Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de les branques dels plàtans que voregen el torrent. Tomben pausades i s'	engronsen	un instant dins l'aire enfredorit, acabant per augmentar el gruix del
a la mòrt, a la que 'll coneixía molt bé, enjancamallada en un cimal	engruntsant	se; tot estomordit la va saludar preguntantli allí que fea; li respongué
toparen en la perera y ab ulls d' espasme 's veren la estranya parella	engruntsant	se en un simal: —doneume la ma a vórer si puch abaixar, —gillá 'l Dotor
alvançant un pèu queden les cames obertes a estil de compás, i començen a	engrunsar	se carregant el còs en un i atre peu alternativament, cantant el consabut
eguinar guiscar brillar endevinalla endevinalla endevineta	engronsar	engronxar engronsar esbart ranxo ardada esclat sota
brillar endevinalla endevinalla endevineta engronsar engronxar	engronsar	esbart ranxo ardada esclat sota timbarro esclata-sang
nom els ve del llatí, "remena coes", ja que contínuament	engronsen	la coa, d'una manera típica. Caminen o corren, molt gràcils, i són
funàmbula que ballava damunt la corda fluixa a gran altura, i somreia i s'	engronsava	com inconscient del perill, fins que errà un peu i es rompé l'ansa del
los guart. Pero jo estim la caseta aont ma mare'm va	engronsar	; m'agrada aquella carrera per ont jugava d'infant,
entendrides ales que s'afanyaven a construir un joncar per a poder	engronsar	-se de tant en tant... Quan li ho contàrem a don Joan es va riure i per
feliç... L'estic veent quan nos muntem en els extrems d'un pal per a	engronsar	-nos. Açò és molt divertit. Dic que l'estic veent com aquella vegada en la
devora una espelma. En Miquelet i jo ens penjàvem de les cordes i ens	engronsàvem	com espantalls, estirats amb força pel balanceig foll, eixordador, de les
lenta que penetrava també per la porta mig oberta de la cotxeria i	engronsava	a penes el cos menut i rodó del mestre Paco Sallent, penjat a la jàssera.
una desorbitada sensació de plaer, de llibertat, de quelcom que l'	engronsava	, sense límits. El ca feia capcinades. El nen s'adormí. Va despertar-lo la
veus, pasos. El vent bufà de bell nou, alè poderós, vivificant el canyar,	engronsant	els esplèndids plomalls de fulles. 18 Fou home de potestats
. La tia és com un gall de Guinea, petita i niga, i, mentre en Quim s'	engronsava	cada matí en el darrer son —aqueixa somnolència molla, amb moments
Valladolid", ponderava don Pau, l'apotecari. Jo escoltava i m'adormia,	engronsat	pel murmuri xiulador del vent, que augmentava amb el crepuscle. Per
el catre. Acotxat, encisada la mirada per la flama voraç, el cervell com	engronsat	per la remor sorda del temporal, en Valentí Castell s'adormí. Va
acostar-s'hi, remenant la cua. Estirava la corda. Amb les estirades,	engronsava	l'ametller. I a cada sacsada queien lentament grapats de flors, una pluja
de la màquina de filmar. Bufava una lleugera brisa, i camisa i estoig s'	engronsaven	... Quan al cap de mitja hora vaig acabar la filmació, a la camisa, que
en no haver-hi dues bresques del mateix pes, l'aparell tendrà tendència a	engronsar	-se. Se'l subjecta clavant dues anelles a terra amb ciment i fermant-les a
tonades de vou-veri-vou que canta una mare, amb ritme pausat, mentres	engronça	el breçol aont s'hi adorm el fillet de les seves entranyes; això es
té tampoc cap motiu de mosquejar-se ja el ball, pareix que només podran	engronsar	pues un vespre, qui tindrem estarà amenitzat, suposam per magnífics
càmping. I també aquests carrancs fan a llur manera excursionisme, bé que	engrunsant	-se en un "haiga" o sotraquejats amb un "biscooter", eixa mena de
devallar a les coves y soterranis del encantament poètich, y se deixava	engronssar	, mitj sospés entre lo real y lo quimèrich, per aquells parlaments séus
