Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pot dubtar avui d'aquesta missió hispànica de la Catalunya del Vuitcents.	Engrunat	el vell Estat borbònic del segle XVIII pels cops simultanis del
com les abelles, tot volant, que després moren, s'	engrunant	en átoms d'or al vent salobre. Trobém la nostra exaltació
pena de la vida dins 24 hores". Aquesta profunda insolidaritat	engrunava	qualsevol, i, un altre moment, foren els qui comerciaven amb Hol·landa
coses, no podem acceptar-la amb una consideració pessimista quan ens	engruna	la carn. És precís que les illes tinguin també la seva bergsoniana
i enlloc no troba refugi ni repòs a l'hora del malastre, fins que l'	engrunen	i esmicolen i en dispersen la pols als quatre vents, i del seu pas pel
Ventà un guit contra una paret de tàpia que amb el cop es va desfer, i,	engrunant	-se, esdevingué un llot groguenc sota el torrent de la pluja que queia.
resplendor d'aqueixes ànimes voltades de crepuscles que no han après a	engrunar	el temps. Molts anys ha que la seva senzillesa els féu joguina d'aqueixa
i el llarg de tres. Damunt el pit amarfilat de la italiana, els diamants	engrunaven	els raigs de llum en irisades espurnes. Se la posava i corria al mirall,
s'havia fet a Barcelona, on va acotar-se aquella nit per veure com s'	engrunava	la llum en els brillants de la seva creu i em deia: Mira, Enric,
podeu riure. Vejam si en sabeu? Així. Com jo. Feren la ganyota dels	engrunats	per un camió. —Prou. Prou. Si no els arriba a dir "prou, prou"
Déu, per tal de no baixar a l'infern on s'escalivà i carbonitzà Joyce:	engrunat	pel sentiment de ser nat a Irlanda, "truja que devora la seva pròpia
de l'aigua. Llavors la mar, cargolant-se de ràbia, rosega les roques, les	engruna	d'allà on les troba més febles, les forada, es fica per les esquerdes i
que serveix per empedrar els carrers, veuràs que aquesta no és dura, s'	engruna	molt fàcilment, i això és perquè un dels tres elements de que es compon
muntanyes compostes d'aquesta mena de roca, o d'altres roques que també s'	engrunen	fàcilment, no estessin cobertes de vegetació, l'aigua de les pluges les
dama esquiva, en passar per un femer, el sol tragué, abans que la pedra l'	engrunàs	, la mica de rossegall d'or amb què il·lumina la negra tomba, sense
embrutar-se, embrutadís; trencar-se, trencadís; vinclar-se, vincladís;	engrunar	-se, engrunadís; esbullar-se, esbulladís; escórrer-se, escorredís;
dels nois, d'empresonar-los entre els seus braços per ofegar-los, i	engrunar	-los, com si fossin també fets de fulles seques que hom esmicola amb una
homenics de fang; però, ai, Averneta, quina feina més ingrata! Ara se'ls	engrunava	la pasta, ara se'ls desfeia en grumolls, ara se'ls estovava de mala
la cabellera feta una flama viva, enmig de les penyes i roques que se li	engrunaven	sobre les espatlles. A la fi, com si fos la darrera columna d'un palau
un dit, va manar-li: —Ocell xerraire: a qui els secrets	engruna	, davant tots, juga-me-li'n una. Vola enlaire! La
perfumada de farigola, de llorer i de vi blanc. 2. Escorreu i	engruneu	en un plat. Arruixeu-ho, encara tebi, amb la salsa. Barregeu, i serviu
i de totes ses magnes institucions jurídiques. ¿Com era possible que s'	engrunés	aquell vast Imperi, que s'ensorrés aquell colós, i que tornés la
que perd la passió pròpia; empènyer així fins a l'extrem un absolut que s'	engruna	és una forma de negar Déu i de profanar la cosa sagrada, que pot arribar
han fet pensar en la possibilitat d'un planeta que s'hauria	engrunat	, si bé sembla més lògic pensar que són porcions d'un planeta que no es va
el dia més solemne del cicle anyal. Tot plegat, ja tindrem ocasió d'	engrunar	-ho. A l'altre extrem de l'any hi ha el solstici d'estiu; l'exultació en
