×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb enllustrar |
Freqüència total: 108 |
CTILC1 |
| de les dents i torna a obrir-la per dir: —No oblideu la vostra posició. S' | enllustra | les medalles amb el palmell de la mà i els altres dos es treuen els | | a les sabates i he pensat que, per anar a can Comas, me les hauria de fer | enllustrar | , i que ho podia fer arribant a la plaça de Catalunya. He baixat l'escala | | però en aquell moment m'he recordat que havia pensat a anar-me a fer | enllustrar | les sabates i que després me n'havia distret, i això m'ha fet perdre un | | plena de mostruaris i an ell gronxant-se en un balancí i fent-se | enllustrar | les sabates. El viatjant, si és al matí, surt a donar un tom d'inspecció. | | exigent de mala manera i cada dia cridava dues hores si no li havien | enllustrat | bé les sabates o no li havien cosit un botó dels pantalons en la forma | | lluus? —Mai no hi he pensat —digué Alícia.— Per què? —Perquè | en-llus-tra | les botes i les sabates —respongué el Grifó, molt solemnement. Alícia | | —respongué el Grifó, molt solemnement. Alícia romangué tota perplexa. — | Enllustra | les botes i les sabates!— repetí, en to meravellat. —Ai, ai! amb què | | de gala. L'enxarolat del carruatge fou ben netejat amb aigua i | enllustrat | discretament amb una mica de seu, fou ben repassat i sargit el | | res de messiànica. La faç pàl·lida encara, però molt blanca, se li havia | enllustrat | de vermelló i ja no duia la característica xalina, sinó que ostentava, | | tenir-hi certes coses, certs objectes. És el país de les sabates més ben | enllustrades | del món, dels caps més perfectament engomats, dels cuiros més brillants, | | Un seguit de ciutadans estintolats a la paret, aprofita el temps i es fa | enllustrar | les sabates. Durant trenta sis hores, no hi ha hagut distracció més | | el seu capell de feltre gris i les seves botines rosses acabades d' | enllustrar | ... Tornant a desfer el mateix camí per on he vingut, he trencat cap a la | | el purgatori? Calia fer-li abans unes carabasses per a nadar en el Leteu, | enllustrar | -li l'ànima de brillantors celestials, assegurar-se que no s'enyoraria en | | per terra. Vint hores de feina —amb pauses, naturalment— va costar-me d' | enllustrar | -li un parell de sabates velles i dures com la pedra, fins que vaig | | aprofitar el greix que de mica en mica va acumulant-se en la llauna per | enllustrar | -se les sabates, i es rebenta de riure mitja hora seguida del seu acudit. | | de mosca a mesura que la llum de la tarda es va afeblint. Els animals, | enllustrats | per la suor, tenen una bromera blanca a la boca. Després de descollar, la | | radiant de don Pere Rahola quan surt de la barberia! Hauria de fer-me | enllustrar | les sabates —dia per altre, almenys! I els meus barrets! Són barrets | | la marca que m'ha passat per la xona. —Bona, "macho". —I tu | enllustra | botes i no em tornis a dir "macho", mono del parc, "tío" setmesí, | | un sargit si calia, em raspallava la roba i em planxava els pantalons; m' | enllustrava | les sabates. No hi havia al món un home tan endreçat com jo. El que em | | garlanda, engarlandar; paper, empaperar; cera, encerar; llustre, | enllustrar | ; quitrà, enquitranar; vesc, envescar; sèu, enseuar; sabó, ensabonar; | | altres. Les sabates, com més velles eren, més noves es tornaven si eren | enllustrades | amb aquell suc. De la pell més ordinària, en Canonge en feia una dóngola | | -se, àdhuc de curar de la seva persona; d'anar més sovint a cal barber, d' | enllustrar | -se les botes, d'usar el raspall i de llimar-se les ungles diàriament. Què | | un botó, un aparell es posa en moviment i fa massatges, dutxa, eixuga i | enllustra | en cosa de segons. Per als peus, per tot arreu hi ha instal·lats uns | | gent prefereix, a resoldre el fred, comprar-se corbates rutilants, fer-se | enllustrar | les sabates cada dia i tenir una mentalitat tropical i ardent. Solstici | | una de les seves febleses. Se l'havia posada expressament, s'havia fet | enllustrar | les sabates a migdia, havia triat un mocador que fes joc amb la corbata i | | cada dia...", murmura amb melangia el doctor Puig. "I jo em feia | enllustrar | les sabates cada dissabte", diu el comandant Rosich. A taula alternen | | afaitem i tallem els cabells, treballem i patim, estimem i odiem, ens fem | enllustrar | les sabates i construir un panteó digne de la nostra importància | | que des de fa tants anys gasta set o vuit pessetes diàries per fer-se | enllustrar | les sabates i quan va al llit no es pot treure l'armilla. Després de tot, | | estigui ple de bagarros amb faldilles, sense altra preocupació que | enllustrar | -se la cansalada. Als altars hi ha el calé que falta a la butxaca dels | | amb bufandetes de tots els colors, el poble dels pagesos, amb el pit nu, | enllustrant | -se amb suor la musculatura. Pobles i pobles, noms, regiments, lleves, | | de colònia, els seus vestits ben tallats i el seu cotxe europeu ben | enllustrat | . Aparegué, gairebé es diria simultàniament, a les pistes de neu, pel | | de la paret, de l'estació de l'any i del temps que faci— hom l' | enllustra | , passant-hi repetidament i amb pressió, la planxa de ferro ben calenta | | deixaven la cuina, la mainadera la canalla i el criat les botes a mig | enllustrar | , i acudien al rosari, dirigit sempre pel cap de casa. Després, tothom a | | botins i unes corbates de color de carnisseria. Contínuament es feien | enllustrar | les sabates i eren lectors de "La Novela Corta". Entre ells hi | | tothom es llevava més tard i passava més estona rentant-se, pentinant-se, | enllustrant | -se les sabates. Esmorzaven tots plegats ja que ningú no havia d'anar al | | emmidonats, les corbates amb nusos perfectes, les sabates acabades d' | enllustrar | caminant damunt de catifes o per la sorra del jardí. Una orgia de temps | | quan la pasta de la darrera capa està ja una mica eixuta, es bruny o | enllustra | posant-hi repetides vegades la planxa d'estucar ben calenta (figura | | La secretària del Licée no tenia un gos sinó un gat. | Enllustrava | una planta de fullam ample amb un spry que feia pudor de benzina; | | de Monsieur le Proviseur ha deixat una planta que estava | enllustrant | i s'ha bellugat d'un despatx a l'altre, torradeta de sol, lànguida i | | tallar els cabells i pentinar, de fer-nos el llit, de guiar els cotxes, d' | enllustrar | les sabates, i tot el que ens fem fer d'un cap de dia al altre, sens donar | | recordo que l'església feia olor de zotal i que en veure soldats que s' | enllustraven | les botes dins una capella, un que, assegut als escalons del presbiteri, | | que es treballa per darrera i que el gruix del mateix vidre protegeix i | enllustra | . La infrastructura industrial catalana va fer possible l'alta | | ressentiments antics, i un d'ells, que és cira-botes, va usar la caixa d' | enllustrar | a © de porra i la va descarregar al cap del seu adversari, amb | | enfranquir. enfurismarse. engrandir. grumullarse. tornarse boitx. | enllustrar | . enmagrir. florirse. tornarse jove. callar. ennegrir. ennoblir. rarefer. | | un toc de corneta. Nonici va per marxar.] Nonici: I demà, | enllustrar | les mules! Els hipomòbils, vaja! Mestre d'armes: Vés, vés. No sé | | segons notes: m'esforço a percebre-ho. La pinta, després, repassa i | enllustra | aplomadament. Una flaquesa meva, diria jo: costat per costat del | | sopat, contrariant los meus hábits y aficions, me mudo la camiça, m' | enllustro | las botas, me refilo las guias del bigot, y'm planto, ab tern de llaneta | | eixí de la casa quan senyors y servey encar dormian. Lo sol tot just | enllustrava | las fullas més altas del gran noguer. Una claror fresca com la de | | colors y barnissos —¡cosas novas!— molt bons per | enllustrá | arcobas, saletas y menjadors. S' hi veu un cert | | ¡A...pi...ce! ¡que be has parlat! Bor· Es que noy, jo m' hi | enllustrat | ab dotse anys que estem perqui. [(Han comensat á menjá, pero es necesari |
|