Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

analitza i judica la realitat "amatòria" amb una fredor i una asèpsia	enlluernadores	, amb una espantosa curiositat impassible d'entomòleg. Hi ha una pàgina de
quals reposen les darreres, més altes, aparentment més altes, fràgils i	enlluernadores	, ara que una ullada de sol els alegra les parets. Ací els carrers són
cap al fons, obre una altra porta darrera la qual, sota un doll de llum	enlluernador	, s'arrengleren potser dues dotzenes de dutxes. —Despulleu-vos —els mana.
La senyora que ara, petita, fràgil i arrugada, reposa darrera una	enlluernadora	cataracta de púrpura. Dona Obdúlia roman immòbil de moment dins la
la cortina i sobre un fons de tapisseria granat apareixia una dona	enlluernadora	. Els aplaudiments apagaven l'orquestra. L'artista rompia a cantar. Anava
que ens rodeja constantment per a assolir algunes vegades una claredat	enlluernadora	o per a submergir-nos gairebé sempre en una obscuritat anguniosa. El món
—si cal afinar tant en les denominacions— amb la realitat sensible fou	enlluernador	, fins al punt que l'artista cediria a la temptació de tractar cada
l'anell del senyor Bisbe si vesteix de pontifical; puja als cambrils més	enlluernadors	. Guarda fotografies de sobirans amb corona al cap. L'austera bellesa dels
i riallera, que venia a fer de mestressa amb un carregament de vestits	enlluernadors	, un piano per a vagarejar més de gust; una mestressa que entrava a la
el terror al·lucinant que us fa creure que esteu sota la pupil·la	enlluernadora	d'un reflector que mostra, als ulls malèvols de la gent desvagada, totes
murmuri de precs i converses tènues que omple la casa del senyor Joanet	enlluernadora	de daurats i barroquismes gratuïts. —Encara me'n recordo, de quan caçàvem
i quan fa sonar les trompetes agudes com uns reflexos llampeguejants,	enlluernadors	, sobre tota una massa sonora —el preludi del /Magnificat\, per
á l' antesala. Aquell qu' havía sigut primer dolsa esperansa, després	enlluhernadora	realitat, sempre lo més bell somni d' or d' un matrimoni amorós, se 'n
a obrir un col·legi, anunciat amb tota pompa. Escampà uns prospectes	enlluernadors	, llogà un casal, posà un rètol llampant al balcó, cosa que al poble no
en el meu esdevenidor d'artista, com feia en els moments més exaltats i	enlluernadors	de confiança en mi mateix. I, dada curiosa, tot provant d'enganyar la
dels ravals d'Aix. Enmig d'un cercle d'espectadors il·luminats per uns	enlluernadors	focus d'acetilè amb reflectors de llauna, una tropa de gimnastes
la salut i els vint anys, vàrem deixar la vila d'Aix. Matí resplendent,	enlluernador	. Les vibracions i els guspireigs de la llum eren una festa. Terres
d'or tremolós, esdevenia fantàstic, però d'un fantàstic resplendent,	enlluernador	, vibrant. La immensa puixança de la llum creava un paisatge nou, irreal;
la seva butaca preferida: no massa prop del foc, però podent seguir els	enlluernadors	moviments de les flames. Tants anys de remordiments continguts, de
món. Encara que s'ofereixi en una sola plana llisa, és realment un llibre	enlluernador	de tan clar, i, entre els llibres, el més necessari, el més net de tota
boca dels pagesos, dels ancians i dels miserables, adquireixen un punt —	enlluernador	— d'elasticitat i de matís mereixedor de les majors deferències. Però el
amb les hieràtiques poses del Pantocràtor i els sants damunt un fons d'or	enlluernador	, parlen dels artistes de Bizanci; els entrellaçats geomètrics, l'embotit
pintures de Carvaggio, escultures de Gafà i de Bernini; formen un conjunt	enlluernador	, on no sabríeu què us imposa més, de l'art o la riquesa. Sota els plans de
de l'investigació de la veritat no es pot trobar cap punt més alt ni més	enlluernador	que el punt d'obir llullià i es compren que hi hagin hagut homes que hi
que hem explicat, que no deixava d'estar fonamentada en dos pensaments	enlluernadors	, formant un principi tan cert com és el de l'immunitat per la costum i
