Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en el record de les edats futures. L'hoste, llavors,	enjoia	, amb braceroles i oreials que duu, els braços i la
la fatal cadena que 'm subjecta á una tétrica agonía. ¡De tú! rostre	enjoyat	per la bellesa que al contemplarlo tot lo cor se 'm migra, y tens en tas
que de tos llabis brollan com un torrent de perlas finas que tot ho	enjoyan	y que tot ho esmaltan. Julia. Per gosar vols sentirme y t'
de nostras passións infames, veurá corcadas las fullas que sa bellesa	enjoyaban	: veurá en fetor convertida sa purpurina fragancia, y lo que era avans
Que és guapa ta plana, quan l'or de tardor va	enjoyant	del camí les moreres! I quan espelleixen els blancs ametllers
sava; la viola treu sa caputxa blava, i la farigola	enjoia	de flors á ran del terrer l'humil ram nuós. La cabra
¿De quines fondàries puja aquesta meravella de forma i de color que	enjoia	el cap de la branca? ¿D'on li ve a l'heroi la fortalesa? ¿On té
unes dàlies; venturós qui, com tu, sobrepujant fatics i penes, encerta a	enjoiar	cada dia de l'any amb la flor d'un alt pensament, d'una bona paraula,
d'un temperi, sinó les tardanies, mongetes, fesols i el blat de moro, que	enjoiarà	de l'or de les seves panotxes portals i finestres, fins que serà ben sec
caminaríem y menjaríem ab més dalit, se'ns enfortiría'l còs y se'ns	enjoyaría	l'ànima; perque'l sol y l'ayre pur son la vida, y axò, Pepeta, aquest
una toia i l'impossible és olor llum i joia que ens	enjoia	l'instant, papallona i flama viva en la mort que
davant del Principal. Totes les bombes són regalades a l'aire, que s'	enjoia	de gallarets colorits com una nau de poeta. Cap senyal extern d'emoció no
del jardí. Fes-me companyia, vianant, a la primavera, i els teus ulls s'	enjoiaran	a l'ombra fresca de les branques rejovenides damunt la meva pols. Les
la tercera li prenia la color, que és el que s'esdevé quan el cor massa s'	enjoia	. De totes maneres el ministre volia assegurar-se'n; i, endevinant el
Miréu...! heu vist magnificencia mes gran, que la d'aquest cirerer,	enjoiat	pel fruit? —Es verament reial... —Quelcòm mes que reial, doncs es sense
Innocenci i el seu advocat se'n pujaren a cal Pobric. La primavera	enjoiava	el bosc amb totes les seves gales. Els esteparts florien pels turons, les
i l'omplírem de besades. Lídia es vestí de solemnitat (un collar de flors	enjoiava	la seva nuesa), i es pintà els llavis ferotgement (com les vostres dones
explicar-li? En arribar a l'ombra d'aquells magraners que ens havien	enjoiat	les boques amb llurs fruits, vaig intentar de sostreure'm a la violència
la família". "Al final del vestíbul, al mig del pati que adés s'	enjoiava	de dones i d'infants, no trobo sinó l'amo complimentós i el brollador
cel l'animeta, blanca i nua, neta de fang mundanal, els estels degueren	enjoiar	amb garlandes més vives el cim alt de Puig-Major, i els tarongers en flor
renda; orenga, ungla, congre; angina, enginyer, congesta, àngel;	enjoiar	, injusta, venjar, esponja; enlairar; enllaçar, enlluernar, enllà;
emmetzinar; bena, embenar; mànec, emmanegar; cèrcol, encercolar; joia,	enjoiar	; capçal, encapçalar; rotlle, enrotllar; rínxol, enrinxolar-se; creu,
l'hora de treballar l'obra es manifestaran oportunament, secundant-nos i	enjoiant	-la. VIII Aspecte pràctic de la qüestió (segons les nostres
deia el batec del cor amorosit, i el bon dia del primer raig de sol que	enjoià	la meva cambra. M'ho deien, sobretot, les meves ganes irresistibles de
hivernal. Les cases dels vilatges enrondats de tamarius i de palleres, s'	enjoiaven	amb l'or de les panotxes de moresc assolellant-se arraïmades a l'ampit de
