyà el menjar que engolia. Quan s'acabava l'estiu Jeroni sabia llegir, escriure i les quatre
d'en Tai s'omplien de llàgrimes quan explicava qualsevol cosa. El noi engolia amb més facilitat la xerrameca obscena dels mossos que el seu plat de
la quantitat en modificava molt poc les conseqüències de càstig. Si engolir un glop de vi, o queixalar una cotna de cansalada era pecaminós, per què
rera unes faldilles, era d'idèntica naturalesa que la que l'obligava a engolir monumentals plats de mongetes. Però no sabia que Jeroni no era un sensual
un drap raspós. Li calia fer un immens esforç per alçar-se al matí, per engolir el menjar a taula, afortunadament ningú no insistia perquè mengés; ni el
d'alguna perdiu escadussera, que la dida preparava, servia, l'obligava a engolir amb metòdica insistència, llavors estava segur que no abandonaria aquella
llit incòmode, de la brutícia descarada, del menjar que no pot arribar a engolir, mentre callen les campanes del vespre, per sobre l'emmurallada,
a les pudors, a les incomoditats, al color, al gust del menjar que engolia. Insensible de fet a cap mena de refinament, incapaç d'inclinar-se a cap
cridar victòria i en silenci buidaven una garrafa de vi, fins que havien engolit tot el vi, tota la tèrbola llum del gresol, tota la por compartida, i es
cansat, sobre textos de secular saviesa. Quanta saviesa, bon Déu! era engolida i vomitada, deixant, però, els sòlids cervells ben nets de tot rastre.
d'on ell intentaria emergir amb aparent èxit, on, de fet, es sentiria engolit per una força que no comprenia ni estimava, quan hauria de plantar cara a
amb sucre. Jeroni obedient, a la mercè de les mans de la vella, mastega i engoleix sense gana. Campdepadrós ha anat a viure també a la Portaferrissa, i la
una mica. A baix, s'aigo blavíssima pareixia esperar es moment per engolir-lo. Somrigué i alçà es puny. Fou en aquell moment que sonà es clic. Sa
era ràpid i lleuger. Aviat ja no el sentires: s'esmunyia costa avall, engolit per les ombres, fosca endins... Aquell carruatge que travessava a deshora
caure —amb un soroll de tro— al mar immens, que va obrir cinc boques per engolir-les. Aquestes cinc llunes, en el moment de caure, havien format les illes
a la senectut una caricatura de pepa fràgil. Els anys, que no perdonen, engoliren els seus encisos adiposos. Les mans i els peus eren senyorials.
desesperat i moix, a l'ombra pública del Parc. Com qui engoleix una suau mixtura, la llunyana donzella aprèn ses faules.
com vidre. Però el pitjor era, va dir, que aquella banyera trigava molt a engolir l'aigua quan la buidaven, perquè el nivell de la claveguera del carrer
no comprenia res, el cap li donava voltes. Però no va protestar; es deixà engolir per la mateixa onada, estúpidament, i tots tres van caure sobre el llit.
mantell de reialesa. ¿Com puc trobar davall tes ones la copa d'or que t'engolires ni sondejar sols amb mos braços ta esglaiadora pregonesa? ¿Com puc
tornar mig boig —accentua l'oncle amb una fruïció mal reprimida, com qui engoleix una beguda saborosa. —Ja en veurem, de comèdia. —I per cert, que no vull
abocats a la conversa, saborosa com els matons de monja que les boques engoleixen d'esma. Fins Beatriu, quieta a l'angle de la taula, s'ha eixorivit al so
provocà un diluvi de pluja seguit d'una inundació general i després engolí les dones i llurs criatures. Mentre el serpent estigué alzinat, les
purificador, i el grup sociològic de les dones constitueix el grup impur. Engolint el grup impur, el grup serpent masculí ""engoleix"" les neòfites [i
el grup impur. Engolint el grup impur, el grup serpent masculí ""engoleix"" les neòfites [i d'aquesta manera les fa passar] a la classe d'edat
l'estació seca com els homes "posseeixen" les dones, com els iniciats "engoleixen" les no-iniciades, com la fam destrueix l'abundància, etc.. Però
permeable i ardent com un sorral i era oberta a tota pluja de l'atzar, engolia tota mena d'impressions i de sensacions. De quines substàncies es
de passar nosaltres, si era que remuntàvem del mar d'or que ens anava a engolir. Tot era vast, infinitament allargat, llunyà, elàstic. Però tot imprecís,
mi —vaig exagerar el contrast— se'm desperta una gana cruel com si hagués engolit un aperitiu monstruós fet de totes les absentes que he vist i de totes
l'aiguardent al bevedor assedegat que, cavaller triomfador i homenívol, s'engul el líquid que s'arrapa a la gola com una carda. —uaixque!—. Claix! Ha
Brurr... revente. Teresa. Chesucrist! pues si 's ha engolit la mala! Escena última. [/Todos\.] Pepet. Bón dia! Qué
á robar? Cosme. ¿No fá ú prou que s' esposa? Mentres trove que engolir de fam no m' ha de morir. Serap· Pos muyte... d' una atra cosa.
feines si contenia el plor; Cosme, per més que s'hi esforçava, no podia engolir el menjar. "A tot estirar d'aquí a un parell de setmanes ja ens haurem
de la fàbrica hi va rebotre l'anell. Va sentir el "xop!" de l'aigua en engolir-lo. Despitat, es mossegà la mà i va injuriar-se. Maleïa les dones. Es
productes. Poseu l'Agricultura al servei de la Indústria, i la Indústria engolirà tota la producció. L'agricultura està en vies d'esdevenir la base d'una
els productes bàsics de la indústria. Quan la producció agrícola sigui engolida per les grans indústries, tots els països tindran necessitat d'augmentar
ja s'aferma la crisi per tot Europa. Les indústries noves no poden engolir els parats d'altres indústries, i podríem dir que des del 1869
retorna, malgrat que seu feliç i glòria antiga hagi engolit la indefallent misèria. Però ¿i si el Vencedor (cal que el
combat les ribes del Mar Roig, que un dia dintre les ones engolí Busiris amb els cavalls i els cavallers de Memfis,
van menjar i beure, i en aplec dolcíssim, van engolir immortalitat i joia, sense enfarfec —per límit als excessos,
de la ciència: anà esperant ser dea. Voraçment n'engolí sense mesura, i engolí mort sense saber-ho. A l'últim,
esperant ser dea. Voraçment n'engolí sense mesura, i engolí mort sense saber-ho. A l'últim, com feixuga de vi, ja saciada,
segura; tota habitació, llevat d'aquella, el diluvi engolí, amb totes llurs pompes sota l'aigua, rodant dintre els

  Pàgina 1 (de 29) 50 següents »