×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enlairar |
Freqüència total: 1714 |
CTILC1 |
pila de penes, esforços, fatigues i perills. Apa, les paraules sobren, | enlairem | -nos." "Amunt!", guimbava el noi, sense cap vestigi del sentit de la | de J. Ingram Bryan. Quan en aquell país ha fracassat la monarquia, s'ha | enlairat | el dictador, el shogun, aplicant així el principi de Confuci: el | ha de trencar-se. És llebeig, vent del Montseny. A la tarda, la boira s' | enlaira | dels fondals, surt com un fum de les carenes fosques, cobertes d'alzines. | ha produït una inesperada reacció d'acostament entre la UGT i la CNT, que | enlairen | com a bandera la figura de Largo Caballero. És una situació molt confusa | i bardisses florides. Ja es veu alguna falguera groguenca; els juvenals | enlairen | el plomall d'un groc pàl·lid, i la dalla ha segat dels marges fenàs, | un tudó en el sol esvaït, amb fort esbatec d'ales. Les calàndries s' | enlairen | dels camps sembrats. Al lluny, muntanyes blanques i blaves. Llegeixo | dantesc: un conglomerat de milions de guspires allargassades que s' | enlaira | , a uns cinc pisos per damunt de les cases, i deixa el cel tèrbol de fum. | L'atmosfera bull, els grans focus lluminosos evaporen la suor que s' | enlaira | com un núvol dens que entela els vidres darrera els quals dues dotzenes | Només una gorra. L'home riu, satisfet, pica una mà contra l'altra, les | enlaira | unides, com si celebrés una victòria. —Es deu haver perdut! —exclama. —El | igualment. Clava una gran pipada al cigar, exhala un núvol de fum que va | enlairant | -se cap al sostre, en direcció als altaveus que semblen aspirar-lo, i | i pel tou de la cama, l'eleven solemnialment, tornen a abaixar-la, l' | enlairen | de nou, i en algun lloc sona una campaneta cerimoniosa. El caporal diu: | i, al fons de tot, un llit alt i ample dreçat contra un suport que l' | enlaira | del pis de rajols grocs; la dona hi és asseguda, l'esquena repenjada al | Era a l'hospital i... Però ella ha obert molt els ulls, les celles se li | enlairen | vertiginosament, se separa cap a l'altra banda de llit i, amb la veu | La dona té el seu a la mà, deixa escapar tranquil·les rodones que s' | enlairen | mandrosament abans de dissoldre's. —No ho fem bé —li diu quan ell | els vasos que l'individu de la safata ha anat deixant a llur davant, els | enlairen | contra la llum del sostre, com si examinessin la transparència del licor, | les trompetes per damunt de la vida, sonaven les trompetes | enlairant | la misèria, sonaven les trompetes entre totes les fonts, | No hi ha millor arma que el salm: enderroca els murs i els | enlaira | , desfà les ciutats i les fa, i l'esperança està en el | amb un fred miserable, i ara una tebior de primavera i una llum diàfana m' | enlairen | els pulmons per respirar totes les essències més descabellades d'aquest | bell mig de l'acció, ens ennuvola l'esguard i ens fa claudicar la passa. | Enlairem | banderes solitàries, per a després esquinçar-les i amagar amb llurs | i de la menestralia, l'esperit feinejador, la manya i l'ambició d' | enlairar | -se. D'exemples d'obrers d'aquesta mena en trobem a cada revolt del segle | del passat hispànic. Els especialitzats en l'arqueologia prehistòrica han | enlairat | el suposat paper unificador dels celtes, mentre que els classicistes fan | social i espiritual dels fets, gairebé disposats a perdonar-nos-en o bé a | enlairar | -los en nom d'un patriotisme malentès. Gairebé diríem —si això no fos | remuntar no sense sofrir la carícia d'una llengua de foc que es va | enlairar | més que les altres i que em va socarrimar la punta de l'ala esquerra, com | "joguines" del següent model: ...m'ha endormit, m'ha | enlairat | lo cor enamorit lo cor enamorat. Les senyores no | i Serra també es posen a plorar: —Si Pau Claris no l' | enlaira | , qui sap qui l'enlairarà!