DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
enlairar V 1572 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb enlairar Freqüència total:  1572 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pila de penes, esforços, fatigues i perills. Apa, les paraules sobren, enlairem-nos." "Amunt!", guimbava el noi, sense cap vestigi del sentit de la
de J. Ingram Bryan. Quan en aquell país ha fracassat la monarquia, s'ha enlairat el dictador, el shogun, aplicant així el principi de Confuci: el
ha de trencar-se. És llebeig, vent del Montseny. A la tarda, la boira s'enlaira dels fondals, surt com un fum de les carenes fosques, cobertes d'alzines.
ha produït una inesperada reacció d'acostament entre la UGT i la CNT, que enlairen com a bandera la figura de Largo Caballero. És una situació molt confusa
i bardisses florides. Ja es veu alguna falguera groguenca; els juvenals enlairen el plomall d'un groc pàl·lid, i la dalla ha segat dels marges fenàs,
un tudó en el sol esvaït, amb fort esbatec d'ales. Les calàndries s'enlairen dels camps sembrats. Al lluny, muntanyes blanques i blaves. Llegeixo
dantesc: un conglomerat de milions de guspires allargassades que s'enlaira, a uns cinc pisos per damunt de les cases, i deixa el cel tèrbol de fum.
L'atmosfera bull, els grans focus lluminosos evaporen la suor que s'enlaira com un núvol dens que entela els vidres darrera els quals dues dotzenes
Només una gorra. L'home riu, satisfet, pica una mà contra l'altra, les enlaira unides, com si celebrés una victòria. —Es deu haver perdut! —exclama. —El
igualment. Clava una gran pipada al cigar, exhala un núvol de fum que va enlairant-se cap al sostre, en direcció als altaveus que semblen aspirar-lo, i
i pel tou de la cama, l'eleven solemnialment, tornen a abaixar-la, l'enlairen de nou, i en algun lloc sona una campaneta cerimoniosa. El caporal diu:
i, al fons de tot, un llit alt i ample dreçat contra un suport que l'enlaira del pis de rajols grocs; la dona hi és asseguda, l'esquena repenjada al
Era a l'hospital i... Però ella ha obert molt els ulls, les celles se li enlairen vertiginosament, se separa cap a l'altra banda de llit i, amb la veu
La dona té el seu a la mà, deixa escapar tranquil·les rodones que s'enlairen mandrosament abans de dissoldre's. —No ho fem bé —li diu quan ell
els vasos que l'individu de la safata ha anat deixant a llur davant, els enlairen contra la llum del sostre, com si examinessin la transparència del licor,
les trompetes per damunt de la vida, sonaven les trompetes enlairant la misèria, sonaven les trompetes entre totes les fonts,
No hi ha millor arma que el salm: enderroca els murs i els enlaira, desfà les ciutats i les fa, i l'esperança està en el
amb un fred miserable, i ara una tebior de primavera i una llum diàfana m'enlairen els pulmons per respirar totes les essències més descabellades d'aquest
bell mig de l'acció, ens ennuvola l'esguard i ens fa claudicar la passa. Enlairem banderes solitàries, per a després esquinçar-les i amagar amb llurs
i de la menestralia, l'esperit feinejador, la manya i l'ambició d'enlairar-se. D'exemples d'obrers d'aquesta mena en trobem a cada revolt del segle
del passat hispànic. Els especialitzats en l'arqueologia prehistòrica han enlairat el suposat paper unificador dels celtes, mentre que els classicistes fan
social i espiritual dels fets, gairebé disposats a perdonar-nos-en o bé a enlairar-los en nom d'un patriotisme malentès. Gairebé diríem —si això no fos
remuntar no sense sofrir la carícia d'una llengua de foc que es va enlairar més que les altres i que em va socarrimar la punta de l'ala esquerra, com
"joguines" del següent model: ...m'ha endormit, m'ha enlairat lo cor enamorit lo cor enamorat. Les senyores no
