DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
engrapar V 383 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb engrapar Freqüència total:  383 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

s'asseu al caire de l'obertura, amb els peus penjants, es mig gira i, engrapant la soga amb la mà, reclama: —La llanterna. Però la cosa no és
davant la noia que emergeix totalment nua. Unes dotzenes de mans l'engrapen pels turmells i pel tou de la cama, l'eleven solemnialment, tornen a
moment que algú es precipita endavant amb la mà alçada. Sense mirar, engrapa el braç i avança el genoll cap als lloms de l'home, tot el cos inclinat
intermitent: —Ordre, ordre, ordre... En passar, sent que un d'ells li engrapa el muscle i l'empeny darrera una dona alta i grossa com un tossal que
—fa—. Em preguntava si series tu o la teva dona. —Avança la mà, li engrapa els dits en una encaixada que es perllonga—. Per desgràcia, en perdrem
l'ombra amb esverament. S'alça de la cadira i es dirigeix al balcó. Engrapant la falleva, tracta d'obrir-lo. El soroll de la falleva al rodar la
i sembla que assaltin l'altura. Un pilar de roc, i s'hi engrapen. Un rec eixut, un camí estret; entre font i salze,
aquesta immobilitat m'esglaia més que no pas si l'home s'hagués aixecat a engrapar-me pel coll. Cerco amb els ulls la caixa del sucre. És oberta al costat
volia anar a trobar la Vida, però em sembla recordar que no la va poder engrapar mai. Era una esquerpa que li fugia —que fugia de mi i tot— així que em
haver tret moltes fruïcions i gaubances de la seva manera decidida d'engrapar l'amor carnal, i jo, en canvi, devia als meus escrúpols i preocupacions
com la mare, ningú. Havia dit aquestes paraules amb veritable pànic, engrapat per una depressió que feia cent llegües per hora. Vaig anar vora el seu
Em vaig abraonar amb un home i vaig rodolar per terra. Vaig tenir un home engrapat sota meu i li vaig apunyegar el clatell. Un dia em van deixar estabornit,
Jo l'ajudava tant com podia, però ell no em deixava un petit lloc per on engrapar la feina. Jo em penso que volia donar-me la sensació humiliant que en
que no pot ésser tractat com una cosa inservible... D'una revolada Josep engrapà aquella ruïna, i, fent-la giravoltar oberta a l'aire com una cosa
comunicaven. No va tenir temps d'interposar-se; Cosme, d'una estrebada, engrapà Lluís per la solapa. Lluís Alsina es posà dret, però sense intentar
a oblidar-lo, a imaginar-se'l callat i estamordit mentre Cosme l'engrapava per la solapa i l'expulsava de casa com si fos un titella. Ensibornador,
si el fiblessin i proferí una interjecció grollera; donà mitja volta i engrapà Mònica pels braços. —No és casat? Ara resulta que no és casat! Però
la seva mà, en contacte amb la barana, recollia cada vegada que Cosme l'engrapava a mesura que anava pujant, estava segura de captar-hi la inquietud que
deixa'ns! El teu pare i jo hem de parlar. —El teu pare i jo! Cosme engrapà el diari i el va rebotre contra l'esquena de Josep mentre aquest es feia
pròpia sang. En un ràpid moviment circular i simultani dels dos braços engrapà el seu rival pel coll i el sotraguejà amb violència sobre les lloses del
, Josep? Què t'hi has fet, a la cara?" Per tota resposta, Josep li engrapà la mà i li arrabassà l'anell amb violència. "Em fas mal, salvatge!"
