Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la senyora Marigó. "Que Déu l'hagi perdonada, que tant se me'n dóna",	enllestia	la senyora Magdalena Blasi, mentre la seva amiga, per contagi mimètic,
de la calma de l'hora i del seu brevíssim encant. Ocells La feina	enllestida	al primer foscant, el pescador Arístocles, de nou en escena —esmunyedís,
d'emparar-me en el mur altíssim, en la llisa paret benigna de la mort. Bé,	enllestim	. Duc a pes de braços, amb fatiga, un munt de terra i l'estendré sobre el
a rebre'm en el seu llit de nuvi?", ploriquejava, astuta, el crim	enllestit	, la noia, el cap maquinant paranys a l'innocent futur. "Per avui, prou.
m'és una nosa i una potencial amenaça alhora. No, no, siguem pragmàtics,	enllestim	-ho. Ella, que es pengi. Ell, que caigui sota el pes d'una solemne
algun document (sembla que es tractava d'un document militar). Un cop	enllestida	la gestió, anàvem per un ample passadís, entre baranes de fusta, i,
potser més inclinat que abans, però sempre optimista i satisfet. —Estem	enllestint	—diu. Els darrers testimonis ja passen davant la taula i ell salta de
de nou la mirada cap als cirurgians, un dels quals, el cardiòleg, ja ha	enllestit	totalment i ara s'adreça al lavabo que hi ha al fons de la sala, on
del fons secret —la consola la tercera veu—. Torneu a seure, ara. Cal	enllestir	. Ell panteixa contra el líquid, marejat. —Aixequeu-li una mica el cap
prop de la qual s'atura en sentir la veu més mascla que diu: —Cal	enllestir	, de primer. —Enllestim, doncs, enllestim! Això puja molt de pressa. La
s'atura en sentir la veu més mascla que diu: —Cal enllestir, de primer. —	Enllestim	, doncs, enllestim! Això puja molt de pressa. La capa groga va avançant
la veu més mascla que diu: —Cal enllestir, de primer. —Enllestim, doncs,	enllestim	! Això puja molt de pressa. La capa groga va avançant cap als rajols fins
qui els ocupen s'acabin de podrir. En canvi, els de la fossa comuna els	enllestim	gairebé de seguida; allí, sempre n'hi caben. Continuen manejant caixes
deuen haver plegat, aquests. Treballen a preu fet i, naturalment, miren d'	enllestir	. Millor, podrem procedir amb més llibertat. S'endinsa en la trinxera, on
deixa relliscar els ulls en direcció als seus dos companys que ja han	enllestit	i que esperen en un racó, prop de la porta. La veu de l'home de l'altra
només hi ha el sergent, el caporal i un altre dels seus companys que ha	enllestit	més de pressa, potser perquè és molt baix. El sergent el fita amb un
de tranquil·litzar-se ell. —No hi fa res —repeteix la noia—. Tal com	enllestim	ens aniran fent marxar. Clava mossegada a l'entrepà de pernil i ell,
que no han progressat tant, s'esmuny pel costat d'un moneder que ja ha	enllestit	amb els seus clients i, per sota, corre en direcció a la porta. Abans
a la fi el de l'orella partida decideix: —Retindrem el cas fins que hàgim	enllestit	amb tots els altres. —I si el notari no es presenta? —pregunta ell.