— —Germà Francesc, quan jo | a plorar: —Si Pau Claris no l'enlaira, qui sap qui l' | enlairarà | !— —Germà Francesc, quan jo mori, lligueu-me'l fort a | Pau Claris, ja ni es van agenollar. Pau Claris | enlairà | l'hòstia i tots s'hi van encantar. Ell que també s'hi | vistes. Els passava que no estaven acostumats a la llibertat i trigaven a | enlairar | -se. I només van arrencar a volar tres o quatre. I s'hi van ajuntar els | de l'esperit. L'home amb sentit comú és aleshores l'home incapaç d' | enlairar | -se per damunt del que és habitual i rutinari, el que passa per davant de | fi es veu que és N' Estel d'Or que avança sobre les ones, vers la platja, | enlairant | la copa. Na Margalida cau esmortida.] [N' Estel i En Bernat canten llurs | És ella, és ella, és N' Estel d'Or! [(Es va acostant N' Estel, nedant i | enlairant | sobre les ones la copa d'or).] Donà sa vida heroicament i ara triomfa | una gran flamarada, desapareix el Rei. N' Estel abraça en Bernat i avança | enlairant | la copa d'or).] [(Estel d'Or, Bernat, Dames i Cavallers).] Oh | disfressa que el permet d'ésser aïllat dels altres hòmens corrents i d' | enlairar | -se a heroi. El pintor anirà a la caça del caràcter, que és ja l'únic que | però si aconsegueix donar aquesta visió de l'ésser humà total, per aquí s' | enlaira | al gran art, perquè la "totalitat de la persona" és alguna cosa no | a la germinació de les plantes en general. El nom de Lomahongioma, " | Enlaira | 't" o "Enlaira't-graciosament", és susceptible d'evocar, per la mateixa | de les plantes en general. El nom de Lomahongioma, "Enlaira't" o " | Enlaira | 't-graciosament", és susceptible d'evocar, per la mateixa raó, la tija de | á tot' hora per aquell trángul del polítich militant que tan bon punt l' | enlayra | á menjar ab reys, com lo llensa á aprofitar las engrunas de pá d' una | —Ay, benehit sia Deu! —exclamá la Madrona, creuhant las mans ab forsa y | enlayrant | l' esguart al cel. Quan la Toneta 's despertá, girá 'l cap á l' espona | En una recolzada de la carretera, d'un terreny més baix que el camí, va | enlairar | -se un vol de perdius. Jo vaig seguir llur volada encantat. Després vaig | recança íntima per la fúria que jo havia vist als ulls d'aquest home quan | enlairava | el bastó. Altres vegades havia de veure, més endavant, aquesta energia, | al Petrarca. Jo aspirava a un amor d'aquesta mena. Aquesta aspiració m' | enlairava | a uns deliquis sublims. A poc a poc deixava de tocar a terra. Em sentia | . Surten uns grans crits del xarret. És a mi, és a mi que s'adrecen. S' | enlairen | unes mans de dona, em fan signes que hi vagi. S'atura el xarret al meu | etiquetes. Finalment es va decidir: —/Adoramus te\, va fer, tot | enlairant | la que havia triat: Sant Bordeaux ens preservi de mal. ¿No t'ho he | massa casolanes. Partint, però, de les ambicions literàries, aviat m' | enlairava | tot jo a pensaments més alts, a la concepció d'una vida nova que de | celebrem-ho. S'entaula amplament, sense llevar-se la capa. Està magnífic. | Enlaira | la copa amb totes dues mans, ritualment, beu amb unció. L'observo amb | les ales com un immens velam, per la fumera s' | enlaira | amb embranzida; moltes llegües, com en un carro fet de núvols, | ella t'espera sense rondinar. L'encendràs, miraràs les anelles de fum | enlairant | -se, i et recordaràs de mi!" Era migdia, sortíem d'un museu de Berlín, | rebotant amb les cames recollides, com si fos de goma. De sobte, s' | enlairava | molt alt, com si volgués vèncer les lleis de la naturalesa i emprendre el | , les pedres, el vi que bevem, la terra que trepitgem. Tot, tot, patró. | Enlairà | el vas. —A la teva salut! El buidà, l'omplí de nou. —La puta | valor que el vent totpoderós de la destrucció. Ens adonem que ens hem | enlairat | per dir algunes síl·labes i a vegades ni síl·labes, sons inarticulats, un |
|