Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la meva obstinada bona fe difunta Alcestis, que descansi en pau. Ella m'	enllaminia	de debò, els caràcters a part, i l'enigma en muda se li assembla,
capitals per a ensibornar els factors de la /Casa de Indias\,	enllaminir	els marxants sevillans o "convèncer" la monarquia. ¿Què més haurien
i de les conquestes sòlides i pacífiques, la gent menuda es deixà	enllaminir	per la flaire de la pólvora cremada, per la idea primària que, amb una
fet massa mal. Júpiter. —Valor! Resisteix! Resisteix! Ah! com m'	enllamineixen	, les ànimes com la teva! Els ulls et llampeguegen, tanques els punys i
de la nostra serietat, camí de la supèrflua mercè de l'esperit que	enlleminia	el mateix Goethe i que ja abans havia enlleminit els déus. Arreu del món
mercè de l'esperit que enlleminia el mateix Goethe i que ja abans havia	enlleminit	els déus. Arreu del món són copiosíssims els catàlegs de llibres que
Les d'Espanya no li fan ombra, però tampoc no li fan goig: no són per	enllaminir	, com ho és la llengua francesa, vehicle internacional, com ho és la
el soroll de les escopetades ja no l'astorava, aquella nova sensació l'	enlleminia	. Veia que els caçadors l'enrondaven i li feien esperetes sense llei de
de malfactors. Però aqueixes impressions desagradables acaben per	enllaminir	-vos. Voleu gustar-ne de més fortes i és llavors quan decidiu explorar una
molt satisfeta que de tant en tant li arribés una d'aquelles paraules que	enllamineixen	les animetes femenines. Per la situació del seu marit, fins per la seva
enriolat de l'equivocació, aprofita el desplaçament de carrer per a	enllaminir	-se amb el descobriment del torronaire de la primera escala a mà dreta del
el soroll de les escopetades ja no l'astorava, aquella nova sensació l'	enlleminia	. Veia que els caçadors l'enrondaven i li feien esperetes sense llei de
feia més d'un any que no hi anava. Un vespre, poc abans de sopar, quan s'	enllaminia	a les taules foranes del Lion d'Or amb les darreres gotes del seu
les tovalles i encenia el fons del porró amb una guspira d'escarlata,	enllaminit	per la novetat d'un pa moreno recuit i d'una amanida amb àpit i olives
ansiosament, com si pidolés auxili. D'altres peripècies i encisos	enllaminiren	encara més el noi a freqüentar aquells paratges. Segons quins estius, en
d'una forqueta d'arboç, entre les flames d'un fogueró de rusca dolenta, l'	enlleminia	. De bona gana hauria bescanviat tots els requisits de casa seva per un
fill no compareixien al bosc fins que la calor minvava. Innocenci s'havia	enllaminit	a anar-hi a cavall de la carreta del masover que feia les tragines del
valgut calorosos elogis dels seus pares i dels masovers, i contribuïen a	enllaminir	-lo. Però els veritables guanys qui els recollia era l'esperit. Aquelles
regirament de llits, feren un carnatge en la pell fina dels senyors i s'	enlleminiren	amb llur sang, altrament gustosa que la dels pagesos alimentats amb
no acabaven d'arribar. Una sola esperança ens sostenia. En aquell temps,	enllaminits	els sarraïns per les fortes sumes que l'Orde de Santa Maria de les Mercès
on s'encabia la pobrissalla que la guerra havia portat a Barcelona,	enllaminida	pels jornals que es pagaven. Aquells llumets arribaven fins al peu del
temps gloriosos, però ni així els nostres sentits no han arribat a	enlleminir	-s'hi novament. No sabem què fer. Passem inacabables hores asseguts l'un
seva mare. El públic, entusiasmat per l'insult que s'adreça a la jueva i	enllaminit	per la perspectiva verdosa del conte, deixa anar un doll de rialles. El
li palpitava lleugerament frisós. Però jo, com a dona, no podia restar	enllaminida	pels jocs subtils de la femenina beutat, i calgué que el flamant gerent
i sanitós per a menjar-lo després i trobar-hi aquell gustet que us	enllamineix	. Després d'emetre aquest testimoni falaguer dels mèrits del nostre
a Jesucrist—; però la tendència és la mateixa. Els primers pares pecaren	enllaminits	per la fal·laciosa prometença: Sereu com déus. Tot home que peca
i un nuviatge modestíssim, cosa que, en l'aspecte material, no podia	enllaminir	ningú. Els Administradors de l'Hospital adreçaren, el 25 de
de cartells suggestius; però no en vull ometre un de destinat a	enllaminir	els anglesos amb la representació de la ruta de les Índies en tres
que l'ànima d'en Lari es desféu, esbocinada d'agres silencis. Tornà a	enllaminir	-se amb les foscors dels seus pous, a embriagar-se de somortes quietuds
bosc i deixant-hi una enganxadissa i transparent confitura. Els ulls s'hi	enllamineixen	i el camí, que puja, es fa sense massa consciència que es camina, en un
primordial al cafè, com al·licient i temptació per a deixar-se	enllaminir	pels espectacles i les atraccions que es donaven en llocs separats. Les
seducció possible per guanyar la simpatia del públic, tot afalagant-lo,	enllaminint	-lo i temptant-lo d'una manera irresistible. L'augment de la propaganda a
podia assaborir encara, perquè tenia fragments indecentíssims; però per	enllaminir	-me em va llegir aquests versos: /Le donne, i cavalier, l'arme, gli
seu ús personal. És un novel·lador de tradició stevensoniana constantment	enlleminit	per l'interès de crear personatges i situacions. Poques coses llegiríem
aquests tastos sumaris dels nostres autors vells, poden servir per	enllaminir	els lectors que, per temor de descoratjar-se a les primeres topades en la
moment actual. Em refereixo a l'èxit dels mètodes d'interiorització que	enllamineixen	molts homes i dones del nostre temps, sedejants d'un autèntic encontre
en un sol sector o classe social) sinó en el demà i a tothom, sense	enllaminar	-se davant d'obres i projectes a curt termini, tan temptadors pels qui
rusc la reina segrega per unes glàndules mandibulars una substància que	enllamineix	les obreres i la reparteix de boca a boca entre aquestes. Aquesta
fora, no hi arribem a posar els peus. No fem ni l'intent: un sol tast ens	enllaminaria	massa. Seria la història de mai no acabar. I hem de procurar aprofitar el
mig camí digne i eficaç. Vull dir, per exemple, que si hom utilitza, per	enllaminir	-lo, uns mitjans excessius, fora del seu abast (instruments, polifonies,
un xic de bullici de les idees noves. L'arquitectura i l'escultura s'han	enlleminit	veient-ne els jocs perillosos, però tenen una base massa real, són massa
Sap, però, reaccionar contra la temptació, i així que el dimoni ve per	enllaminir	-lo de nou es troba amb un Tit-Guinyol ferm en la virtut i decidit a
olor: La teva mel, que és tota pura i franca, ha	enlleminit	els llavis del meu cor. He vist, però, tan blanca la congesta,
i la convertirà en un instrument de dominació; llogarà minyones joves que	enllamineixin	Eladi i el posin en evidència; jugarà amb els sentiments i les febleses
de la feina de la sega, els amos de les trilladores els havien d'	enllaminir	amb uns ànecs i amb botelles de conyac perquè no s'esdevinguessen
Joergensen trobà en la devoció primerenca d'Hermann Ronge —és ell mateix—	enlleminit	pels resplendors externs de la Liturgia benedictina, que preludià la seva
de l'altar, que té una pell molt fina l'Abadessa i	enllemineix	la febre de la mà." Aquesta és la tonada miserable
trucs a pensar ni cap juguesca fina. Fàcilment t'	enllamina	dient-te assats: —Petroni.— D'alguna dansarina la
Sabem que acabada la nostra guerra fou restituïda al seu lloc. Per tal d'	enllaminar	-nos ens cediren espontàniament un altre bonic sepulcre que tenien
No tot, però, eren els mitjons: el cabàs, aquell cabasset que tant l'	enllaminia	, que portava penjat amb indolència. La de voltes que s'imaginava tots i

Pàgina 1 (de 2)

50 següents