Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una mica d'espant, però curiós, instructiu. Tots ho són, i per això, i per	enlluernar	amb pruïja la docta clientela caritativa del saló de bellesa, t'arribes
he de mirar-ho al F·—, i aquella terra m'encanta, m'	enlluerna	. L'Egipte, com un vici, el meu únic vici. De debò que ja es retiren?
es va emportar, en un vaixell de funestes veles negres, la que li havia,	enlluernada	per l'amor, prestat en l'acció memorable un concurs decisiu. Però aviat
el commovia? Després d'haver rodat pel món d'un lloc a l'altre,	enlluernat	per falsos miratges, quan tornava fatigat i sense fe, ¿amb quin anunci
patrimoni. Balzac ho endevina. El malalt que, amb la mirada extàtica, s'	enlluerna	davant el munt de lluïsos refulgents, és l'avar per excel·lència. I trobo
del serrell glauc dels marges. Tot d'una el sol fa brillar els recs, que	enlluernen	—bocí de mirall pur. Cantava el cucut i, a primer terme, hi havia una
primera hora de la tarda surt algun clap de cel blau, i la neu brilla que	enlluerna	. Cap al tard passejo una mica vora els avets feixucs de blancor, que, com
ni amb la Marquesa a dins. Maria Escolàstica era una pubilla rica per	enlluernar	fins els molt honrats Campdepadrós. No sabem si era bonica o lletja. És
en el món. Si mai un déu posseït de presència antropomòrfica ha volgut	enlluernar	els homes, jo asseguraria que aquest déu es complau encarnant-se dintre
viure. El seu rostre vessa optimisme i sap somriure de tot com si visqués	enlluernat	per la llum i l'aire del seu suburbi. S'endevina que és aspre a
ni elegant, la trobaven fina. Aina Cohen, després d'haver-les	enlluernades	amb el seu talent de poetessa, que elles no entenien ni volien entendre
i els vermells de la Bíblia. Pedant i exhibicionista, no gosava	enlluernar	parlant dels llibres que llegia per por de ser excomunicada. Fingia
rompia a cantar. Anava tapada de pedreria. No importa que fos falsa:	enlluernava	. L'escot li arribava fins a la cintura. No importa que fos escandalós:
miralls de suplicat consentiment. Una baixa màgia vol	enlluernar	-te, i ha aixecat (mangres i verds) un barracot d'una
que volien veure totes les persones al moment d'entrar. En els salons	enlluernava	la lluentor de braços i espatlles; la crema rosada de les pells amb el
de la terra.— I veient, l'home sublim, com la porpra els	enlluerna	, i menyspreen el regim d'austeritat que els governa,
pare, aquell home pobre, vacil·lant, mancat d'idees clares, no s'hauria	enlluernat	gens amb tantes d'esplendors. Potser hauria dit que aquell matrimoni,
dels nuvis. Laura, somnolent, d'antuvi no pot entendre què és allò que l'	enlluerna	, ni on es troba; però de seguida en fa memòria. El sol!: com a Barcelona
adreçant el puny clos a la massa negrosa de la ciutat. —Vull que els	enlluernis	. Així sabran que he triat la dona a gust meu. —Més m'agradarà viure com
alterada. —No hi vaig mai i no l'enyoro gens. No sóc de les que s'hi	enlluernen	. Penso que Nostre Senyor vol l'ànima neta i no pas pentinats lluïts. —És
que tardi tant aquell home que no la mira, que no sap qui és ella,	enlluernat	per la bellesa de l'altra dona. Sols de pensar que tal vegada avui hauran
anar al Pas del Rieral. I la segueix de lluny. Laura gairebé no s'hi veu,	enlluernada	pel contrast entre la claror somorta de la casa i les transparències de
Si fins ara Pere no havia aturat els ulls en els ulls de Teresa,	enlluernat	per la barcelonina, ara, la revenja de Teresa començarà quan els ulls de
proferit una blasfèmia, i féu el signe de la Creu, aclucada d'ulls com	enlluernada	per un llamp. Li ho tindria en compte, Déu Nostre Senyor, d'haver
ofereix la llotja dels Muntanyola. Pere ni gosa mirar aquella dona que l'	enlluerna	com si fos una persona no vista mai, o potser vista malament. Sent