devoció per la memòria, d'ésser trasbalsadors formidables i futuristes	enlluernadors	i profètics. A la recerca del propi centre. El que és remarcable també en
—com un gran pintor els frescos ben dibuixats i acolorits— unes síntesis	enlluernadores	i alliçonadores, de les quals sembla posseir el secret. Hi ha en la seva
sempre, i relluint gloriosament. El marge del riu, i els de mant rierol	enlluernador	que lliscava fins adins del seu curs per camins descarrerats, igual que
dels travestiments. Esteu segurs que eren cosa grotesca. Hi havía molt d'	enlluernador	, de relluent i de picant i de fantàstic —molt d'això que s'és vist
encén i s'apaga. El sol i el cant de les cigales s'ha confós en una roent,	enlluernadora	estridència. Cap altre remor que l'orella pugui copsar no torba la
l'eterna mitja a l'ombra del gran barret de palma. Altes, en el cel	enlluernador	, planen dues moixetes: volten pausadament esteses d'ales i llancen de
mig-closes i la flameta groga de la llar, la visió d'una horta llunyana,	enlluernadora	, perduda per a sempre. Els diumenges al dematí, quan ja la casa està neta
i poc a poc l'antic arraval anà convertint-se en una coma polsosa i	enlluernadora	de la qual sobressortí per algun temps una paret folrada amb papers i
la indeterminació amb l'arribada successiva del futur pren una claredat	enlluernadora	, que fins permet el comentari abans que la jugada no es determini, amb
futur que s'hi realitzarà podrà ésser presenciada, amb una claredat	enlluernadora	, en l'instant, determinat voluntàriament, en el qual es completa la
de la testa, a les faisons de caminar, i que no va més lluny; un enginy	enlluernador	que imposa i que només és estimat perquè hom no el profunditza; hi ha en
corregut tot Europa i ha vist dotze vegades, sense enlluernar-se, la fira	enlluernadora	de Nidji Novgorod. El món exterior se li apareix talment com una fira
planes fins arran de mar. Pel Mediterrani amunt, ens inunda la serenor	enlluernadora	de l'antiguitat; pel Pireneu avall, s'esmuny i ens amara la dolça
és estrany: contemporani del gran emperador Carles V, vivia aquella època	enlluernadora	de la història castellana, de l'hegemonia a Europa i de les conquestes a
car arriba a altures on la vida humana ja no és més possible. L'espill	enlluernador	de l'absolut acaba absorbint el mateix heroi en el seu miratge. Per a
y feréstech de tota l'afrau passada a cavall, atravessant torrents	enlluhernadors	y bachs boscatges, y llambregant de lluny poblets de suro, tot ajupits y
continuà: —Rosanna, comprenia que devíeu ésser bella; però això és	enlluernador	, fa perdre el món de vista, embriaga! —Alonso, quína felicitat és el
El senyor Sidney Algernon Burley entrà, vestit de cap a peus de neu	enlluernadora	; és a dir, del lli més blanc i més lleuger d'Irlanda. Avançà cuitosament,
mena de graonada colossal de roques ferestes i de terrassades blanques,	enlluernadores	. Ni els llangardaixos resistirien aquella terrible cocció a què ens
la llar. Però si encara açò no fos prou atractívol heu's aquí la façana	enlluernadora	del saló de projeccions: bombetes elèctriques de fantasia, vidreres de
partien els pals, ofegaven les llums i les veus... De sobte un llamp	enlluernador	enfonsà el navili entre una lluita paorosa d'ones i núvols. L'esguard de
ha de romandre dins l'anònim, ofegada la seva feina de manobre per l'	enlluernadora	anomenada de l'arquitecte genial que va concebre el vast edifici. Ja sé
termina esvaint-se, perdent-se, esborrant-se en entrar al camp del Sol	enlluernador	i auriolant. V La carretera i l'home Aquesta carretera ens
cementiri aràbic mig profanat: un camp de pedres sepulcrals d'una blancor	enlluernadora	i un rengle d'altes palmeres immòbils contra una placa de cel blau. Bona
ens eixí de trascantó i ens empaità, abocant-nos als ulls la resplendor	enlluernadora	del seu fanal. En Lluís i jo no sabíem com amagar-nos; ens tapàvem la

Pàgina 1 (de 13)

50 següents