i a l' endemà la mar es plena de caps de mort que	engronsa	el vent... V O gran Sant Pere de Marina, Vos
del sol ixent... Lliure com l' herba florida qui s'	engronsa	dins el vent. Llavô el cor aletetjava —papelló plè de delit—
En la rica melodía Que 'n l' arbreda fa 'l mistral,	Engronsant	, branques y fulles Al son armoniós compás; En lo
del moliner, on l'embat lleuger arronsa qualque vell pedaç que	engronsa	. Més enllà hi ha les casetes dels burgesos, més donetes; qui
l'execució? Alícia: Jo he estirat la corda. Som el botxí. T'has	engronsat	cinc vegades per envant i per enrera i després has donat una volta, tot
: Tots els reus deis el mateix... Jo t'he dit: au, home, no t'agradava	engronsar	-te a les engronsadores del parc? No t'amoïnis. Vols que juguem a toc i
y serena y males nits, y tota casta de pena? —Pero axô de que s' aygo vos	engronsás	sempre de nit y dia tant si vos agrada com no, ja son figues d' altre
com no, ja son figues d' altre sostre. —A mi m' agrada pròu el que m'	engronsan	. —Ara mateix acab d' arribá de Calis; y es Mestral, que des
sa tavayòla, m' axugá, me fé una gran reverència; y qui l' ha feta que l'	engrons	y que li don pa sa mare. Quant baixava s' escala d' aquell gran saló me
moviment de trepidació conmòu sa ròca ahont estava y vé amb uys esglayats	engronsar	sê ses peñes des séu enfront, ferse bossins ses timbes de sa muntaña qu'
remoreta que no conech. —Segurament fa vent y es pinar de aquí pròp s'	engronsa	. Amb axô es cuquet arribá à sa vorera de la tèrra y quant vé sa claró
darrera una cortina, el cos negrenc d'un homo penjat d'el sòtil, qui s'	engronsava	á un recó del quarto, sempre en el mateix lloc. Era la caixa alta y
á sa porcella dins sa rostidora; quatre rapes de penjoy esquitarell, s'	engronsan	á sa pèrxa; ses coques de torró casolá més mal forjades, serviren per
a-n el tall y se posa en feyna. El sol lluia xalestament. Un vitrac s'	engronsava	sobre un albó, un altre volatetjava p' els volts d' un ravell proper. Hi
aquexa conformitat. —Ab lo devantal se torcá una goteta trasparent qui s'	engronsava	en el cap del nas.— Ell era jovenot y un vespre ab altres fadrins
Té murs de roques fondes, on brama la riera; l'espiga d'or s'	engronsa	fins als pinars reulls; els taronjers verdejen, se vincla la
fallen al somni en el qual el subjecte queda penjant del cable de fre i s'	engronsa	en un espai de ningú fins que el somni acaba amb un regiró en
et sents, no sols el tren en què viatges, embolcallada per les tenebres,	engronsada	per una allau de trepidacions, engolida per la fosca i qui sap si
dins d'aquest bres, potser una mica massa gran i sorollós, que les aigües	engronsen	amb el seu veri-bou. I la nit càlida i meravellosa no t'aboca a nits
acostis... La nina seu vora la seva mare. Ran les fatigades crosses s'	engronsen	les cametes primes empresonades pels ferros ortopèdics. Mai no juga. Ens
et sents, no sols el tren en què viatges, embolcallada per les tenebres,	engronsada	per una allau de trepidacions, engolida per la fosca i qui sap si
mort den Berga? Tot ja va á dèu y á manco, qui la feta que l'	engrons	, que jo estic be en es padrissos de Mancò, y no hem vui posar en llibres
barca, on entrava d'un bot i m'arrufava al seu fons pla sense quilla i m'	engronsava	en un moviment rítmic com si navegàs. Allà dedins vaig ser feliç: ara ho
ho puc assegurar amb la claredat que em dóna la distància del temps. M'	engronsava	com si em bressolàs a mi mateixa, com si em cantàs vou-verivous que no
que oscil·la a cada ventada. Amb el soroll agut dels ferros corbats que s'	engronsen	sobre el paviment i l'apagat dels cartellets de colors, les visites d'un

Pàgina 1 (de 2)

50 següents