la dolça tristesa d'haver contribuït a la felicitat d'aquella noia, que	enlluernada	pel seu amor, se n'anà distreta d'ella, testimoniant-li vagues
En aquelles tardes d'estiu quan passen caps de núvol de tempesta, Laura s'	enlluernà	amb l'esclat formidable dels llamps, que l'esgarrifen amb basarda i
però apareguda i sentida dins de la meva mesura. Sembla com si m'	enlluernés	presentant-me alguna cosa que no és per a mi i, després, amb un aire de
calma una mica. Però la lluentor del mar és encara més encesa, i gairebé	enlluerna	. 25 de juny L'altre dia parlava de cansament i d'un cert
una de les nostres limitacions humanes. Seria molt més lamentable que,	enlluernats	pel major o menor encert amb què hem escrit, ens arribéssim a creure que,
—Visca la modestia! —La modestia es un de tants fingiments que sols poden	enlluhernar	á la gent lleugera. No hi há ningú lliure de vanitat, noy: tothom estima
mes, aquella miseria qu' avans prengué per librea del vici, ara l'	enlluhernava	ab la resplandor de la caritat allí present, insultada, escarnida per sos
en Història Natural, assignatura que em va agradar molt. Primer de tot va	enlluernar	-me el professor, un andalús jove, bell home, simpàtic, verbós, eloqüent i
Ròmul Salleres, escriptor, estudiant i practicant de farmàcia que m'	enlluernava	amb la seva precocitat estrident; Pere Cavallé, el qual vaig admirar per
daurat que transfigurava el món, allò flotava davant el meu esguard,	enlluernava	el meu esperit, i encara avui és més vivent dintre meu que la persona i
L'horitzó és tan bell, tan encès, cap allà dalt, a la banda d'Arles, que	enlluerna	. És per aquesta banda que fugiré. Cap allà dalt hi ha la llibertat,
tan pàl·lid que no arribava a escalfar. Me'l mirava de fit a fit i no m'	enlluernava	. Més que res, això em va fer recordar que havia deixat lluny les terres
glaçada i som en ple menjador. Què hem fet? Una gran lluminària m'	enlluerna	. Hi ha una concurrència elegant. Cada tauleta té un llum rosat, els
i a la vesprada tot el poble estava blanc i curiós, amb eixa claror que	enlluerna	si el sol pega de cara al pany de la paret. Córrer la pólvora. I aquesta
el poble des de l'Ombria o des de la Solana, la blancor de les parets	enlluerna	. I com que les teulades tenen aquell color roig de sang de bou, les cases
fadrins han obert la porta del corral on és el bou. Aquest, de vegades,	enlluernat	pel sol, no vol eixir i es rebota contra la mateixa porta, i la tanca
d'ella bruscament. Abandonà el menjador. Sortí al defora. El sol	enlluernava	. Es portà la mà als ulls. Estava desorientat, confós... "No, no!":
obligat a abandonar bruscament." "Et confesso que aquella dona m'	enlluernà	. Acabà per separar-se de l'amic de torn que l'acompanyava, i ella i jo
l'home feble retrocedia avergonyit i considerava ridícul haver-se deixat	enlluernar	com un adolescent. Mònica vivia unes hores de cruel esperança. Temia que
i les mateixes fugides; aquestes corregudes negres pels carrers que	enlluernen	. Bah! Aquests carrers deserts, l'aire que vibra i tant de sol... Hi ha
teves fímbries apareixen, fosques de massa llum, el Cel se n'	enlluerna	, i els Serafins més resplendents no poden fer-se més
alegre, sovint i extasiat? Les formes cèliques ens	enlluernaran	amb llur fulgència terriblement brillant. Oh! pogués viure
objectes divins cansen per força els sentits dels humans i els	enlluernen	: allò que és per venir vull relatar-te d'ara
de cadires, i de canelobres, i de gent. Em sentia perdut, la llum m'	enlluernava	, no hi veia. "Mal llamp, vaig dir, aquí m'embruixaran, fugim!" Però
, agafa dues o tres lliures, però de les d'or, no pas de paper, que no	enlluernen	la vista; nua-les en un mocador i envia-les per Mimitó a la vídua. Ensenya

Pàgina 1 (de 26)

50 següents