i Serra també es posen a plorar: —Si Pau Claris no l'enlaira, qui sap qui l'enlairarà!— —Germà Francesc, quan jo
a plorar: —Si Pau Claris no l'enlaira, qui sap qui l'enlairarà!— —Germà Francesc, quan jo mori, lligueu-me'l fort a
Pau Claris, ja ni es van agenollar. Pau Claris enlairà l'hòstia i tots s'hi van encantar. Ell que també s'hi
vistes. Els passava que no estaven acostumats a la llibertat i trigaven a enlairar-se. I només van arrencar a volar tres o quatre. I s'hi van ajuntar els
de l'esperit. L'home amb sentit comú és aleshores l'home incapaç d'enlairar-se per damunt del que és habitual i rutinari, el que passa per davant de
fi es veu que és N' Estel d'Or que avança sobre les ones, vers la platja, enlairant la copa. Na Margalida cau esmortida.] [N' Estel i En Bernat canten llurs
És ella, és ella, és N' Estel d'Or! [(Es va acostant N' Estel, nedant i enlairant sobre les ones la copa d'or).] Donà sa vida heroicament i ara triomfa
una gran flamarada, desapareix el Rei. N' Estel abraça en Bernat i avança enlairant la copa d'or).] [(Estel d'Or, Bernat, Dames i Cavallers).] Oh
disfressa que el permet d'ésser aïllat dels altres hòmens corrents i d'enlairar-se a heroi. El pintor anirà a la caça del caràcter, que és ja l'únic que
però si aconsegueix donar aquesta visió de l'ésser humà total, per aquí s'enlaira al gran art, perquè la "totalitat de la persona" és alguna cosa no
a la germinació de les plantes en general. El nom de Lomahongioma, "Enlaira't" o "Enlaira't-graciosament", és susceptible d'evocar, per la mateixa
de les plantes en general. El nom de Lomahongioma, "Enlaira't" o "Enlaira't-graciosament", és susceptible d'evocar, per la mateixa raó, la tija de
á tot' hora per aquell trángul del polítich militant que tan bon punt l' enlayra á menjar ab reys, com lo llensa á aprofitar las engrunas de pá d' una
—Ay, benehit sia Deu! —exclamá la Madrona, creuhant las mans ab forsa y enlayrant l' esguart al cel. Quan la Toneta 's despertá, girá 'l cap á l' espona
En una recolzada de la carretera, d'un terreny més baix que el camí, va enlairar-se un vol de perdius. Jo vaig seguir llur volada encantat. Després vaig
recança íntima per la fúria que jo havia vist als ulls d'aquest home quan enlairava el bastó. Altres vegades havia de veure, més endavant, aquesta energia,
al Petrarca. Jo aspirava a un amor d'aquesta mena. Aquesta aspiració m'enlairava a uns deliquis sublims. A poc a poc deixava de tocar a terra. Em sentia
. Surten uns grans crits del xarret. És a mi, és a mi que s'adrecen. S'enlairen unes mans de dona, em fan signes que hi vagi. S'atura el xarret al meu
etiquetes. Finalment es va decidir: —/Adoramus te\, va fer, tot enlairant la que havia triat: Sant Bordeaux ens preservi de mal. ¿No t'ho he
massa casolanes. Partint, però, de les ambicions literàries, aviat m'enlairava tot jo a pensaments més alts, a la concepció d'una vida nova que de
celebrem-ho. S'entaula amplament, sense llevar-se la capa. Està magnífic. Enlaira la copa amb totes dues mans, ritualment, beu amb unció. L'observo amb
les ales com un immens velam, per la fumera s'enlaira amb embranzida; moltes llegües, com en un carro fet de núvols,
ella t'espera sense rondinar. L'encendràs, miraràs les anelles de fum enlairant-se, i et recordaràs de mi!" Era migdia, sortíem d'un museu de Berlín,
rebotant amb les cames recollides, com si fos de goma. De sobte, s'enlairava molt alt, com si volgués vèncer les lleis de la naturalesa i emprendre el
, les pedres, el vi que bevem, la terra que trepitgem. Tot, tot, patró. Enlairà el vas. —A la teva salut! El buidà, l'omplí de nou. —La puta
valor que el vent totpoderós de la destrucció. Ens adonem que ens hem enlairat per dir algunes síl·labes i a vegades ni síl·labes, sons inarticulats, un

  Pàgina 1 (de 32) 50 següents »