×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb engrunar |
Freqüència total: 138 |
CTILC1 |
| pot dubtar avui d'aquesta missió hispànica de la Catalunya del Vuitcents. | Engrunat | el vell Estat borbònic del segle XVIII pels cops simultanis del | | com les abelles, tot volant, que després moren, s' | engrunant | en átoms d'or al vent salobre. Trobém la nostra exaltació | | pena de la vida dins 24 hores". Aquesta profunda insolidaritat | engrunava | qualsevol, i, un altre moment, foren els qui comerciaven amb Hol·landa | | coses, no podem acceptar-la amb una consideració pessimista quan ens | engruna | la carn. És precís que les illes tinguin també la seva bergsoniana | | i enlloc no troba refugi ni repòs a l'hora del malastre, fins que l' | engrunen | i esmicolen i en dispersen la pols als quatre vents, i del seu pas pel | | Ventà un guit contra una paret de tàpia que amb el cop es va desfer, i, | engrunant | -se, esdevingué un llot groguenc sota el torrent de la pluja que queia. | | resplendor d'aqueixes ànimes voltades de crepuscles que no han après a | engrunar | el temps. Molts anys ha que la seva senzillesa els féu joguina d'aqueixa | | i el llarg de tres. Damunt el pit amarfilat de la italiana, els diamants | engrunaven | els raigs de llum en irisades espurnes. Se la posava i corria al mirall, | | s'havia fet a Barcelona, on va acotar-se aquella nit per veure com s' | engrunava | la llum en els brillants de la seva creu i em deia: Mira, Enric, | | podeu riure. Vejam si en sabeu? Així. Com jo. Feren la ganyota dels | engrunats | per un camió. —Prou. Prou. Si no els arriba a dir "prou, prou" | | Déu, per tal de no baixar a l'infern on s'escalivà i carbonitzà Joyce: | engrunat | pel sentiment de ser nat a Irlanda, "truja que devora la seva pròpia | | de l'aigua. Llavors la mar, cargolant-se de ràbia, rosega les roques, les | engruna | d'allà on les troba més febles, les forada, es fica per les esquerdes i | | que serveix per empedrar els carrers, veuràs que aquesta no és dura, s' | engruna | molt fàcilment, i això és perquè un dels tres elements de que es compon | | muntanyes compostes d'aquesta mena de roca, o d'altres roques que també s' | engrunen | fàcilment, no estessin cobertes de vegetació, l'aigua de les pluges les | | dama esquiva, en passar per un femer, el sol tragué, abans que la pedra l' | engrunàs | , la mica de rossegall d'or amb què il·lumina la negra tomba, sense | | embrutar-se, embrutadís; trencar-se, trencadís; vinclar-se, vincladís; | engrunar | -se, engrunadís; esbullar-se, esbulladís; escórrer-se, escorredís; | | dels nois, d'empresonar-los entre els seus braços per ofegar-los, i | engrunar | -los, com si fossin també fets de fulles seques que hom esmicola amb una | | homenics de fang; però, ai, Averneta, quina feina més ingrata! Ara se'ls | engrunava | la pasta, ara se'ls desfeia en grumolls, ara se'ls estovava de mala | | la cabellera feta una flama viva, enmig de les penyes i roques que se li | engrunaven | sobre les espatlles. A la fi, com si fos la darrera columna d'un palau | | un dit, va manar-li: —Ocell xerraire: a qui els secrets | engruna | , davant tots, juga-me-li'n una. Vola enlaire! La | | perfumada de farigola, de llorer i de vi blanc. 2. Escorreu i | engruneu | en un plat. Arruixeu-ho, encara tebi, amb la salsa. Barregeu, i serviu | | i de totes ses magnes institucions jurídiques. ¿Com era possible que s' | engrunés | aquell vast Imperi, que s'ensorrés aquell colós, i que tornés la | | que perd la passió pròpia; empènyer així fins a l'extrem un absolut que s' | engruna | és una forma de negar Déu i de profanar la cosa sagrada, que pot arribar | | han fet pensar en la possibilitat d'un planeta que s'hauria | engrunat | , si bé sembla més lògic pensar que són porcions d'un planeta que no es va | | el dia més solemne del cicle anyal. Tot plegat, ja tindrem ocasió d' | engrunar | -ho. A l'altre extrem de l'any hi ha el solstici d'estiu; l'exultació en | | tro. Allò que més interessa, però, és de constatar com la pirotècnia s'ha | engrunat | en una sèrie de peces menudes que fan acte de presència a les revetlles | | un to negre-grisós, a causa de l'oxidació del metall bàsic, que s' | engruna | i deixa al descobert la superfície estucada, tenyida pel seu òxid (gràfic | | estranya aparença, mig mineral; els trossos que s'extragueren, però, no s' | engrunaren | i un cop secs permeteren apreciar perfectament les fibres vegetals, | | sentien sa respiració fatigosa y es batecs des cor com si un gran pes els | engrunás | . Sa conciencia els-e reprovava la seua mala conducta de tan de flestomar, | | sota el marc de la porta la recepta base, li deia que no, que ell s'havia | engrunat | el dit amb una pedra, i llavors el doctor Hermes s'enfuria, com si hagués | | secrets per fer sa guerra, per atacar s'enemic, per posar-li una llova i | engrunar | -los tots de cop. I es tinent la m'ha donada a mi, això és una bona | | dura, com és ara el granit, passi de mica en mica a ser una roca que s' | engruna | fàcilment. Si s'agafa un fragment de granit alterat i es comprimeix amb | | del meteix aliment que l'home fet, solament que ha d'esser mes dexatat y | engrunat | , però igualment substanciós. L'illustre Bisbe de Vich un día observava | | sanguinós, escupit, lligat de cordes y cadena, baix de la creu qui l' | engruna | ! ¿Per què sortiu, oh Verge Mare, del reculliment pacífich ahont vos | | del esperit catalá, afavorides per sa llegislació, ha pogut ferse sense | engrunar | la propietat. Les distincions subtils del domini directe y del domini | | la ciutat, ans lo contrari, se troba content al veure's llibre d' ésser | engrunat | per un cotxo del tram-vía eléctrich; destrossat per un automóvil ó | | La acció atmosfèrica. La temperatura atmosfèrica ab ses variacions | engruna | les roques per compactes que síen, ja sía esquerdantles baix la | | humida; allavors les plantes se moren, la terra queda núa, les roques se | engrunen | y la pols y sorra que ne resulta son arrossegades pêl vent. De aquesta | | Quin es l' objecte del aplanar? R· Comprimir els terrenys y | engrunar | els terrossos que hagin resistit l' acció del rascle, lo que se verifica | | L· y stictica L·, s'enfonzan dins de las rosas y | engrunan | los estams, empolsantse ab lo pólen que fan perdre, mentres que lo puagó | | va demunt lo qu' era dessota, y dessota lo qu' era demunt. D' esta manera | engruneu | molt be vostra terra ja 't sia ab l' empenta que la tomba, ja 't sia ab | | sens empostarla després. Quant al contrari la treballau á fons sens | engrunar | la y esmicolarla massa, esta terra beu la rosada de las nits d' estiu y 's | | bons resultats té en les terres de silis y lleugeres que no l' hi cal | engrunar | , atés que ja ho son prou. Y d' altre cantó no es possible qu' ab qualquns | | ab qualquns hectólitres de cals per hectárea n' hi haja prou per poder | engrunar | la terra. Aixó 'm fará riurer y arronsar les espatlles. Are us diré cóm | | com diuen els francesos (/engrais flamand\). Quant es seca y | engrunada | per la ma del home ne diuen els francesos /poudrette\. Si l' | | servir la carn y la sanch com adop es ferles assecar dins d' estubes y | engrunar | les, mes s' ha de parar esment ab les rates que atrauen estes engrunes de | | servan al blat de les embestides del fret; les glassades els desfan y els | engrunan | y aixís se tornan á calçar les arrels que podrian quedar al ayre. Per | | , y per est us val mes que la palla de blat ó de civada que 's capola y s' | engruna | . Les espanotxes de moresch tretes de llur veyna 's posan pel hivern al | | á la terra. Mentres qu' haja sigut ben treballada, ben remoguda y ben | engrunada | , 'ls pésols hi creixerán. Ab tot tenen llurs petites preferencies; putx | | Quin tarabast!... O Lluna! o Lluna! quin mal soscaire avui t' | engruna | per venir tan encesa, tan roja, dins el blau? El gos |
|