cel i sents cridar el lloro: "Canavaro! Canavaro!", no et vénen ganes d'engrapar-lo pel coll i escanyar-lo? Ja és hora que li ensenyis de cridar: "Zorbàs
llançà sobre el pollastre. —Menja, condemnat! —rondinava furiosament, i engrapava grans mossades—. Menja! Menja! —Bravo, monjo! —va fer Zorbàs, entusiasmat—
—Pare Domètios —digueren—, el teu novici, Gabriel. El monjo engrapà tot seguit la noieta d'argila i s'encaminà cap a la porta rodolant com
lleuger per dintre, com si fos decretat que mai més la basarda no podria engrapar el cor de cap criatura. I feia un salt, un petit salt, i sense cap esforç
de tot; he treballat molt, Pertet! —Caràm, caràm! —saltà aquest, engrapantli suaument el genoll.— Però, a la fi, t'has fet els teus, me sembla
anàrem cap allí i ens decantàrem damunt aquell formatge mortífer, i engrapàrem la caixa. Thompson assenyalà amb el cap: —Tots apunt!,— i aleshores ens
seguit vaig fer caure un canelobre de damunt la repisa d'una llar; vaig engrapar el canelobre i vaig fer saltar un llum; vaig engrapar el llum i vaig fer
d'una llar; vaig engrapar el canelobre i vaig fer saltar un llum; vaig engrapar el llum i vaig fer saltar un gerro d'aigua amb un ressonant terrabastall;
coll pels anells movedissos de Kaa, s'esforçava volent treure un braç per engrapar-li la gorja. Aleshores Kaa cedia suaument, i Mowgli, amb els dos peus
com una grua. Joe ensenyà les dents vermelles i amb un somriure de joia engrapà la mà d'En Sànchez, talment un tigre urpant un tros de carn. La taula
amb l'herba, trobaren una deu inestroncable d'alegries. El nin havia engrapat una fulla de llacsó i l'oca li va prendre pessigollejant-li els dits. El
camisa, faixa vermella i pantalons ratllats de fil, i com distretament, engrapaven el coll de la Tirona, sospesant-la, rebotint-la a seguit a terra, sense
herbatges avall; i anava a submergir-se, quan l'avi Mundet l'engrapà pels cabells i el tragué enfora. El vell i en Bonosi, que acudí a
bona hora ja s'encarranquinava amb els atributs del seu honorable ofici, engrapava la seva carrabina, i d'aquesta guisa uniformat es passejava per l'hort.
mateixa roca. La impotència d'heure un barb que palpaven i que no podien engrapar, els encenia de coratge. Els gemecs del pescador es feien més terribles i
En arrencar la carreta, Innocenci, d'un bot, es situava al darrera i engrapava el mànec del torn. El feia rodar amb certes pretensions de timoner. I,
el feia posar dret per a millor fruir dels efectes de l'onatge. Calia que engrapés un pal de la carreta amb cada mà. Altrament, en les davallades, quan les
VIII Un jorn l'hereu Aspriu assolí la ventura de poder engrapar aquella lefaucheux tan cobejada. En els exàmens de juny havia
i un espatec d'ales li feien saltar els nervis, recordant-li que engrapava una arma i que era allí en pla de guerra. Un tudó s'afusava en l'espai i
amb un gran ramàs d'alzina a la mà. No sap pas qui l'hi ha donat. L'engrapa nerviosament, sense comprendre res. Està ben sol. Els bosquerols han
mans, a força de colpejar el sòl amb la branca d'alzina, l'escoïen com si engrapés una de tantes brases fumoses de l'entorn. Es donava. Acotaria el cap i
nua. Es distreia de les paraules del company. Aquest menjava d'esma, tot engrapat per la seva idea. —La ofensa no és res —continuava—. Qui no sap perdonar
—A l'aigua els escriptors dolents! —cridava encara Vilaret; i havent engrapat al feble Saumell pel cos i les cames, ja pujava a unes roques que feien
amb alguna d'aquelles malaurades de bata verda o vermella, d'engrapar aquella carn tèbia encara de l'engrapada anterior. I gairebé sabien que
espectacle lúbric. Mentrestant la turba avalotava els tres senyorets, engrapava les dones. S'oïen crits i renecs, plors i rialles, clams de la mestressa,
estimada de Déu! —Esclafí a riure. —No riguis de Déu! —cridà Joan Antoni engrapant a Vilaret per les espatlles—. I si dius que la carn s'humilia, humilia't
féu un sacsejament violentíssim per despendre's d'aquelles mans que l'engrapaven i fou Joan Antoni el qui es capbussà, tot perdent l'equilibri. Vilaret oí
seu plany sense conhort. Es passejava avall i amunt, es gratava el cap, s'engrapava la barba amb un manyoc, adés mirava a les bigues amb impaciència, adés
prenyada; Haie Westhus, d'igual edat, torboner, que pot, còmodament, engrapar un pa de munició i amb el puny clos demanar-vos: "Endevineu què tinc

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »