×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb enlluernar |
Freqüència total: 1292 |
CTILC1 |
una mica d'espant, però curiós, instructiu. Tots ho són, i per això, i per | enlluernar | amb pruïja la docta clientela caritativa del saló de bellesa, t'arribes | he de mirar-ho al F·—, i aquella terra m'encanta, m' | enlluerna | . L'Egipte, com un vici, el meu únic vici. De debò que ja es retiren? | es va emportar, en un vaixell de funestes veles negres, la que li havia, | enlluernada | per l'amor, prestat en l'acció memorable un concurs decisiu. Però aviat | el commovia? Després d'haver rodat pel món d'un lloc a l'altre, | enlluernat | per falsos miratges, quan tornava fatigat i sense fe, ¿amb quin anunci | patrimoni. Balzac ho endevina. El malalt que, amb la mirada extàtica, s' | enlluerna | davant el munt de lluïsos refulgents, és l'avar per excel·lència. I trobo | del serrell glauc dels marges. Tot d'una el sol fa brillar els recs, que | enlluernen | —bocí de mirall pur. Cantava el cucut i, a primer terme, hi havia una | primera hora de la tarda surt algun clap de cel blau, i la neu brilla que | enlluerna | . Cap al tard passejo una mica vora els avets feixucs de blancor, que, com | ni amb la Marquesa a dins. Maria Escolàstica era una pubilla rica per | enlluernar | fins els molt honrats Campdepadrós. No sabem si era bonica o lletja. És | en el món. Si mai un déu posseït de presència antropomòrfica ha volgut | enlluernar | els homes, jo asseguraria que aquest déu es complau encarnant-se dintre | viure. El seu rostre vessa optimisme i sap somriure de tot com si visqués | enlluernat | per la llum i l'aire del seu suburbi. S'endevina que és aspre a | ni elegant, la trobaven fina. Aina Cohen, després d'haver-les | enlluernades | amb el seu talent de poetessa, que elles no entenien ni volien entendre | i els vermells de la Bíblia. Pedant i exhibicionista, no gosava | enlluernar | parlant dels llibres que llegia per por de ser excomunicada. Fingia | rompia a cantar. Anava tapada de pedreria. No importa que fos falsa: | enlluernava | . L'escot li arribava fins a la cintura. No importa que fos escandalós: | miralls de suplicat consentiment. Una baixa màgia vol | enlluernar | -te, i ha aixecat (mangres i verds) un barracot d'una | que volien veure totes les persones al moment d'entrar. En els salons | enlluernava | la lluentor de braços i espatlles; la crema rosada de les pells amb el | de la terra.— I veient, l'home sublim, com la porpra els | enlluerna | , i menyspreen el regim d'austeritat que els governa, | pare, aquell home pobre, vacil·lant, mancat d'idees clares, no s'hauria | enlluernat | gens amb tantes d'esplendors. Potser hauria dit que aquell matrimoni, | dels nuvis. Laura, somnolent, d'antuvi no pot entendre què és allò que l' | enlluerna | , ni on es troba; però de seguida en fa memòria. El sol!: com a Barcelona | adreçant el puny clos a la massa negrosa de la ciutat. —Vull que els | enlluernis | . Així sabran que he triat la dona a gust meu. —Més m'agradarà viure com | alterada. —No hi vaig mai i no l'enyoro gens. No sóc de les que s'hi | enlluernen | . Penso que Nostre Senyor vol l'ànima neta i no pas pentinats lluïts. —És | que tardi tant aquell home que no la mira, que no sap qui és ella, | enlluernat | per la bellesa de l'altra dona. Sols de pensar que tal vegada avui hauran | anar al Pas del Rieral. I la segueix de lluny. Laura gairebé no s'hi veu, | enlluernada | pel contrast entre la claror somorta de la casa i les transparències de | Si fins ara Pere no havia aturat els ulls en els ulls de Teresa, | enlluernat | per la barcelonina, ara, la revenja de Teresa començarà quan els ulls de | proferit una blasfèmia, i féu el signe de la Creu, aclucada d'ulls com | enlluernada | per un llamp. Li ho tindria en compte, Déu Nostre Senyor, d'haver | ofereix la llotja dels Muntanyola. Pere ni gosa mirar aquella dona que l' | enlluerna | com si fos