×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enllardar |
Freqüència total: 35 |
CTILC1 |
Esdevenir altre cop aquell home d'abans, ara que tant comprenia? | Enllardar | -se, cobejar, rodolar per l'amarg pendent de la passió i de l'espera, ara | adormir-se, adormissar-se; capir, capissar; esclarir-se, esclarissar-se; | enllardar | , enllardissar; escanyar-se, escanyussar-se; menjar, menjussar; aixafar, | arrapar-se, arrapinyar-se; garfir, garfinyar; plorar, plorinyar; | enllardar | , enllardonar; empatxar, empatxonar; enamorar-se, enamoriscar-se; | queda l'escala per a escombrar, la cadira per a encolar, el totxo per a | enllardar | . I la nostra ànima per a batejar. Tots podem ser saó, perquè tots tenim | va arribar a Barcelona, feia un dia gris, rúfol i la gent, en caminar, | enllardava | les voreres amb un fanguet negre fet de pols i de la pluja que havia | trufes no conciti. Ja té dotze fills sabuts. Besant la dona, l' | enllarda | . Per dir fàstics sense embuts fa un diari de la | tros de Vadella del coll, se posa en aigua freda quatre ó cinch horas, se | enllarda | , se fa courer en una cassola en la que se hi posa una pastanaga, ceba, | ha estat un dia y será molt toba. Altre rustit. Se talla una cuxa y se | enllarda | , se hi posa sal, pebre, especias, alls y julivert trinxat, y se posa en | y se serveix. Cunill ab pernil. Despres de escorxat se talla á bocins, se | enllarda | ab cansalada, se fa cóurer ab talls de pernil, un vas de vi blanch, | los demes intestinos se talla lo coll y peus com á la demes viram, se | enllarda | si se vol, y se cou ab caldo, sal, pebre, un manadet de julivert, ceba | essent un poch mes de mitg cuyt se traurá per dexarlo refredar, luego se | enllardará | ab llenquetas de cansalada ben menudas y espessas tot un costat ó sia | Anech rustit. Se courá l' anech en una cassola sens haberlo primerament | enllardat | introduhint dins de ell una cullerada de oli ab lo such de una llimona, | y saban á llot. Anguila rustida. Neta que sia se farán talls regulars, se | enllardarán | ab llenquetas de cansalada, se posarán en un adob ó amaniment compost de | sian cuyts se servirán ab la mateixa salsa. Tambè se poden courer sense | enllardar | las ab cansalada. Anguila á la tártara. Estripada y neta se fa talls, se | pansas las mesclarás ab la pasta, amassantla peraque se barrejen be. | Enllardarás | be la tortrera, y tindrás la pasta en lloch calent: luego la daurarás ab | los passos d' un bordegás, que 's menjava un tros de pa moresch, mal | enllardat | , y llepava de terra las engrunas que se 'n desprenian. Las tres senyoras | passar lo dematí y la tarde sens que l' aruga del pecat l' | enllarde | . | Sens dupte quant escrigué Sobre alguns assumptos que | Enllardáren | sa corona. Escrivíu en hora bona, Per vostre honor ó | no hi havia cap llosa pitjant damunt del seu pit. La foscor no | enllardava | els seus passos, el pensament discorria en llibertat, sense trava d'espai | dels bombers comencin la neteja de les restes del naufragi, un xarquí que | enllarda | la plaça de plàstics i cervesa, cues de petards i restes d'entrepà. A les | paleta d'ofici i gremi. Tenia bona traça per a la volta d'obra i per | enllardar | els totxos, però es delia pels carreus. En va tenir a ple. Els monjos de | La Mary va alçar la vista i se'm va quedar mirant; el cullerot amb què | enllardava | el parell de pollastres que es rostien al foc va restar suspès en l'aire | senyor, però no sabia que anàveu a l'església a casar-vos. I va continuar | enllardant | els pollastres. En tombar-me cap a en John, vaig veure que feia un | la visió de l'aigua; els clops són noses verticals que deixen rastre, | enllarden | la superfície com la màniga damunt els mots de tinta fresca. Quan | Venècia! A més dels tacons francament incòmodes per caminar, la fam l' | enllardava | . No gosava aventurar-se en un cafè i demanar un entrepà. Ni sabia com es | els tiquets de racionament. Sense en Louis i la Sandrine, la fam l'hauria | enllardat | . No enyorava pas els deu quilos que havia perdut, però s'enrabiava davant | i financers que mai no havien posat un peu en una muntanya perquè | enllarda | les sabates, que va comprendre que la seva intel·ligència i la seva | Si algú dubta que els paletes són uns artistes és perquè mai els ha vist | enllardant | un maó o construir una volta d'escala a la catalana. El que fa un paleta | Les voltes d'escala són voltes de rajol pla. El primer full normalment s' | enllarda | amb guix i sense l'ajuda d'un xindri. Per al segon full es pren el maó | hauria pogut deixar passar el finestró massa alt si no hagués estat tan | enllardat | i l'alba no estigués encara allunyada; hauria agraït, si hagués estat | - enamoriscar-se), -iss(ar) ( | enllardar | - enllardissar), -ol(ar) | esguerren l'ànima i desfan les amistats. Tres dies van passar. La fam els | enllardava | en una somnolència mossegosa, moscovita i mortífera. Estalviaven les | Quan avui veig mones de mil colors, lluents, enormes, | enllardades | de xocolata, amb ninots deformes que passaran de moda, | que per aquella que ha bufat la flama. I així pots | enllardar | la fosca, abillar-la de recança, maquillar-la de mal | llum del semen). Com peses. Jo, encastat al llençol | enllardat | de suors, resto tal com em vols, regalimós de flaires, banyat |
|