×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb engrandir |
Freqüència total: 835 |
CTILC1 |
a insinuar-se-li allà en el fons de la seva felicitat, semblava créixer i | engrandir | -se com l'ombra lleu d'un núvol en un cel serè. Més endavant Mila escoltà | portar de nou a la masia, li semblava que cada hora que passava allí | engrandia | la distància que la separava del seu amat, que era una possibilitat de | canviant i un nou corrent trastornava usos i costums. El poble s'havia | engrandit | notablement; moltes tavernes havien tancat, i el "matonisme" havia | de llumetes, com una nebulosa: era Funchal. Aquest borrissol s'anà | engrandint | , precisant i destriant. Funchal, disposat en hemicicle i mig abraçant la | escalinata. Un cop en el terreny pantanós, tot el que era llac natural s' | engrandiria | per afluència de noves aigües canalitzades (del riu Chagres i altres | que al cap de dos dies s'havia convertit en una nafra purulenta que s'anà | engrandint | i que li donà tota mena de trastorns. El meu amic ha hagut de jeure | negoci prospera —es diu—, els socis, en lloc de cercar nous ajuts per a | engrandir | llur afer, es separen en cledes familiars on poder continuar trastejant | Però, en empetitir les coses, la mesura les està paradoxalment | engrandint | . Perquè, en efecte, aquesta forma de viure vol que tot tingui límits, | per l'altra, manifestació de l'engrandiment i de l'afirmació. La mesura | engrandeix | i empetiteix alhora; admet i a l'ensems exclou. L'home mesurat és, en | amb les seves estones de desfici. A Sant Pol de Mar, on el seu pare havia | engrandit | i guarnit de confort la casa dels avis. Conxa hi va passar els estius de | "—Deixa ta llar i la paterna herència: ton nom serà | engrandit | , i multiplicaré ta descendència, i en tu beneiré les | molt sever. L'estudiant mira l'amo de rera estant de les ulleres, que li | engrandeixen | enormement el terror dels ulls inexpressius, i s'emporta en Pere a la | que jo sigui, el meu pare era l'hereu Terra Negra. I la seva veu s'ha | engrandit | : ha esdevingut ferma en recalcar aquests mots amb els ulls lluents | diguem d'una estàtua eqüestre més gran que el natural, prové del fet que | engrandeix | un home a les dimensions d'un penyal i no del fet que restableix allò | caritat, l' amor, sobreixían de sos ulls hermosos que la malaltía havía | engrandit | y purificat de color. Quí podía sustráures á la forsa d' aquells | no tenia cap obligació. Un sentiment de llibertat i de responsabilitat m' | engrandia | als meus ulls. Començaria una època nova de la meva vida. Els meus anhels | mig salvatge havia esdevingut un malalt. Petits fets eren immensament | engrandits | per la meva imaginació febrosa. Jo em creia irremissiblement perdut. La | d'icones representen sant Joan Baptista, amb els ulls desmesuradament | engrandits | per la fam i l'oració. —Hola, Mimitó! —cridaren alguns, rient. Cada poble | : —Això no pot durar, patró, no pot durar —digué—; o la terra s' | engrandeix | o bé jo m'he d'enxiquir. Si no, estic fotut! Aparegué un monjo entre els | en el primer capítol, crec que queden pocs dubtes que l'ús enforteix i | engrandeix | certes parts dels nostres animals domèstics, i que el desús les fa | arribà per primera vegada a l'illa, la tendència de la selecció natural a | engrandir | -ne o a disminuir-ne les ales dependria de si un nombre major d'individus | mica de vista. Igual que les ales d'alguns insectes de Madeira han estat | engrandides | i les d'altres insectes s'han reduït per acció de la selecció natural, | esdevingut supèrflua, i sense provocar en absolut que una altra part s' | engrandeixi | en grau corresponent. I, a la inversa, la selecció natural pot reeixir | política de Catalunya. Confederada aquesta amb Aragó, no era possible d' | engrandir | un tot sol dels estats: s'acceptà de no engrandir-ne cap i de crear-ne de | no era possible d'engrandir un tot sol dels estats: s'acceptà de no | engrandir | -ne cap i de crear-ne de nous. Matrimoni