conques adolorides i sent la coïssor de les nines fatigades, que se li	enjoien	amb unes petites corones de llumenetes policolors. Gran vaixell, i ell,
Jo, ara, en aquest instant sereníssim, de cara a la ciutat que va	enjoiant	-se amb milers de lluminàries, com pedreries de tots els colors, em sento
posició vertical. Aquest personatge munta una mula també ben enflocada i	enjoiada	. La cavalcada, seguida per molta fadrinalla a peu, volta per totes les
essència catalana en la major part dels mobiliaris, luxosos o humils, que	enjoien	les nostres llars i que ens farien doblement amable la casa, ja que en
I, ara, aneu! Empolveu-vos la vostra cara; pinteu-vos els vostres ulls;	enjoieu	el vostre cabell; perfumeu el vostre cutis; vestiu-vos amb riques sedes;
Déu l'ha enriquida amb preciosos dons d'esperit, i l'ha vestida i	enjoiada	com vesteix i enjoia els éssers que neixen per reflectar en llurs fronts
amb preciosos dons d'esperit, i l'ha vestida i enjoiada com vesteix i	enjoia	els éssers que neixen per reflectar en llurs fronts la glòria de sa Faç;
el fossar convertit, com tot, en un munt de runes. El claustre s'	enjoià	amb quatre grans pintures al fresc de Josep Flaugier que representaven
sentimental i evocativa pels pobles i els indrets de la rodalia que	enjoien	, com una garlanda, la urbs barcelonina. L'esforç dels ciutadans, naturals
i el manteniment dels esplèndids jardins de les innombrables torres que	enjoiaven	la contrada. Per donar una idea de la intensitat de l'agricultura en el
i estan, pot dir-se, en capella els sumptuosos jardins senyorials que l'	enjoiaven	. Des de temps remotíssims, els nostres avantpassats conrearen amb amor
sempre cap a muntanya, es presenta una altra de les meravelles que	enjoien	el "Laberint". Una escalinata monumental, ennoblida amb bustos i gerros
una llei que interpretaven com si fos de castes, i el vestit popular s'	enjoià	circumstancialment, amb colors vius i alegres. El lloc més adient per a
de futilitat, d'orgull. Cal que tot això desaparegui. Per tal d'	enjoiar	-la més tard amb metalls preciosos, Déu la fa fondre. En el gresol, les
poder. L'home, en marxar, es deslliga, actua, va endavant i l'ànima se li	enjoia	amb el moviment. No és el cos sol aquell que acciona. La matèria sembla
coses. L'amor a les eines és una mostra d'intel·ligència que facilita i	enjoia	el treball, beneficiant-ne extraordinàriament el seu bon ús, el resultat
i d'una aridesa insuperable n'han eixit bells jardins, que environen i	enjoien	aquell vilatge naixent que recull nobles restes del passat i mostra les
i decora la tan devota Plana de Vich, amb més profusió que d'estrelles s'	enjoia	la nit serena. Cal que se'n digui un mot, començant pel seu nom, a l'ombra
Philastre, Cambon i Cagé, els escenògrafs que, ultra decorar l'escena,	enjoiarien	amb al·legories i retrats el prosceni i la resta de la sala, de mesures
haver servit d'anells, però no les altres, que tal volta utilitzarien per	enjoiar	llur cabellera. La seva lliga és de 89'0% de coure i
Cuixà, amb el seu cimbori, Ripoll amb el seu frontal, havien estat ben	enjoiats	pel seu curós abat. Tres anys més, i també a Vic celebrarien la dèria
després, varen retornar a l'abast de nostra vista. Llavors ens	enjoiaren	bella estona amb llurs posats i llurs gràcies. Als voltants de Sant
¡Oh! feu com la gentil Rut, donchs; vestiuvos de les mellors robes y	enjoyeu	vos, que ell s'es agradat de la vostra ánima y vol esser vostre Espòs; les
n, s,\ o /ns\. En la afirmativa, v. g., bayona, joyosas,	enjoyavan	, esglayavans, no dèu escríures l' accent; en la negativa, v. g.,
còm la deixèm sentada, no podrá tenir llòch la perplexitat del lector.	Enjoyat	, particip de pretèrit, encare que vagi sense accent per tractarse d'

Pàgina 1 (de 4)

50 següents