×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb engrapar |
Freqüència total: 383 |
CTILC1 |
s'asseu al caire de l'obertura, amb els peus penjants, es mig gira i, | engrapant | la soga amb la mà, reclama: —La llanterna. Però la cosa no és | davant la noia que emergeix totalment nua. Unes dotzenes de mans l' | engrapen | pels turmells i pel tou de la cama, l'eleven solemnialment, tornen a | moment que algú es precipita endavant amb la mà alçada. Sense mirar, | engrapa | el braç i avança el genoll cap als lloms de l'home, tot el cos inclinat | intermitent: —Ordre, ordre, ordre... En passar, sent que un d'ells li | engrapa | el muscle i l'empeny darrera una dona alta i grossa com un tossal que | —fa—. Em preguntava si series tu o la teva dona. —Avança la mà, li | engrapa | els dits en una encaixada que es perllonga—. Per desgràcia, en perdrem | l'ombra amb esverament. S'alça de la cadira i es dirigeix al balcó. | Engrapant | la falleva, tracta d'obrir-lo. El soroll de la falleva al rodar la | i sembla que assaltin l'altura. Un pilar de roc, i s'hi | engrapen | . Un rec eixut, un camí estret; entre font i salze, | aquesta immobilitat m'esglaia més que no pas si l'home s'hagués aixecat a | engrapar | -me pel coll. Cerco amb els ulls la caixa del sucre. És oberta al costat | volia anar a trobar la Vida, però em sembla recordar que no la va poder | engrapar | mai. Era una esquerpa que li fugia —que fugia de mi i tot— així que em | haver tret moltes fruïcions i gaubances de la seva manera decidida d' | engrapar | l'amor carnal, i jo, en canvi, devia als meus escrúpols i preocupacions | com la mare, ningú. Havia dit aquestes paraules amb veritable pànic, | engrapat | per una depressió que feia cent llegües per hora. Vaig anar vora el seu | Em vaig abraonar amb un home i vaig rodolar per terra. Vaig tenir un home | engrapat | sota meu i li vaig apunyegar el clatell. Un dia em van deixar estabornit, | Jo l'ajudava tant com podia, però ell no em deixava un petit lloc per on | engrapar | la feina. Jo em penso que volia donar-me la sensació humiliant que en | que no pot ésser tractat com una cosa inservible... D'una revolada Josep | engrapà | aquella ruïna, i, fent-la giravoltar oberta a l'aire com una cosa | comunicaven. No va tenir temps d'interposar-se; Cosme, d'una estrebada, | engrapà | Lluís per la solapa. Lluís Alsina es posà dret, però sense intentar | a oblidar-lo, a imaginar-se'l callat i estamordit mentre Cosme l' | engrapava | per la solapa i l'expulsava de casa com si fos un titella. Ensibornador, | si el fiblessin i proferí una interjecció grollera; donà mitja volta i | engrapà | Mònica pels braços. —No és casat? Ara resulta que no és casat! Però | la seva mà, en contacte amb la barana, recollia cada vegada que Cosme l' | engrapava | a mesura que anava pujant, estava segura de captar-hi la inquietud que | deixa'ns! El teu pare i jo hem de parlar. —El teu pare i jo! Cosme | engrapà | el diari i el va rebotre contra l'esquena de Josep mentre aquest es feia | pròpia sang. En un ràpid moviment circular i simultani dels dos braços | engrapà | el seu rival pel coll i el sotraguejà amb violència sobre les lloses del | , Josep? Què t'hi has fet, a la cara?" Per tota resposta, Josep li | engrapà | la mà i li arrabassà l'anell amb violència. "Em fas mal, salvatge!" | cel i sents cridar el lloro: "Canavaro! Canavaro!", no et vénen ganes d' | engrapar | -lo pel coll i escanyar-lo? Ja és hora que li ensenyis de cridar: "Zorbàs | llançà sobre el pollastre. —Menja, condemnat! —rondinava furiosament, i | engrapava | grans mossades—. Menja! Menja! —Bravo, monjo! —va fer Zorbàs, entusiasmat— | —Pare Domètios —digueren—, el teu novici, Gabriel. El monjo | engrapà | tot seguit la noieta d'argila i s'encaminà cap a la porta rodolant com | lleuger per dintre, com si fos decretat que mai més la basarda no podria | engrapar | el cor de cap criatura. I feia un salt, un petit salt, i sense cap esforç | de tot; he treballat molt, Pertet! —Caràm, caràm! —saltà aquest, | engrapant | li suaument el genoll.— Però, a la fi, t'has fet els teus, me sembla | anàrem cap allí i ens decantàrem damunt aquell formatge mortífer, i | engrapàrem | la caixa. Thompson assenyalà amb el cap: —Tots apunt!,— i aleshores ens | seguit vaig fer caure un canelobre de damunt la repisa d'una llar; vaig | engrapar | el canelobre i vaig fer saltar un llum; vaig engrapar el llum i vaig fer | d'una llar; vaig engrapar el canelobre i vaig fer saltar un llum; vaig | engrapar | el llum i vaig fer saltar un gerro d'aigua amb un ressonant terrabastall; | coll pels anells movedissos de Kaa, s'esforçava volent treure un braç per | engrapar | -li la gorja. Aleshores Kaa cedia suaument, i Mowgli, amb els dos peus | com una grua. Joe ensenyà les dents vermelles i amb un somriure de joia | engrapà | la mà d'En Sànchez, talment un tigre urpant un tros de carn. La taula | amb l'herba, trobaren una deu inestroncable d'alegries. El nin havia | engrapat | una fulla de llacsó i l'oca li va prendre pessigollejant-li els dits. El | camisa, faixa vermella i pantalons ratllats de fil, i com distretament, | engrapaven | el coll de la Tirona, sospesant-la, rebotint-la a seguit a terra, sense | herbatges avall; i anava a submergir-se, quan l'avi Mundet l' | engrapà | pels cabells i el tragué enfora. El vell i en Bonosi, que acudí a | bona hora ja s'encarranquinava amb els atributs del seu honorable ofici, | engrapava | la seva carrabina, i d'aquesta guisa uniformat es passejava per l'hort. | mateixa roca. La impotència d'heure un barb que palpaven i que no podien | engrapar | , els encenia de coratge. Els gemecs del pescador es feien més terribles i | En arrencar la carreta, Innocenci, d'un bot, es situava al darrera i | engrapava | el mànec del torn. El feia rodar amb certes pretensions de timoner. I, | el feia posar dret per a millor fruir dels efectes de l'onatge. Calia que | engrapés | un pal de la carreta amb cada mà. Altrament, en les davallades, quan les | VIII Un jorn l'hereu Aspriu assolí la ventura de poder | engrapar | aquella lefaucheux tan cobejada. En els exàmens de juny havia | i un espatec d'ales li feien saltar els nervis, recordant-li que | engrapava | una arma i que era allí en pla de guerra. Un tudó s'afusava en l'espai i | amb un gran ramàs d'alzina a la mà. No sap pas qui l'hi ha donat. L' | engrapa | nerviosament, sense comprendre res. Està ben sol. Els bosquerols han | mans, a força de colpejar el sòl amb la branca d'alzina, l'escoïen com si | engrapés | una de tantes brases fumoses de l'entorn. Es donava. Acotaria el cap i | nua. Es distreia de les paraules del company. Aquest menjava d'esma, tot | engrapat | per la seva idea. —La ofensa no és res —continuava—. Qui no sap perdonar | —A l'aigua els escriptors dolents! —cridava encara Vilaret; i havent | engrapat | al feble Saumell pel cos i les cames, ja pujava a unes roques que feien | amb alguna d'aquelles malaurades de bata verda o vermella, d' | engrapar | aquella carn tèbia encara de l'engrapada anterior. I gairebé sabien que | espectacle lúbric. Mentrestant la turba avalotava els tres senyorets, | engrapava | les dones. S'oïen crits i renecs, plors i rialles, clams de la mestressa, | estimada de Déu! —Esclafí a riure. —No riguis de Déu! —cridà Joan Antoni | engrapant | a Vilaret per les espatlles—. I si dius que la carn s'humilia, humilia't | féu un sacsejament violentíssim per despendre's d'aquelles mans que l' | engrapaven | i fou Joan Antoni el qui es capbussà, tot perdent l'equilibri. Vilaret oí | seu plany sense conhort. Es passejava avall i amunt, es gratava el cap, s' | engrapava | la barba amb un manyoc, adés mirava a les bigues amb impaciència, adés | prenyada; Haie Westhus, d'igual edat, torboner, que pot, còmodament, | engrapar | un pa de munició i amb el puny clos demanar-vos: "Endevineu què tinc |
|