una persona no vista mai, o potser vista malament. Sent | la dolça tristesa d'haver contribuït a la felicitat d'aquella noia, que | enlluernada | pel seu amor, se n'anà distreta d'ella, testimoniant-li vagues | En aquelles tardes d'estiu quan passen caps de núvol de tempesta, Laura s' | enlluernà | amb l'esclat formidable dels llamps, que l'esgarrifen amb basarda i | però apareguda i sentida dins de la meva mesura. Sembla com si m' | enlluernés | presentant-me alguna cosa que no és per a mi i, després, amb un aire de | calma una mica. Però la lluentor del mar és encara més encesa, i gairebé | enlluerna | . 25 de juny L'altre dia parlava de cansament i d'un cert | una de les nostres limitacions humanes. Seria molt més lamentable que, | enlluernats | pel major o menor encert amb què hem escrit, ens arribéssim a creure que, | —Visca la modestia! —La modestia es un de tants fingiments que sols poden | enlluhernar | á la gent lleugera. No hi há ningú lliure de vanitat, noy: tothom estima | mes, aquella miseria qu' avans prengué per librea del vici, ara l' | enlluhernava | ab la resplandor de la caritat allí present, insultada, escarnida per sos | en Història Natural, assignatura que em va agradar molt. Primer de tot va | enlluernar | -me el professor, un andalús jove, bell home, simpàtic, verbós, eloqüent i | Ròmul Salleres, escriptor, estudiant i practicant de farmàcia que m' | enlluernava | amb la seva precocitat estrident; Pere Cavallé, el qual vaig admirar per | daurat que transfigurava el món, allò flotava davant el meu esguard, | enlluernava | el meu esperit, i encara avui és més vivent dintre meu que la persona i | L'horitzó és tan bell, tan encès, cap allà dalt, a la banda d'Arles, que | enlluerna | . És per aquesta banda que fugiré. Cap allà dalt hi ha la llibertat, | tan pàl·lid que no arribava a escalfar. Me'l mirava de fit a fit i no m' | enlluernava | . Més que res, això em va fer recordar que havia deixat lluny les terres | glaçada i som en ple menjador. Què hem fet? Una gran lluminària m' | enlluerna | . Hi ha una concurrència elegant. Cada tauleta té un llum rosat, els | i a la vesprada tot el poble estava blanc i curiós, amb eixa claror que | enlluerna | si el sol pega de cara al pany de la paret. Córrer la pólvora. I aquesta | el poble des de l'Ombria o des de la Solana, la blancor de les parets | enlluerna | . I com que les teulades tenen aquell color roig de sang de bou, les cases | fadrins han obert la porta del corral on és el bou. Aquest, de vegades, | enlluernat | pel sol, no vol eixir i es rebota contra la mateixa porta, i la tanca | d'ella bruscament. Abandonà el menjador. Sortí al defora. El sol | enlluernava | . Es portà la mà als ulls. Estava desorientat, confós... "No, no!": | obligat a abandonar bruscament." "Et confesso que aquella dona m' | enlluernà | . Acabà per separar-se de l'amic de torn que l'acompanyava, i ella i jo | l'home feble retrocedia avergonyit i considerava ridícul haver-se deixat | enlluernar | com un adolescent. Mònica vivia unes hores de cruel esperança. Temia que | i les mateixes fugides; aquestes corregudes negres pels carrers que | enlluernen | . Bah! Aquests carrers deserts, l'aire que vibra i tant de sol... Hi ha | teves fímbries apareixen, fosques de massa llum, el Cel se n' | enlluerna | , i els Serafins més resplendents no poden fer-se més | alegre, sovint i extasiat? Les formes cèliques ens | enlluernaran | amb llur fulgència terriblement brillant. Oh! pogués viure | objectes divins cansen per força els sentits dels humans i els | enlluernen | : allò que és per venir vull relatar-te d'ara | de cadires, i de canelobres, i de gent. Em sentia perdut, la llum m' | enlluernava | , no hi veia. "Mal llamp, vaig dir, aquí m'embruixaran, fugim!" Però | , agafa dues o tres lliures, però de les d'or, no pas de paper, que no | enlluernen | la vista; nua-les en un mocador i envia-les per Mimitó a la vídua. Ensenya |
|