interpretat pels seus creadors"... Ell ha de cridar: —Què passa? —Han	enllestit	la cerimònia. —Quina cerimònia? —Els casats, home! —gairebé udola
Vós us quedeu tranquil·lament aquí, fumant, i en qüestió de minuts... —	enllesteix	la frase amb un gest expressiu que acaba de completar per tal de recollir
d'anar perseguint fins a terra—. Ara que hem trobat el bon camí —afegeix—	enllestirem	en un no res. —Quants papers hi ha, a cada muntera? —Depèn. Així,
i pregunta—: Heu de tornar, pels papers que heu vingut a buscar, o	enllestireu	avui? —No ho sé. Per què? —Podríem coincidir un altre dia. Ell somriu amb
aconsegueix d'obrir-les quan sent el crit de la noia que sembla haver	enllestit	la seva lúgubre biografia: —No, no! Hi ha un remolí d'aire i veu el cos
. —No —fa el seu company—. Tres. Jo n'acompanyo un de nou. —	Enllestim	, doncs —es diu l'home a ell mateix. Esguarda el xicot jovençà—. Tu ja és
que es van allunyant, la porta es torna a obrir i entra el cap. —	Enllestiu	? —Ja acabem. El doble senyal, oi? —pregunta l'home, començant a escampar
meva versió dels fets, donant-li el meu punt de vista, emprant però, per	enllestir	d'una vegada, els seus mots? "Tancar els ulls amb la son suficient per a
de mates i romaní, en una llenca de camps d'ametllers que comencen a	enllestir	un cel de neu entre les seves branques... Un poble abandonat sorgeix,
fer-hi! I quan els vostres instructors i els vostres missioners hauran	enllestit	la feina, quan els vostres governs hauran donat totes les concessions a
Jo era —com vosaltres dieu— un àngel! Eva. Però, diable!	enllesteix	. Adam es pot despertar. Ja saps la ràbia que et porta. Diab·
dos. Caín. ¿I on són? Quer· Temps ha que Jahvè els té	enllestits	... Caín. [(Indignat.)] Ah, bravo! ¿Els té enllestits i no
té enllestits... Caín. [(Indignat.)] Ah, bravo! ¿Els té	enllestits	i no els dóna a conèixer? ¿Com vol que els complim? Quer· Home,
Ai, que estic contenta! Ai, que estic contenta! Rosa.	Enllestim	, enllestim, que es fa tard! [(Víctor surt de la seva cambra alhora que
Ai, que estic contenta! Ai, que estic contenta! Rosa. Enllestim,	enllestim	, que es fa tard! [(Víctor surt de la seva cambra alhora que la
la Merceneta severament.)] Rosa. Ja ho crec, tarambana! Apa,	enllesteix	, Merceneta. Hem d'anar per la manduca; desa això a la cuina. [(Li dóna
Rosa. Què? Ha sigut força explícit el meu gendre? Han	enllestit	molt aviat. Dr· Riera. [(Al pas de la porta.)] Doncs,
es revela d'una manera bastant evident en la forma en què el català	enllesteix	el seu treball i en el fet mateix de voler-lo enllestir sempre, en cap
en què el català enllesteix el seu treball i en el fet mateix de voler-lo	enllestir	sempre, en cap altre indret sembla més arrelada que en el que és per a mi
de torturar dues hores Isabel, l'aprenenta principal de la casa, i havent	enllestit	la feina, acaloradíssima agafà pel braç Dorotea i li digué, amb un peu al
a ésser tan tafaneres... —El senyor Baró pot estar ben tranquil. —	Enllestim	Dorotea. ¿És el mateix de la darrera vegada? —Sí, el mateix; però el
Si no fos per la consideració que vostès em mereixen... —Prou, prou,	enllestim	Dorotea... —Un moment; vaig a veure si tot està arreglat, i que el pas
són molt curtes, i procuro cercar un capellà que no em conegui i m'	enllesteixi	ben aviat." "Totes les coses que he dut a terme en aquest món no han
anirà amb més calma. No convé gens que el projecte de "Compilació" s'	enllesteixi	de pressa, diguin el que diguin en Jordi i don Lluís Duran i Ventosa; ni
respectius projectes. Vam parlar del llibre sobre la dona catalana que ha	enllestit	per encàrrec d'en Castellet i per al qual jo li vaig fer una nota molt
me la passava. Jo la transcrivia al paper, de voravius daurats. Com que	enllestia	primer que ell, jo m'embadalia contemplant-lo com pensava els versos. La
i no ésser de classe, ell m'havia citat al seu despatx del col·legi per	enllestir	la felicitació. Això i la prova de consideració que em donava parlant-me
de treballar amb el gros equip de jornalers italians. Després d'esmorzar,	enllestida	la meva feina als estables, se m'enduia amb el xarret i em deixava lluny
podràs llegir tant com vulguis fins a l'hora de dinar. Jo m'afanyava a	enllestir	la feina, en la qual vaig arribar a ésser força hàbil; i després m'ajeia
, realment ho era. No n'ha fet cap cas. La pressa d'ella m'enervava. Volia	enllestir	i no ho sabia dissimular. Jo la veia antipàtica, odiosa, amb allò que les
prompte la ciutat, y si sabéu cap noticia á en Carrió podéu parlar. Apa,	enllestíu	. Pep. ¡Malvinatje! Timb· Qu' hem de fer? Xich·

Pàgina 1 (de 29)

50 següents