tro. Allò que més interessa, però, és de constatar com la pirotècnia s'ha	engrunat	en una sèrie de peces menudes que fan acte de presència a les revetlles
un to negre-grisós, a causa de l'oxidació del metall bàsic, que s'	engruna	i deixa al descobert la superfície estucada, tenyida pel seu òxid (gràfic
estranya aparença, mig mineral; els trossos que s'extragueren, però, no s'	engrunaren	i un cop secs permeteren apreciar perfectament les fibres vegetals,
sentien sa respiració fatigosa y es batecs des cor com si un gran pes els	engrunás	. Sa conciencia els-e reprovava la seua mala conducta de tan de flestomar,
sota el marc de la porta la recepta base, li deia que no, que ell s'havia	engrunat	el dit amb una pedra, i llavors el doctor Hermes s'enfuria, com si hagués
secrets per fer sa guerra, per atacar s'enemic, per posar-li una llova i	engrunar	-los tots de cop. I es tinent la m'ha donada a mi, això és una bona
dura, com és ara el granit, passi de mica en mica a ser una roca que s'	engruna	fàcilment. Si s'agafa un fragment de granit alterat i es comprimeix amb
del meteix aliment que l'home fet, solament que ha d'esser mes dexatat y	engrunat	, però igualment substanciós. L'illustre Bisbe de Vich un día observava
sanguinós, escupit, lligat de cordes y cadena, baix de la creu qui l'	engruna	! ¿Per què sortiu, oh Verge Mare, del reculliment pacífich ahont vos
del esperit catalá, afavorides per sa llegislació, ha pogut ferse sense	engrunar	la propietat. Les distincions subtils del domini directe y del domini
la ciutat, ans lo contrari, se troba content al veure's llibre d' ésser	engrunat	per un cotxo del tram-vía eléctrich; destrossat per un automóvil ó
La acció atmosfèrica. La temperatura atmosfèrica ab ses variacions	engruna	les roques per compactes que síen, ja sía esquerdantles baix la
humida; allavors les plantes se moren, la terra queda núa, les roques se	engrunen	y la pols y sorra que ne resulta son arrossegades pêl vent. De aquesta
Quin es l' objecte del aplanar? R· Comprimir els terrenys y	engrunar	els terrossos que hagin resistit l' acció del rascle, lo que se verifica
L· y stictica L·, s'enfonzan dins de las rosas y	engrunan	los estams, empolsantse ab lo pólen que fan perdre, mentres que lo puagó
va demunt lo qu' era dessota, y dessota lo qu' era demunt. D' esta manera	engruneu	molt be vostra terra ja 't sia ab l' empenta que la tomba, ja 't sia ab
sens empostarla després. Quant al contrari la treballau á fons sens	engrunar	la y esmicolarla massa, esta terra beu la rosada de las nits d' estiu y 's
bons resultats té en les terres de silis y lleugeres que no l' hi cal	engrunar	, atés que ja ho son prou. Y d' altre cantó no es possible qu' ab qualquns
ab qualquns hectólitres de cals per hectárea n' hi haja prou per poder	engrunar	la terra. Aixó 'm fará riurer y arronsar les espatlles. Are us diré cóm
com diuen els francesos (/engrais flamand\). Quant es seca y	engrunada	per la ma del home ne diuen els francesos /poudrette\. Si l'
servir la carn y la sanch com adop es ferles assecar dins d' estubes y	engrunar	les, mes s' ha de parar esment ab les rates que atrauen estes engrunes de
servan al blat de les embestides del fret; les glassades els desfan y els	engrunan	y aixís se tornan á calçar les arrels que podrian quedar al ayre. Per
, y per est us val mes que la palla de blat ó de civada que 's capola y s'	engruna	. Les espanotxes de moresch tretes de llur veyna 's posan pel hivern al
á la terra. Mentres qu' haja sigut ben treballada, ben remoguda y ben	engrunada	, 'ls pésols hi creixerán. Ab tot tenen llurs petites preferencies; putx
Quin tarabast!... O Lluna! o Lluna! quin mal soscaire avui t'	engruna	per venir tan encesa, tan roja, dins el blau? El gos

Pàgina 1 (de 3)

50 següents