sense amor, en el qual no hi | i el representant de Déu sobre la terra, i si aquest projecte que volia | engrandir | i completar l'Esglèsia, fent la tan gran com el món, va ésser tingut | que era el de reformar de part de dintre la mateixa Església que volia | engrandir | per fóra i que era un projecte de reforma tan radical com ho pogués ésser | és dialèctic quan parla de la poesia i, finalment, si els erros de l'un | engrandeixen | i enlairen l'ànima, els dogmes de l'altre, malgrat ésser a voltes més | de les primeres virtuts del renaixentista. Les figures dels antecessors s' | engrandeixen | per la nostra devoció. Engrandint-se, esdevenen impersonals i mítiques. | Les figures dels antecessors s'engrandeixen per la nostra devoció. | Engrandint | -se, esdevenen impersonals i mítiques. Així prenen nou valor i preparen | el daler d'ordinació i el sentit de plasticitat vivent amb què han | engrandit | la valoració de les lletres i de les arts i el contingut ètic de la | que ens escau, ja, sols per ésser un poble llatí. Totes les altres s' | engrandiran | i es faran actives per llei de fer el lloc que li pertoca a la bella | els seus instints havia entrat a cavall al temple, el veien anant-se | engrandint | , i quasi en vida es llegendava. Però, Ramon Llull, va arribar un moment | No vaig dubtar d'afegir algunes remarques noves a les que ja havien | engrandit | del doble la primera edició de la meva obra; però, per tal que el públic | preocupació preponderant de donar més cohesió i fortitud a Catalunya i d' | engrandir | el seu territori [IV]. En els darrers segles de l'Edat Mitjana | gros calibre; al segle XV hi havia una fundició, que després fou | engrandida | per Carles V. En tota l'Edat moderna la indústria metal·lúrgica continua | les montanyes." "Poch a poquet, les dimensions de la casa se m'anaren | engrandint | , se'm dibuxaren mellor ses obertures y accidents. Era un casal grandiós, | que un punt negre va aparèixer en la flamarada de llum; que aquest punt s' | engrandí | com una taca; que aquesta taca es transformà aviat en un senyor qui | una pedra, i m'entretinc veient les ondereles que fa, i els cercles com s' | engrandeixen | , fins que desapareix a dins l'aigua... Què és això? Una veu? M'aixeco tot | gorg Negre, la nit va omplint d'ombres misterioses els vessants i | engrandint | els boscos i tenyint el cel. Quan dic al pastor que el meu intent és | que em resta dessota, i que alguna clapa dels arbres em deixa veure, s' | engrandeix | als meus ulls, es va desplegant sadoll de verdor. Quanta verdor! Els | la fogata! Els bastons se'm tornen fusells, i el nostre petit campament s' | engrandeix | i és l'avançada d'un gran exèrcit parant de nit per seguir, a la | des del Paní al cap de Creus, que aparentaven naus fantàstiques que s' | engrandien | gradualment mentre nosaltres romaníem calats i oscil·lant amb prou feines | les banalitats del dia que la irritabilitat i la fatiga de darrera hora | engrandeixen | , estrafent-ne les proporcions insignificants amb aquella expectació | Posta de sol Mentre que l'home medita així, els ulls de la noia semblen | engrandir | -se, més cada dia, a les esplendors autumnals; i, hora d'entrada de fosc, | triat per Rodin per a la resurrecció plàstica d'un fet històric que, | engrandit | pel numen épic del geni, semblava fixar per sempre l'ànima d'un temps | va saber fixar en la fredor de la materia. La realitat de la visió, | engrandida | i transformada per l'estatuaire-poeta; la veritat ideal de les figures, | d'acabar aviat, desitjoses de les preguntes del marit i donar detalls i | engrandir | el fet... La vella Caterina torna a casa. Està satisfeta, es frega les | propia a mida que ha anat transcorrent el temps veiem que tant tost s' | engrandeix | com minva. No sembla sinó que hi hagi alguna força ignota que aixís com a | terra enllà, apartava els brins que li pessigollejaven el clatell, | engrandia | l'espitllera per on atalaiava la menjada i, amb el cor una mica somogut i |
|