×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb engrescar |
Freqüència total: 619 |
CTILC1 |
va enunciar, cortès, Pulcre Trompel·li. "Un altre castellà", encetava a | engrescar | -se la Ignasieta. "Ximple", va tallar en sec la meva àvia. "I aquest | què— us fa tant fàstic. Dieu mal de la civilització, i fa dos dies que us | engrescàveu | , i em volíeu engrescar a mi, amb el bungalow que heu llogat a Punaauia. | mal de la civilització, i fa dos dies que us engrescàveu, i em volíeu | engrescar | a mi, amb el bungalow que heu llogat a Punaauia. Em dèieu que allí la | una generació de catalans, havent oblidat l'experiència de llurs avis, s' | engrescà | de nou en una empresa revolucionària. Aquest fenomen coincidí amb la | sempre trobaren un aliat en els governs de Madrid. De l'altra, els nuclis | engrescats | per la bullanga revolucionària. De la paraula revolució aquests darrers | només li restà de plànyer-se que, encegada per miratges revolucionaris, | engrescant | -se amb infantils il·lusions extremistes, deixés estimbar, gairebé sense | tenir en compte aquesta impotència coercitiva de Catalunya abans d' | engrescar | -se en accions redemptores. La nostra tàctica ha d'ésser sempre la de | refrigerat per les aures de la confiança... Quer· Bé, Bé! no t' | engresquis | . Caín. [(Al Querub.)] És un bon minyó! Quer· | amb maldecaps petits, fins que va venir la república i en Quimet se'm va | engrescar | i anava pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig | dia que la senyora Enriqueta va fer veure que s'havia mort, el nen es va | engrescar | tant que la matava sense parar i el vam haver de tancar a la galeria per | perquè vaig tenir por que el milicià no fos en Quimet que s'hagués | engrescat | , però de seguida em vaig enrecordar que la senyora el coneixia. Però | havien matat els amos, sola amb un noi i posant-se vestits de senyora per | engrescar | el xicot i acabar robant-los. Va dir que eren coses que no s'havien de | d'ermini que exhibí la senyora Xuclà, perquè les llengües femenines s' | engresquessin | amb l'abric i oblidessin les lleugereses de la persona que el duia. De | crec que de bona fe. Avui he escrit aquestes coses de mi, per veure si m' | engresco | a continuar escrivint el que sé dels altres; he volgut iniciar una | home primari i expeditiu. Maria Lluïsa el trobà acceptable, i sobretot l' | engrescà | un canvi de clima, un canvi de decoració i una fugida definitiva del | té d'anar allí! —es lamenta un dels companys: —Et gastes els diners i t' | engresques | per no res. —Jo no hi aniria mai! —es plany l'altre; —però ve | en coneixia tots els vicis i ens contava desvergonyiments que ens | engrescaven | . Un altre era un xicot que per la grandària ja semblava un home. Havia | Els bàquics, els perversos i els desolats eren els que més l' | engrescaven | . De vegades també hi sortia Horaci, en llatí, per a confondre'm més. Jo | Eren /Les vagabonds\, de Gorki. El nostre amic, que s' | engrescava | amb el darrer ídol, s'havia contagiat de la febre gorkiana que envaïa | de l'altre. Estava decidit. Només calia trobar el moment. Ella s'havia | engrescat | tota amb el vi i començava de fer saltirons. Es veia que no hi estava | El premi era de cent francs. El brau era temible, un brau de debò que | engrescava | els marsellesos, els quals, segons diuen, tenen sang de tartarí. Ningú no | a mi mateix. Sí, de cop m'estranya que em vagi sortint tan bé. Després m' | engresca | . És un joc que em plau. Faig el comediant. M'agrada la meva hipocresia, | contrastaven amb l'exaltació i el romanticisme de l'hora en què m'havia | engrescat | amb la vida de vagabund com una actitud de repte i de protesta contra la | lira sacsejà el braç, la lira va ressonar, els cascavells de l'arquet s' | engrescaren | i el xicot pegà un salt, va batre tres vegades els peus a l'aire, a | i el que li quedava del mostatxo. Talla que talla, i ell no es movia; m'he | engrescat | , li he tallat el cabell ras; li he tret mitja lliura de pèl. L'he deixat | de peix als vellets del poble. —Oh, no et disculpis, Pere! T'has deixat | engrescar | per l'aire de marina i aquelles xarxes odorants. T'has entretingut a | entristits en veure com el foc malmet el seu lloc de mortificació, s' | engresquen | de mala manera i col·laboren amb la cohort demoníaca en el llançament | per ballar de manera continguda, però de mica en mica la música s' | engresca | i les enormes figures s'aproximen les unes a les altres, se separen i | diu Píndar— "nodriça d'homes i de cavalls, que la remor de les armes | engresca | ", només esporàdicament conegué el govern democràtic; gairebé tota la | de totes les viles altes. Bastida a la carena d'un serrat en ferradura, | engresca | els pulmons amb l'aire pur dels seus 948 metres, més que mai en | Joan ni per la pinta? Millor y remillor; aquests son els ídols que més | engresquen | la massa. Ja podíen axecar les mangales l'Alcalde, el Jutge municipal, el | ja tots erem de peus a terra, ja tots formavem rotllets y ens anavem | engrescant | en combinar entremaliadures que ens treguessin aquell ensopiment | encara penjant del sostre aquell ninot de paper; y allí, al claustre, | engrescant | se ab els comentaris, se confabularen per prosseguir l'endemà la broma, ab | quan començaren a sonar les hores dels quarts, em va semblar que s'havien | engrescat | massa. Cada vegada que trencava el son per un moment, una nova fressa em | trasbalsava una cosa que no volia anomenar per por; en Melrosada s' | engrescava | amb aquestes idees de pensar que ell, ell, en Gaspar Melrosada, podia | don Gaspar pensa: —Com assolirem això? De quina manera? Ell prou s'ha | engrescat | , en mig de dubtes i desenganys: en mig de la seva celibatària foscor, | al Parc, i va pensar: —Anirem a veure les bèsties.— Un artista com ell s' | engrescava | sempre amb els gestos i els moviments d'aquells animals exòtics. El sol, | gràcia com el cant de les granotes. I no és sols la primavera, la que | engresca | a cantar als ocells: el pit-roig, aquell animalet tan amic dels nostres | anar-hi caçant i picant com una desesperada. A les vinyes, la puput s'hi | engresca | més que en cap altra mena de conreu: aquella frescor del pàmpol i | i anar de bella nit munt enllà, boscos a través, era el que més m' | engrescava | . Havia d'ésser una aventura d'un atractiu esparverador. Què veuríem? Què | — És clar que un hom s'agradaria de xerrar-ho i de veure com sa gent s'hi | engresca | i us en fa ses seues enhorabones. Però... alerta... mentres nosaltres ens | la vinguda de la ronda, que li mouria noves raons; no, no li convenia pas | engrescar | una brega, que no podia portar-li més que males resultes. Bon goig de | els sentiments del pobre animal.— Havia ben oblidat que els gats no us | engresquen | pas. —Que no m'engresquen els gats! —cridà el Ratolí en una veu d'esgarip, | animal.— Havia ben oblidat que els gats no us engresquen pas. —Que no m' | engresquen | els gats! —cridà el Ratolí en una veu d'esgarip, irada. Us engrescarien a | m'engresquen els gats! —cridà el Ratolí en una veu d'esgarip, irada. Us | engrescarien | a vós si fóssiu jo? —Bé, potser no —digué Alícia en un to | seva golafreria de bèstia que, per un quant temps és anada a mal borràs, | engrescaven | i rejoien el menut fins a l'exasperació. Però l'infant, a vegades, sentia | Els vailets la vigilaven. —Treballa, treballa... Ja guanyava el cau. S' | engrescaren | els bordegassos. —No pensis pas fugir! Una unglada. —Encara remena. I | de la fusa. Els vailets xipollejaven en la transparença de l'aigua i s' | engrescaven | en la recerca de tresors de petxines. Laia no els seguí. Sola, closes les | teus pinrés, que bé ho necessiten. —Això els teus, si de cas. Puden. S' | engrescaven | els parroquians. —Vinga la santa batussa! Apreta'l. —Fes funcionar els | De primer sabia contenir-me. Però vaig guanyar uns quants dies i em vaig | engrescar | . L'altre dia vaig quedar en descobert al Set de Copes. Ahir, per a |
|