DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
enllitar V 40 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb enllitar Freqüència total:  40 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els feia de dormitori, il·luminada pel gresol penjat prop del capçal, i s'enllitaven. Marçal dormia al seu llitet, posat a la vora d'ells. Marina, en aquest
em plany; i és quan més caldria que em planyessin. Abandono la feina per enllitar-me, però la mare, agullonada pels deutes, em porta la feina al llit. [(
l'hora que cada u se n'anava a dormir. Després es ficava a dins i abans d'enllitar-se llegia el diari del matí. Els llibres que tenia damunt la taula no li
fent! I anaven fent, cert; és a dir: empiocant-se, enfebrant-se, enllitant-se, immobilitzant-se abrusats en el clot de les màrfegues entre els
aquell mateix vespre, a l'hora de costum, desvestí la senyora Carme i l'enllità. Després, amb manyagueria, va acotxar-la ben acotxada, car el fred era
El fill gran morí servint al rei en el catre d'un canoner i l'altre, s'enllità de mal de dones i l'hagueren de portar a l'hospital de Girona. Pardal es
al buf; a En Nori se li deformà lleugerament el paladar, hagué d'enllitar-se i després, per reprendre el clarinet amb avantatge, hagué de
i a l'últim passa allò que havia de passar; Lewandowski s'enfebra i ha d'enllitar-se altra vegada. Fa dos anys que no ha vist la seva dona. Entretant ella
El fill gran morí servint el rei en el coi d'un canoner i l'altre s'enllità de mal de dones i l'hagueren de portar a l'hospital de Girona. Pardal es
qui diu, trencat. Físicament havia esdevingut una pelleringa, s'havia d'enllitar, més mort que viu, esporuguit i fatigat. ¿Voleu una demostració més clara
obriren i en veure'ls es penediren del recel que tenien, i tot seguit els enllitaren i perquè no patissin tant de fred, posaren al mig del vell i d'en Vadó,
on era en Quel i escometre'l, s'anava neulint de vergonya. I en enllitar-se per dormir, després de trobar la positura propícia al repòs i de
Era al cor de la nit. En Vadoret no havia tornat. Ningú no s'havia enllitat esperant-lo. En Vadó s'adormí a l'hora de consuetud damunt de les xarxes.
en la lectura una treva a llur neguit i que, retardaven el moment d'enllitar-se per por de trobar-se soles davant per davant de llurs imaginacions.
i desagradós... Per un moment potser s'oblidava d'ell, però, després s'enllitava fatigat i tossia d'una manera anguniosa. Cada nit venia el Camallarg. Un
cent vegades entossudida i inconscient, fins al vespre que es varen enllitar, fins a l'endemà que se l'endugueren. De petita sempre li blasmaven
vespre d'aquella amenaça suspesa al seu damunt. A la tarda la histèrica s'enllità. Estava febrosa del disgust del matí. Anneta va restar al seu recó, sense
el metge ens havia dit que, si no volíem penedir-nos-en, l'obliguéssim a enllitar-se encara que fos a la força... Els ulls de Lídia llançaven reflexos de
ja malalt de mort, el dia 7 de març de l'any 1702; s'enllità tot just arribat de la visita, i això ja per a no aixecar-se més, car
i mustigar-se; encorbar i corbar; enagrir i agrir; enllitar-se i allitar-se; encorralar i acorralar; encoblar i
tant com se li marquen els ossos. —Què heu fet amb aquesta criatura? Cal enllitar-lo. —Esperava, he esperat tant com he pogut a tornar. Creia ara, ara...
Per aquelles engires vaig posar-me malalt. Una grip que m'obligà a enllitar-me, conseqüència obligada de tantes hores passades a la intempèrie, per
vuit malalts més, malalts lleus, suplementaris, que es prestaren a enllitar-se per contribuir a crear el corresponent ambient. Però això resolia
hirsutes i ferotges que després de tants esforços hom pogué reunir. —Enlliteu-vos d'una vegada! —cridà l'alcalde en plena febre de preparatius—. El
El desori d'aquesta tropa no pot durar ni un moment més... —No volen enllitar-se! —digué l'agutzil—. Demanen diners. —Fins que la festa sigui acabada no
content. El senyor alcalde era un home cultivat i de lectura evident. Els enllitaren finalment, mentre l'orquestra local, reforçada amb un clarinet i un
estava; Canudes ho estava i no ho creia. Un dia que tots dos s'hagueren d'enllitar, pel "trancazo", s'acomiadaren brindant amb un vas de medecina. —A la
o gairebé tots estan refredats. L'un és al llit. L'altre està a punt d'enllitar-se. El de més enllà no pot sortir perquè està convalescent del refredat.
situació semblant només hi ha dues solucions: o marxar o refredar-se i enllitar-se. Aquestes persones que quan es refreden es fiquen al llit són, al meu
a terres del rei de Catalunya-Aragó, fra Vidal malaltejà i hagué d'enllitar-se. I no volent que la seva malaltia corporal fos un destorb per a
y jo volgués ferli fer llit, me va dir qu'era preferible pera ell enllitarse a sa casa. Me sembla que dit malalt no devía compendrer bé a voste,
cos! Devía estar borratxo ò no se què, que poguereu donarme entenent d'enllitarme com una partera en semblant diada. Ara a la pena que em devora s'hi
y se rebetjaren dins el safretx. En Rosset-Bayó tirá una malaltia qui l' enllitá una quinzena de dies. Ells y elles colectivament s' en rigueren;
cosa li servia de recordatori de l'altra. Per això quan la dona se li va enllitar perquè anava de part, va donar gràcies a Déu. —Ara tindré un vedell —va
portar de Barcelona fins a la seva casa pairal de Castellterçol. Allí s'enllità i, a la mateixa cambra on havia nascut, morí, quietament, el dia primer
sobretot a la Gran Bretanya —on fins i tot la reina Isabel II va estar enllitada— i a França. A banda de la circulació del virus (per via aèria i d'àmbit
la irrealitat. L'home que estimava i no pas en abstracte, amb qui s'havia enllitat a consciència, no tenia, segons els indicis, cap entitat civil ni
de banda pregàries i litúrgies. Aviat tingué una anèmia i l'hagueren d'enllitar: tornà a sofrir deliris místics. En repòs, malcriat per sa mare, es
les coses bones, no va durar gaire. Un parell d'hores després d'haver-se enllitat, Bertolt Brecht es va alçar i es va vestir, havia d'anar a buscar la seua
perquè no es perdessin, recordant l'àvia quan li deia cada nit, abans d'enllitar-se: «Dorm i reposa, no tinguis por de cap mala cosa.» I conduint per